PETRARCA I LA MIRADA CLÀSSICA

Podran tal vegada, passades les tenebres,
tornar els nostres llunyans descendents
a la pura resplendor del segle antic.

Africa, IX, obra llatina

Que existí, i potser encara tornarà
una edat més venturosa,
Allò que hi ha al mig és porqueria. (…)

Epistolae, III, obra llatí

En aquestes paraules de Petrarca, escrites en llatí, hi ha l’essència del somni humanista. Les paraules utilitzades per referir-se a l’edat mitjana són duríssimes: “tenebres”, “porqueria”. En canvi, s’hi contempla el passat clàssic llatí amb una gran fascinació: “pura resplendor del segle antic”.
Aquesta desqualificació en bloc de tants segles transcorreguts des de l’esplendor de l’època llatina és injusta i diríem que excessiva. Però la veritat és que va fer fortuna, perquè el terme edat mitjana prové de considerar l’època medieval com un parèntesi llarg i incòmode entre una antiguitat brillant i el retorn d’aquell temps daurat.

Aquest article s'ha publicat dins de PAPERS DISPERSOS i etiquetat amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *