Acabem d’estudiar els tòpics horacians i hem fet un examen sobre aquests en diferents poetes catalans.
Aquí exposem la qüestió plantejada.
- A continuació tens un seguit de poemes que tracten diferents tòpics literaris, defineix-los, assenyala a quins en fan referència i quins elements t’han ajudat a identificar-los.
Uns wiegen lassen, wie
Aus schwanken Kahne der See.
HÖLDERLIN
Feliç qui ha viscut dessota un cel estrany,
i la seva pau no es mudava;
i qui d’uns ulls d’amor sotjant la gorga brava
no hi ha vist terrejar l’engany.
I qui els seus dies l’un per la vàlua de l’altre
estima, com les parts iguals
d’un tresor mesurat; i qui no va a l’encalç
del record que fuig per un altre.
Feliç és qui no mira enrera, on el passat,
insaciable que és, ens lleva
fins l’esperança, casta penyora de la treva
que la Mort havia atorgat.
Qui tampoc endavant el seu desig no mena:
que deixa els rems i, ajagut
dins la frèvola barca, de cara als núvols, mut,
s’abandona a una aigua serena.
Carles Riba, Estances, 2, 6.
ELS ANYS SÓN COM FULLES
Veu, tenebra,
sorral amplíssim on es neguen les llàgrimes,
lletra d’amor probable,
aquella infantil pruïja que ordenava els destins
així com la divina joventut atresorada,
què foren sinó graciosa creença,
una inútil mentida
per tal de congriar el dolor que empresona?
El vent, a voltes, tusta una porta
o delicadament desvetlla una consciència,
però els anys són com fulles
que el mateix vent s’emporta
per camins caducs o sinistres.
No intenteu, doncs, la vida;
intentareu tan sols un vell record.
Joan Perucho, Sota la sang.
HORACIANA I
res no m’agrada tant
com enramar-me d’oli cru
el pimentó torrat, tallat en tires.
cante llavors, distret, raone amb l’oli, amb els productes de la terra.
m’agrada molt el pimentó torrat,
mes no massa torrat, que el desgracia,
sinó amb aquella carn mollar que té
en llevar-li la crosta socarrada.
l’expose dins el plat en tongades incitants,
l’enrame d’oli cru amb un pessic de sal
i suque molt de pa,
com fan els pobres,
en l’oli, que té sal i ha pres una sabor del pimentó torrat.
després, en un pessic
del dit gros i el dit índex, amb un tros de pa,
agafe un tros de pimentó, l’enlaire àvidament,
eucarísticament,
me’l mire en l’aire.
de vegades arribe a l’èxtasi, a l’orgasme.
cloc els ulls i me’l fot.
Vicent Andrés Estellés.
A HORACI
Vagen [altres] al fòrum, on febrosa turba
crida i s’empaita disputant la presa
que la Fortuna dins la pols humana
llança per riure.
Puga jo, a l’ombra del natiu boscatge,
seny i bellesa agermanar, oh artista!
seny i bellesa que amb ta lira formen
digna aliança.
M. Costa i Llobera
