Programa de Qualitat en els centres educatius
Ja fa +20 anys que les certificacions de qualitat ISO s’han incorporat en molts centres educatius i generen molta dinàmica: diverses xarxes de centres que arrepleguen al voltant del 80% dels centres amb tota la gestió, coordinació i inversió que comporten. Les direccions dels centres en qualitat suporten una feinada afegida, i tota la resta del professorat també han de fer desenvolupar feina suplementària de gestió documental, registre i freqüents auditories. Sumant tot l’esforç de cada claustre, resulten molts milers d’hores de feina dedicades a la gestió de la qualitat. Realment paga la pena? Una pregunta que avui en dia segur que, per part de molts docents que li han dedicat moltes hores genera una protesta, doncs la qualitat s’ha convertit en quelcom inqüestionable. Però es pot parlar de tot, oi? Doncs som-hi.
Què entenem per “qualitat”?
Segons la definició de la norma ISO, “qualitat és el grau en què un conjunt de característiques s’adapta als requeriments d’un producte, sistema o servei”; en el cas dels centres educatius hem de parlar de serveis, doncs la seva activitat va adreçada a donar un servei educatiu a la societat i no pas a crear productes ni sistemes.
Qualitat del servei educatiu
Què és un servei educatiu? En sentit ampli és el conjunt d’activitats pedagògiques i de gestió dutes a terme per un equip de professionals per a donar suport i assessorament en els centres educatius en l’educació dels alumnes. Quins són els requeriments d’un servei educatiu? Tractant-se d’un servei públic són educar que vindria a ser preparar a les persones per ser auto-suficients, responsables, fins i tot feliços, i moltes altres coses desitjables en una persona, i també ensenyar en el sentit de coneixements pràctics i d’atorgar titulacions oficials. Tota la resta de possibles requeriments que puguem pensar són accessoris, auxiliars, a aquestes dos requeriments, educar i ensenyar.
Per tant l’ajust de característiques mencionat en els centres educatius implica que tota acció i tot recurs en ells ha de adaptar-se al propòsits que són educar i ensenyar. En la mesura que les accions i recursos s’adrecin a aquests objectius i ho facin de forma eficaç, tindrem un centre educatiu de qualitat. I les auditories haurien de comprovar això: objectius i eficàcia. És així com s’està fent? Veiem.
La gestió de la qualitat que s’està fent a nivell de docents
Vagi per davant que no soc auditor ni coordinador de qualitat, només un professor ras, així que la meva experiència en la gestió de la qualitat és com auditat, però precisament per això crec que pot ser de interès donar una imatge del que es fa des del punt de vista d’expert no en qualitat si no en docència. I em centro en el dia a dia laboral.
El model d’excel·lència educatiu
“la millora dels sistemes de gestió, per augmentar la satisfacció de les seves comunitats educatives”
La gestió de la qualitat en el dia a dia d’un docent implica portar registres de moltes activitats, la impressió és que com més registres d’activitats generis millor: si parles amb uns companys sobre temes de feina mentre fas un cafè, millor fer una acta de reunió, si fas un canvi de temari sobre la marxa per ajustar calendaris, per que aquell grup ho necessita, o pel que sigui, justifica-ho documentalment, millor també que portis un altre registre del que fa cada dia a classe, per cada matèria i grup, si venen a parlar pares i mares d’alumnes, registra-ho, si ets tutor de grup hauràs també de tenir registres d’activitats tutorials … registres i més registres que quan toca auditoria donen la imatge de control, de constància, de no improvisació si no de programació.
Quina és l’ajust d’aquesta gestió de la qualitat als requeriments del servei educatiu, educar i ensenyar? Bé, per dir-ho haurem primer de precisar millor quines accions creiem són les més relacionades amb els requeriments, i llavors comparar-les amb la gestió que s’està fent.
Per tot requeriment, i els d’educar i ensenyar no són la excepció, caldria definir uns indicadors que serveixin per mesurar el seu grau d’assoliment; no es una tasca fàcil, hi han diversos estudis, sense ànim de fer una tesi mencionarem els més evidents: per educació serien la autoestima, la motivació, el clima de convivència, la participació social i ciutadana, els hàbits de vida saludable, la equitat de gènere, entre altres, i per ensenyament assolir titulacions oficials.
Amb aquests pocs indicadors, però importants, ja podem estimar si la gestió de la qualitat que s’està fent assegura realment la qualitat del servei educatiu. Malauradament haig de dir que ho fa escassament, de forma indirecta.
En quant a indicadors de educació, no s’inclouen cap en cap auditoria, no es contempla si l’alumnat progressa durant la seva vida acadèmica en els valors i qualitats personals; el que sí es valora positivament es que el centre promogui actuacions, activitats complementàries, etc en aquest sentit, però sense valorar la seva efectivitat ni fer cap estudi transversal, al llarg d’anys, per avaluar ls resultats. Per tant en quant a educació es valora de forma indirecta la qualitat: si es fan accions específiques es donen punts positius “extra” però en cap cas es considera un objectiu estratègic.
En quant a indicadors de ensenyament, és a dir tant en quantitat de titulacions assolides com en nivell de qualificacions, premis extraordinaris de promoció, etc tenim el mateix: es valoren com punts extra però no són objectius primers. De fet el baix nombre de titulacions assolides, que implica fracàs i/o abandonament escolar, sovint es maquilla en els centres educatius baixant el nivell d’exigència, la qual cosa degrada les titulacions atorgades, i per tant degrada la qualitat en comptes de millorar-la!
Conclusions
La gestió de la qualitat educativa que s’està fent fa sobre tot incidència en la gestió del centre, en els seus circuits administratius i de direcció, en els registres d’activitats, i avalua només de forma marginal els aspectes rellevants de la educació i de l’ensenyament. Com a resultat podem trobar centres que estan certificats en qualitat però que estan expedint titulacions a alumnat pobrament preparat i poc qualificat, i que deixen acabar la seva vida acadèmica sense assegurar la qualitat de la seva formació com a persones. A tal gestió de la qualitat li podem dir plenament “qualitat de gestió de centre educatiu” més que no pas “qualitat educativa”.