Audiència Pública de nens i nenes de Nou Barris 2008

BARCELONA MILLORA EL SEU PAISATGE!

La ciutat de Barcelona aposta per un paisatge harmònic i amable que aporta qualitat de vida i incideix de forma positiva en el dia a dia de les persones. Per això, durant el curs 2009-2010, prop de tres-cents nens i nenes de Nou Barris hem participat en el projecte de l’Audiència Pública BARCELONA MILLORA EL SEU PAISATGE!

Hem après que el paisatge urbà són les façanes dels edificis i tots els seus detalls, els balcons i les flors que els adornen, l’aspecte de les botigues i els seus rètols, els cartells i la publicitat, els adornaments dels carrers, els seus arbres i/o fanals. Hem après a observar el paisatge urbà que ens envolta, a gaudir-ne i a estimar-lo.

És un bé de tots i totes que cal protegir, format per elements naturals o culturals, públics o privats, temporals o permanents, que configuren una determinada imatge de la ciutat. El seu bon ús i el seu manteniment milloren la qualitat de vida de les persones, i els la fa més agradable.

Ens proporciona satisfacció perquè ens alegra la vista, ens transmet cultura i art, conserva la història dels edificis, dels carrers, dels barris i de les persones, alhora que ens dóna seguretat i millora la mobilitat.

El paisatge urbà ha d’estar pensat des d’uns valors de diversitat i d’igualtat per a totes les persones perquè tothom pugui gaudir-ne a qualsevol barri, perquè tots els barris de la ciutat, tots els espais, tenen el mateix valor.

Ara hem après a ser crítics i mirar el que sobra a les façanes: pintades, antenes parabòliques, aparells d’aire condicionat, cablejats elèctrics, entre d’altres. Ara sabem que entre tots podem posar una mica d’ordre.

Tots i totes hem de tenir cura dels espais públics que pertanyen a tothom, evitant les actituds incíviques ciutadanes, tant en el seu ús com en la seva conservació.

Nosaltres hem d’intervenir en el paisatge urbà per fer de la ciutat un espai cada dia més maco i més habitable. Hem de ser crítics i creatius, saber valorar els problemes de la ciutat i saber imaginar solucions i alternatives. Perquè el paisatge ens representa, diu molt de la nostra manera de fer les coses i d’entendre la ciutat.

Els nens i nenes de Nou Barris ens comprometem i proposem a altres persones i agents del barri, pel que fa al respecte, la conservació, la cura i la convivència…

  • Conèixer-lo, valorar-lo, estimar-lo i donar-lo a conèixer als altres, per compartir-lo.

Conscienciar els altres ciutadans de la importància de tenir cura del paisatge urbà. Igualment conscienciar de la importància que té en relació amb la millora de la qualitat de vida de les persones.

  • Respectar tot el que hi ha al nostre voltant, cuidar-ho: no embrutar-ho, conservar-ho.

  • Denunciar comportaments que facin mal a l‘aspecte del nostre entorn.

  • Seguir les normes de la comunitat: tenir cura de les escombraries, recollir les caques del nostre gos, no llençar papers, recollir la brossa dels nostres espais.

  • Millorar alguns elements, com ara posar plantes als balcons, estar-hi de manera adequada, sense cridar, sense molestar els altres…

Els nens i nenes de Nou Barris ens comprometem i proposem a altres persones i agents del barri, pel que fa al coneixement i la informació…

  • Col·laborar en la mesura en què sigui possible a donar idees per millorar el paisatge, tot defensant els valors d’igualtat.

  • Informar-nos sobre les ordenances municipals per millorar-lo i respectar-lo: en els colors de les façanes, les portes de l’escala de veïns, els balcons, les instal·lacions que van per les façanes com aires condicionats, antenes i cablejats elèctrics i mantenir la uniformitat dels tendals.

  • Millorar el que depèn de nosaltres, informar-nos de les subvencions i demanar ajut als tècnics, per exemple, per posar ascensors als edificis que no en tenen, per mantenir neta la façana del nostre bloc de pisos…

Els nens i nenes de Nou Barris ens comprometem i proposem a altres persones i agents del barri, pel que fa a la participació…

  • Escriure una carta als diaris explicant el que hem après del paisatge urbà, així s’assabentaria més gent. També podem trucar a una ràdio per explicar-ho.

