comunicació visual

Capitol del progrma Quèquicom de TV3 dedicat a la manipulació de la imatge

Francesc Boix i Campo (Barcelona 1920- 1951)
Francesc Boix va néixer al barri del Poble Sec a Barcelona el 14 d’agost de 1920. Va combatre en la guerra civil espanyola en el bàndol republicà. Un cop acabada la guerra s’ha d’exiliar, i és capturat pels alemanys i deportat al camp de concentració de Mauthausen.
En el camp Boix és destinat al Erkennungsdient (servei de identificació del camp) a causa dels seus coneixements de fotografia. Amb la col·laboració d’altres presos va aconseguir amagar unes 2.000 fotografies i negatius.
Boix va ser l’únic testimoni espanyol als Judicis de Nuremberg. Les fotografies de Boix van ser proves gràfiques que es van utilitzar per demostrar els crims del genocidi nazi.
Va morir l’any 1951 de tuberculosi.

Neus Català, supervivent dels camps de concentració nazis, és entrevistada pel periodista Xavier Graset.

Arnau Puig, crític i fundador de la revista “Dau al Set” i únic supervivent d’aquell corrent que, amb Antoni Tàpies, va marcar l’art català contemporani, ha recordat la condició de català universal de l’artista. En declaracions a “El matí de Catalunya Ràdio”, Puig ha dit que gràcies a la seva “radical autenticitat” es va convertir en un català que, des de la seva terra, va crear un llenguatge que de mica en mica el món va anar entenent.

Antoni Tàpies va saber donar una dimensió espiritual a les coses aparentment més banals. Aquest és un dels seus grans valors, segons ha destacat també a “El matí de Catalunya Ràdio” la critica d’art Victòria Combalia.

vídeo

Pàgina web del considerat inventor de les portades de discos o “album cover”

http://www.alexsteinweiss.com/

Ánxel GROVE
Alex Steinweiss va dissenyar, el 1940, la primera coberta per embolicar discos. A partir de llavors les portades amb dibuixos o fotos substituir les clàssiques bosses de paper d’estrassa i les vendes van augmentar un 800%. El seu enlluernador treball és recollit ara en un llibre.

A hores d’ara de la tempesta un pot arribar a pensar que el packaging sempre va estar aquí tal com l’entenem (i de vegades patim).

Un disc, per exemple. Resulta gairebé impossible imaginar nu d’embolcall, dissociat d’un disseny gràfic-siguin fotos, dibuixos o tots dos-i del material (cartró, paper, plàstic, fins i tot metall) que es empaquetat per fer-ho desitjable.

El disc, com qualsevol altre producte de consum pop, ha d’entrar pels ulls.

El 1940, els discos giraven a 78 revolucions per minut i eren de laca , una substància resinosa generada per un cuc endèmic d’Àsia.

Es tractava d’un producte menor, amb una distribució molt restringida-el tocadiscs s’havia començat a comercialitzar el 1925 – i que va suportar malament la Gran Depressió: el 1929 es van vendre 150 milions de discos en els EUA i el 1933 només 10 milions.
Un noi de 23 anys enamorat de les avantguardes europoeas

Els discos es venien en fundes planes de cartró o paper d’estrassa, foradades en el centre perquè es veiés l’etiqueta amb el nom de l’artista, la cançó, els compositors i la discogràfica. Atesa la curta durada de cada peça (cinc minuts de música per costat), es venien en àlbums de tres o quatre, units per un llom de cartró.

A aquesta senzillesa es reduïa l’embolcall. Fins que va arribar un noi de 23 anys enamorat del cartellisme europeu d’avantguarda, el modernisme i el Art Deco: Alex Steinweiss, l’inventor de la portada dels discos.

La seva transcendent obra, que fins ara no tenia les antologies i assaigs que mereix (només era coneguda en els tancats cercles del col.leccionisme), acaba de ser reunida en un extens i luxós llibre, Alex Steinweiss: The inventor of the modern album cover . L’edita Taschen i ja està a la venda a Espanya. Són 420 pàgines enlluernadores.

Un dels autors és Kevin Reagan , director d’art de diverses discogràfiques i dissenyador de portades per a, entre molts altres, Madonna, Beck i Sonic Youth. “Pel que fa a mi Alex Steinweiss és molt més que el pare de la coberta de discos. Va revolucionar la forma de vendre la música, però és encara més important que va revolucionar la manera és que visualitzem la música, en què veiem la música “, diu.
Pinzells, llapis, un aerògraf i la taula de dibuix

Nascut el 1917 a Brooklyn-Nova York, fill d’una parella d’emigrants (el pare, de Polònia, la mare, de Letònia), Steinweiss va ser contractat el 1939 per Columbia com a dissenyador. Era l’únic emprat en un departament que es dedicava només a les campanyes publicitàries. Li van donar un petit espai al quarter general de la companyia. Les seves úniques armes eren una taula de dibuix, tinta, pinzells i llapis i un aerògraf.

El 1940 va donar, pel seu compte i risc, un pas de gegant. Es va presentar amb un fotògraf davant del Teatre Imperial de Nova York i va convèncer el director perquè canviés les lletres de la marquesina durant unes hores mortes.

El resultat, una vegada treballat per Steinweiss en l’estudi, va ser la primera portada il.lustrada de la història per embolicar un disc: Smash Song Hits de Richard Rodgers i Lorenz Hart, interpretats per la Imperial Orchestra.

En unes setmanes el disc va augmentar la mitjana de vendes del catàleg de la companyia en un 800%.
Beethoven es va vendre un 800% més amb portada

El següent treball de packaging va ser per a una edició de la Simfonia 3 de Beethoven dirigida per Bruno Walter. Les vendes van pujar un 800% i el fenomen dels discs amb portada aparèixer a la revista Newsweek.

Prolífic fins a extrems gairebé impossibles, Steinweiss va seguir fent història. El 1948, quan el vinil substituir la laca i es va estandarditzar el format dels discos de 33 revolucions per minut, va ser el primer a trucar al suport long play (LP, llarga durada) i també el primer a fer una coberta específica per al producte. El cànon del dissenyador es va mantenir fins 1989, quan el disc compacte (CD) va començar a menjar terreny al vinil.

Steinweiss va dissenyar milers de portades per a tots els gèneres (de vegades per empreses de les competència: llavors signava amb el pseudònim en castellà Pedra Blanca), va temptejar amb els títols de crèdit i els cartells d’algunes pel lícules ( Charada i Casino Royale , per exemple) , es va dedicar a la publicitat i comercialitzar una font tipogràfica basada en els traços sinuosos de la seva rúbrica.

Quan parla del seu invent, la portada de discos, ho fa amb naturalitat: “Considerava que allò no era manera d’embolicar una cosa tan bonic com la música. M’imaginava cartells a color que enllacés amb l’esperit de cada disc en lloc d’aquelles bosses -làpida de paper o cartró “.

Altres enllaços

El País

Taschen

EL IMPACTO DE LO NUEVO (en castellano). Cap. 1 “El paraiso mecánico”. from Blandyblwb on Vimeo.

Capitol 1 de la sèrie El impacto de lo nuevo dirigida per Robert Hughes