Aquest matí ajudant als alumnes de P-3 a pujar a l’autocar per anar d’excursió m’he adonat d’un fet curiós.Com som de diferents a l’hora de rebre ajut dels altres.Alguns nens i nenes pugen donant-te fort la mà , com si en la mà que els hi ofereixes els hi anés tota la seva integritat física.D’altres no volen que els hi ajudis per a res, volen la seva autonomia, veure que són capaços sense l’ajut dels altres. Alguns són capaços de demanar l’ajuda justa i necessària segons les seves possibilitats físiques per a pujar aquell immens graó de l’autocar.D’altres en canvi, es pengen de la teva mà sense necessitar-ho i també n’hi ha dels que no volen rebre el teu ajut però no són capaços de fer-ho sols.

He pensat que era una bona metàfora de la vida i quelcom important a  aprendre: ser capaç de demanar ajut i fer-ho en la mesura justa i necessària segons les teves capacitats, tota una estratègia!!