  • Explicar el que hem après als nostres pares, també als nostres veïns, és molt important el diàleg entre veïns.

  • Explicar als companys de les altres classes tot el que hem après de paisatge urbà, així els altres nens que no participen a l’Audiència estaran assabentats del que és el paisatge urbà i com tenir-ne cura.

  • Participar en alguna pintada de façana i fer algun grafit amb permís de l’Ajuntament. Hi ha grafits molt bonics i divertits.

Els nens i nenes de Nou Barris proposem a l’Ajuntament pel que fa al respecte, la conservació, la cura i la convivència…

  • Un campanya amb cartells, anuncis i díptics, per tal de conscienciar que les posicions personals incíviques repercuteixen directament de forma negativa en tota la comunitat. Cal que hi hagi un treball col·lectiu entre persones per poder fomentar una millora del barri i de la ciutat.

  • Fer complir les normes de convivència establertes. Per a tot aquell que no compleix les normes a nivell individual seria convenient algun tipus de sanció, per la qual cosa seria necessària una major vigilància als carrers, tant a nivell de paisatge com de mobiliari.

Els nens i nenes de Nou Barris proposem a l’Ajuntament pel que fa al coneixement i la informació

  • Que informi als locals comercials d’allò que es pot i no es pot fer a l’espai públic per tal que no utilitzin la vorera amb elements que dificulten la mobilitat (cartells de tendes, els productes que estan fora). Proposem que es busquin espais alternatius per a aquests elements que respectin el paisatge urbà. Fer recol·locar els cartells que sobresurten de la façana i els que es troben arran dels balcons dels pisos. Fer complir la normativa sobre els rètols en català.

  • Organitzar passejades per tal que el ciutadà conegui el seu barri, el seu districte i la seva ciutat, per tal d’estimar-la i tenir-ne cura.

Els nens i nenes de Nou Barris proposem a l’Ajuntament pel que fa al coneixement i la participació

  • Veiem necessari que les escoles tinguin un paper més destacat dintre de l’educació i sensibilització en el respecte al paisatge i mobiliari urbà. Alhora que es tinguin en compte els projectes proposats per les escoles en la millora del seu entorn.

Els nens i nenes de Nou Barris proposem a l’Ajuntament pel que fa a l’accessibilitat i la mobilitat…

  • Que es continuï donant ajuts als ciutadans per tal d’adaptar les entrades d’aquells edificis que no són accessibles per a les persones amb dificultats de mobilitat.

  • Continuar ajudant econòmicament i fomentant la instal·lació de plaques solars en els edificis.

  • Senyalitzar els pilons per tal que siguin més visibles de nit, per tal que ningú no hi ensopegui.

  • Tapar els forats dels arbres, els escocells, com en altres barris, per tal que ningú no hi ensopegui ni s’omplin de brutícia.

  • Adaptar els accessos al transport públic (metro, tren, autobús, etc.) per a les persones amb mobilitat reduïda.

  • Fer adaptacions per a persones amb discapacitats físiques, com serien rampes, guals per pujar les voreres, baranes per recolzar-se en zones de certa inclinació.

  • Que els paviments de les voreres dels carrers amb pendent siguin antilliscants.

  • Que totes les escoles siguin accessibles per a les persones amb mobilitat reduïda.

  • Mantenir les columnes de publicitat netes i amb la informació actualitzada.

  • Mantenir els senyals informatius en bon estat (sense cartells publicitaris ni grafits).

  • Que continuï posant bancs a les voreres dels carrers que siguin prou amples i sense pendent i a les places.

  • Que les fonts ornamentals i els sortidors estiguin ben conservats i sempre plens d’aigua, aprofitant els dipòsits subterranis i l’aigua de pluja.

  • Protegir les escultures i les plaques de personatges importants.

  • Arreglar les parets mitgeres pintant-les o decorant-les.

