GUIÓ PER ESCRIURE UN TEXT A L’ESO

GUIÓ PER ESCRIURE UN TEXT EN LES DIFERENTS MATÈRIES DE L’ESO

1. PLANIFICACIÓ

Anàlisi de la situació comunicativa
1. El tema.
– Sobre quin tema s’escriurà? ……………………………………………………
2. El propòsit.
a. Quina informació es vol transmetre?
…………………………………………………………………………………………………….
b. Quin sentiment o opinió es vol expressar?
……………………………………………………………………………………………………..
3. El tipus de text.
Quin tipus de textos s’utilitzarà?
Narratiu
Descriptiu
Expositiu
Argumentatiu
Instructiu
Predictiu
Conversacional
Altres:
4. Els registres.
El registre del text que s’utilitzarà serà:
a. L’estàndard.
b. L’especialitzat o culte (cientificotècnic, literari…)
c. El col•loquial.

Pluja d’idees
1. Quins coneixements previs es tenen sobre el tema?
…………………………………………………………………………………………………………..
2. Quina informació es necessita consultar?
…………………………………………………………………………………………………………..
3. Sobre quines idees es vol escriure?
a. S’han apuntat mots solts o frases curtes per recordar cada idea?
b. S’han fet servir llista de paraules, ratlles, fletxes?
c. S’han agrupat les idees per subtemes?
L’esquema del text
Quina estructura tindrà el text?

2. PRODUCCIÓ

Redacció de l’esborrany
1. Quins models consultats poden ajudar a redactar el text?
……………………………………………………………………………………………………..
2. Primera versió de l’escrit, tot aplicant els elements que defineixen la competència discursiva i la competència lingüística, i que es revisen posteriorment.

3. REVISIÓ

Revisió de l’esborrany
En la revisió de la primera versió de l’escrit, s’han tingut en compte els aspectes següents?
1. Adequació
a. El registre utilitzat, és apropiat al tema i a la situació comunicativa?
b. Hi ha algun mot o construcció que no s’adeqüi al registre utilitzat?
2. Coherència
a. S’ha fet una selecció adequada de la informació?
b. Hi ha alguna idea repetida?
c. S’han organitzat convenientment les idees?
d. L’estructura és adequada al tema i al propòsit del text?
e. El text es comprèn amb facilitat?
3. cohesió
a. Les frases són excessivament llargues o massa curtes?
b. Les frases s’entenen bé o són confuses?
c. Hi ha errors de concordança?
d. Els temps verbals estan ben utilitzats?
e. S’ha fet un bon ús dels sinònims?
f. S’ha fet un bon ús dels pronoms?
g. Els connectors entre frases són adequats i variats?
h. Són clares les relacions temporals, espacials, de causa-efecte, etc., entre les diferents parts del text?
i. Hi ha un ús abusiu de la conjunció i?
j. S’empren correctament els signes de puntuació?: coma, punt, punt i coma, parèntesi …
4. correcció lingüística
S’ha revisat?
a. L’ortografia: l’accentuació (accent obert/tancat; accent agut, pla i esdrúixol; accent
diacrític, dièresi); el vocalisme: a/e, o/u…; el consonantisme: b/v; s/ss/c/ç; j/g; tx/ig;
b/p, t/d, c/g…
b. La morfosintaxi: masculins i femenins; plurals, temps i terminacions verbals,
concordances; preposicions, pronoms…
c. El lèxic: vocabulari adequat, precís i variat

4. PRESENTACIÓ DEL TEXT

1. Hi ha títol i apartats?
2. La presentació formal del text és correcta?
3. Si s’ha escrit a mà, hi ha bona cal•ligrafia i les línies són rectes?
4. S’han destacat els paràgrafs?
5. Els marges són suficients?
6. Els diferents tipus de lletra s’han usat correctament?

ESTRATÈGIES PER ELABORAR TEXTOS EXPOSITIUS

En tant que l’exposició consisteix a explicar i desenvolupar un tema amb la finalitat que el lector l’entengui, haurà de ser objectiva i informativa.
L’exposició escrita es pot començar de dues maneres: abordant directament el tema i destacant la seva actualitat o interès; o començant amb una introducció que expliqui els antecedents o les diferents opinions que existeixen sobre el tema.
Després ve la part central de l’exposició, és a dir, les idees principals sobre el tema. Les idees s’han d’expressar de manera organitzada i clara.
Finalment, l’exposició pot acabar-se de dues maneres: amb les conclusions a què s’arriba; o sense conclusions.

