Jo he triat  tres objectes: la meva bicicleta, un candau i una finestra.

M’he decantat per la finestra, perquè és l’objecte dels tres, que més sentit té.

Per exemple, la finestra et pot obrir una nova etapa; si l’obres, pot donar lloc a una evolució com a persona. Una vegada l’obres, et pot fer enriquir els teus coneixements, amb una mirada més amplia de com és el món, i mirar també com pensen els altres; i al contrari, si està tancada estàs tancat en tu mateix i no mires ni t’adones de tota la resta, ni pots fer arribar nova informació ni nous coneixements.

Tots carreguem a dins nostre una bombeta que cal mantindre encesa. Només li podem donar energia, per il·luminar, amb l’aprenentage social, cultural, de coneixements i de la satisfacció cultural que això comporta. Ara, durant un curs acadèmic il·lumina amb força, dia rerre dia.

He escollit aquest objecte perquè crec que estic en una etapa d’interpretació de diferents tipus de coneixements. Igual que la meva planta, que actualment encara li estan sortint les fulles.

Havia pensat també en una cartera i un arxivador, però a nivell personal considero la meva planta com el millor objecte que representa la meva etapa estudiantil amb un raonament propi.

A continuació redactaré les interpretacions que tinc de cada element que composa aquesta planta:

Planta o arbre: Evidència del coneixement d’una persona.

Llavor: L’embrió que donarà lloc al sorgiment del coneixement.

Arrels: Primers brots de les ganes de saber d’una persona, a partir de l’observació de la gent més propera.

Tronc o tija: És la base dels principals coneixements, que creix a mesura que la curiositat pel saber es va expandint. Igual que el tronc (o tija) creix a mesura que les arrels s’expandeixen per la terra.

Branques: Ramificacions del coneixement base, que són els diferents aprenentatges. Així com les branques són la ramificació del tronc.

Fulles: Idees pròpies dels diferents aprenentatges.  Com les fulles que surten de les branques.

Fruit o flor: Substracció  de tots els coneixements que hem anat recullint. Com els fruits dels arbres o plantes.

Llum del sol: Estimulant de les ganes d’aprendre de la persona. Així com el sol  estimula el creixement del tronc.

Pluja: Element que connecta totes les parts de la planta des de les arrels fins a les fulles i fa possible el procès de la planta.

Terra: Conjunt de gent més propera o més llunyana a la persona que li otorga coneixement (ambient social). La família representa la terra més propera a les arrels ,que roman fixa a les arrels,  i els amics i coneguts represemten la terra més superficial que es pot renovar i ampliar.

20/11/09 

Maria Goretti Aparicio Oller

Jo he escollit el candau. Perqué ho he escollit?, perque crec que jo sóc com ell, una persona tancada, que poc a poc i gràcies a l’escola, els estudis i els aprenentatges del dia a dia, que són com una clau per mí, em van obrin camins per ser una persona formada de cap a peus.

Altres idees que vaig tenir van ser una llibreta i una ploma estilográfica. Vaig pensar  en aquests objectes  perqué la llibreta s’utilitza a l’escola i amb el pas del temps es va omplin, i en una ploma estilográfica perque sempre la portes per escriure, i no es com un boligraf ni un retolador ja que és un objecte molt més personal i no el prestes a ningú.

He escollit aquesta imatge perquè el podi es relaciona amb l’ensenyament. Aquí anem ascendint pel que fa a la  intel·ligència i com a persones; cada curs ascendim fin arribar al número 1, que es quan ja hem acabat la carrera i comencem a treballar. Allà començarà un nou podi que s’iniciarà  per baix fins arribar a més adalt com puguem.

Isabel: Els tres objectes que esculls em semblen molt rics i m’interessen molt. El de l’examen, me’l puc imaginar però com un full en blanc. És a dir, la blancor del paper de l’examen abans d’escriure-hi. És el moment en que un fa l’esforç realment d’examinar-se, és a dir, de mirar-se cap endins… El quadre sense pintar, és a dir, també en blanc (la tela), seria la mateixa idea: evoca totes les possibilitats d’una obra abans de fer-se i pot metaforitzar aquella lluita per trobar la idea, per a lluitar i rebuscar dins d’un mateix… La idea mateixa de la por al blanc del paper de què parlen els escriptors. D’aquests dos objectes o elements me’n quedaria la seva blancor, és a dir, l’absència de color, el blanc com a símbol de superfícies i formes per a fer, en procés de fer-se o per definir, i la recerca també de les infinites idees o formes.
Ara, el que més m’ha sorprès i entusiasmat és l’elecció de l’escala. L’escala de l’Institut, en aquest cas. D’una banda veig que és un element molt característic del vostre IES, una part de l’arquitectura de l’edifici pel que tots cada dia passeu i sense adonar-vos-en quasi feu aquest trajecte al matí de pujar a la recerca del “coneixement i la formació”, i després tornar a baixar al nivell del carrer per tornar a pujar demà o a l’assignatura següent… He anat pensant i m’agrada molt l’escala com a metàfora. I ja he començat a recordar textos que parlen d’escales i dibuixos i obres d’art on n’hi surten… Un d’ells es diu A Bao A Qu i crec que seria fantàstic que el llegíssiu. Us el faré arribar. Enhorabona!

SALVADOR