Avui la sessió ha estat intensa, de fet, com sempre. Hem treballat en els grups que es van  formar el dimarts: Grup de Disseny, Grup de Contacte Institucional i Recursos, Grup de Construcció i Grup de Premsa i Comunicació.

Amb el Grup de Contactes Institucionals i Recursos hem estat revisant el text que van preparar durant la setmana, per quan vagin a parlar amb les institucions per demanar-los els recursos necessaris, però sobretot per preparar la reunió del proper dimecres amb els professors i el director de l’institut. El text estava molt i molt bé i sobretot em treballat una bona introducció que expliqués molt clarament el projecte de noubarrisnou.

En Noé, del Grup de Disseny, ha portat els logotips de noubarrisnou que va fer durant el cap de setmana i entre tots els hem comentat i han donat el seu parer, sobretot l’Alexandra i la Arantxa els semblaven poc “joves” els que hem escollit… a veure que ens portarà en Noé el proper dia!

El Grup de Producció i Realització, com que el Grup de Disseny estava massa ocupat amb el logotip, ha fet un parell de propostes de dissenys per la bústia-panell-taulell participatiu. Una idea interessant ha estat que en comptes de paperetes petites hi hagués un rotlle de paper continuu.

Amb el Grup de Premsa i Comunicació hem decidit crear una pàgina al Facebook, un blog a més aniran recopilant informació de mitjans de comunicació diversos i començaran a redactar el dossier de premsa.

A mig matí ens ha visitat el president de l’Associació de Veïns de Canyelles que ens ha explicat la història del barri i algunes anècdotes sobre les reivindicacions veïnals com es manifestaven amb el cotxes envaint la Plaça Sant Jaume o com van segrestar un autobús per obligar-lo a pujar fins al barri. El que destacaria de la seva visita ha estat veure com les coses que ara tenen al barri i que fan servir cada dia (com el metro o la plaça dels “pirulos” sense anar més lluny, han estat gràcies a les reivindicacions dels mateixos veïns, evidenciant que ells mateixos com va dir la Carme Andrés en el seu moment han de reivindicar també el seu espai públic. Ah! i ens ha aclarit el misteri de qui és l’encarregat de “punxar” la música als altaveus de la Plaça del “pirulos”: son el “departament de fonts públiques” de la ciutat… Tot plegat la seva visita ha estat molt útil i enriquidora. Des d’aquí, moltes gràcies.

(Lluís Sabadell Artiga)

Ha arribat el gran dia! Hem fet les dues jornades que a més d’intensives han estat d’allò més intenses, i de les que n’ha de sortir la intervenció que farem. Hem comptat amb la presència de la Belinda Tato d’Ecosistema Urbano, la Sra. Carme Andrés, Regidora del Districte de Nou Barris, acompanyada de la Sra. Palmira Vélez, Consellera Tècnica del Districte i el Conseller Sr. Jesús Turmo, i hem fet intervencions de Land Art, hem preparat pizzes ecològiques i hem treballat molt!

Per on començar…? Intentaré ser breu, tot i que serà difícil donat la gran acumulació de moments i d’experiències interessants viscudes aquests dos dies:

El primer dia: Can Masdeu, Land Art, Belinda Tato, la Regidora Sra. Carme Andrés, pizzes ecològiques…

En arribar a Can Masdeu, la Lídia -la nostra amfitriona de la casa- ens ha vingut a rebre i després d’organitzar-nos breument hem anat a fer unes intervencions de Land Art (art a la Natura i amb la Natura) aprofitant l’entorn excepcional que ens ofereix Collserola i els voltants de Can Masdeu.

Les intervencions que els alumnes han fet per parelles han estat totes sorprenents per motius ben diferents i tot plegat ens ha servit per “tocar de mans a terra” i ens ha permès treure temes que després han anat sorgint repetidament. D’entrada hem vist molts cors a les obres dels alumnes… (es respira l’amor a l’aire!), tot i que n’hi havia de ben diferents: uns fets verds i vius (Alexandra i Arantxa) i altres trencats i amb fulles seques (Jean Carlos i Darling). També hem vist un edifici futurista construït amb palets, fulles i pedres (Miguel i Javi), hem descobert tortugues amagades en el paisatge (Maideny, Milagros, Jenny), hem dibuixat cares fumadores (Erik i Veni) i hem intervingut sobre un cotxe amb fulles i branques d’olivera (Ian i Cristian).

