El Modernisme a Catalunya va tenir una gran expansió, ja que el país es trobava obert als corrents procedents d’Europa. Pel que fa al camp de l’arquitectura, cal destacar la figura de Domènech i Muntaner, qui en el seu article “En busca d’una arquitectura nacional”, publicat a la revista “La Renaixença”, assenyalà el camí per assolir una arquitectura moderna que reflectís el caràcter nacional català. Un exemple de seu treball és el Palau de la música catalana.
Clicant a l’adreça que teniu podreu accedir a un mapa conceptual sobre la poesia trobadoresca. És el primer cop que en faig un amb un programa anomenat cmaps.
http://cmapspublic.ihmc.us/rid=1HRJ54YH3-1243Y2Q-7T/lirica%20trobadoresca.cmap
La música eclesiàstica dels primers segles medievals està al servei del text litúrgic dels oficis religiosos. Ara bé, el que passava era que no hi havia una sola litúrgia unificada (a partir de l’expansió del Cristianisme al segle IV es van desenvolupar diferents litúrgies regionals independents de Roma, com ara l’ambrosiana, la cèltica, etc). Davant d’aquesta diversitat, l’església va veure la necessitat d’establir un conjunt de signes i paraules que formessin part de les seves celebracions, especialment en la missa, i que fossin comunes per a tots els fidels.
Així, durant el segle VII, el papa Gregori I recopilà i organitzà una sèrie de cants romans que estableix com els obligatoris de la litúrgia unificada cristiana. D’aquí sorgeix el cant gregorià.
L’obra de Friedrich té precedents en una llarga tradició de pintors alemanys que, abans d’ell, van pintar paisatges còsmics o sublims. Tingueren tendència a pintar grans paisatges amb altes muntanyes, enormes cels, etc, dins dels quals l’home se sentia perdut. L’esperit que domina l’obra de Friedrich és radicalment romàntic: hi apareixen escenes a la llum de la lluna, espais gèlids (mar de gel, camps gelats), la nit, paisatges muntanyencs i feréstecs, etc. Aquest “Monje a la orilla del mar” n’és un bon exemple.
Pel cau ferrat de Sitges hi van passar els pintors, músics, poetes i escriptors més importants de finals de segle XIX i des d’aquí van obrir Catalunya als corrents europeus més innovadors del moment.
Inaugurat l’any 1897, aquesta cerveseria de Barcelona esdevingué un lloc de reunió per als artistes modernistes. En foren impulsors i habituals artistes com Santiago Rusiñol, Ramon Casas, Miquel Utrillo, i músics com Enric Granados i Lluís Millet. S’hi realitzaven exposicions d’art (per exemple, les que va fer Pablo Picaso), vetllades literàries i musicals, espectacles de titelles i ombres, etc. Va romandre actiu fins el 1903.
La revista Avenç fou una de les plataformes més importants amb què comptà el Modernisme. L’activitat duta a terme per la revista fou essencial en el desenvolupament de la cultura contemporània i va respondre a un ideari que definiren ja en el primer número de la revista i que orientà tota la seva activitat: l’hostilitat a la mentalitat reaccionària, el rebuig dels models arcaics de la cultura de la Renaixença i, naturalment, la idea positivista del progrés que aplicaren a la política, la llengua o l’estètica d’acord amb els models de l’època. L’objectiu era transformar una Catalunya nostàlgica, clerical i retòrica en una Catalunya moderna, avançada i lliure.
El Modernisme és un dels moviments culturals contemporanis més interessants que s’han donat a Catalunya. Si en vols saber les seves característiques clica aquí
En un altre article ja havíem esmentat les característiques bàsiques del realisme literari del segle XIX. Deixant de banda l’aspecte literari, cal dir que el realisme també es va manifestar en l’art pictòric, com per exemple en el quadre Les espigolaires del pintor francès Jean-François Miller.
OCI I CULTURA