Etiqueta: ABP

Com destruir un mòdul de projectes a l’FP

Un departament poc compromès amb l’ABP fa molt difícil o impossible que aquest funcioni en projectes transversals de varis mòduls, com es el cas exposat.

Per que això és el que s’ha fet en el meu departament didàctic. M’explico.

La idea que il·lumina un projecte pot acabar trencada per mols motius

El mòdul de projectes en el cicles formatius en la legislació que ha estat vigent en els darrers cursos (i que canviarà de nou el curs 24/25) ha arribat a tenir al voltant de 300h, són moltes hores que cada centre ha usat com li ha semblat oportú, com ara fent un únic projecte al llarg del curs, o fent diversos projectes més curts com és el nostre cas. En teoria havien de ser projectes s’aprenentatge-consolidació de coneixements de la resta de mòduls, i per suposat en equip. En la pràctica el mòdul està sent un mòdul de pur tràmit que tothom aprova sense quasi esforç excepte uns pocs alumnes que “tiren del carro” dels seus equips. Deixadesa de l’equip docent? En part sí, però per què tal deixadesa?

En el meu departament mai s’ha posat en valor la metodologia de projectes, de fet hi han diversos docents contraris a ella. Es considera el mòdul un bolet imposat per l’administració en mig del currículum, una pèrdua de temps que era millor dedicar als altres mòduls i a la metodologia no-abp de teoria + examen + teoria etc etc. Sent així, cap, repeteixo, CAP docent amb destinació definitiva al centre ha escollit mai, repeteixo, MAI, el mòdul de projecte en la tria de mòduls de final de curs. El que ha passat és que les 8 hores setmanals de projecte queden dividides en hores soltes per completar horaris de professorat “de pas” pel centre, o com a molt alguna hora solta la pot prendre algun docent interí que està un parell de cursos amb nosaltres, i la pren per que li va bé per completar horari. Perdó, sí hi ha UN docent amb destinació definitiva  que sempre ha triat projectes: un servidor.

El resultat d’aquesta manca de interès per part del departament didàctic es que el professorat que s’encarrega sempre es nou, i el curs vinent molt probablement ja no repetirà. No tenen experiència en ABP, ni formació, i tampoc tenen gaire interès, estan allí per que els hi ha  tocat estar. En el meu cas sí tinc experiència i interès, bé, interès també en declivi per cansament després de anys d’aquest panorama que acaba cremant, de fet el curs 22-23 ja vaig estar a punt de passar jo també i no triar projectes, però al cap de seminari  no li va fer gaire gràcia per que sabia que era ensorrar el mòdul del tot així que l’hi agafat per darrer cop. Enguany per exemple som quatre professors del departament + un professor de EIE en el mòdul amb dedicacions de 3h, 2h, 2h, 1h, 1h d’EIE. Fem reunions setmanals de coordinació de projectes (excepte el professor d’EIE que mai assisteix). Aquestes reunions són necessàries per anar discutint la dinàmica dels equips d’alumnat, la avaluació tant individual com grupal, la formació de equips d’alumnat de cada projecte i els seus enunciats  (en fem sis de projectes al llarg del curs). El que no dona temps de fer en els 50′ es fer formació del professorat en ABP, que hauria de ser prerequisit per triar aquest mòdul, però bé, si ningú el vol i queda per els nouvinguts que el tenen que triar per força, no està el tema com per imposar prerequisits.

El resultat d’aquesta política del nostre departament didàctic és que curs rere curs l’alumnat també veu el mòdul de projectes com un tràmit imposat i gens atractiu, al contrari, pesat. Els equips d’alumnat no funcionen bé, van descoordinats, sempre sol haver un únic alumne que fa quasi tot el projecte mentre la resta van medrant, i van aprovant per que el sistema d’avaluació del projecte està mal dissenyat des de fa ja molts cursos, de fet es un autèntic “coladero” per alumnat que poca cosa fa en els projectes. I és curiós que aquest escenari el trobem en un centre de referència en quant a certificacions de qualitat a nivell de Catalunya, situació que fa palesa la desconnexió de base entre unes certificacions que giren molt en torn a la burocràcia, i la veritable qualitat d’ensenyament.

Si aquest relat sembla molt crític, bé, és crític, i és real tal qual. En altres facetes com ara organització de sortides, de concursos, de fires, etc, el departament és molt dinàmic i eficient, però en aquest tema concret del mòdul de projectes mereix un suspens inapel·lable. Aquest departament didàctic porta suspenen ABP com a sis o set anys seguits!

Atacs absurds a la metodologia ABP

No hi ha una metodologia perfecte si no un ventall, idealment els docents escullen la més adient. La imposició d’una metodologia per part de la administració és un error. Però les crítiques a l’ABP que fan alguns sindicats docents lluny de treure’ls la raó a la administració fan tot el contrari.

Darrerament (desembre de 2023)  els últims informes PISA han mostrat, segons els seus indicadors, un descens en el rendiment acadèmic de l’alumnat de secundària; arrel d’aquest fet s’ha revifat el criticar, de vegades de forma descarnada, a la metodologia ABP i per extensió a les metodologies actives i competencials, una corrent crítica que sempre ha existit sobre tot a nivell ESO, doncs a primària treballen fa anys per projectes sense problemes, a FP si que hi ha “resistències” però les més sonades estan en la ESO, segurament pel fet de que Ensenyament ha obligat a aplicar la metodologia, mentre que a FP ha pressionat una mica però sense establir obligatorietat.

