Euromites i la política

Avui dia d’eleccions a l’estat, volem dedicar un post al món de la política sota referents mítics, i en la línia d’anteriors posts relacionats amb la crisi de l’euro us posem novament una presentació on veureu alguns coneguts de la política europea, perquè hi gaudiu. Bones eleccions i sort als polítics que la necessiten!

[slideshare id=10239917&doc=laeurocrisiilapoltica-111120051135-phpapp01]

Publicat dins de Mitologia | Etiquetat com a , , , , | Deixa un comentari

El mite d’Europa i l’euro

Continuem amb la sèrie iniciada a l’anterior post al voltant de l’euro i les vinyetes humorístiques que la crisi de l’euro ha generat a la premsa internacional. Ara recopilem unes vinyetes més on el mite del rapte d’Europa per Zeus transformat en toro ha estat emprat per fer acudits sobre la crisi econòmica. Tot i que el tema és seriós, no podem obviar la teràpia de l’humor.

[slideshare id=10233913&doc=europaileuro-111119094615-phpapp02]

Publicat dins de Mitologia | Etiquetat com a , , , | 1 comentari

I Grècia va inventar Euro-pa

És curiós però les dues grans ciutats que són els bressols de la cultura clàssica, de les grans civilitzacions antigues: Roma i Atenes -Itàlia i Grècia- travessen no un dels seus més gloriosos passatges de la història. I és que tot i que no és cosa com per prendre-se-la a riure, aquí us posem unes vinyetes còmiques sobre la crisi de l’euro a Grècia amb gràcia on es barregen les grans contribucions dels grecs al món: la mitologia i l’art, i potser l’encís de la ruïna.

[slideshare id=10208333&doc=sculpadelsdus-111117155306-phpapp01]

Publicat dins de Mitologia | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

Vide cor meum

Els camins de Roma també pretenen ser uns camins literaris, musicals i cinematogràfics, perquè el cinema és una de les nostres aficions com bé ho poden confirmar els nostres alumnes.

I en aquesta breu ària titolada Vide cor meum (“Mira el meu cor”), composta per Patrick Cassidy, que va ser composta expressament i va formar part de la banda sonora de la pel·lícula Hannibal (2001) del director Ridley Scott, i que posteriorment també va ser utilitzada per ambientar l’enterrament del rei Balduí IV de Jerusalem al film El Regne del Cel (2005) del mateix director, es conjuguen les nostres tres grans aficions: cinema, música i literatura. Aquest video correspon a una seqüència de la pel·lícula Hannibal, en què l’inspector Pazzi darrere de la pista del Dr. Hannibal Lecter coincideixen a una òpera a l’aire lliure a Florència on escolten l’ària Vide cor meum. Els cantants són Danielle de Niese i Bruno Lazzaretti, que interpreten a Beatriu i Dante.


Hannibal – The Opera (Vide Cor Meum) per mado88

Ja hem parlat del cinema i de la música, però ens queda la literatura. Perquè la lletra (en llatí i italià) d’aquesta ària està inspirada en el capítol 3 de la Vita Nuova de Dante Alighieri:

Chorus: E pensando di lei
Mi sopragiunse uno soave sonno
Ego dominus tuus
Vide cor tuum
E d’esto core ardendo
Cor tuum
(Chorus: Lei paventosa)
Umilmente pascea.
Appreso gir lo ne vedea piangendo.
La letizia si convertia
In amarissimo pianto
Io sono in pace
Cor meum
Io sono in pace
Vide cor meum

A la pàgina 15 del navegador del text trobareu el capítol 3 de la Vita Nuova de Dante Alighieri a la traducció catalana feta l’any 1903 per Manuel de Montoliu. En aquest capítol apareix en somnis una visió, que el poeta desconeix, i que es tracta de l’Amor, que li diu en llatí: ego dominus tuus (“sóc el teu amo”), i que li anima a veure el seu cor (vide cor tuum), és a dir, a mostrar l’amor vers Beatriu que no s’atreveix a manifestar, i la desaparició d’aquesta visió li provoca una posterior angoixa, ja que sense saber-ho és una premonició de la mort de la seva estimada Beatriu. Si a algú li interessa la història té el text a la seva disposició aquí sota.

Vida Nova de Dante

Publicat dins de Música | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

Una quarta ‘Consolació’ de Sèneca?

El filòsof Sèneca va escriure tres consolacions, però a començaments d’aquest mes ha aparegut a les llibreries alemanyes una quarta consolació sota la ploma de Thorsten Becker, en què el filòsof consola a Neró per la mort de la seva mare, Agripina, assassinada pel seu propi fill. A la novel·la Becker presenta una figura cínica i ambivalent del filòsof romà. No sabem si algun dia arribarà una traducció a les nostres llibreries.

Thorsten Becker: Agrippina. Senecas Trostschrift für den Muttermörder Nero. Arche, Zürich/Hamburg.

Publicat dins de Llibres | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari