Aquest és el vídeo que he seleccionat:
http://www.youtube.com/watch?v=KFm3sOs05Dk&feature=player_embedded#at=52
L’he triat perquè em sembla molt apropiat de cara a veure els coneixements previs dels alumnes, molt importants sempre en començar qualsevol explicació. A partir d’una realitat propera a ells s’intenta incentivar-los i motivar-los per després poder passar als conceptes més fonamentals.
A cada sessió començo fent dictats de notes (els de primer d’ESO sempre et miren amb cara rara quan els hi expliques per primera vegada què és això): d’aquesta manera, faig un seguit de notes, las quals repetixo tres vegades i ells han d’anar copiant a la seva llibreta de pentagrames. El meu objectiu és que sàpiguen quin és el lloc exacte de cada nota.
Per tal d’aprendre la notació musical els hi faig exercicis d’escriure figures i silencis, indiquin els seus noms i les seves durades.
En “dominar” això fem activitats relacionades amb compassos.
Tot i que sempre he sigut més partidària del llapis i el paper, a vegades he fet servir activitats JClick (sobre tot per tal d’assolir coneixements, activitats més lúdiques) i el Music time, per crear, copiar i editar partitures (a partir de 3r d’ESO sobretot).
FITXA DE TREBALL, Cant Gregorià
Nom:
Cognoms:
Curs:
La música gregoriana és fàcilment identificable, ja que segueix uns punts molt fàcils de reconèixer.
1. Poseu-vos per parelles. Escribiu els vostres noms i cognoms a la part superior del full.
2. Heu de mirar detingudament aquesta pàgina d’intenet,
http://www.patriciagray.net/Musichtmls/Flash/chant.html
Tot i que és en anglès (hauríeu d’intentar traduir-la!), cliqueu a “Play animation” per tal d’escoltar-la atentament.
3. A continuació, heu de respondre les següents preguntes:
(Eps, vigileu!! Encara no podeu girar el full fins que no es digui!!)
Doncs si has contestat bé, ja tens les característiques que la determina:
A més podem afegir que no es coneixen els autors de les músiques, ja que l’home es deu a Déu, i els seus actes no són per a ell sinó per a Déu. També direm que la música acosta a Déu, no és per gaudir-ne l’home.
Tot això dóna aquest caire de sobri, senzill i de gran plenitud.
Si voleu més informació, mireu aquestes pàgines complementàries:
http://interletras.com/canticum/index1.html
http://ca.wikipedia.org/wiki/Cant_gregori%C3%A0
La realitat actual de les nostres aules ens permet apropar-nos, mitjançant la música, a cultures diverses de la mà dels nostres propis alumnes. Si ho veiem com un valor afegit, potser podem contribuir a la cohesió social…
A continuación hi ha informació sobre aquest tipus d’alumnat dins de les meves classes:
| Quants alumnes tens procedents de l’Àfrica? 16 | Quants alumnes tens procedents d’Amèrica? 21 | Quants alumnes tens procedents d’Àsia? Cap | Quants alumnes tens procedents d’Europa? 2 |
Aquests són alguns del termes que he incorporat al Diccionari Musical creat entre tots els participants del curset “Música a l’ESO”. Els relacionats amb instruments musicals surten a la pràctica dels instruments del món.
 bandurria-4p-front.jpg |
La Bandúrria pertany a una de les famílies d’instruments pinçats, polsats, de pua o plectre. És un instrument de sis cordes dobles polsades, les 2 primeres dobles d’acer (antigament de tripa fins les terceres) i les altres quatre dobles entorxades, que solen puntejar-se amb un plectre o pua. La tècnica d’interpretació de la bandúrria és idèntica a la del llaüt, encara que de tessitura aguda (una octava per damunt del llaüt) i les seves cordes estan afinades per quartes.
En la classificació de Hornbostel-Sachs pertany al grup: 321.322 dels llaüts ambcaixa de ressonància en forma de caixa.
http://www.youtube.com/watch?v=9_9p5lZ14K0
Característiques més elementals:
A més podem afegir que no es coneixen els autors de les músiques, ja que l’home es deu a Déu, i els seus actes no són per a ell sinó per a Déu. També direm que la música acosta a Déu, no és per gaudir-ne l’home.
Tot això dona aquest caire de sobri, senzill i de gran plenitud.
El Cant gregorià mai no es podrà entendre sense el text, el qual és més important que la melodia.
És música vocal que es canta al uníson.
El seu ritme és lliure i la seva escriptura es diferencia de l’escriptura moderna.
És música modal.
L’escenari en que s’interpreta són les celebracions litúrgiques.
El Cant gregorià s’escriu a tetragrames (4 línies).
Les seves notes es denominen punt quadrat (punctum cuadratum) o punt inclinat (punctum inclinatum) que hi poden ser simples o agrupades en neumes.
Les claus són en DO i en FA que hi poden estar colocades en diferents línies.