Temes que han sorgit: la importància de l’entorn i com aquest forma part tant de l’obra com l’obra mateixa; la importància de posar en valor objectes i llocs “trobats” als quals gairebé l’única intervenció que cal és visibilitzar-los; la delicadesa i la subtilesa en la utilització dels materials i les seves textures; que intervenir en la natura amb elements naturals implica que aquestes són obres totalment efímeres (l’obra de Ian i Cristian se la va endur el vent abans que pogués veure-la ningú!). Totes aquestes reflexions són molt valuoses pel que tenen de relació amb la intervenció que realitzarem posteriorment al barri.

Després d’això ha arribat la Belinda Tato directament de Madrid i ens ha presentat breument alguns exemples d’intervencions que ha realitzat el seu estudi o bé els estudiants dels tallers que han impartit. Els punts més importants de la seva xerrada els resumeixo en el següent esquema:

Mentrestant, en Patrick de Can Masdeu (el mestre pizzero) ha començat amb alguns dels nois i noies (bé, gairebé tots) a preparar les delicioses pizzes cuites en forn de llenya que ens menjaríem poc després per dinar, a fora, amb un solet d’allò més reconfortant. Ah! i de postres hi havia el pastís de nous que jo havia preparat per a tots!

Mentre en Veni, el Javi i jo rentem plats amb l’aigua gelada alguns aprofiten per fer esbarjo i penjar-se d’una mena de gronxador (corda amb un pal).

I ja no ha quedat massa temps més ja que a les quatre ens esperava a l’institut la Regidora de Nou Barris, la Sra. Carme Andrés, junt amb la Sra. Palmira Vélez, Consellera Tècnica del Districte i el Conseller Sr. Jesús Turmo. Ha estat tot un privilegi que la Regidora del Districte dediqui una hora a escoltar el nostre projecte i respondre a les nostres preguntes.

Alguns dels nois han explicat a la Regidora en què consistia el projecte d’En Residència i de TRANSFORMA, m’han presentat a mi, i han exposat els diferents espais “disfuncionals” que hem anat trobant en les nostres excursions pels diferents barris. Tots hem quedat grataments sorpresos (fins i tot admirats) de la proximitat que han mostrat tots els convidats i la seva disposició a col·laborar en el projecte. A més de la crida que Carme Andrés ha fet perquè els joves opinin i participin activament sobre l’espai públic de la ciutat, ja que segons ella les úniques queixes que reben són de gent d’una certa edat que demanen que retirin alguns bancs del parc ja que s’hi reuneixen joves i fan soroll, o bé demanen prohibir jugar a pilota.

La Regidora ha recalcat que “l’espai públic és de tots i no podeu permetre que us el prenguin! Heu de participar, opinar i demanar” (la cita no es textual, però va venir a dir alguna cosa per l’estil). La Belinda ha posat molt d’enfasi en com n’estava de sorpresa al veure la receptivitat i la disposició per part de l’Ajuntament, lamentant-se que a Madrid una situació com aquesta en que la Regidora es desplaci (sense cap interès electoral ni publicitari aparent) a un institut que a més està fora del seu districte (tan sols per uns metres) a escoltar uns alumnes de quart d’ESO no és massa freqüent…

Tot plegat ha estat gairebé màgic.

Ah! i ens ha explicat perquè encara no s’ha construït el poliesportiu de Canyelles. Una història surrealista de concesions a 30 anys, embolics legals i manca de presupost de l’empresa concesionaria que ens ha deixat bocabadats…

El segon dia: A l’institut, participació, bústies, professionalitat, noubarrisnou i grups de treball…

Segon dia. Avui ja tocava definir la intervenció, per qüestions pràctiques (no sabem fins quan disposarem d’una altra jornada intensiva com aquesta i el calendari ja apreta) i d’ànims (els nois i nois tenen unes ganes boges de posar-se mans a l’obra).

