Introducció

Viure la fantasia amb Michael Ende

Els alumnes de 6è de l’Escola Torres Jonama de Mont-ras hem dissenyat un bloc per parlar sobre les nostres experiències a partir de la lectura d’un llibre de Michael Ende anomenat “Jim Botó i en Lluc el maquinista”.
Hem llegit el llibre a la classe i entre tots hem escrit un diari, el de l’Emma, una màquina de tren molt especial que ens explica el viatge que fa amb en Lluc, el maquinista i en Jim, un noi molt espavilat.
Hem interpretat a la nostra manera els llocs i paisatges fantàstics que troben durant el viatge i els hem fotografiat per il·lustrar els articles que composen el diari. També els exposem al passadís de l’escola, així els nens i nenes d’altres cursos els poden veure.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Dia 1

EL DIARI DE L’EMMA

Hola a tothom, em dic Emma i sóc la locomotora de Lummerland, un país molt i molt petit que és en una illa i on, a més d’en Lluc el maquinista i jo hi viuen el rei i dos súbdits, el senyor Màniga i la senyora Quèè.

He decidit començar a escriure aquest diari, perquè tinc el pressentiment que m’esperen aventures increïbles.

Cada dia faig molts viatges amb en Lluc, travessem els cinc túnels per anar de cap a cap de l’illa  i desprès els passem a l’inrevés, tan córrer em fa esbufegar, però sempre acabo xiulant perquè m’ho passo d’allò més bé, en Lluc també xiula amb mi, dins els túnels els so és molt més bonic.

Fa un temps va venir el vaixell del correu, el carter ens va sorprendre a tots perquè portava un paquet per algú a qui no coneixíem, fins i tot el rei, que només surt els dies festius, va sortir a la finestra. Com que al poble només érem tres i el rei, i no sabíem qui era la persona a qui anava dirigit  el paquet, van decidir que tots pugessin a sobre meu i anéssim per tota l’ illa a buscar-la.  Vam anar fent parades i vaig xiular molt fort.  No la vam trobar però el rei va dir que com que anava dirigit a una dona i a la illa només n’hi havia una, la senyora Quèè, que ella obrís el paquet per si era seu, al obrir-lo vam veure que hi havia un nen negre !

Li vam posar un nom, Jim Botó!

Avui en Lluc ha deixat conduir a en Jim. Són molt amics i en Jim viatja molt sovint amb nosaltres. En Jim algun dia vol ser maquinista.

Estic trista, quan ha arribat en Lluc feia mala cara però m’ha posat una mica d’oli com a mi m’agrada. Després d’una estona ha dit que ens en aniríem tots dos i m’ha dit ben baixet : “La meva pobre Emma, no puc separar-me de tu”. Primer no he entès res, però desprès he vist que alguna cosa dolenta passava, m’ha dit que era a causa d’en Jim Botó, que s’estava fent gran i que el rei li havia dit a en Lluc que s’havia de desfer de mi, triar entre mi i en Jim Botó, però en Jim ens ha sentit i ell no vol que marxem, vol venir amb nosaltres.

 

Nin Doga, Joel Garcia, Amine el Abbadi

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Dia 2

Quina emoció vaig sentir! Només faltava en Jim per marxar de Lummerland. Mentre l’esperàvem en Lluc m’anava preparant:em posava la vela, buidava la carbonera , m’encintava les portes i escorria l’aigua de la caldera. Quan va arribar en Jim em va pujar sobre i ens en vam anar per sobre el mar. Era divertit

veure com en Jim jugava amb els peixos voladors però no m’agrada anar per sobre l’aigua perquè em sento estranya. Ja estava més que farta d’anar per sobre l’aigua quan vaig veure terra.


Era impressionant! Hi havia arbres violetes, transparents i un paisatge molt verd. Quan vam estar a terra em van treure el pal,

la vela,i el quitrà i van tornar a omplir la caldera d’aigua. Vam avançar per terra fins a Ping.

A Ping hi havia molta gent! I a sobre tenien por de mi ! Però les cases eren molt boniques, eren marrons amb les teulades   daurades. Quan vam arribar a la plaça en Lluc i en Jim van      anar a parlar amb l’emperador de Mandala.