En aquest estat del tema rebo avui un correu de sindicats amb una invitació per assistir a un debat centrat en un llibre que té per títol ni més ni menys que “Aprendizaje Basado en Proyectos. Un aprendizaje basura para el proletariado.“Un ensayo para desmontar la gran mentira de nuestra realidad educativa” “, bé, m’he fet un fart de riure amb el títol, van forts aquesta gent, sens dubte. Els responsables són la fundació Episteme que segons he vist l’han formada sindicats de professorat i té com a motivació: “Defiende un modelo de enseñanza basado en la transmisión de conocimientos como núcleo imprescindible y fundamental de cualquier acción educativa ” i el “defiende” té diría un significat literal doncs ataquen fort qualificat de “basura” la metodologia ABP. Per cert, la web està en castellà sense possibilitat de canviar d’idioma, malgrat la seu està a Barcelona, un punt negatiu per la fundació

Aprofito el resum que en aquella web dona del llibre per desmuntar la seva “tesi” que en realitat no ho és, més aviat és un despropòsit com una casa.

Afirmen primer:

“La enésima revolución educativa tiene como fin la producción del ciudadano emprendedor que, voluntariamente, se someta a las exigencias del mercado neoliberal; ese hombre del siglo XXI que entiende su vida como un proyecto de inversión que reformula y precariza a demanda de la economía. Aniquilada la ciudadanía en favor del emprendimiento, la escuela ha de ser reconvertida en un mero mecanismo de inserción laboral donde el «saber» como fin en sí mismo carece de sentido.”

Un veritable poti-poti de paraules totes elles vinculades al món de la economia i el laboral. No són certes ni en el cas de la FP on veritablement el professorat té l’encàrrec social de formar professionals competents i en efecte promoure l’emprenedoria, però en cap cas “aniquilem la ciutadania”! Des de quan un professional competent deixa de ser un ciutadà??  La competència professional és només un aspecte del ciutadà, un aspecte que per cert li pot donar moltes satisfaccions en la vida doncs més enllà del ingressos dineraris per una feina ben feta i del reconeixement professional, realitzar una feina que t’agrada per que l’has escollit vocacionalment, i fer-la ben feta, és també una satisfacció personal. I això és així tant en un lliure mercat com en una dictadura comunista.

El despropòsit es torna encara més evident si es refereixen a la ESO (com es el cas doncs els autors del llibre són professors de ESO) per que llavors els projectes ja no estan enfocats a la professionalitat si no a aplicar la metodologia a situacions didàctiques vinculades als currículums, que evidentment són de cultura general … ciutadana! I la inserció laboral a nivell ESO ni es planteja en cap pla d’estudi i per suposat tampoc en cap objectiu del cap projecte ABP.

El segon paràgraf resum del llibre tampoc també és de llogar-hi cadires, diuen:

“Pero la reconversión de la institución escolar en una fábrica de formación basura no puede realizarse a la luz del día. Semejante destrucción cultural requiere la introducción de discursos y metodologías que, con un lenguaje biensonante, se presentan como necesarios y urgentes. Este es el motivo de la implantación masiva del Aprendizaje Basado en Proyectos y su promoción como la panacea definitiva para los males ancestrales de la escuela. Es el caballo de Troya que posibilita la rendición definitiva de la escuela al capital bajo el camuflaje de una práctica democrática y modernizadora. Es la gran mentira de nuestra realidad educativa.”

Bé, aquí de nou es fa referencia al capital, sembla com si els autors no siguin educadors si no més aviat economistes assessors cubans o quelcom semblant, tenen el discurs del capital sempre disponible. Ens parlen de “destrucció cultural” i de “mentida”, tot plegat presenten una mena de conspiració del capital per enganyar a a societat destruint la seva formació aplicant una metodologia “basura” amb la retorçada intenció de crear individus que no “saben” i només “saben fer” el que li interessa al “capital neoliberal”. Com ja he dit abans això és fals fins i tot a la FP que és per definició una formació professionalitzadora, on a tutoria setmana a setmana tractem temes ben llunyans de la inserció laboral com ho són les activitats de desenvolupament personal per millorar la resiliència, la cohesió social o el benestar emocional. I com hem dit abans és absurd identificar el formar bons professionals amb una reducció de la persona a mer agent productiu, per que la professió és una faceta important de la persona, de la seva vida i del seu dia a dia, i també de les seves relacions amb la societat, no és res alienant de la ciutadania com proposen si no tot el contrari, és un mitjà de relació amb la societat i de servei als demès.

I en el cas de la ESO torna a ser un despropòsit com una catedral de gran dir que els projectes ABP “destrueixen cultura” etc etc doncs són els objectius finals de cada projecte els que defineixen què construeix el projecte.  Així prenent de Internet un exemple a l’atzar de situació d’aprenentatge nivell ESO em trobo amb un de l’àrea de castellà, té com a producte final  un text tal que: “text explicatiu de l’activitat a dur a terme que conté explicació del knolling i les tasques a dur a terme“; un knolling és una imatge estil bodegó que es caracteritza per ser, pràcticament sempre, una fotografia zenital on els diferents elements que mostrem estan perfectament ordenats a partir d’angles paral·lels de 90º. Evidentment l’objectiu real és produir un text correctament format, i els autors de la situació d’aprenentatge han escollit un tema que és d’actualitat i que creuen pot ser motivador. És a dir els sabers que es cerquen són la producció escrita. Comparant el discurs dels autors del llibre “Aprendizaje Basado en Proyectos. Un aprendizaje basura para el proletariado.” amb aquest exemple aleatori, però representatiu, d’un projecte d’ESO, crec que queda palès el despropòsit del tema del llibre, que de fet es pot qualificar, ell sí, de llibre brossa per anti-capitalistes.