Hem començat la sessió en que cada un ha hagut de dir i posar en un post-it els dos espais que més el motivaven per treballar. Els dos llocs majoritaris han estat: el poliesportiu (que ha guanyat de llarg), seguit del timbre de l’escola. S’ha plantejat d’anar a parlar amb l’empresa concesionaria per averiguar més coses i presionar-la si cal…

La Belinda ha insistit molt en el tema de la participació i al Mateo se li ha acudit la idea de posar unes bústies en cada un d’aquests llocs per que la gent pogui opinar. D’aquí ha nascut noubarrisnou, el projecte que promou la participació ciutadana perquè opinin sobre espais disfuncionals i degradats de la ciutat. El projecte no consisteix tan sols en les bústies, sinó que és tota una campanya pels barris de Nou Barris que inclou les bústies, una web/blog, una pàgina al Facebook i una campanya de disfusió entre altres instituts i escoles, així com als mitjans de comunicació.

Un altra aspecte que la Belinda ha ressaltat ha estat que havien de ser seriosos i professionals, per això hem format 4 grups de treball:

• Grup de Disseny: encarregat de dissenyar el logotip, les bústies, la web, els folletons, els panells i tot allò que faci falta.
• Grup de Contactes Institucionals i Recursos: encarregat de contactar amb les institucions, persones, etc, per aconseguir els recursos necessaris per portar a terme el projecte.
• Grup de Comunicació i Premsa: encarregat de donar difusió mediàtica al projecte, però també de contactar amb altres instituts i escoles del barri perquè participin.
• Grup de Producció i Realització: encarregat de la realització de la intervenció.

Ens hem proposat realitzar aquesta primera part del projecte que consisteix en engegar aquest mecanisme participatiu en un mes (tenir-lo actiu a finals de febrer o principis de març). El resultat d’aquesta primera part serà un document (web o catàleg) amb tots els espais disfuncionals, junt amb les propostes creatives i positives dels veïns i veïnes. Amb això aconseguirem una informació molt valuosa per definir la segona etapa del treball que consistirà en realitzar les actuacions en el barri.

Entre tots (els que han vingut) hem batejat el projecte amb el nom de noubarrisnou.

Ha nascut doncs noubarrisnou!

No puc acabar aquest resum sense agraïr a Belinda Tato, la seva mare i la seva filla Luna, de 4 mesos, l’enorme esforç que ha suposat per a elles venir desde Madrid aquests dos dies amb tots els inconvenients per a la Luna i per totes elles que això suposa; a la Sra. Carme Andrés, la Sra. Palmira Vélez i el Sr. Jesús Turmo, no tan sols per dedicar-nos i compartir la tarda del dilluns sinó també per la seva proximitat i per motivar i recolzar el treball que hem estat fent i que tenim previst fer!; a la Lidia i en Patrick de Can Masdeu per acollir-nos i fer-nos sentir com a casa i per ser els anfitrions ideals compartint la seva casa, les verdures del seu hort i tot l’entorn de Can Masdeu.

Per la nostra part seguim treballant!!

(Lluís Sabadell Artiga)

En la sessió d’avui he passat una extensa projecció d’exemples d’artistes, obres, i intervencions que a mi m’interessen, m’inspiren i que admiro, per tal que els alumnes poguessin tenir alguns referents d’intervencions que s’han fet (tant obres meves com d’altres artistes).

Llistat d’artistes que hem visionat:

La sessió ha estat intensa, mirant de manera ràpida totes aquestes imatges i comentant-les molt ràpidament. Els ha interessat força la intervenció “Illuminatio” que vaig realitzar a Finlàndia sobre el Llac gelat Kuolimo. També Harmen de Hoop els ha fet riure, així com SpY.

