Tag Archives: cant gregorià

MÒDUL 1, Pràctica 3: Formes musicals (fitxa)

FITXA DE TREBALL, Cant Gregorià

Nom:

Cognoms: 

Curs:

La música gregoriana és fàcilment identificable, ja que segueix uns punts molt fàcils de reconèixer.

1. Poseu-vos per parelles. Escribiu els vostres noms i cognoms a la part superior del full.

2. Heu de mirar detingudament aquesta pàgina d’intenet,

http://www.patriciagray.net/Musichtmls/Flash/chant.html

Tot i que és en anglès (hauríeu d’intentar traduir-la!), cliqueu a “Play animation per tal d’escoltar-la atentament.

3. A continuació, heu de respondre les següents preguntes:

(Eps, vigileu!! Encara no podeu girar el full fins que no es digui!!)

  • Reconeixes a quantes veus és cantada?

  • Hi sents algun instrument musical que no sigui la veu?

  • Reconeixes l’idioma?

  • Hi descobreixes un compàs, un tempo determinat?

  • T’imagines la línea de la melodia i com evoluciona?

Doncs si has contestat bé, ja tens les característiques que la determina:

  • És un cant monòdic, a una sola veu, normalment d’homes
  • És a capella, cant vocàlic, sense instruments
  • És cantat en llatí (per això no reconeixies l’idioma?)
  • Té ritme lliure, lligat al text i als seus accents
  • La melodia evoluciona sense brusquedat
  • Sovint s’alternen les veus de solista i cor

A més podem afegir que no es coneixen els autors de les músiques, ja que l’home es deu a Déu, i els seus actes no són per a ell sinó per a Déu. També direm que la música acosta a Déu, no és per gaudir-ne l’home.

Tot això dóna aquest caire de sobri, senzill i de gran plenitud.

Si voleu més informació, mireu aquestes pàgines complementàries:

http://interletras.com/canticum/index1.html

http://ca.wikipedia.org/wiki/Cant_gregori%C3%A0

MÒDUL 1, Pràctica 5: Diccionari Musical

Aquests són alguns del termes que he incorporat al Diccionari Musical creat entre tots els participants del curset “Música a l’ESO”. Els relacionats amb instruments musicals surten a la pràctica dels instruments del món.

bandurria-4p-front.jpg

La Bandúrria pertany a una de les famílies d’instruments pinçats, polsats, de pua o plectre. És un instrument de sis cordes dobles polsades, les 2 primeres dobles d’acer (antigament de tripa fins les terceres) i les altres quatre dobles entorxades, que solen puntejar-se amb un plectre o pua. La tècnica d’interpretació de la bandúrria és idèntica a la del llaüt, encara que de tessitura aguda (una octava per damunt del llaüt) i les seves cordes estan afinades per quartes.

En la classificació de Hornbostel-Sachs pertany al grup: 321.322 dels llaüts ambcaixa de ressonància en forma de caixa.

http://www.youtube.com/watch?v=9_9p5lZ14K0

Característiques més elementals:

  • És un cant monòdic, a una sola veu, normalment d’homes.
  • És a capella, cant vocàlic, sense instruments.
  • És cantat en llatí.
  • ritme lliure, lligat al text i als seus accents.
  • La melodia evoluciona sense brusquedat.
  • Sovint s’alternen les veus de solista i cor.

A més podem afegir que no es coneixen els autors de les músiques, ja que l’home es deu a Déu, i els seus actes no són per a ell sinó per a Déu. També direm que la música acosta a Déu, no és per gaudir-ne l’home.

Tot això dona aquest caire de sobri, senzill i de gran plenitud.

El Cant gregorià mai no es podrà entendre sense el text, el qual és més important que la melodia.
És música vocal que es canta al uníson.

El seu ritme és lliure i la seva escriptura es diferencia de l’escriptura moderna.

És música modal.

L’escenari en que s’interpreta són les celebracions litúrgiques.

El Cant gregorià s’escriu a tetragrames (4 línies).

Les seves notes es denominen punt quadrat (punctum cuadratum) o punt inclinat (punctum inclinatum) que hi poden ser simples o agrupades en neumes.

Les claus són en DO i en FA que hi poden estar colocades en diferents línies.

Al cant gregorià la síntesi es realitza amb tres etapes: ritmes elementals, grups i gran ritme.

La quironimia o quironomía és la utilització de moviments manuals per part del director per significar els elements rítmics de l’obra musical i els seus diferents matisos per aconseguir així la més perfecta interpretació.

El concepte de MODES al Cant gregorià és molt diferent del concepte que es fa servir a la música moderna.

Hi ha una molt bona resenya històrica a la página web del Monasterio de Santo Domingo de Silos a Espanya.

Kalimba.JPG

Kalimba o Calimba. Instrument musical del continent africà. Pot tenir diferents noms, segons els països i pobles:malimbambirakisaanjilikembesanza

Kalimba

És un idiòfon i té un joc de petites làmines de diferent mida i material, dures però flexibles, com les de metall o de canya. Estan fixades a un pont per un extrem, i tenen lliure l’altre, de manera que produeixen sons quan són pinçades amb els dits. Les dimensions de les làmines determinen les frecuències a les que poden vibrar, i pot donar diferents notes. Així, variar el to o afinar l’instrument equival a allargar o disminuir la longitud de les plaques.

La caixa de ressonància en la qual s’hi troba el pont pot tenir moltes formes i ser de diferents materials.

http://www.youtube.com/watch?v=mI2vxET4e_A

urun-kanun-01.jpg

El kanun és un instrument de corda de Turquia. Presenta 26 cursors de cordes amb tres cordes en cadascun. Té una forma trapezoidal i una mida també molt gran, uns 84 cm en la seva part llarga, 30 cm en la part curta i 36 cm d’amplada.
http://www.youtube.com/watch?v=uF5oK70MRCQ

Amb MusicTime, qualsevol persona pot compondre els seus propis ritmes i escoltar-los sobre la marxa, afegir-hi instruments i imprimir-ne la partitura. És un programa molt útil per a la edició de partitures i la creació musical, es pot connectar a dispositius externs i és realment senzill d’utilitzar.

El nom de pulsació suggereix la idea de batec regular.

És la unitat de temps segons la qual s’estructura un discurs musical, independentment de ritmes, compassos i accents.

A vegades, quan escoltem música, de manera inconscient marquem la pulsació amb el peu o la mà.

Les linies de color que hi ha sota les notes representen la pulsació.

Al següent pentagrama tenim una melodia a la qual s’hi ha marcat la pulsació:

santur3_gross.jpg

El santur és un instrument de corda percudida. Es pot tocar amb una vareta metàl·lica o de fusta que colpeja una corda o més tot creant melodies o bé un grup de cordes creant un acompanyament rítmic. És originari de Pèrsia, al segle XI.

http://www.youtube.com/watch?v=bJZH71IZdOw

249px-Tamburasaz-Baglamasaz.jpg

El saz està referit a una família d’instruments de corda, de tipus laüt amb màstil llarg, que es toca a diferents regions com Turquia, Kurdistan, Iran, Iraq, Síria i els Balcans. Es pot tocar amb plectro o amb els dits. El més comú és el saz turc, o bağlama turc, que en té 7 cordes dividides en 3 órdenes. El més petit és el “cura”, seguit pel “cura” de coll llarg, el “çogür”, el “tambura”, el “divan saz” i el “bas saz”.
http://www.youtube.com/watch?v=ZXJAzS70r0M

Sitar:

imgres.htm

El sitar és un instrument musical indi, de corda pinçada, d’arquitectura similar a la de la guitarra, el llaüt, el banjo, etc. S’identifica pel seu so metal·litzat i els seus glissandos.

El sitar és un instrument versàtil amb un so delicat i brillant, apropiat per expressar el lent desenvolupament dels ragas així com per servir a la interpretació virtuosa.

Història

Es pensa que va ser introduit a l’Índia des de Pèrsia durant el període mogol (a l’antiga Pèrsia predominen instruments de nom i disseny molt relacionat con l’actual sitar:tar,sehtar, etc.). D’altres musicòlegs atribueixen la seva invenció a Amir Jusru, important músic cortesà musulmà del segle XIII.

