La responsabilitat

El sistema educatiu, en general, està canviant de forma significativa; i, amb aquest canvi, mestres, pares, mares i alumnes han de resituar la vida quotidiana a les escoles i dins les famílies. Cal actuar en una mateixa línia i de forma efectiva per millorar l’educació dels infants i educar per a la vida, tot superant inseguretats d’uns i altres. Però per on començar? Primer de tot és imprescindible que es defineixi el què, com, quan, fins a on… per constatar que tots parlem del mateix i en un mateix llenguatge.

Quan es parla de treballar i educar junts, de qui estem parlant? Últimament s’ha ampliat el camp de mira i s’entén l’educació amb una visió molt més oberta i àmplia. Eduquen els pares i mares, els mestres, els veïns, el companyes i amics del barri, el tiet, el monitor d’esplai,…. El concepte d’educació surt de l’escola i amplia el ventall i possibilitats d’activitats i espais. Eduquen les famílies, l’escola i la societat. Una educació per a la vida.

Però, en aquest moment ens referirem únicament a la relació entre pares, mares i mestres dins l’àmbit familiar i escolar formal. Quin tipus de relació cal establir entre les famílies i els mestres i com organitzar-nos per educar junts?

Comencem a reflexionar junts!

Quan un mestre demana col·laboració a una família, al pare o a la mare, està pensant només en activitats purament acadèmiques? Quan un pare o una mare demanen col·laboració a un mestre, ho fan des de la necessitat inconscient perquè aquest solucioni el problema? Deu ser això treballar conjuntament?

El mestre domina, coneix i educa des del treball escolar perquè és la seva feina, però, quan li demana a un pare o a una mare que facin de mestre perquè ha d’ajudar al seu fill a fer els deures de matemàtiques, per exemple, no està augmentant la inseguretat que ja de per sí tenen una gran majoria de pares i mares dins l’àmbit educatiu familiar?

El pare i la mare realitzen els seus rols dins l’àmbit familiar fent tasques domèstiques igualment educatives i molt importants per educar els infants. Cal posar límits i normes, ensenyar els fills a fer-se responsables, establir vincles afectius per educar-los amb autoestima i seguretat, solucionar els conflictes familiars de forma assertiva, serena, etc.

Són rols i tasques complementàries? Sí. Treballar conjuntament vol dir que, si es pretén aconseguir que un infant sigui responsable, cal treballar les responsabilitats a l’escola i les responsabilitats a casa. Un mateix objectiu per desenvolupar en diferents àmbits. El mestre pot exigir que els deures arribin fets a l’escola i això és educar la responsabilitat. Un pare o mare, dins la família, poden controlar que els deures que han d’arribar a l’escola es facin i també que el fill o filla que pari la taula o es faci el llit. D’aquesta manera, tant els pares com els mestres estaran fomentant la responsabilitat de l’infant.

No oblidem que l’infant ha de ser el protagonista de la seva pròpia responsabilitat i que quan de forma espontània fa quelcom de forma responsable cal felicitar-lo. Que senti la companyia de l’adult. Un adult que confia en ell cada vegada que fa alguna tasca, que prèn una decisió i la porta a terme, que col·labora amb projectes d’altres persones, etc.

Podem treballar conjuntament; pares, mares, mestres i infants. Cadascú en el seu rol. Amb ordre, sentint que tothom forma part i és imprescindible, amb amor i respecte. Treballant junts, creixerem junts.

No podem desvincular la responsabilitat de l’esforç necessari per a fer qualsevol projecte, tasca o decisió. Els infants fan tasques, creixen i es fan grans sentint-se satisfets d’allò que saben fer, unes vegades sols i altres acompanyats. I aquesta satisfacció personal és la que li dóna seguretat personal, satisfacció i autoestima. Saber que té punts forts, qualitats i fortaleses per fer quelcom és necessari per créixer feliç.

A continuació us deixo un llistat, classificat per edtas, de possibles tasques que els infants poden fer a casa per a fer-se’n responsables: (llista recomanada per la FAPAC)

QUÈ PODEN FER ELS INFANTS DE 4-6 ANYS:

• Desar al calaix una part de la seva roba plegada: mitjons, calces, calçotets…
• Ocasionalment ajudar a la cuina: batre ous, triar mongetes…
• Ajudar a acabar de fer el llit: posar el coixí, desar el pijama…
• Servir-se una part de l’esmorzar: cacau, melmelada…
• Posar la seva roba bruta al cubell de la roba per rentar.
• Endreçar les seves joguines, la motxilla, l’abric…
• Després de menjar, portar el plat a la pica o al rentaplats.
• Endreçar el bany després de banyar-se.

QUÈ PODEN FER ELS INFANTS DE 7-12 ANYS:

• Endreçar l’habitació i fer el llit amb ajuda.
• Baixar les escombraries i anar a llençar les bosses de reciclatge.
• Anar a comprar coses concretes i ajudar a endreçar la compra grossa.
• Col·laborar en petites reparacions: posar una bombeta, cosir un botó, enllustrar unes sabates…
• Preparar-se l’esmorzar: fer l’entrepà, servir-se la llet, parar o desparar taula…
• Ajudar a la cuina: batre ous, ratllar tomàquets, remenar, arrebossar…
• Participar en una de les tasques del cicle de la roba: posar a rentar, estendre, plegar, desar…
• Deixar el bany net i endreçat després de fer-lo servir.
• Ajudar en alguna de les feines de neteja generals: treure la pols, passar l’escombra o l’aspiradora, fer els vidres, fregar, regar les plantes…

Continuem treballant i indagant exactament què vol dir educar junts.