  • Arreglar les cases mig derruïdes i fer-ne de noves.

  • Fer més parcs perquè la ciutat sigui molt maca.

  • Continuar construint aparcaments soterrats per tal que els carrers no tinguin tants cotxes aparcats a les voreres.

Els nens i nenes d’alguns centres educatius participants també hem fet propostes concretes d’intervenció sobre el paisatge urbà, que hem fet arribar a la nostra Regidora de Districte i esperem que ens en doni resposta sobre la seva viabilitat. Són propostes de millora de mitgeres o de l’entorn del centre, etc.

Què proposem al districte

  • Veiem necessari que les escoles tinguin un paper més destacat dintre de l’educació i sensibilització en el respecte al paisatge i mobiliari urbà.

  • Un campanya amb cartells, anuncis i díptics, per tal de conscienciar que les posicions personals incíviques repercuteixen directament de forma negativa a tota la comunitat. Cal que hi hagi un treball col·lectiu entre persones per poder fomentar una millora del barri i de la ciutat.

  • Organitzar passejades per tal que el ciutadà conegui el seu barri, el seu districte i la seva ciutat, per tal d’estimar-la i tenir-ne cura.

  • Alguns trossos de la vorera de la Via Favència estan aixecats i és fàcil caure, demanem que es reparin.

  • Al carrer Lorena, 47-51, hi ha una zona enjardinada molt bruta que fa molta pudor. S’ha de netejar més sovint. La plaça Harry Walker també és plena de caques de gos que ningú neteja.

  • També demanem que es facin arreglar els solars abandonats del passeig Verdun.

  • Al passeig Urrutia, 98, hi ha unes escales que van a un descampat que està molt brut i abandonat, es podria condicionar i, com que és molt gran, es podria fer una pista de patinatge, que no en tenim cap.

  • Els carros dels supermercats que estan abandonats van pel terra i no es recullen, demanem que se’n faci un seguiment.

  • Que es pintin de colors divertits (tipus Mondrian) els contenidors de serveis que hi ha darrere de la Guàrdia Urbana. Nosaltres n’hem fet un treball.

  • Finalment com a projecte concret per a la millora del paisatge urbà i de la qualitat de vida al barri proposem la rehabilitació de la façana sud de la nostra escola que actualment es troba en mal estat.

  • Adaptar l’entrada de metro de Virrei Amat per a les persones amb discapacitats.

  • Rehabilitar Can Valent i Can Verdaguer.

  • Decorar el mur que hi ha entre Can Basté i l’antiga església de Santa Eulàlia perquè no es vegi tant ciment.

  • Decorar les parets mitgeres de Fabra i Puig.

  • Treure els pals i els cables del carrer Emili Roca i rehabilitar-lo com els carrers Vèlia i Malgrat.

  • Tapar els forats dels arbres, els escocells, com en altres barris, per tal que ningú no hi ensopegui i que no s’omplin de brutícia.

  • Que els semàfors de Nou Barris siguin acústics, adaptats als cecs.

  • Que rehabilitin l’església de l’antic Institut Mental

  • Que es doni ús a la masia del parc Central

  • Baranes a les rampes i a les escales de les cases del Turó de la Peira

  • Que els paviments de les voreres dels carrers amb pendent siguin antilliscants.

  • Estudiar la ubicació dels contenidors de brossa.

  • Primer de tot que arreglin els carrers de Torre Baró, hi ha gent que no pot caminar-hi.

  • Que totes les escoles siguin accessibles per a les persones amb mobilitat reduïda (millorar els accessos a l’escola, tenen moltes escales, Torre Baró).

  • Millorar el funcionament de l’ascensor inclinat de Ciutat Meridiana, i ampliar l’horari més enllà de les deu de la nit

  • Demanaríem més equipaments per al barri (minideixalleries més pròximes a les llars, semàfors adaptats per a la gent amb alguna disminució, voreres amples i netes, carril bici…).

  • A la vegada veiem la necessitat de fer adaptacions a diferents parts del barri per a persones amb discapacitats físiques, com serien rampes, guals per pujar a les voreres, baranes per recolzar-se en zones de certa inclinació…, en definitiva, fer una barri més accessible a tots els veïns amb dificultats.

  • Com a darrera demanda, voldríem fer-nos ressò d’un terreny que tenim al costat de l’escola que l’Ajuntament l’utilitza com a magatzem de materials de construcció. Reivindiquem la seva conversió en un centre esportiu al qual tingués accés l’escola durant l’horari escolar i la resta de temps pugui aprofitar-lo la gent del barri.

Alumnes i mestres de sisè participen a l’Audiència Pública al Districte i en el programa de ComRàdio”Digues COM”

Programa DIGUES COM

Miquel Giménez  /  edició del 24 d’abril de 2010

Programa des de la Sala d’Actes del Districte de Nou Barris amb alumnes de Primària.

DESCARREGA’T EL PROGRAMA AQUÍ!!

~~~~

PROPOSTES PER A UNA CIUTADANIA INTERCULTURAL

(PROPOSTES DEL CURS ANTERIOR)

Audiència pública de nens i nenes de Nou Barris 2009


CENTRES PARTICIPANTS

C Concertat Aloma

CEIP Àgora

CEIP Antaviana

CEIP Elisenda de Montcada

CEIP Palma de Mallorca

CEIP Tibidabo


La diversitat cultural és un tret característic de les ciutats del nostre segle i és alhora un valor ric en matisos. En aquest marc de diversitat, el diàleg entre la ciutadania de múltiples orígens és l’instrument útil per garantir la convivència.


TOTES LES PERSONES SOM PLURALS I ÚNIQUES!

En la primera sessió hem parlat de la multiculturalitat i de la interculturalitat dues paraules que a nosaltres ens resultaven una mica difícils. Hem comentat que tots nosaltres som diferents perquè cadascú té una personalitat i un aspecte diferent, sovint en funció del país d’origen, però que també som iguals perquè tots som persones.


Hem reflexionat sobre el fet de que no sempre ens comportem de la mateixa manera davant situacions semblants amb uns companys o amb altres i que això no està bé.


Ens vam adonar que no és just jutjar les persones, abans de conèixer-les, només per el seu aspecte físic, i que cal deixar de banda els estereotips i els prejudicis.


També hem arribat a la conclusió de que les persones necessiten rebre un vot de confiança i que encara que pensem que sempre es comporten igual, en algun moment ens poden sorprendre, a més a més si ningú no hi confia no estaran motivats per intentar superar-se.


A més, si som diferents podem aprendre els uns dels altres, aprendre coses d’altres cultures i això ens enriquirà, i sinó seria força avorrit.


EL DIÀLEG INTERCULTURAL, ÉS SEMPRE POSSIBLE?

Vam veure que per dialogar, la gent s’ha de conèixer, i si ens coneixem, trobarem més coses en comú que coses que ens separen.


Per que tot i que hi ha vegades que el diàleg no és possible, cal exhaurir totes les vies perquè es produeixi i, si cal, demanar col·laboració i ajuda.


És per això que cal parlar amb la gent per entendre’ns, però cal fer-ho amb educació i respecte, cal saber escoltar i cercar els mitjans per entendre’ns.

Quan dialoguem hem de respectar les idees i opinions de les altres persones.


Un diàleg més necessari que mai!


Actualment i a causa del fenomen de la globalització i la gran mobilitat de persones, és molt important parlar i arribar a acords.


A Barcelona hi ha molta gent de diferents països i cultures i per tant és importantíssim aquest diàleg per poder conviure a la ciutat. Per això hem treballat per veure com podem facilitar aquest diàleg, amb coneixement els uns dels altres.


Tots farem un bé a la humanitat començant pel més propers a nosaltres, els nostres companys i companyes, tal com són, mai excloent ningú.



Els nens i nenes de l’Audiència Pública del Districte de Nou Barris, per tal d’afavorir el diàleg intercultural:


Ens proposem a nivell individual i col·lectivament:


  • Tractar totes les persones igual. A tots els companys i companyes de la mateixa manera, sense jutjar a ningú abans de conèixer-los millor i donant sempre un vot de confiança.


  • Escoltar els altres, respectant les seves opinions i procurar entendre-les.


  • No discriminar ningú per l’accent o la llengua, tot i que sigui diferent de la nostra, perquè el més important són les persones. I per entendre’ns millor proposem aprendre paraules del vocabulari bàsic de les llengües dels nens i nenes de la classe, que siguin diferents de les nostres.


  • Quan arribi un company o companya nous a l’escola, donar-li exemples ajudant-lo, i si veiem que s’exclou o no participa d’una activitat, l’ajudarem, potser és tímid.


  • Al parc, jugar amb nens i nenes de diferents cultures i de diferents colors per fer-los sentir bé i, a més, intercanviar amb els altres nens i nenes jocs d’arreu del món, així coneixeríem més jocs per jugar tots junts, i alhora ens coneixeríem millor els uns als altres i les nostres cultures.


  • A l’escola, fer una degustació de menjars típics del país d’origen de cada nen de classe o dels seus familiars, així tots sabríem què ens agrada a cadascú i ho compartiríem.


Proposem a l’Ajuntament de Barcelona que dediqui més esforços a:


  • Que totes les escoles puguin ajudar els nens i nenes nouvinguts, amb un traductor si cal, amb menús especials (sense porc, vegetarià, etc…) i per escrit i en diferents idiomes per a totes les famílies, si ho necessiten, que ho puguin entendre.


  • Poder conèixer altres centres escolars i també presentar el nostre centre, amb activitats intercentres i fomentar el diàleg telemàtic entre alumnes de diferents escoles.


  • Fer festes a l’escola per conèixer les diferents cultures i països que tenim. També fomentar dies de portes obertes a les diferents entitats del barri.


  • Fer concursos entre escoles, gincanes, balls, trobades esportives i competicions de dibuix i de “mates”.


  • Impulsar el teatre a l’escola, activitats de joc i d’esport a l’horari de migdia, i els caps de setmana, i tallers extra-escolars d’expressió artística, perquè ens ajuda a expressar el que necessitem, i així anar millorant. Però que aquest impuls no deixi enrere els projectes que ja estan en marxa i que ens van molt bé.


  • Organitzar una Setmana Intercultural amb jocs, instruments i danses de diferents països, cultures i religions. Amb una fira d’artesania i/o gastronomia, on hi puguem participar totes les escoles i els veïns i veïnes del barri.


  • Un casal intercultural un cop per setmana, on podem fer jocs i activitats on hi participem tots i totes.


  • Celebrar la diada del menjar estranger.


  • Fer campanyes per tal que el paper de la dona i de les nenes concretament, es valori arreu del món, que no importa l’ètnia a que es pertany, ni la religió, té dret a rebre ensenyament i no se l’ha d’excloure.


  • Elaborar una auca de la interculturalitat on es puguin recollir tots els aspectes positius del Diàleg Intercultural, i com ens enriqueix a tots i totes. Es podria fer arribar a totes les escoles perquè tots els nens i nenes puguin reflexionar i aprendre. Nosaltres hem preparat un mural amb rodolins que recullen tots aquests aspectes positius.


  • Fer força sortides per conèixer millor la ciutat, en transport públic i, alhora aprendre normes de convivència i reforçar aspectes positius. Després fer un treball d’anar situant els diferents barris dins de la ciutat, assenyalant els que anem visitant, així tots plegats anem coneixent millor la ciutat.


  • Fer més activitats als barris, a l’aire lliure, que facin sortir els veïns de casa seva per a compartir espais i participar en festes al barri, exposicions, jocs… Potenciant els actes socials i culturals i no només lúdics, així també quan arribi algú nou al barri podrà conèixer la nostra cultura. Es pot fer informant des de la comunitat de veïns, penjar-hi cartells per tal que també hi puguin participar els fills i filles dels nostres veïns i veïnes.


Finalment, només volem afegir que hem preparat una exposició amb tots els murals i fotografies del nostre treball, perquè tothom ho pugui veure, així podreu entendre el significat d’aquesta tasca que hem fet a les escoles per presentar a l’Audiència, que comporta moltes estones i que potser sembla un treball insignificant però no ho és.



Tots i totes hem après que tots els nenes i nenes del món tenen dret a educar-se dintre del marc de l’amistat i que, com els ocells que migren i són molt savis, hem d’agafar el millor del nord i del sud.


Barcelona, maig de 2009


L’ELISENDA GUANYA EL TERCER PREMI EN EL CONCURS D’IDEES INNOVADORESPER AL VISUALITZADOR L-1EX CONVOCAT PER L’EMPRESA ELMO

diploma-elmo

Concurs ELMO 2010

Descripció d’una idea innovadora per a l’ús del Visualitzador L-1ex a l’aula.

Per tal d’afavorir el desenvolupament de les habilitats socials i de l’expressió oral i escrita dels alumnes, ens servirem del Visualitzador L-1ex per jugar a Scrable o joc semblant de confegir paraules.

elmo2

Els alumnes s’organitzen en petits grups amb el suport de diccionaris i altre material bibliogràfic.

A la PDI projectem amb el visualitzador el taulell de joc amb els moviments que fan els diversos grups. Si no s’acaba la partida enregistrem els moviments fets per continuar-la en una altra sessió. Al damunt de la imatge podrem escriure amb la PDI nous moviments fins acabar la partida.

FEM COMUNITAT – 6

dsc00332_2

SISENA SESSIÓ ELISENDA DE MONTCADA  6 d’abril de 2010

OBJECTIUS DE LA SESSIÓ:

1.       Fer un breu recordatori de l’estat de la situació en relació al marc teòric del procés de transformació en comunitats d’aprenentatge

2.       Fer el buidatge dels somnis, seleccionar els continguts mitjançant una metodologia participativa.

3.       Planificar les següents accions en relació el procés de transformació.

Introducció

  • Es comenta quin és l’estat de la situació i a on ens trobem dins el procés de transformació en comunitats d’aprenentatge.
  • Es visualitzen els objectius i les tasques de les següents sessions esquemàticament:

Dimarts 6 abril

Selecció de prioritats  planificació Analitzar i categoritzar els somnis per a determinar les prioritats i establir les comissions de treball.
Abril Creació de les comissions de treball.

Selecció de prioritats i planificació

Seleccionar prioritats
Abril Creació de les comissions treball

Selecció de prioritats i planificació

Seleccionar prioritats i formar comissions de treball
Planificar les comissions de treball: membres, projectes, temporització
Seguiment Comissions Seguiment de les comissions de treball
Plenari i Gestora Creació i posada en marxa de la gestora.
  • S’explica el procés a seguir en la fase de planificació d’ara a final de curs. El procés consisteix en:

1.      Buidar els somnis. Traduir-los a un llenguatge més estàndard, agrupar-los i ordenar-los per temes en cada una de les graelles pertinents.

2.      Organitzar una comissió mixta de treball per a cada bloc temàtic que sorgeixi del buidat dels plafons.

3.      Organitzar i prioritzar els somnis en forma de projectes per al curs vinent.

4.      Un cop les comissions tinguin un petit rodatge de funcionament acordaran el contingut dels seus projectes i els prioritzaran.

5.      La feina que farà cada comissió de treball de manera autònoma es presentarà al plenari (assemblea del centre) i es debatrà per tal de ser aprovada i consensuada.

6.      Cada comissió nomenarà una o dues persones representatives de la comissió que formaran una comissió gestora (que gestionarà el dia a dia)

  • Es comenta l’estructura que seguirien les comissions, la comissió gestora i el plenari amb el següent esquema:

sessio5-organigrama

  • Es presenta novament el model de participació que proposa el projecte comunitats d’aprenentatge amb el següent esquema:

model

  • Posteriorment es feren quatre grups de treball per iniciar el buidatge dels somnis per collectius (alumnat, famílies, agents externs i equip de mestres). Es repartiren diferents guions de graelles per a realitzar la primera classificació: una graella de classificació dels somnis segons els diferents collectius representats i l’altra per la classificació dels somnis en funció dels temes.
  • L’equip del Fòrum va recollir les síntesis de tots els collectius i acabarà d’elaborar una graella que unifiqui tots els somnis buidats.

A continuació s’adjunten les diferents graelles:

1. Classificació dels somnis segons els diferents col·lectius representats. Resultats:

Famílies

Nens

nens

Mestres,

direcció

Monitors/es

de menjador

PAS

Personal d’administració i Serveis

Inspectors/es

Equip

Assessorament

Psicopedagògic

Desitgem una escola amb mestres il·lusionats Un pati ben gran amb tobogans

Ascensors

Desitgem una escola que parteixi del respecte als drets dels treballadors Desitgem una escola on es facin dietes específiques segons les necessitats Desitgem una escola que permeti integrar-nos

Desitgem una escola on puguem continuar amb els mateixos horaris

Una escola d’on no ens vinguin queixes dels pares, ni tampoc de la direcció Desitgem una escola amb un baix percentatge de nens amb necessitats especials

2. Classificació dels somnis en funció dels temes

Àrees temàtiques Estudi Ambientalització Xarxa i relacions externes Imatge i comunicació Famílies
Somnis Educació emocional.

Educació de màxims per a tothom.

Vegetació : flors i arbres.

Decoració de l’interior.

Oferir instal.lacions al barri. Informació per a tots els pares. Participació.

Formació cultural i social.

Àrees temàtiques Formació Organitzaió Cultura i esport Habilitats socials i valors
Somnis Professional.

Famílies.

Rotació de membres de la comissió. Taller de teatre. Autoestima.

COMENTARIS

A continuació es vam reunir en grup gran i es va comentar com es podria prioritzar en la comissió els diferents somnis: per criteris (què puc aconseguir, número de gent, què és més pràctic, criteri d’urgència, cada comissió els consensua o es pot compartir)


SOMNI 23 ABRIL

Finalment, es dedicà uns minuts a planificar la propera festa del somni del 23 d’abril:

  • Activitat Jocs Florals de 9:30 a 11h.
  • Tarda oberta a les famílies on hi haurà una representació de Sant Jordi. Enregistrament de les presentacions literàries per nivells, i al gimnàs s’exposaran els somnis.
  • S’estructura l’exposició dels somnis per collectius:
    • ALUMNAT: Exposició de tots els somnis incloent els enregistrats amb audiovisual.
    • FAMÍLIES: Mural on es puguin enganxar els mateixos materials per tal de que cadascú pugui identificar el seu somni i al costat presentar una síntesi.
    • MESTRES: Mural i síntesi dels somnis al costat.
    • ENTORN: Murals i alguna projecció.
  • Es parla de fer un lliurament d’algun material audiovisual a les famílies, o simplement penjar-ho a la web.
  • Es comenta que caldria pensar què es pot fer perquè les famílies sàpiguen el següent pas després de somiar i puguin participar? Es parla de fer un mural per convidar a les famílies a la amb algun anunciat del tipus: “Hi haurà monitores de menjador per fer de voluntària per guardar nenes i nenes gratuïtament”.

PROPERES REUNIONS

  • Festa del somni dia 23 abril.
  • Propera reunió 27 abril on l’objectiu principal és la preparació de comissions.

FEM COMUNITAT – 5

dsc00069_2

Cinquena sessió Elisenda de Montcada – 16 de Febrer  2010

Introducció

Parlem de les accions que hem de realitzar abans del 2 de març:

  • Què ha sortit de les idees del pla de formació
  • Preparació de la festa
  • Fase del somni

Accions a dur a terme per preparar la Festa de les Pissarres

Alumnat

Què s’ha fet

  • Infantil: dibuixos; passejar per l’escola i que diguin què volen; fer fotos; fer un conte.