En un moment donat -tal com acostumo a fer a les meves xerrades- he volgut que ens sentíssim una mica “idiotes” tot reproduïnt les escultures d’un minut d’Erwin Wurm, per aconseguir canviar per uns moments el nostre punt de vista i “repensar-nos” a nosaltres mateixos. Aquí teniu unes fotografies d’aquest moment força divertit:

Després de la sessió, amb el grup encarregat de l’organització de la sortida a Can Masdeu (Maideny, Jenny, Milagros, Alexandra i Darling), hem anat a dinar allà, convidats molt amablement per la Lidia, per organitzar tots els detalls de la sortida. Hem decidit entre d’altres coses que cadascú portaria un plat típic de la seva cultura/lloc de procedència per compartir i que dedicaríem almenys un parell d’hores per anar a fer petites intervencions de Land Art pels boscos de Can Masdeu, i així poder refrescar la ment una estona.

Podeu veure la grulla que ens ha vingut a saludar quan marxàvem de Can Masdeu. Per variar, tornava a ploure…

TASCA A REALITZAR PEL PROPER DILLUNS: RECERCA D’ALTRES ARTISTES I OBRES

A continuació he fet una llista amb els noms d’alguns artistes, paraules clau, links i webs que us ajudaran en la recerca que heu de fer pel proper dilluns sobre algun artista o obra. Podeu fer la recerca d’aquests autors o obres a través dels buscadors (si aneu a Google>Buscar por Imágenes, és força fácil), tot i que la majoria d’ells tenen web pròpia.

Abans del dilluns podeu enviar-me al meu correu (lluis@sabadellartiga.com) els links dels artistes o de les obres que trobeu, tot indicant què és el que us agrada o el que us ha cridat més l’atenció de cadascun d’ells.

Artistes i arquitectes interessants que no us he mostrat:

• Ecosistema Urbano
• Olafur Eliason
• Richard Long
• Calum Stirling
• Anna Recasens
• James Turrell
• Nils Udo
• Walter de Maria
• Difusor.org

Algunes paraules clau de recerca:

Land Art, Arte y Naturaleza, Ecoarte, Arte y Sostenibilidad, Acciones Urbanas, Arte Urbano, Arte Social, Galerias de Arte, Museos…

Alguns links:

• www.floresenelatico.es (mirar també els links en aquesta web)
• www.greenmuseum.org
• www.hibrids.net
• www.hibrids.net/naturalbalance
• www.sabadellartiga.com
• www.lucasfeireiss.com

Altres webs on podeu trobar informació:

• www.eco-artblog.com
• www.ecosistemaurbano.org
• www.straddle3.com
• www.free-soil.org
• www.urbanario.es
• http://www.artsandecology.org.uk
• http://ecoartblog.blogspot.com (mirar també els links en aquesta web)
• http://artandsustainability.wordpress.com
• www.postoilcities.org/expo
• http://www.edwardburtynsky.com/

(Lluís Sabadell Artiga)

Grup: Ian, Mateo, Maideny, Dayana, Darling, Judit, Javi, Tamara, Jenny, Veni i Erick

Avui la pluja ha decidit acompanyar-nos una altra vegada en la nostra sortida. Hem tornat a visitar els “pirulos” del lloc de trobada per veure l’espai amb ulls d’intervenir-hi. Hi ha possibilitats, però alhora es un espai difícil, donat que és molt “fort”.

A la mateixa plaça, però, hem descobert un altre possible lloc de microintervenció: resulta que per tota la plaça hi ha un sistema de megafonia on cada tarda-nit sona música. Es tracta d’un tipus de música que als joves no els agrada gaire…, i per això jo els he preguntat perquè no posaven música seva, que els agradés, ja que precisament aquest és un espai de trobada dels joves. Si s’animen aquesta podria ser una altra intervenció sonora interessant! Que facin de dj’s i seleccionin la música que més els agradi i la punxin allà…

