EL DIARI DE L’EMMA
Hola a tothom, em dic Emma i sóc la locomotora de Lummerland, un país molt i molt petit que és en una illa i on, a més d’en Lluc el maquinista i jo hi viuen el rei i dos súbdits, el senyor Màniga i la senyora Quèè.
He decidit començar a escriure aquest diari, perquè tinc el pressentiment que m’esperen aventures increïbles.
Cada dia faig molts viatges amb en Lluc, travessem els cinc túnels per anar de cap a cap de l’illa i desprès els passem a l’inrevés, tan córrer em fa esbufegar, però sempre acabo xiulant perquè m’ho passo d’allò més bé, en Lluc també xiula amb mi, dins els túnels els so és molt més bonic.
Fa un temps va venir el vaixell del correu, el carter ens va sorprendre a tots perquè portava un paquet per algú a qui no coneixíem, fins i tot el rei, que només surt els dies festius, va sortir a la finestra. Com que al poble només érem tres i el rei, i no sabíem qui era la persona a qui anava dirigit el paquet, van decidir que tots pugessin a sobre meu i anéssim per tota l’ illa a buscar-la. Vam anar fent parades i vaig xiular molt fort. No la vam trobar però el rei va dir que com que anava dirigit a una dona i a la illa només n’hi havia una, la senyora Quèè, que ella obrís el paquet per si era seu, al obrir-lo vam veure que hi havia un nen negre !
Li vam posar un nom, Jim Botó!
Avui en Lluc ha deixat conduir a en Jim. Són molt amics i en Jim viatja molt sovint amb nosaltres. En Jim algun dia vol ser maquinista.
Estic trista, quan ha arribat en Lluc feia mala cara però m’ha posat una mica d’oli com a mi m’agrada. Després d’una estona ha dit que ens en aniríem tots dos i m’ha dit ben baixet : “La meva pobre Emma, no puc separar-me de tu”. Primer no he entès res, però desprès he vist que alguna cosa dolenta passava, m’ha dit que era a causa d’en Jim Botó, que s’estava fent gran i que el rei li havia dit a en Lluc que s’havia de desfer de mi, triar entre mi i en Jim Botó, però en Jim ens ha sentit i ell no vol que marxem, vol venir amb nosaltres.
Nin Doga, Joel Garcia, Amine el Abbadi