Avui hem marxat de la Ciutat dels Dracs. Ens hem endut la senyora Queixaluda, ja que si la deixàvem a casa seva es moriria de fam. Li hem tret les cadenes de les extremitats i les hem fet servir per lligar la seva dent amb l’Emma. Quan hem estat a punt de marxar hem transformat l’Emma en vaixell. Hem baixat i hem posat rumb al riu Groc. Un cop l’hem trobat, hem anat fent camí, primer el corrent era molt fort i he patit molt per si els nens no resistien el viatge, però he vist que són molt més forts del que em pensava. De sobte, hem començat a baixar i a baixar. Allà baix tot era negre. Al cap d’una estona, tot s’ha encalmat, hem trobat pedres brillants que il·luminaven el camí i que anaven canviant de color. Quin espectable més increïble! Després ens hem tornat a trobar en un lloc ben fosc.
La por ha tornat ha aparèixer als nostres cors, però finalment hem vist una cosa lluent, ens hi hem anat acostant i ens hem trobat a fora, ja a la superfície. La princeseta Li Si ha dit que allò era Mandala. Tothom ha esclatat d’alegria. En Jim ha pujat a la xemeneia i ha observat tot el que es podia veure, ha baixat i ha dit que la portalada per la que acabàvem de passar era al peu de la Corona del Món.
La princesa, molt contenta, l’ha besat als llavis i en Jim s’ha posat de tots colors. Ai, ai, ai que em sembla que aquests dos … Bé, finalment, ens hem posat a explicar les nostres històries per passar l’estona, encara ens queda molt de viatge fins a arribar a Ping!