Al cant gregorià la síntesi es realitza amb tres etapes: ritmes elementals, grups i gran ritme.
La quironimia o quironomía és la utilització de moviments manuals per part del director per significar els elements rítmics de l’obra musical i els seus diferents matisos per aconseguir així la més perfecta interpretació.
El concepte de MODES al Cant gregorià és molt diferent del concepte que es fa servir a la música moderna.
Hi ha una molt bona resenya històrica a la página web del Monasterio de Santo Domingo de Silos a Espanya.
 Kalimba.JPG |
Kalimba o Calimba. Instrument musical del continent africà. Pot tenir diferents noms, segons els països i pobles:malimba, mbira, kisaanji, likembe, sanza…
Kalimba
És un idiòfon i té un joc de petites làmines de diferent mida i material, dures però flexibles, com les de metall o de canya. Estan fixades a un pont per un extrem, i tenen lliure l’altre, de manera que produeixen sons quan són pinçades amb els dits. Les dimensions de les làmines determinen les frecuències a les que poden vibrar, i pot donar diferents notes. Així, variar el to o afinar l’instrument equival a allargar o disminuir la longitud de les plaques.
La caixa de ressonància en la qual s’hi troba el pont pot tenir moltes formes i ser de diferents materials.
http://www.youtube.com/watch?v=mI2vxET4e_A
 urun-kanun-01.jpg |
El kanun és un instrument de corda de Turquia. Presenta 26 cursors de cordes amb tres cordes en cadascun. Té una forma trapezoidal i una mida també molt gran, uns 84 cm en la seva part llarga, 30 cm en la part curta i 36 cm d’amplada.
http://www.youtube.com/watch?v=uF5oK70MRCQ
Amb MusicTime, qualsevol persona pot compondre els seus propis ritmes i escoltar-los sobre la marxa, afegir-hi instruments i imprimir-ne la partitura. És un programa molt útil per a la edició de partitures i la creació musical, es pot connectar a dispositius externs i és realment senzill d’utilitzar.
El nom de pulsació suggereix la idea de batec regular.
És la unitat de temps segons la qual s’estructura un discurs musical, independentment de ritmes, compassos i accents.
A vegades, quan escoltem música, de manera inconscient marquem la pulsació amb el peu o la mà.
Les linies de color que hi ha sota les notes representen la pulsació.
Al següent pentagrama tenim una melodia a la qual s’hi ha marcat la pulsació:
 santur3_gross.jpg |
El santur és un instrument de corda percudida. Es pot tocar amb una vareta metàl·lica o de fusta que colpeja una corda o més tot creant melodies o bé un grup de cordes creant un acompanyament rítmic. És originari de Pèrsia, al segle XI.
http://www.youtube.com/watch?v=bJZH71IZdOw
 249px-Tamburasaz-Baglamasaz.jpg |
El saz està referit a una família d’instruments de corda, de tipus laüt amb màstil llarg, que es toca a diferents regions com Turquia, Kurdistan, Iran, Iraq, Síria i els Balcans. Es pot tocar amb plectro o amb els dits. El més comú és el saz turc, o bağlama turc, que en té 7 cordes dividides en 3 órdenes. El més petit és el “cura”, seguit pel “cura” de coll llarg, el “çogür”, el “tambura”, el “divan saz” i el “bas saz”.
http://www.youtube.com/watch?v=ZXJAzS70r0M
Sitar:
El sitar és un instrument musical indi, de corda pinçada, d’arquitectura similar a la de la guitarra, el llaüt, el banjo, etc. S’identifica pel seu so metal·litzat i els seus glissandos.
El sitar és un instrument versàtil amb un so delicat i brillant, apropiat per expressar el lent desenvolupament dels ragas així com per servir a la interpretació virtuosa.
Història
Es pensa que va ser introduit a l’Índia des de Pèrsia durant el període mogol (a l’antiga Pèrsia predominen instruments de nom i disseny molt relacionat con l’actual sitar:tar,sehtar, etc.). D’altres musicòlegs atribueixen la seva invenció a Amir Jusru, important músic cortesà musulmà del segle XIII.
Cordes, construcció, tècnica:
Totes les cordes se pincen amb una púa (“mizrab”) que es troba al dit índex, menys les simpàtiques, que eventualment es toquen amb el dit petit. El “sitar” té un total de 18 a 26 cordes d’acer: 4 cordes per a la melodia, 3 que proporcionen l’acompanyament harmònic i rítmic, i d’entre 11 i 19 cordes afinables que vibren per simpatia i amb la seva ressonància li donen cos i textura al so (tot i que en ocasions poden ser pulsades amb el petit, com es va comentar abans).
El sitar és més petit que l’antic vina, l’altre instrument de corda important de la Índia. Està fabricat amb fusta. El màstil recte porta un diapasó molt més ample que el de la guitarra, amb entre 16 i 20 trastos mòbils de llautó o plata, de corba suau, els quals són col·locats per l’instrumentista per temperar l’escala que aquests trastos produeixen.