Poso èmfasi en aquestes microintervencions, en la idea que moltes coses es poden canviar encara que no s’ho creguin, i que l’espai públic és això, públic, i per tant, de tots. Després, hem anat a la plaça “del Javi” on hem pogut constatar que l’espai públic cada vegada està més envaït pels cotxes i un exemple clar és la pilona de ciment que obstrueix la vorera dels vianants per deixar pas al parking improvisat en una plaça de sorra. Em dóna la sensació que els espais “usuals i normatius” per aparcar al carrer estan desapareixent i (sembla que el mateix ajuntament) crea aquests espais temporals que, com l’aparcament del poliesportiu, acaben convertint-se en definitius després de 18 anys…Vam recollir el testimoni d’un veí al respecte:

En un moment de l’excursió he introduït la idea de que la intervenció no tan sols ha de tenir el punt de vista humà (social) sinó que a més ha d’incloure el mediambiental: cal fer una intervenció que també agradi als ocells. Per això els he plantejat la pregunta: Com pensa un ocell? En què pensa? I que pensaria ell de la nostra intervenció? Hi ha hagut respostes per tots els gustos, però la reflexió més important, és que els ocells no tenen les mateixes necessitats que nosaltres els humans… El canvi de punt de vista ens serà molt útil: primer un ocell veu les coses diferents perquè vola i també, perquè és un animal….

Un cop de tornada a l’institut, els alumnes han definit breument com volen que sigui la intervenció:

• que es noti
• que sigui permanent
• que sigui bonica i vistosa
• que agradi a tothom

L’última hora l’he dedicat a reunir-me individualment amb alguns d’ells, els que m’ha donat temps…: Darling, Jean, Ian Linares, Mateo, Adrià, Ivan Arias, Andrés, Ian García i Judith. La veritat és que està essent molt enriquidor i que m’estan ajudant molt amb els seus comentaris i consells. Parlàvem sobre com veuen el projecte, si els agrada la manera de treballar, etc. També els he preguntat quins dels llocs a intervenir els interessava més dels escollits la vegada passada. Resumint, sobre la primera pregunta, coincidien bastant en que ja tenen ganes de començar a treballar, que les sortides els agraden més que “pensar” tant!! Que volen fer quelcom que es vegi, que agradi a tothom al barri i que tingui una utilitat, preferiblement una intervenció permanent i no efímera…

Pel que fa a la intervenció principal, les decisions estaven molt repartides entre els diferents espais que hi ha. Del que m’he adonat és de que potser amb tant d’anàlisi de l’espai i de les problemàtiques del barri, el risc és que perdem una mica la intenció artística de tot plegat. Potser és el moment de reprendre-la d’alguna manera amb algun exercici boig. Hi pensaré…

(Lluís Sabadell Artiga)

Grup: Darling, Alexandra, Miguel, Andrés, Ivan, Ian Linares, Adrià i Cristian

Avui havíem programat anar a visitar Can Masdeu i l’Associació de Veïns de Roquetes, però com que plovia, al final hem decidit anar només a Can Masdeu i fer una visita més llarga, per no haver de córrer amunt i avall amb aquest mal temps.

Ens ha rebut la Lídia, que porta el tema de les visites a Can Masdeu. I és que Can Masdeu, no es una casa okupa a l’us, sinó que està fent un treball de difusió de la seva tasca envers una manera d’entendre la vida diferent a la que estem acostumats: més comunitària, més ecològica, i menys opressiva amb el planeta i amb els altres.

Tot just fa uns dies van celebrar el 8è aniversari de l’ocupació d’aquesta antiga leprosseria que portava abandonada 50 anys. La veritat és que l’entorn és impressionant, tenint en compte que està a tant sols cinc minuts a peu de la ciutat…La natura és exhuberant i s’hi respira una pau i una tranquil·litat que et deixen bocabadat.

Can Masdeu crec que es pot definir com un laboratori social on promocionen la cultura oberta i d’intercanvi (d’espais, de feines, de materials…) i el més important: tenen una ferma voluntat de difondre la seva tasca. L”hort que tenen per abastir-se d’aliments ecològics és una joia, a més d’haver-hi horts de gent de la ciutat que vol tenir el seu espai de cultiu, i que ells organitzen i els cedeixen. La Lídia ens ha explicat el funcionament de la casa, la seva organització, la distribució de les tasques, la seva economia, etc. També ens ha fet una visita curta (la pluja no parava!!) pels horts i els diferents espais de la casa: taller de bicicletes, habitació d’eines, rentadora a pedals (tot i que també en tenen d’elèctrica), els wc secs, el calentador o la cuina solars. Sorpren que aquests plantejaments de vida ecològica es donin en una gran ciutat com Barcelona i que siguin un exemple viu i funcionant d’un estil de vida que ben aviat, ens agradi o no, haurem d’anar adoptant tots nosaltres.

