Us adjunto el link d’un debat que interessa totes les persones que eduquem infants:

http://www.youtube.com/watch?v=r225tRaUESE&feature=youtu.be

És una mica llarg però us recomano escoltar-lo tot; 1 h i 44 minuts

Continuem creixent.

Adjunto el link d’un bloc que us pot interessar.

Ahir, passava pel pati de l’escola per anar a la cuina, i , de manera gratificant, vaig poder gaudir veient com un grupet de pares i mares de P-4 estaven asseguts a les taules del pati. Vaig sentir una emoció estètica.  Previ permís, els vaig fer una fotografia per contagiar-vos d’aquesta alegria interna que vaig sentit. Veure un grup de pares i mares preparant una obra de teatre que oferiran als seus fills em va alegrar. Vaig pensar que l’escola està canviant i que anem pel camí que jo crec necessari i que completa el sentit d’aquest bloc: Eduquem junts!

Les mestres de P-4 va tenir la genial idea de demanar a les famílies que preparessin una representació teatral per als seus fills. El mes de maig ens portarà la represetació d’un conte, barreja dels contes populars de la rateta que escombrava l’escaleta i els tres porquets.

Eduquem i creixem junts!

Adjunto el link per veure en directe el vídeo del cinquè debat de: Què vol dir ser mestre avui? protagonitzat pel periodista i director del diaria ARA, Carles Capdevila; l’exdirectora de l’escola El Sagrer de Barcelona, Sunta Sogas, i el membre del Moviment Educatiu del Maresme de la FMRP, Ricard Aymerich.

http://www.youtube.com/watch?v=JuZUE4Ndnaw&feature=player_embedded

Continuem aprenent!

Com a pares i mares que estimen i desitgen el millor per als seus fills/es ens sentim responsables de l’educació tot i que cap pare o mare ha estat preparat per a desenvolupar aquest rol tan bonic, important i de responsabilitat. El sentit comú ens dóna un gran ventall de solucions i possibilitats per donar respostes a situacions educatives i conflictives en alguns casos.

Els centres educatiu tenen la responsabilitat de desenvolupar les diferents capacitats i competències educatives dels infants des d’una visió molt més àmplia que fa un temps enrere. El nou paradigma educatiu aposta pel treball conjunt de famílies i centres educatius. Partim d’un nou paradigma educatiu d’educació integral dels infants on la formació inclourà continguts acadèmics i continguts per al desenvolupament personal, emocional i social dels infants. Preparar els infants per afrontar els reptes socials que el mateix ritme de vida li posarà al davant. A les famílies se’ls hi demana cada vegada més participar en l’educació integral dels seus fills/es.  La intenció d’aquest escrit és la de col·laborar i orientar a les famílies per tal de facilitar el procés educatiu dels fills/es treballant conjuntament amb les escoles.

