La inversió en la educació catalana

És ben cert que aquest bloc va d’educació, no pas de política, però també es cert que sovint educació i política s’emboliquen i es impossible separar-les sense perdre el fil conductor que permet entendre el per què de tot plegat. És evident que hi ha una política educativa que condiciona la pràctica docent, però en aquest article parlem de la part purament financera, parlem del pressupost en educació que destina la Generalitat de Catalunya.

Per què? Doncs per que darrerament m’he trobat en dues ocasions que aquesta (manca) de inversió condiciona negativament l’aprenentatge. Es evident que no podem tenir recursos il·limitats, no es això, el problema que en realitat és un greuge comparatiu es quan comparem aquest condicionament amb el que succeeix a altres CCAA de l’estat espanyol, i aquí sí parlem de política de finançament de les CCAA i de política pressupostària de la  Generalitat de Catalunya. Som-hi.

Primer de tot el context: aules de cicles formatius  d’FP de la família informàtica, en un centre de referència, en molts aspectes,  reconegut pel Departament d’Ensenyament de la província de Tarragona, molt i molt dinàmic: participa en multitud de esdeveniments ciutadans i també empresarials, en concursos i en projectes de tota mena. Tenim quatre cicles i tots van plens de matrícula, no ens sobra ni una aula ni quasi cap cadira lliure en les aules.  A continuació els casos detectats de manca de pressupost en quant a equipament informàtic per l’alumnat.

Tres casos de perjudici a la qualitat educativa per manca de pressupost

Cas 1: conveni educatiu amb la multinacional Red Hat. El Departament va iniciar un projecte de col·laboració amb aquesta multinacional nord-americana  per tal de que l’alumnat tingui accés al material de formació que utilitzen per obtenir certificacions professionals  a través del portal Red Hat Academy. Es tracta de que els centres tinguin un aula de informàtica dedicada en exclusiva a la formació en aquest sistema operatiu de servidors empresarials, molt usat en grans empreses i corporacions i per tant interesant pel currículum dels graduats en informàtica. Doncs bé, fins l’autor coneix ben pocs centres de Catalunya han aprofitat aquest conveni per manca d’aules d’informàtica (de fet només en conec un), doncs les necessiten per les classes habituals i no els sobra cap aula per dedicar-la. Educació tampoc ha mogut fitxa en aquest sentit. Ara bé, Red Hat ha establert convenis amb altres CCAA; una ràpida comprovació a Google buscant “IES Red Hat” ens retorna diversos IES espanyols que ho ofereixen, dels quals cap és català, com ara:

Etc etc.

Cas 2: Aula de informàtica amb equipament insuficient.  La darrera vegada que el Departament va concedir al centre un nou cicle formatiu de grau superior de informàtica va arribar dotació informàtica per una aula, que és el habitual, i clar, vam destinar l’equipament a segon curs. Com a resultat l’alumnat del cicle superior de informàtica de 1r curs van a una aula heretada de la ESO amb uns equips que són clarament insuficients per fer les activitats que el professorat considera adients per formar-los com professionals de grau superior. Els mateixos alumnes manifesten any rere any els inconvenients que els suposa, com ara lliurar tard les activitats, sense que el centre pugui fer res al respecte, o poca cosa. L’alumnat que té possibilitats econòmiques porta el seu propi portàtil, que ha de ser prou potent i modern, amb la qual cosa solucionen el problema però al mateix temps es crea un greuge comparatiu amb els que no tenen tal pressupost. Fins i tot hi han casos que, sí tenint pressupost, abans de començar el cicle van comprar un ordinador tipus torre per estudiar a casa i ara es troben que l’haurien d’haver comprat portàtil, ara es clar, no podem comprar un segon ordinador.

Cas 3: Obligació per l’alumnat de 2n de comprar-se portàtils. Aquest al meu parer és la més lesiva per l’alumnat. Resulta que per mancances de material i també de pressupost de manteniment el centre va decidir treure la meitat dels ordinadors de la dotació pel nou cicle que estaven a l’aula de 2n curs destinant-los a altres serveis, obligant a la meitat de l’alumnat (els grups són de 35, al límit de ràtios d’FP) a comprar-se portàtils per poder anar a classe. Aquesta restricció d’accés al material se la van trobar  l’alumnat simplement per ordre d’arribada a l’aula, sense tenir en compte situacions personals, de forma que alumnat amb poques possibilitats econòmiques es trobaven asseguts en les taules de darrera sense ordinador i au! Espavila! Al meu parer, terrible, però va ser decisió del departament d’informàtica que han interioritzat fins a tal punt la manca de equipament que fins i tot participen empitjorant-la!

Com ho tenen a altres CCAA?

Anem al www.ine.es  i consultem el nombre d’alumnes matriculats a FP de grau superior per CCAA:

Comparem ara amb els pressupostos de les CCAA per FP, per començar els del pla de impuls de la FP finançat amb fons europeus (font: https://www.educacionyfp.gob.es/)