SORTIDA AL MUSEU DE LA CIENCIA
1 Reply
DEURES
Els Microbis hem decidit escollir els nostres deures, perquè considerem que som nens i nenes de 2n, i ja som grans per poder triar. La Rocío ens ofereix deures de matemàtiques i llengua, ja que creiem que són les coses més important per aprendre.
Ella ens aconsella i recomana d’acord amb les nostres dificultats.
A la classe explicarem perquè vam optar per aquestes activitats, que hem après mentre les fèiem, i si els recomanem els companys/es.
Tindrem una setmana per realitza’ls, a partir del dia de lliurament.
També tindrem deures de Projecte.
COLÒNIES – dia 18 de febrer
COLÒNIES A EL COLLELL – DIA 18 DE FEBRER DE 2011
ENTREGA DE DIPLOMES ALS CAVALLERS
COMIAT AMB FOTO DE GRUP
COLÒNIES – dia 17 de febrer
COLÒNIES A EL COLLELL – DIA 17 DE FEBRER DE 2011
ESMORZAR
ACTIVITATS MATÍ SEGON DIA
UN MOMENT DE RELAX
DINAR SEGON DIA… AMB SORPRESA
JOCS DE MITJA TARDA
PREPARATIUS PEL SOPAR DE GALA
LA GRAN SORPRESA
FIESTA DISCO
I PER FI, A DORMIR… O NO
COLÒNIES – dia 16 de febrer
COLÒNIES A EL COLLELL – DIA 16 DE FEBRER DE 2011
ARRIBADA
MENJADOR
HABITACIONS
PUFFY
COMENCEM LES ACTIVITATS
SOPAR
JUGUEM AMB L’AIGUA!!
Una de les millors formes d’aprendre és amb la pràctica. Experimentar en primera persona unes teories fa que aquestes ens quedin molt més marcades a la memòria que si simplement recitem allò que hem memoritzat i que no acabem d’entendre.
La pràctica permet als infants crear-se dubtes, formular-se hipòtesis per després corroborar-les… Transforma l’aprenentatge en un procés dinàmic i d’interacció.
I és per això què els Microbis estem comprovant les unitats de mesura del volum líquid amb una gran diversitat de recipients , treballant les equivalències amb el traspàs d’aigua d’un lloc a l’altre. I a què ens ho passem bé!!???
LA RESPIRACIÓ, LA SANG, LA FONTOSÍNTESIS…UI, UI, UI QUIN EMBOLIC!!!!
A primera hora del matí quan arribem a l’aula , per tal de començar la nova jornada escolar d’una manera més agradable, la mestra ens llegeix un fragment de la novel•la “Els viatges de Gulliver” de Jonathan Swift.
Un matí, i en un moment de la lectura, es va produir un fet que en un principi podria semblar allò més insignificant ( la mestra va esternudar ) , fet que va generar la següent conversa:
• Paula: has esternudat pels virus, microbis i bacteris.
• Roger: i pels gèrmens
• Nanda: jo quan oloro “la pimienta” em donen ganes d’esternudar
• Rocío : el pebre és un virus?
• Nadia: no. Esternudes perquè els virus surtin
• Carlos: el pebre és un aliment
• Elsa: també perquè tens al•lèrgia
• Benji: quan em fa mal la panxa esternudo
• Nadia: també esternudem per treure gasos
• Paula : això és amb el cul!!!!!
• Dídac: quan pica el nas
• Marian : i per treure els mocs
• Laia: el vent em fa esternudar
• Lluc: amb el vent pot ser entren microbis
• Olaya: per la brutícia
• Miquel: l’aire entra per la boca , refreda el cos i fa esternudar
• Nerea: amb el pol•len vaig esternudar quatre cops
• Paula : pot ser tenies al•lèrgia , com la meva mare
• Mariona : quan vaig tocar la neu vaig esternudar
• Lluc: pots tenir al•lèrgia als gossos
• Thais: el pol•len em fa esternudar
• Miquel: esternudes per menjar-te els mocs
• Nàdia : quan em passen una ploma bruta , també esternudo
• Rocio: pot ser no cal que sigui bruta
• Paula: no. Esternudes perquè et fa pessigolles , i quan entra alguna cosa pel nas esternudem perquè surti.
• Roger: les plomes fan pessigolles a les vies respiratòries
• Rocío : i què és això de les vies respiratòries
• Roger: és un tub què porta l’aire als pulmons i després torna a sortir
• Miquel: surt el què no vol el cos
• Nàdia: surt tot , perquè els glòbuls vermells passen l’aire per tot el cos, es malgasta l’aire i surt. No podem tenir aire al pulmó què no serveixi
• Conrad: és igual però diferent. Els glòbuls vermells agafen l’oxigen , el porten als pulmons i quan estan vermells el treuen.
• Rocío: a on arriba l’oxigen, als pulmons com diu el Roger, o a tot el cos , com diu la Nadia?
• Nanda: a tot arreu , si no, no podríem respirar
Fem una pausa i un exercici de respiració. Inspirem / expirem i ens palpem el pit, la panxa, els braços, …. Notem allà a on arriba l’aire.