• Escolti al seu fill/a el màxim de temps possible mirant més enllà i captant el missatge que en realitat vol transmetre. A vegades els infants no tenen el vocabulari suficient ni les expressions o definicions de tot el que els passa o senten.
• Parli amb el seu fill/a de com se sent quan ha viscut algun problema, frustració o conflicte.
• Expressi el seu afecte als fills tocant-los, abraçant-los, fent-los pessigolles, etc. El contacte físic és important per crear vincles afectius.
• Busqui i reforci les seves possibilitats, interessos, aptituds i qualitats positives que té el seu fill/a per equilibrar les seves limitacions i capacitats en activitats concretes. La informació necessària per als fills és la de que ningú ni res és perfecte.
• Recompensi amb elogis i paraules de satisfacció quan el seu fill/a faci quelcom bé. És la millor manera per reforçar les bones actuacions i augmentar la seva autoestima.
• Avaluï els seus propis progressos i no el compari amb ningú perquè no hi ha ningú en tot el món com el seu fill/a. Som únics! Som úniques!
• Accepti al seu fill/a pel que és i no pel que voldria qui fos. A vegades posem desitjos del que a nosaltres ens hagués agradat quan éreu petits/es i ens confonem. Ell/a necessita que l’accepti tal i com és, amb els seus valors i les seves limitacions. Ell/a necessita que l’ajudi a conèixer-se a sí mateix/a tal i espera aprendre i a superar les seves limitacions amb els seu ajut.
• Quan el seu fill/a es porti malament, cal parlar-hi i saber què ha passat i, igualment important és saber, com s’ha sentit. Si només crida davant una equivocació o conflicte, només aconseguirà desfogar-se, però no li mostrarà cap sortida al conflicte ni cap aprenentatge per altres vegades que es trobi en la mateixa situació.  Si dialoga,  pacta o troba alternatives l’ensenyarà a fer-se responsable i previsor/a dels seus actes. Recordi que el càstig i els crits no ensenyen als fills/es alternatives per solucionar conflictes i canviar actituds. A més ell/a repetirà el seu model d’actuació i davant els problemes o conflictes cridarà tal i com vostè ho fa.
• És beneficiós que el seu fill/a aprengui que quan vol portar a la pràctica un projecte, aquest, pot sortir bé o malament. Si surt bé, el felicitarem i celebrarem els resultats agradables. Si surt malament, en canvi, l’ajudarem a superar la frustració i tindrà la possibilitat de comprovar com el  pare o la mare estan al seu costat quan ell/a ho necessita, per ajudar-lo/la.
• Quan una tasca surt malament cal avaluar la tasca però no desqualificar a l’infant. D’aquesta manera l’autoestima del seu fill/a quedarà intacta.
• La única manera d’ensenyar conductes és a través del modelatge. És bàsic que faci de model i prediqui amb l’exemple. Dir-los que llegeixin si el pare o la mare no agafen mai un llibre no els motivarà gens. Comparteixi pensaments  de les seves lectures.
• Si parla amb el seu fill/a des de les seves emocions ell/a també ho farà. Estarà legitimant les emocions que ell necessita per a créixer coneixent qui i com és. Creixerà de manera autònoma i amb autoestima.
• Els espais de treball i distracció s’han de diferenciar. Per fer els deures escolars o altres tasques de concentració, cal un espai tranquil per facilitar i augmentar el grau d’atenció. D’aquesta manera la concentració serà millor i es facilitarà l’aprenentatge.
• És important que se senti responsable d’alguna tasca familiar perquè és una manera de sentir-se partícip i membre de la col·lectivitat.
• Quan el seu fill/a té algun problema a l’escola o la classe parli amb ell del què ha passat i com s’ha sentit i després parli també amb el mestre/a per tal de contrastar el conflicte. A vegades els infants expliquen les seves situacions conflictives des de la seves pròpies vivències i poden transformar les explicacions dels seus fracassos i/o frustracions amb versions  dels fets incorporant algunes fantasies o exageracions per cridar l’atenció de l’adult i sentir-se protegits per ell.

Mireu quines maravelles fan els infants més petits! Observen, escolten, experimenten, es sorprenen, aprenen a aprendre i  fan la descoberta d’un mateix, dels altres i del món en definitiva; construeixen el món acompanyats pels adults.

Els infants aprenen i, a vegades, els adults,  no sabem ni com ho han fet i és que l’aprenentatge és quelcom més, imperceptible i subtil,  que l’escola, la família, l’entorn i la societat. És consciència, atenció plena, interès, sensibilitat, afectivitat, sentits, intuïció, emocions i molts més factors que hi intervenen en el creixement de les persones. I sense que ens adonem creix una llavor magnífica plena de vida. Els infants són vida i donen vida. Mirem els infants i aprenem d’ells perquè fan una mirada innocent del món. El món que jo vull.

Adjunto el link del nou espai professional i educatiu de TV3. Trobareu tots i cadascun dels programes que s’estan emetent des de l’1 de febrer i a 11 d’abril. La televisió catalana fa bons programes. De mica en mica la televisió va canviant!

http://sermestreavui.cat/tots-els-debats/

Continuem aprenent i educant conjuntament.

