LA RESPIRACIÓ, LA SANG, LA FONTOSÍNTESIS…UI, UI, UI QUIN EMBOLIC!!!!

A primera hora del matí quan arribem a l’aula , per tal de començar la nova jornada escolar d’una manera més agradable, la mestra ens llegeix un fragment de la novel•la “Els viatges de Gulliver” de Jonathan Swift.

Un matí, i en un moment de la lectura, es va produir un fet que en un principi podria semblar allò més insignificant ( la mestra va esternudar ) , fet que va generar la següent conversa:

• Paula: has esternudat pels virus, microbis i bacteris.
Roger: i pels gèrmens
• Nanda: jo quan oloro “la pimienta” em donen ganes d’esternudar
• Rocío : el pebre és un virus?
• Nadia: no. Esternudes perquè els virus surtin
• Carlos: el pebre és un aliment
• Elsa: també perquè tens al•lèrgia
• Benji: quan em fa mal la panxa esternudo
• Nadia: també esternudem per treure gasos
• Paula : això és amb el cul!!!!!
• Dídac: quan pica el nas
Marian : i per treure els mocs
• Laia: el vent em fa esternudar
• Lluc: amb el vent pot ser entren microbis
• Olaya: per la brutícia
• Miquel: l’aire entra per la boca , refreda el cos i fa esternudar
Nerea: amb el pol•len vaig esternudar quatre cops
• Paula : pot ser tenies al•lèrgia , com la meva mare
• Mariona : quan vaig tocar la neu vaig esternudar
• Lluc: pots tenir al•lèrgia als gossos
• Thais: el pol•len em fa esternudar
• Miquel: esternudes per menjar-te els mocs
• Nàdia : quan em passen una ploma bruta , també esternudo
Rocio: pot ser no cal que sigui bruta
Paula: no. Esternudes perquè et fa pessigolles , i quan entra alguna cosa pel nas esternudem perquè surti.
• Roger: les plomes fan pessigolles a les vies respiratòries
• Rocío : i què és això de les vies respiratòries
• Roger: és un tub què porta l’aire als pulmons i després torna a sortir
• Miquel: surt el què no vol el cos
• Nàdia: surt tot , perquè els glòbuls vermells passen l’aire per tot el cos, es malgasta l’aire i surt. No podem tenir aire al pulmó què no serveixi
• Conrad: és igual però diferent. Els glòbuls vermells agafen l’oxigen , el porten als pulmons i quan estan vermells el treuen.
• Rocío: a on arriba l’oxigen, als pulmons com diu el Roger, o a tot el cos , com diu la Nadia?
• Nanda: a tot arreu , si no, no podríem respirar

Fem una pausa i un exercici de respiració. Inspirem / expirem i ens palpem el pit, la panxa, els braços, …. Notem allà a on arriba l’aire.
• Miquel: és la sang la que arriba a tot arreu
                        I què porta la sang?
• Óscar: aire
• Roger:  porta oxigen per les venes

Rocío : i què és l’oxigen?
• Conrad: unes esferes petites transparents que quan es gasten es fan de color vermell i surten
• Rocío: Així la sang porta oxigen. I d’on el treu?

• Nàdia: de l’aire
• Óscar: de les plantes
• Miquel: de la terra
• Conrad: dels arbres
• Olaya: l’oxigen es barreja amb l’aire i quan “traguem” aire pel nas l’oxigen surt.
• Roger: l’oxigen està a l’aire, i quan respirem agafem una mica d’aire i una mica d’oxigen
Mariona: l’oxigen va amb la sang per tot el cos
Conrad: els arbres absorbeixen el fum del cotxe i fan oxigen
• Nàdia: de dia els arbres agafen l’oxigen i a la nit el deixen anar.

Després de llegir la conversa arribem a la conclusió que els coneixements que els nens /es poden aportar a l’aula són molts , construccions personals que elaboren amb la interacció amb el seu entorn, en diferents experiències socials fora de l’àmbit escolar.
Ens podem adonar que algunes de les idees que tenen no són científicament correctes o estan desorganitzades. La nostra següent tasca consistirà en organitzar els coneixements previs per poder interpretar nous continguts i promoure canvis en els sabers , tot tenint com a temes d’estudi :
                  

                      1. Sistema respiratori
                      2. Sistema circulatori
                      3. Fotosíntesis

“El factor más importante que influye en el aprendizaje es lo que el alumno ya sabe. Averigüese esto y enséñele en consecuencia”(Ausubel,Novak i Hanesian, 1983)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *