Sort n’hem tingut de la disfressa de l’Emma que, fins i tot, ha trobat un admirador!
Gràcies a això i després d’algunes dificultats hem arribat a la Ciutat dels Dracs. Avui hem trobat la casa de la senyora Queixaluda. No tenia esglaons ja que alguns dracs no els podrien pujar. Un cop hem arribat al tercer pis he apartat una placa de pedra i la porta s’ha obert, hem baixat de l’Emma i hem entrat. Tota la casa era de pedra. Hem escorcollat la casa, però a cap habitació s’hi podia trobar ningú. Fins que hem arribat a una habitació on hi havia la Senyora Queixaluda amb uns quants nens de diferents països, els hi feia de professora. Els nens i nenes estaven lligats a la paret amb cadenes. La Senyora Queixaluda era molt dolenta, picava els nens que no sabien sumar i tractava malament els nens llestos. Al veure això, hem pensat que s’havia de fer alguna cosa. Per això, hem decidit que entraria en Jim a intentar alliberar-los i jo i l’Emma estaríem a fora per si necessitava ajuda, ajudar-lo. En Jim ha entrat i li ha plantat cara. A l’entrar en Jim li ha fet una pregunta molt important:
– D’on havien sortit, aquells nens?
Ella ha respost que els havia comprat als Tretze Salvatges. Després la senyora Queixaluda ha començat a escopir fum. De sobte, hem entrat l’Emma i jo i ha començat la lluita. La senyora Queixaluda s’ha intoxicat amb el fum de l’Emma. Hem deslligat els nens i amb la seves cadenes hem lligat el drac. Hem sortit de la sala i ens hem posat a xerrar. Hem decidit que havíem d’escapar, per això ens quedarem a dormir a la casa i a la nit marxarem sobre l’Emma, pel riu. Marxarem de nit perquè quan es faci de dia ja estiguem lluny de la Ciutat dels Dracs.