• Miquel: és la sang la que arriba a tot arreu
I què porta la sang?
• Óscar: aire
• Roger: porta oxigen per les venes
Rocío : i què és l’oxigen?
• Conrad: unes esferes petites transparents que quan es gasten es fan de color vermell i surten
• Rocío: Així la sang porta oxigen. I d’on el treu?
• Nàdia: de l’aire
• Óscar: de les plantes
• Miquel: de la terra
• Conrad: dels arbres
• Olaya: l’oxigen es barreja amb l’aire i quan “traguem” aire pel nas l’oxigen surt.
• Roger: l’oxigen està a l’aire, i quan respirem agafem una mica d’aire i una mica d’oxigen
• Mariona: l’oxigen va amb la sang per tot el cos
• Conrad: els arbres absorbeixen el fum del cotxe i fan oxigen
• Nàdia: de dia els arbres agafen l’oxigen i a la nit el deixen anar.
Després de llegir la conversa arribem a la conclusió que els coneixements que els nens /es poden aportar a l’aula són molts , construccions personals que elaboren amb la interacció amb el seu entorn, en diferents experiències socials fora de l’àmbit escolar.
Ens podem adonar que algunes de les idees que tenen no són científicament correctes o estan desorganitzades. La nostra següent tasca consistirà en organitzar els coneixements previs per poder interpretar nous continguts i promoure canvis en els sabers , tot tenint com a temes d’estudi :
1. Sistema respiratori
2. Sistema circulatori
3. Fotosíntesis
“El factor más importante que influye en el aprendizaje es lo que el alumno ya sabe. Averigüese esto y enséñele en consecuencia”(Ausubel,Novak i Hanesian, 1983)
SORTIDA AL PARC CATALUNYA
EL NOSTRE SEGÜENT EXPERIMENT TINDRÀ COM A OBJECTIU COMPROVAR LA QUANTITAT DE MICROBIS QUE EXISTEIXEN EN LES AIGÜES BRUTES , EN EL NOSTRE CAS A L’ESTANY DEL PARC CATALUNYA. PER AQUEST MOTIU EL PASSAT DIVENDRES VAM ANAR A COLLIR UNA MOSTRA D’AIGUA I VAM APROFITAR PER JUGAR UNA MICA AL PARC.
TOT VA ANAR MOLT BÉ MALGRAT QUÈ UN ÀNEC NO ENS VA PERMETRE FER UNA FOTO DE GRUP A DAVANT DE L’ESTANY, I FINS I TOT ES VA ATREVIR A MOSSEGAR LA JAQUETA DE LA MARIONA!! QUIN ENSURT!
APROFITEM PER DONAR LES GRÀCIES A LES MARES QUE ENS VAN ACOMPANYAR I LES ENVIEM UN PETONÀS!
LA CONFERÈNCIA
LA RESOLUCIÓ DE PROBLEMES A LA CLASSE DELS MICROBIS
La matemàtica va aparèixer com a ciència aplicada a la realitat. Les diferents situacions que la vida quotidiana anava plantejant, forçaven l’aparició de nous procediments per resoldre-les.
De mica en mica ha anat perdent el seu caràcter instrumental, funcional i quotidià per convertir-se en un seguit d’exercicis mecànics “necessaris” de treballar , sense oblidar cap contingut dels que “cal ensenyar als alumnes”.
Quan l’alumne s’inicia en la resolució de problemes es pressuposa que ja coneix la mecànica de les operacions matemàtiques. La tendència habitual, per part dels infants és preguntar, després de llegir l’enunciat del problema, si és de sumar o de restar, o de…
Amb les sessions de problemes que es plantegen a l’aula , no es pretén la consolidació d’un determinat contingut sinó el desenvolupament de la capacitat de destriar, d’entre les eines procedimentals i els conceptes que l’alumne coneix, les que necessita per resoldre la situació que es presenta.
El 29 de setembre al matí va sorgir un debat a partir de la situació de la vaga general que vivia el nostre país. Els nens i nenes com a agents socials van aportar la seva preocupació a l’aula i a partir de les informacions i articles de premsa que van dur es va generar una situació real que implicava molt més que aplicar una operació matemàtica. Calia posar en pràctica totes aquelles estratègies de pensament amb les que compta l’alumnat i intercanviar punts de vista amb els companys per tal d’arribar a conclusions raonables.
El problema consistia en descobrir, en grup de quatre, les persones que havien assistit a una manifestació a Catalunya, tot destriant la dada de Madrid , ja que l’article aportava xifres de les quatre províncies catalanes i de la capital d’Espanya. Inicialment el que van fer els alumnes va ser sumar totes les xifres que apareixeien en el retall de premsa, sense tenir en compte les dades necessàries o no.
Cada cop que la mestra els deia que la seva resposta no era correcta es veien obligats a repensar la seva feina, fins que finalment després d’analitzar les dades i buscar informació nova es van adonar que Madrid no era una província catalana i que per tan no s’havia de tenir en compte la xifra de la capital.
Posteriorment el grup que va trobar la resposta va explicar el procediment utilitzat per arribar a les conclusions i resultats obtinguts .