En el dia d’avui ens han passat coses molt estranyes com per exemple: Unes muntanyes es movien de lloc, vèiem una platja amb mig parc d’atraccions, cases de cap per avall, vaques al cel, s’han trobat com en un mirall perquè es veia la seva imatge reflectida etc.
M’he recuperat molt bé de la difícil operació que he passat.
De cop hem vist Lummerland, tots estaven tristos perquè havíem marxat sense dir-ho a ningú, en Jim cridava a la senyora Quèè i de cop Lummerland s’ha esfumat.
Ens hem desorientat, hem mirat al Sol per saber on era el nord i resulta que el Sol es movia com si fos boig.
Tot el dia d’avui ha estat com una fantasia gegant, tot i que en el país que som quasi tot és fantàstic.
En Jim i en Lluc estaven asseguts a dins meu mentre esmorzaven i acabaven les provisions que els quedaven.
En Lluc es va adonar que tenien un gegant al costat i que era molt vell degut a la seva gran barba, portava un vell barret de palla i una vella camisa de color groc. En Lluc li va dir a en Jim que no s’espantés per la seva grandària. Ens hi vam apropar i un cop vam ser al seu costat ja era petit com en Lluc. Es deia senyor Tur Tur i els va dir que era un pseudogegant, ens va dir que ens convidava a anar a casa seva, era un oasis.
Quan vam arribar a casa del senyor Tur Tur, ells han entrat dins . Jo estava a fora emplenant-me d’aigua, que bé que s’està plena d’aigua fresca, aquí al costat de l’oasis hi ha uns arbres i un hort amb tomateres i cols.
Van sortir de dins amb el termos i un cistell, tots dos carregats de menjar i em van carregat a mi.
Hem fet unes últimes comprovacions per veure com era el pseudogegant d’aprop i de lluny i hem marxat.
Eduard Casanovas. Albert Teixidó.