He trobat aquestes dues frases interessants que us adjunto:

” L’art de ser mestre es basa fonamentalment en ser capaços de crear les condiciones necessàries per despertar el gust per aprendre. L’alumne no està a l’aula per instruir-se i per reproduir esquemes. L’alumne és el protagonista de l’acte educatiu ”

Novament recordem com el protagonista ha de ser l’infant; sempre acompanyat per l’adult, evidentment, però ell és el creador, protagonista, qui descobreix experimentant i el científic del seu propi aprenentatge.

Nosaltres, els adults, hi posem els mitjans i les il·lusions per entusiasmar, no sense fer-nos abans la gran pregunta: Per a què eduquem? És una pregunta bàsica per a qualsevol professional de l’educació i que no sempre hem tingut l’espai per fer-nos-la. Hi haurien moltes possibles respostes vinculades als valors socials, personals i emocionals, però destacaria alguna resposta amb visió global. Educar per formar persones segures i amb criteris, lliures, actives i responsables de les seves decisions i actuacions. Persones preparades per afrontar els reptes dels seu futur. Educar per tenir coneixements, per a ser, fer, estar i conviure, segons ja apuntava l’Informe Delors a la Unesco.

Fa dies una mare va escriure en aquest bloc i m’exposava el seu desànim educant al seu fill. M’explicava com el seu fill feia tot al contrari del que ella li ensenyava.

Us deixo aquí mateix la meva resposta per crear consciència de que la llavors que plantem està fent el seu procés, s’està resguardant, està esperant que arribi el seu moment per sortir, veure la llum del sol i decidir que ja ha arribat el moment de créixer amb tota la força

Crec que els pares eduquen als fills educant i fent allò que saben i poden fer, amb la seva pròpia experiència i fent de model.

El teu escrit em fa pensar en que els nens necessiten provar el contrari del que els ensenyem, però això no vol dir que no s’estiguin impregnant d’allò que els ensenyem els adults. Cal esperar, cal confiar en que allò que ensenyem germinarà, segur!

Em fas pensar en que els nens ens posen a prova cada dia però que alhora necessiten de nosaltres i no podem tirar cap tovallola perquè sabem, del cert, que ens necessiten.

Em fas pensar que les provatures que fan els infants són un pas necessari per créixer; a vegades per constatar que ens tenen al costat per salvar-los de qualsevol situació.

Em fas pensar que és fàcil que ens desanimem com a pares però que no ho hauríem de fer i que aprendre estratègies per saltar situacions conflictives ens anirien bé. Deixa passar els minuts, les hores o els dies abans de decidir alguns càstigs, algunes actituds amb els fills.

I quan calgui, perquè és molt gros el que trobem que han fet, cal actuar; sense cridar, però de forma clara i inamovible.

Em fas pensar que reflexionis i que no li donis més importància del que pot tenir el cas que m’expliques.

Em fas pensar en la importància del diàleg i la negociació.

Em fas pensar en que creïs consciència en el teu fill i li preguntis el per què de les coses; el per què de les seves actuacions.

Em fas pensar en que cal dir als fills que els estimem.

El Carles Parellada  m’ha passat aquest power que em sembla un tresor en tots els sentits.

En veure’l i llegir-lo una acaba pensant que defineix l’escola i el món que jo voldria. Em fa pensar que tenim la possibilitat de continuar treballant en aquesta línia per educar persones sentint la vida i construir el món que, possiblement, tots volem. Un material magníficament ben pensat i sensible que ens obre els ulls per mirar més enllà, sentir el què i el com de l’educació i caminar per viure la vida de forma conscient. Caminar per senders rics, plantant llavors significatives i amb sentit i fer-ho acompanyats amb persones que estimen la vida. Persones que volen millorar el món igual que nosaltres; respectuoses, amb energia i sentit d’humor, que miren les meravelles de la vida amb positivisme i actuen amb harmonia, plenitud i coherència, que cooperen i treballen per canviar sistemes buits i erronis que només ens poden portar a la confusió.

Obrim els ulls i mirem les grans possibilitats de viure la vida amb alegria i feliços.

Gràcies a qui de manera tan sàvia ha pogut fer un recull colpidor. UN TRESOR ORIENTADOR.

[vimeo]http://vimeo.com/11243365[/vimeo]