Intèprets relacionats:
Aquesta és la adreça del marcador social que he triat per fer un recull de pàgines web. Es tracta de recollir informació de pàgines web i trobar-les quan es necessitin:
http://www.mister-wong.es/user/esantos7/
Aquests són els links del termes que he incorporat a la Viquipèdia:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Sitar
http://ca.wikipedia.org/wiki/Fanfàrria
Aquesta informació es troba també al meu Mister Wong, a la següent adreça:
FITXA DE TREBALL: La veu
Busca la pàgina web http://www.edu365.cat i mira el vídeo que hi surt.
Tria La veu, llegeix la introducció i clica a qualsevol dels personatges que apareixen al fons de la pantalla. Hi ha diferents opcions:
_ Si cliques a veus masculines, accediràs als diferents tipus de veus masculines.
_ Si cliques a femenines, accediràs als diferents tipus de veus femenines
_ Si cliques als nens succeirà el mateix.
Com a complement de l’explicació de la introducció, escolta amb atenció cadascuna des les veus i fixa’t en la seva tessitura.
Quan hagis arribat al final de l’apartat teòric, clica al botó “Avalua’t” a fi de comprovar els teus coneixements sobre el tema.
Llavors fes clic al botó “Practica” i resol les activitats que se’t proposen.
Ara respon a les preguntes següents. Eps! Has d’omplir aquest full, de manera individual, i després s’ha de lliurar a la professora quan t’ho demani.
a) Classificació de les veus humanes.
b) Com es diu la veu masculina més aguda? I la més greu?
c) Com s’anomenen les veus de nens?
d) Com es poden classificar les veus dels nens?
e) A dins d’una agrupació coral, com estan situades les diferents veus?
f) Busca informació sobre el que és una Escolania i quina relació en té amb aquest tema de la veu. (Fes servir internet).
PRÀCTICA 4, MÒDUL 2: Webquest
COMENTARI DE 3 WEBQUEST AMB CONTINGUTS DE MÚSICA:
He triat aquestes 3 WQ:
a) http://www.juntadeandalucia.es/averroes/ieslaribera/musica/webquestorquesta.htm
Tracta sobre els instruments musicals. Tot i que he pogut percebre alguna errada (diu que el bombo és un instrument de corda), en quant a nivell em sembla adequada.
Les explicacions fetes, la presentació, els colors,… em semblan actractives de cara a 1r cicle de l’ESO.
b) http://www.phpwebquest.org/wq25/webquest/soporte_tabbed_w4.php?id_actividad=8548&id_pagina=4
Aquesta m’ha semblat molt curiosa sobre tot per la temàtica (atractiva per a alguns alumnes de l’ESO), però una mica simple i amb una estructuració molt bàsica. Els colors, així com la quantitat de text fa que sigui un contingut molt dens.
c) http://personal.auna.com/musica2006/Webquestruido/index.htm
Relacionada amb la contaminació acústica, un tema molt actual i interesant. Triga una mica en descarregar-se, però també és molt adequada per a l’ESO, tot i que s’hauria d’aplicar al nostre entorn (qualsevol ciutat catalana).
ANÀLISI D’UNA WEBQUEST:
http://www.saretik.net/mozart/
Mozart sempre és un tema que els hi agrada. La WQ em sembla molt interessant, ja que aprofita aquest geni musical tan important i el relaciona amb les ciutats clau sobre el 250 aniversari del naixement del compositor; d’aquesta manera es poden transferir coneixements entre diferents disciplines.
Presentació molt adequada i atractiva. A continuació detallaré més aspectes de la WQ.
DISSENY I RELACIÓ AMB LES TIC:
Tipografia molt correcta, ben estructurada, facilitat de navegació i molt accessible.
CONTINGUTS:
Està dirigida a alumnat de 2n cicle de l’ESO, cosa que trobo molt correcta, perquè el nivell és molt apropiat.
Explicacions molt clares i concises.
ESTRUCTURA:
Dividida en 8 parts (Inicio, Introducción, Tarea, Proceso, Recursos, Evaluación, Conclusión y Guía didáctica), s’explica clarament tot el que hi ha, el que s’ha de fer i com, amb una fàcil comprensió del contingut. La seva idoneïtat de cara a, per exemple, 4t d’ESO, és molt adequada.
A més hi ha molta informació extra i una quantitat considerable de pàgines web per poder consultar.
FACILITAT D’APLICACIÓ:
Tenint en compte que aquest compositor és una de les figures clave de la Història de la Música, resulta molt atractiu per l’alumnat. S’aplicaria molt fàcilment.
VALORACIÓ GLOBAL:
Trobo que és una de les WQ consultades millor feta. Suposo que caldria traduir al català, tenint en compte la nostra llengua.