Cordes, construcció, tècnica:

Totes les cordes se pincen amb una púa (“mizrab”) que es troba al dit índex, menys les simpàtiques, que eventualment es toquen amb el dit petit. El “sitar” té un total de 18 a 26 cordes d’acer: 4 cordes per a la melodia, 3 que proporcionen l’acompanyament harmònic i rítmic, i d’entre 11 i 19 cordes afinables que vibren per simpatia i amb la seva ressonància li donen cos i textura al so (tot i que en ocasions poden ser pulsades amb el petit, com es va comentar abans).

El sitar és més petit que l’antic vina, l’altre instrument de corda important de la Índia. Està fabricat amb fusta. El màstil recte porta un diapasó molt més ample que el de la guitarra, amb entre 16 i 20 trastos mòbils de llautó o plata, de corba suau, els quals són col·locats per l’instrumentista per temperar l’escala que aquests trastos produeixen.

Intèprets relacionats:

  • Ravi Shankar
  • George Harrison

MÒDUL 6, Exercici 2: Història de la Música

EDAT MITJANA:

DE LA MONODIA A LA POLIFONIA

INICIS DE L’ESCRIPTURA MUSICAL

1) Mira les següents pàgines web i para-hi atenció a les característiques més importants d’aquest tipus de música, sobre tot del Cant gregorià:

http://www.corazonistas.edurioja.org/haro/recursos/hmusica/intro.html

http://grups.blanquerna.url.edu/m38/2/index.htm

2) Mira els següents vídeos relacionats amb el cant gregorià . Els dos primers són dues versions diferents d’una mateixa melodia: “Puer natus est”. El tercer és una altra cançó.

1. Original

http://www.youtube.com/watch?v=s55NlVA0Ju4

2. Monjos

http://www.youtube.com/watch?v=HCAXSaWGWrA&playnext=1&list=PLD2F410AD5D0EF97C


3. Cant gregorià. Enigma: “”Sadeness”

http://www.youtube.com/watch?v=9N7QyrBe1g4


Ara, respon les següents preguntes:

a) Quines característiques de cant gregorià hi trobes en cadascun d’aquest vídeos?

b) D’entre els dos primers vídeos, quin creus que és adequat a aquella època? Per què?

b) Creus que les 3 versions poden ser considerades pròpies de l”Edad Mitjana? Hi ha alguna que sigui més “actual”?


3) Fes els exercicis interactius que es proposen a la primera pàgina web:

http://www.corazonistas.edurioja.org/haro/recursos/hmusica/intro.html

4) Observa la següent partitura. Es tracta de la mateixa melodia que acabem de veure als 2 primers vídeos.

Partitura “Puer Natus est”

http://4.bp.blogspot.com/_3AcVFUn_gRI/SUge6hyzyOI/AAAAAAAACcU/GfNK3IaSVhk/s400/puer_natusest_nobis.gif

Respon:

a) Quines característiques del cant gregorià observes?

b) Quin tipus de notació (signes) es fan servir?

c) Es podria fer analitzar com una partitura actual o hi trobes diferències? Quines?

d) Quina temática creus que tracta? Busca informació sobre aquesta obra: quan es cantava, finalitat, significat de la lletra,…

5)Ara, tenint en compte el següent esquema, respon. Fes servir també les 2 pàgines web indicades al començament per ajudar-te:

PERIODO

MONODÍA

POLIFONÍA PRIMITIVA

ARS ANTIQUA

ARS NOVA

SIGLOS

S. V a VIII

S IX a XII

S XII a XIII

S XIV

TIPO DE MÚSICA

Canto gregoriano

Organum y Discantus

Desarrollo del

organum y nuevas formas

Desarrollo de la música profana

PERSONAJES

RELEVANTES

Monjes

Leonin y Perotin (Escuela de Notre Dame)

P de Vitry y G de Machaut

a) De quina època és la melodia “Puer natus est”?

b) Com va evolucionar després aquest tipus de cant?

c) Quines diferències hi ha entre monodia i polifonia?

c) Quins autors destaquen de la Polifonia Primitiva i L’Ars Antiqua? Busca informació sobre ells.

d) Busca el significat d’aquests conceptes:

_ ORGANUM:

_ CANT PLA:

_ DISCANTUS:

_ GREGORI MAGNUM:

e) Què és lArs Nova? Quines són les característiques més importants d’aquesta època?

f) Busca informació sobre els 2 autors més relevants de l’Ars Nova.

