Publicat el 24 gener 2014 per Estudis d’Educació Infantil

Compromís
Un bon mestr@ és una persona compromesa, amb les persones i amb l’aprenentatge. Siguis mestre d’infantil, d’universitat o de ball de saló, cada aprenent ha de sentir que és absolutament important per a tu. La situació educativa requereix immersió total, absoluta presència. No es pot fer de mestr@ pendent de les vibracions d’un mòbil.

Plaer d’aprendre
Un bon mestre@ ha de gaudir del plaer d’aprendre per compartir aquesta mateixa emoció amb els aprenents. Aprendre és una necessitat humana vital tan instintiva com menjar, el sexe o les relacions; aprendre és addictiu, si no us ha enganxat, és que ho heu provat poc, insistiu!. No es pot fer de mestr@ sota l’equació aprenentatge = avorriment + esforç sense sentit.

Plaer per ensenyar
Un bon mestr@ ha de d’estar enamorat de la seva feina. Només les persones que fan allò que els agrada fer són capaces de produir avenços en el coneixement (Einstein). Àvids investigadors d’aula, persones preocupades per millorar constantment i per contrastar la seva pràctica amb d’altres realitats. No es pot fer de mestr@ instal·lat en un cercle viciós de queixa permanent.

Montserrat Pedreira
Directora dels Estudis d’Educació Infantil de la FUB

Les 3 coses que he après a Debats d’Educació