ESTRATÈGIES PER ELABORAR TEXTOS ARGUMENTATIUS

A vegades una exposició pot ser argumentativa, és a dir, que el seu objectiu no és solament exposar un tema, sinó que pretén també defensar una teoria o una opinió per mitjà d’un conjunt de raonaments o arguments a favor o en contra. En aquest sentit, és més subjectiva. Les opinions han de ser exposades amb ordre, claredat i senzillesa.
Es poden distingir tres parts en els textos argumentatius:
a) Introducció: s’exposa la tesi o opinió que es pretén defensar o combatre.
b) Raonaments: s’exposen els fets i els arguments o contraarguments que es pretén defensar o combatre.
Aquesta segona part es pot estructurar de dues maneres: 1) exposant els arguments a favor o en contra i defensant-los amb exemples; 2) o bé exposant únicament els arguments que justifiquen la tesi o opinió que es defensa.
c) Conclusió: és un resum breu dels arguments anteriors que confirma la tesi o opinió inicial.
Cal tenir en present que sovint llegim o escrivim textos que combinen l’exposició il’argumentació, atès que a vegades l’objectiu del text no és simplement exposar el tema, sinó defensar o refusar una opinió .

BASE D’ORIENTACIÓ. REDACCIÓ D’UN TEXT ARGUMENTATIU DE 10 A 15 LÍNIES

1. Aspectes previs a la redacció. PLANIFICACIÓ.
1.1. Tinc clar què vull dir.
1.2. Sé a qui m’adreço.
1.3. He fet una pluja d’idees del que vull incloure en l’escrit.
1.4. He organitzat les idees en un guió.
2. Inici de la REDACCIÓ.
2.1. Presento del tema.
2.2. Em posiciono a favor o en contra.
2.3. Tinc consciència del receptor/a.
2.4. El meu jo escriptor és present.
2.5. Utilitzo verbs d’opinió.
2.6. Utilitzo lèxic subjectiu.
2.7. Apunto els arguments que justifiquen la meva postura.
2.8. Utilitzo connectors causals.
2.9. Utilitzo connectors d’oposició.
2.10. Faig una breu conclusió.
2.11. Utilitzo connectors consecutius.
3. Aspectes posteriors a la redacció. REVISIÓ.
3.1. Reviso l’estructura del text.
3.2. Reviso l’ortografia.
3.3. Reviso la puntuació.
3.4. Reviso la presentació.

EXEMPLE DE TEXT ARGUMENTATIU

Desastres naturals força humans

Els anomenats desastres naturals són probablement els esdeveniments als quals més atenció dediquen els mitjans de comunicació. No sols permeten grans titulars impregnats de drama humà, sinó que a més ofereixen l’oportunitat de fer una ullada a països que sols ixen en les pàgines dels mitjans occidentals a través de la gran finestra del cataclisme.
Des de principis dels anys 80 hem tingut dècades, anys i dies de les Nacions Unides dedicats als desastres naturals. I s’han aplicat tot tipus de principis per mitigar-los, prevenir.los, eludir-los i imperdir-los, sense gaire eficàcia fins ara. El gran canvi aportat per aquests exercicis, encara que ara com ara no s’haja introduït suficientment en la percepció pública, és considerar l’anomenat desastre natural com un desastre causat en gran mesura pels humans. A mesura que aquest criteri s’imposa, subscrit per una evidència cap cop més discutible, la dimensió del desastre també s’amplia. Encara que la prepotència industrial de vegades tracte d’encobrir-ho, ara fins i tot els països rics comencen a admetre que moltes d’aquestes catàstrofes estan estretament emparentades amb la mala col.locació de l’ésser humà al planeta.
Estem mal col.locats des del punt de vista del creixement de la població, la cobertura dels espais disponibles, la gestió dels hàbitats i, sobretot, la no-aplicació dels recursos necessaris per conviure amb entorns particularment inestables . Si a això unim la reticència tenaç a prendre mesures per minorar l’impacte de les activitats industrials i agrícoles sobre els cicles climàtics, tenim tot el dret de paternitat per imposar el nostre cognom, humanes, a la majoria de catàstrofes que assolen el planeta.

Luis Àngel Fernández, El temps ambiental (juny 2000)