Marxem

El dia de la partida ens vam llevar molt d’hora, vaig haver de despetar a en Jim Botó, que és un dormilega. Havíem d’emprendre el camí a la Ciutat dels Dracs per a rescatar a la princesa Li Si de la senyora Queixaluda.

Tot el dia vam estar preparant tot el necessari i ara quan va ser el dia en què marxàvem a la Ciutat dels Dracs per a rescatar a la princesa Li Si, estàvem molt nerviosos. Quan vam sortir de la locomotora Emma, van venir el cuiner Xi Fu Lu Pli Plu, el petitonet Pig Pong i l’emperador de Mandala. En  Xi Fu Lu Pli Plu ens va portar uns panets per al viatge, untats a la manera”Lummerlandesa”, segons deia ell. Mentre, Pig Pong plorava perquè marxàvem. I vam començar l’aventura!

El viatge ha durat set dies durant els quals ens hem anat apropant a la muralla de Mandala, hem vist muntanyes molt altes i costerudes. Pel camí hem anat mirant a veure si hi havia algun lloc per a escalar, però aquelles muntanyes eren inescalables. En Jim Botó encara pensava qui podia ser la seva mare, però ara intentava esbrinar on podíem trobar la Vall del Crepuscle, que és on van trobar la carta de la princesa Li Si.

No és que hagi passat res de molt especial, durant el viatge, però estem gratament sorpresos de la rebuda que ens han fet tots els mandalanians i mandalanianes, ens han regalat flors i fruites, ens han saludat per tot arreu, quina sensació més agradable!  Encara seguim a la locomotora Emma molt lluny de la Ciutat dels Dracs. Algunes estones han estat ben un avorrides.

Cap al tard hem arribat a la porta de ponent de la gran muralla de Mandala.  Hi havia dotze soldats que feien guàrdia, i eren iguals que els del palau de l’ Emperador de Mandala. Tres d’ells arrossegaven una clau grossa, necessitaven tres homes ben forçuts per portar-la. Sort que sóc un gran expert en locomotores, perquè el pas pel Bosc de les Mil Meravelles ha estat ben difícil. Allà, hi havia arbres de vidres de colors, arbres de lianes i flors… en Jim Botó s’ha quedat bocabadat. M’hauria agradat quedar-me a veure tantes meravelles, però, no teníem temps. Cal anar a salvar la princesa tan aviat com sigui possible. Qui sap si podrem tornar algun dia!

Aquest article ha estat publicat en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *