els darrers dies de descans

la promesa d’un nou curs

cada comiat engendra

una nova esperança

Mai he explicat perquè aquest bloc es diu exactament “e-moció”, donant per suposat que la majoria de vosaltres hi cauria-ho, però penso degut a diversos comentaris d’amics i coneguts que cal una explicació.M’excuso per no haver-ho fet abans.

És bastant lògic que un bloc sobre educació emocional i gestió de les emocions es tituli “emoció” fins aquí tots d’acord. Ara bé, perquè hi apareix aquest dubtós guió després de la “e”? Senzillament és degut a l’origen etimològic del mot. Moció -motio- vol dir moviment,  bellugadissa…i tot els antònims de la paraula  “estàtic” que se us puguin acudir. La “e” és el prefix llatí que denota impuls cap endavant, anar més enllà.

La càrrega etimològica d’emoció em sembla molt interessant perquè precisament coincideix amb la seva càrrega semàntica.Emocíó per a nosaltres vol dir, o hauria de voler dir, aquell moviment, allò que ens impulsa a anar endavant, a anar més enllà. Hauria de ser allò que ens mou a tirar sempre endavant aportant benestar o mitigant el desencís d’algunes situacions vitals, la qual cosa no vol dir que ens agradi sentir totes les emocions possibles, hi ha algunes de negatives perquè no ens aporten benestar, com la por o la vergonya o l’enuig, però que són molt necessàries. 

 Les emocions són aquelles reaccions que fa el nostre organisme com a reacció amb l’ambient.

Quan vaig escollir títol al meu bloc vaig considerar molt oportú marcar ja des de bon començament el sentit profund de la paraula emoció, aquell moviment que ens permet anar capm endavant” e-moció”.

Ara ja ho sabeu tots i totes!! Així quan utilitzeu aquesta paraula ho fareu amb més coneixement de causa.

Ja és primavera!!…però el nostre temps és

d’hivern.Volem una miqueta de sol, però els núvols i la pluja s’han entossudit a no fer-los passar.

En els països nòrdics es recepten mèdicament esposicons artificials als raigs UVA en pacients amb depressió. Diuen que l’energia del sol penetra a través dels ulls, directament a la part central del nostre cervell, on es troba l’amígdala. Nosaltres podem activar la nostra amígdala de forma natural…i aquestes alçades tots estem desitjat que sigui així, oi? 

De moment haurem de ser prou hàbils per gestionar altres recursos per combatre l’ ensopiment i els estat d’ànim baixos.

Aquest matí ajudant als alumnes de P-3 a pujar a l’autocar per anar d’excursió m’he adonat d’un fet curiós.Com som de diferents a l’hora de rebre ajut dels altres.Alguns nens i nenes pugen donant-te fort la mà , com si en la mà que els hi ofereixes els hi anés tota la seva integritat física.D’altres no volen que els hi ajudis per a res, volen la seva autonomia, veure que són capaços sense l’ajut dels altres. Alguns són capaços de demanar l’ajuda justa i necessària segons les seves possibilitats físiques per a pujar aquell immens graó de l’autocar.D’altres en canvi, es pengen de la teva mà sense necessitar-ho i també n’hi ha dels que no volen rebre el teu ajut però no són capaços de fer-ho sols.

He pensat que era una bona metàfora de la vida i quelcom important a  aprendre: ser capaç de demanar ajut i fer-ho en la mesura justa i necessària segons les teves capacitats, tota una estratègia!!

Ja podeu consultar les divertides historietes que ens inventem plegats en el grup d¡estratègies i tècniques pel desenvolupament lector i l’escriptura. L’adreça on ho trobareu i podeu fer comentaris és: http://blocs.xtec.cat/llapisigoma. El títol del nostre bloc és “El llapis i la goma” tot i que ja vegeu que nosaltres escrivim ambel teclat de l’ordinador.

Som Andrea Cosentino,  Alberto Barragan,  Sofia Martínez i Andrea Garcia. Hem decidit millorar la lectura i l’escriptura tot divertint-nos. Som de l’escola Salvador Espriu de Montgat i fem 5è. de Primària.

En aquest bloc podreu trobar els nostres treballs i els nostres progressos. Si us serveixen les nostres idees estarem molt contents.

Sigueu tots benvinguts i des d’ara esteu convidats a fer comentaris del que volgueu.

Andrea, Sofia i Alberto.

Avui ens hem reunit l’Elena, la Sofia, l’Alberto i la Andrea.Hem decidit iniciar un bloc que reculli els nostres treballs i progressos llegint i escrivint. Si voleu saber què fem i conéixe’ns una mica més dins de m0lt poc us donarem la nostra adreça del nou bloc.

En el grup de treball específic d’habilitats sòcio-emocionals, a Cicle Superior, hem decidit preparar un dossier per tal de sistematitzar la feina.Hem seguit les vint lliçons que proposa Manuel Segura en el seu programa d’habilitats socials i seguint-les hem desplegat estratègies temporitzades en dues sessions cada lliçó (en total tenim 40 sessions programades).

Després de l’activitat anterior intentem dramatitzar la gestualitat facial treballada en fotografies.Donat la timidesa que presenten alguns nens i nenes podem utilitzar nassos de pallaso per tal de facilitar la tasca teatral.

Amb unes revistes de temes diversos, se’ls hi diu :”retalleu cares que expressin alguna emoció”.Ells sols les han classificades en “emocions que ens fan sentir bé” i en “emocions que ens fan sentir malament”, concepts prèviament treballats a classe.