Així com cell qui es veu prop de la mort
corrent mal temps, perillant en la mar,
e veu lo lloc on se pot restaurar
e no hi ateny per sa malvada sort,
ne prenc a me, qui vaig afanys passant
e veig a vós bastant mos mals delir.
Desesperat de mos desigs complir,
iré pel món vostre ergull recitant.
(Així com aquell qui es veu prop de la mort, suportant mal temps i exposant-se a perills enmig del mar, i divisa el lloc on es pot salvar i no hi arriba per la seva mala sort, m’esdevé a mi, que vaig patint penes i veig que vós basteu per destruir els meus mals. Desesperat de poder satisfer els meus desigs, aniré pel món proclamant el vostre orgull.)
I ara, escolta la cançó de Raimon.