  • Cicle inicial: dibuixar l’escola que volen/ l’escola que els agradaria tenir
  • 1er. Definir l’escola que els agradaria i transmetre el missatge als pares. Com es pot fer arribar el missatge als pares/mares?
  • Cicle mitjà: graella: què agrada/no agrada; què es voldria.  Fotos de l’escola: infrastructura, material, metodologies, sortides, festes.  A partir de les imatges es farà la graella.  Es grava els nens i nenes a l’hora del pati mentre se’ls pregunta quina és l’escola que els agradaria.
  • Cicle superior: 6è: es pregunta quina és l’escola en la que haurien volgut fer la primària. Es planteja enregistrar-ho per ràdio. A 5è es fan enquestes a l’aula, imatges del que agradaria;

Què es farà?

  • Plasmar el somni als passadissos i en digital
  • El dia 2, els/les alumnes presenten els somnis
  • A partir del 2, es podrien compartir/conèixer els somnis que han tingut els diferents cicles. 

Famílies

Què s’ha fet

  • S’ha presentat la festa de les pissarres en una assemblea. Hi ha bona disposició per participar

Què es farà

  • Compte enrera
  • Cartells a l’entrada: català, castellà, anglès: Te invitamos a una fiesta
  • Bústia amb imatge que indiqui què cal fer amb els papers
  • Suro amb papers per a que escriguin el seu somni
  • Enquesta dels nens/nenes als pares/mares: que, com, quan
  • És important ser concret i precís en la manera d’informar als pares/mares. Què i per a què se’ls fa venir. Es pot fer una circular informativa.
  • Potser es pot canviar “festa de” per “inauguració de”.
  • Cal fer un programa de la inauguració + l’inici de comunitats.

Mestres

Què es farà

  • Gimcana: festes (la frase maleïda), sortides, instal·lacions, metodologia. Dijous 25 de febrer a les 13h.
  • Quina és l’escola dels meus somnis: definir 3 aspectes. S’enganxen els resultats en un lloc a determinar de manera anònima.

Altres agents

Què es farà

  • Informar al barri: aprofitar xerrada que es farà la propera setmana a l’institut.
  • Conèixer que es fa a les entitats del barri (per després del dia 2 de març): tenir un “dia de les entitats” on s’expliqués al centre què fan altres organitzacions. Aprofitar per a que les entitats expliquin quina és l’escola que ells voldrien.

Per Sant Jordi

  • Monogràfic del somni a la revista de l’escola

El dia 2

  • Començar a les 15h-15.15h.
  • De 15 a 15:45h els pares estan a les aules amb els fills/filles.
  • De 15:45h a 16.30h es desenvolupa l’acte al gimnàs, on s’explica el somni i es fa una activitat.
  • Què es farà per documentar tot el que es faci?

Properes sessions:

2 març: Inauguració de les pissarres digitals

6 abril: L’objectiu és fer el buidatge del somni. Fer una primera classificació.

L’ELISENDA, UNA COMUNITAT D’APRENENTAGE

L’Elisenda ha iniciat aquest curs un camí irreversible: la conversió d’una escola tradicional en una comunitat d’aprenentatge.

En l’aprenentage dels i de les alumnes  intervenen activament mestres, famílies, agents externs, veïns,…

Per començar a constituir una comunitat d’aprenentage, famílies, alumnes i mestres hem entrat en la fase del

S O M N I

Tots hem somiat centenars de somnis per fer l’escola que somiem. Millrs infsatructures, escola més bonica i habitable, millores metodològiques i organitzatives, participació familiar en l’aprenentatge real dels seus fills i filles, serveis a les famílies…

PISSARRES DIGITALS INTERACTIVES A 14 AULES

JA TENIM 12 PISSARRES DIGITALS INTERACTIVES EN FUNCIONAMENT A LES AULES DE PRIMÀRIA AMB EL SISTEMA PROMETHEAN.

(properament…. les fotos)

TAMBÉ HI HA INSTAL.LADES DUES PISSARRES AMB EL SISTEMA SMART A DUES AULES D’INFANTIL.

(properament…. les fotos)

JUNT A LA PISSARRA INTERACTIVA DE LA BIBLIOTERCA, COMPTEM AMB 15 PDI’s.

A BANDA HI HA PISSARRA DIGITAL NOINTERACTIVA AL GIMNÀS, AULA DE MÚSICA, LABORATORI, MENJADOR, SALA DE PROFESSORES i AULA D’INFORMÀTICA.