Vem començar el curs parlant dels reptes i us vaig comentar que un grup de professors haviem pujat al Puigmal el primer dia de setembre. En aquell grup de professors hi havia el Carles, ara està passant per un moment delicat ja que l’han d’operar del genoll. Des d’aquí vull dedicar-li aquestes fotografies i desitjar-li que es recuperi aviat per poder assolir un altre repte esportiu junts. Ànim Carles i força per recuperar-te aviat.
Va ser un bon repte que ens va fer començar el curs d’una manera diferent. També va ser un exemple com L’Anais, que no estava preparada fisicament, va saber agafar el seu ritme constant que li va permetre arribar al cim i baixar (moltes vegades ens pensem que el cim està a dalt, i en realitat s’ha de baixar després). Aprofito igualment per donar ànims al Carles. Ja pots anar pensant el proper cim que farém després de la recuperació.
Manel
Aprofito que tinc molt de temps per posar-hi cullerada. Agraeixo els mots de record i ànim que sempre van bé. Guardo un bonic record d’aquell dia gaudit a la vall de Núria i la pujada al Puigmal. És veritat que tots podem arribar a fites que ni ens pensem, un cim per alguns és fàcil, per a d’altres no tant, un problema de matemàtiques… igual, fer un ou ferrat… igual, fer teatre.. un dibuix… fer la maqueta d’una casa… ser amable amb els que t’envolten… cantar una cançó… són coses que podem anar a més… no en tot, però si amb allò que les nostres capacitats poden. Au companys, au canalla, a superar reptes, començant per llevar-se els matins quan ens toca classe a les 8.
Un somriure.
Carles