Després, de tornada a l’institut, hem dedicat les dues hores següents a fer una sessió de revisió de les sortides que hem fet fins ara i de quines coses hem descobert sobre la història dels barris de Canyelles i Roquetes. Hem destacat les diferències entre el barri de Canyelles i els seus grans blocs, que corresponen a una planificació “des de dalt” amb carrers rectes, en forma de quadrícula i voreres amples, i Roquetes, que és urbanisme “de baix cap a dalt”, sense una planificació, que ha anat creixent a mesura que la gent ha anat construïnt més o menys lliurement les seves cases d’autoconstrucció, i que dóna lloc a uns carrers amb cases baixes, força recargolats i amb una alta densitat horitzontal.

Per últim, hem estat parlant dels possibles llocs d’actuació. He fet un llistat del que cada un d’ells ens ha explicat o bé de les informacions que han trobat al fer les entrevistes. Els llocs que hem pensat són: el poliesportiu “fantasma”, les escales de pujada a Torre Baró, el castell de Torre Baró, la plaça del Javi -batejada així ja que en el seu moment desconeixíem el nom exacte-, l’escultura robada, la brutícia, el timbre de l’institut i els “pirulos” del lloc de trobada.

Hem començat a parlar sobre quins llocs els interessaven més. El castell consideraven que era un lloc massa apartat i que la gent no ho veuria. A alguns, sobretot la Tamara, i a mi, la història de l’escultura robada i la idea de regalar una escultura al barri ens feia molta gràcia, tot i que en Mateo i en Darling han dit que no els interessava massa fer una “escultura que no servís per res”. No hem entrat en la discussió de la utilitat que pot tenir una escultura pública, tot i que entenc el sentit en que plantejaven aquesta idea: no volien treballar per fer un “bunyol” posat al mig d’una plaça.

De tota manera, no hem aprofundit massa en el tema, ja que la Milagros ha expressat el seu interès en treballar amb/a Can Masdeu, cosa que m’ha sorprès molt gratament i encara més quan hi ha hagut força quorum que hi estava d’acord! De manera que hem acordat fer una sessió de treball a Can Masdeu. Això els ha engrescat molt (amb alguna excepció), i han proposat fer una jornada sencera a la casa, o fins i tot, quedar-s’hi a dormir. Hem nomenat una “comissió organitzadora” de la sortida que està formada per en Darling, la Jenny, la Maideny, la Milagros i l’Adrià. De manera que cap a finals de gener, si tot va bé, anirem a fer un parell de dies de treball en el projecte a Can Masdeu. A més, volem aprofitar perquè vinguin Ecosistema Urbano i així poder treballar amb ells un parell de dies seguits en un entorn on el tema ecològic és tant present de manera pràctica, i tant aprop, cosa que no es gens fàcil de trobar, i menys en una ciutat.

M’ha sorprès que alguns alumnes, concretament quatre, s’han negat a venir a Can Masdeu a treballar, però no m’ha sorprès la seva negativa (ja que, sincerament, no pensava que la idea tindria tants adeptes!) sinó que no sabien o no volien donar un motiu per la seva negativa…cosa que no ha permès poder establir un diàleg per acostar posicions i poder consensuar-ho.

Veurem si quan tornem de vacances podem reprendre el tema per tal que tots estiguin contents amb el tema de la sortida!

Al gener continuarem informant!!

(Lluís Sabadell Artiga)

Possibles espais d’acció

Poliesportiu “fantasma”

Escales de pujada a Torre del Baró

Torre del Baró

Plaça “del Javi”

Escultura robada

“Pirulos” del lloc de trobada

Timbre de l’institut