6) Escolta els següents fragments d’aquesta de música medieval i respon:

MÚSICA RELIGIOSA:

  • “DE ORE LEONIS” (canto gregoriano)
  • “VIDENS DOMINUS FLENTES” (canto gregoriano)
  • “PUER NATUS EST” (canto gregoriano)
  • “KYRIE FONS BONITATIS” (canto gregoriano)
  • “REX CAELI” (organum a dos voces)
  • “SEDERUNT PRINCIPES” (organum a cuatro voces: Perotin)
  • “AGNUS DEI” (Misa de Notre Dame: G de Machaut)
  • FRAGMENTO DE CANTO GREGORIANO (Enigma)

MÚSICA PROFANA:

  • “ROBINS M’AIME” (música trovadoresca de A. de la Halle)
  • “DE MOI DOLEROS VOS CHANT” (música trovadoresca de G. de Berneville)
  • “SANTA MARÍA STRELA DO DÍA” (Cántigas de Santa María: Alfonso X el Sabio)
  • “MIRAGRES FREMOSOS FAZ” (Cántigas de Santa María: Alfonso X el Sabio)
  • “STELLA SPLANDENS”
  • “SUMER IS ICUMEN IN” (canon del siglo XIV)

a) Quin grup t’agrada més: música religiosa o música profana? Per què?

b) A on podem incloure els exemples treballats de cant gregorià (“Puer natus est”)?

c) Quin idioma fan servir els exemples de música religiosa? I els de música profana?

d) Quina finalitat creus que tenen les melodies de música religiosa? I les de música profana?

e) S’escolten instruments? A quins exemples?

f) Hi ha diferents veus que canten el mateix (monodia) o diferents veus que canten diferents melodies (polifonia)? Assenyala-ho en cada cas.

g) A partir d’aquestes respostes ara ja pots omplir la següent graella:
MÚSICA MEDIEVAL

CARACTERÍSTIQUES DE LA MÚSICA RELIGIOSA CARACTERÍSTIQUES DE LA MÚSICA PROFANA

MÒDUL 3, Exercici 1: 10 WEBS INTERESSANTS…

CERCA DE WEBS

WEBS LLOC WEB NIVELL TREBALL PREVI DIFICULT. ACTIVIT. EN LÍNIA PROGRAM COMPLEM.
Cançons tradicion. http://www.xtec.net/recursos/musica/crestoma/crestoma.htm 1r ESO No Mitjana Music Time
La bandúrria http://www.youtube.com/watch?v=9_9p5lZ14K0 1r ESO No Baixa No
Les formes musicals http://recursos.cnice.mec.es/musica/provisionales/contenidos/formas/mapaformas.html 3r ESO Mitjana JClick
La suite http://www.xtec.cat/rtee/cat/fem/mat_12.htm 3r ESO Mitjana-alta No
El rondó

http://www.erikscull.com/portfolio/assets/flash/rondeau.swf

3r ESO Mitjana-alta No
El minuet http://grups.blanquerna.url.edu/m17/composa.htm 3r ESO Mitjana-alta No
R. Wagner http://www.wagnermania.com/Biografia/ 3r ESO Mitjana Power Point
El metrónom http://ca.wikipedia.org/wiki/Metr%C3%B2nom 1r ESO No Baixa No
Vals núm.10, F. Chopin http://www.goear.com/listen/c794393/vals-no-10-in-b-minor-chopin 3r ESO Baixa No
Cant gregorià http://grups.blanquerna.url.edu/m38/2/index.htm 3r ESO Mitjana Power Point