El primer dia del viatge cap Ciutat Dels Dracs, quan tan sols clarejava, el senyor Xu Fu Lu Pi Plu i en Ping Pong venien corrents cap a mi. El senyor duia menjar pel viatge (ell és el cuiner de Mandala). En Ping Pong venia a acomiadar-se de nosaltres, es va posar a plorar i em va arribar al cor. Tot seguit va arribar l’Emperador, ens va donar menjar i ens va dir que teníem la seva amistat guanyada. Que guai, un amic més!! Em va fer molta il·lusió sentir aquelles paraules. Mentre passàvem pel país de Mandala tota la gent em feia senyals. Quan va acabar de sortir el sol es va veure el dia tan esplèndid en el que vam abandonar Mandala.
Fins al setè dia no vam travessar la frontera. Em va fer molta il·lusió passar per sota de la portalada tan gran que hi havia. Un cop havíem travessat la muralla vam arribar al Bosc de les Mil Meravelles.
En el Bosc de les Mil Meravelles, tot era transparent, hi veia molts animals: papallones molt grans, serps amb dos caps, cargols amb cases, papagais, esquirols de ratlles… tots eren extravagants!
Al cap de tres dies havíem travessat el bosc i vam arribar a la Corona del Món. Naturalment era altíssima, per això es deia del Món, o almenys això és el que jo crec. Era una muntanya de molts colors i l’envoltaven un munt d’altres muntanyes.
Després, l’endemà vam anar a la Vall de Crepuscle i vam veure que hi havia molt de silenci. –en Lluc i en Jim es van preguntar moltes coses; l’eco del congost retrunyia dins els nostres caps. Quan en Lluc i en Jim es van cansar del soroll, van agafar cera de l’espelma i se la van posar a les orelles, de mi no se’n van preocupa gaire. Després del congost, queien rocs i em van clicar al palanca d’emergències, van fer que tota l’energia se m’acabés. Potser en mig segon semblava que ja no tenia vida.
Avui la veritat és que no recordo gaire res, però intentaré explicar-ho. Pel que he sentit que deien els nois, m’he mort, però sort d’en Jim que ha posat un cargol al seu lloc i m’he pogut salvar!
Estàvem en el desert de la Fi del Món, i es veu que tenia voltors sobre meu, però, al recuperar-me els he deixat enrere. Ara aniré a descansar una estona.
Berta Gomes. Mireia Trias.