Pablo Martínez, Marc Saavedra



Publicat dins de General | Deixa un comentari

Dia 3

Estic envoltada de gent, no havien vist mai una locomotora, en Jim i en Lluc inviten a la gent a fer una volt, només per deu lins! En Jim i en Lluc pugen per fer un volt, i la gent s’ espanta i se’n va. En Jim i en Lluc se’n van amb en Ping pong, un nen d’ un nen, un habitant del país de Mandala. Aniré a veure què fan aquesta gent tan estranya.

M’han deixat aparcada a la plaça, però per fi han arribat, anirem al Centre geomètric de Mandala, m’han aturat i han baixat,  mentre ells disfruten jo estic tot el dia avorrida.

En Jim i en Lluc faran un circ, jo hauré de suportar tot el seu pes, però també canto, amb en Lluc, fem un duet.
M’ho passo molt bé!!!

Judit González, Saida Laassal

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Dia 4

Capítol 10
M’he avorrit molt, m’han deixat en els jardins del rei de Mandala, i m’he adormit de tant avorriment.

Ja era de matí i en Jim i en Lluc  havien d’anar a veure el rei que era al seu palau. Jo anava a portar-los, volien parlar amb el rei per poder rescatar la seva filla .Eren les 10:30 del matí i ja érem a la porta del palau. Vam veure en Ping Pong, els va ajudar perquè poguessin veure el rei i així saber on trobar la princesa. El rey ens va dir que era a la Ciutat Dels Dracs. Després d’una estoneta tots, fins i tot el rei, ens van ajudar a posar carbó a la part de darrera meu, ens vam dir adéu i ens en vam anar a dormir, en Jim i en Lluc van dormir a la cabina,  jo també vaig tancar els ulls.

Joan Sierra, Robert Jimón.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Dia 5

El primer dia del viatge cap Ciutat Dels Dracs, quan tan sols clarejava, el senyor Xu Fu Lu Pi Plu i en Ping Pong venien corrents cap a mi. El senyor duia menjar pel viatge (ell és el cuiner de Mandala). En Ping Pong venia a acomiadar-se  de nosaltres, es va posar a plorar i em va arribar al cor. Tot seguit va arribar l’Emperador, ens va donar menjar i ens va dir que teníem la seva amistat guanyada. Que guai, un amic més!! Em va fer molta il·lusió sentir aquelles paraules. Mentre passàvem pel país de Mandala tota la gent em feia senyals. Quan va acabar de sortir el sol es va veure el dia tan esplèndid en el que vam abandonar Mandala.

Fins al setè dia no vam travessar la frontera. Em va fer molta il·lusió passar per sota de la portalada tan gran que hi havia. Un cop havíem travessat la muralla vam arribar al Bosc de les Mil Meravelles.

En el Bosc de les Mil Meravelles, tot era transparent, hi veia molts animals: papallones molt grans, serps amb dos caps, cargols amb cases, papagais, esquirols de ratlles… tots eren  extravagants!

Al cap de tres dies havíem travessat el  bosc i vam arribar a la Corona del Món. Naturalment era altíssima, per això es deia del Món, o almenys això és el que jo crec. Era una muntanya de molts colors i l’envoltaven un munt d’altres muntanyes.

Després, l’endemà vam anar a la Vall de Crepuscle i vam veure que hi havia molt de silenci. –en  Lluc i en Jim es van preguntar moltes coses; l’eco del congost retrunyia dins els nostres caps. Quan en Lluc i en Jim es van cansar del soroll, van agafar cera de l’espelma i se la van posar a les orelles, de mi no se’n van preocupa gaire. Després del congost, queien rocs i em van clicar al palanca d’emergències, van fer que tota l’energia se m’acabés. Potser en mig segon semblava que ja no tenia vida.

Avui la veritat és que no recordo gaire res, però intentaré explicar-ho. Pel que he sentit que deien els nois, m’he mort, però sort d’en Jim que ha posat un cargol al seu lloc i m’he pogut salvar!

Estàvem en el desert de la Fi del Món, i es veu que tenia voltors sobre meu, però, al recuperar-me els he deixat enrere. Ara aniré a descansar una estona.

 

 

Berta Gomes. Mireia Trias.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Dia 6

En el dia d’avui ens han passat coses molt estranyes com per exemple: Unes muntanyes es movien de lloc, vèiem una platja amb mig parc d’atraccions, cases de cap per avall, vaques al cel, s’han trobat com en un mirall perquè es veia la seva imatge reflectida etc.
M’he recuperat molt bé de la difícil operació que he passat.
De cop hem vist Lummerland, tots estaven tristos perquè havíem marxat sense dir-ho a ningú, en Jim cridava a la senyora Quèè i de cop Lummerland s’ha esfumat.
Ens hem desorientat, hem mirat al Sol per saber on era el nord i resulta que el Sol es movia com si fos boig.
Tot el dia d’avui ha estat com una fantasia gegant, tot i que en el país que som quasi tot és fantàstic.

En Jim i en Lluc estaven asseguts a dins meu mentre esmorzaven i acabaven les provisions que els quedaven.
En Lluc es va adonar que tenien un gegant al costat i que era molt vell degut a la seva gran barba, portava un vell barret de palla i una vella camisa de color groc. En Lluc li va dir a en Jim que no s’espantés per la seva grandària. Ens hi vam apropar i un cop vam ser al seu costat ja era petit com en Lluc. Es deia senyor Tur Tur i els va dir que era un pseudogegant, ens va dir que ens convidava a anar a casa seva, era un oasis.

Quan vam arribar a casa del senyor Tur Tur, ells han entrat dins . Jo estava a fora emplenant-me d’aigua, que bé que s’està plena d’aigua fresca, aquí al costat de l’oasis hi ha uns arbres i un hort amb tomateres i cols.
Van sortir de dins amb el termos i un cistell, tots dos carregats de menjar i em van carregat a mi.
Hem fet unes últimes comprovacions per veure com era el pseudogegant d’aprop i de lluny i hem marxat.

Eduard Casanovas. Albert Teixidó.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Dia 7

Ja havíem arribat a la frontera nord del Desert De La Fi del Món. En Lluc em va frenar, i va baixar. El senyor Tur Tur digué que des del lloc on ens trobàvem no es podia veure el Camí de les Roques Negres, també recomanà a en Jim i en Lluc que tanquessin hermèticament les meves portes, dit això va marxar, i cada vegada que feia una passa la seva figura esdevenia encara més gran.

Em van passar el forrellat ben fort a les meves portes, em van tancar curosament les finestres, i vam començar a fer camí.

En Jim, s’ocupava de la fogaina, i cada vegada m’havia de tirar carbó amb més freqüència.

Em parà i vaig fer un xisclet de por, sabia que estava a punt de caure al precipici, no em movia gens ni mica. El vapor de la meva xemeneia es gelava, i va començar a nevar, ens vam adonar del que teníem davant gràcies a la neu i vam poder continuar.
Quan havia passat molta estona vam parar a descansar!!!
Els meus amics estan ajudant a un mig-drac des de fa molta estona.

Ara sembla que ja han acabat i m’estan ficant carbó. Anem a sopar (jo sopo carbó).
Oh, quina idea que ha tingut en Jim, em convertiran en drac per entrar a la Ciutat dels Dracs!

Ara ja no semblo una locomotora. Estic coberta de lava i pintada de vermell !. Tinc un gran gep i escates. I tot això per entrar a la Ciutat dels Dracs! Espero que després m’ho treguin…

Ainhoa Campos. Roser Gómez.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Dia 8

 

Al matí ens vam llevar molt d’hora perquè en Nopumucè havia dit que el camí era molt llarg. Vam començar el camí i jo, és clar, anava disfressada de drac. En el camí hi havien dracs de tota mena però eren inofensius, perquè no eren de pura raça.

En Napomucè ens havia deixat abans d’entrar a la Ciutat Dels Dracs. Vam entrat. En una cova hi havia molts de dracs, i un em va invitar a fer una passejada durant la nit, i jo no vaig poder dir que no. Quina vergonya vaig passar! En sortir vèiem la ciutat dels dracs, era tot vermell i negre, hi havia un munt de dracs. Quina por!

 

Paula Rodríguez, Monia Mouden.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Dia 9

Vaig sentir que venia en Lluc i vaig veure com em portava des de la classe a la cuina, em van tapar les clivelles de les finestres i la porta de la cabina, també vaig sentir com si em posessin pega calenta, després em van lligar amb el drac darrere meu. Jo em vaig posar en marxa i la cadena es tibà. Quan la meva caldera es  va  buidar, em van girar l’aixeta i em van empènyer fins al riu. Després vaig passar per  una portalada de roques amb els passatgers i un drac al remolc, em vaig deixar dur davant les aigües escumejants fins l’aire lliure, després em vaig marejar, vaig començar a oscil·lar i de poc no bolco, sort d’en Lluc que va reclamar silenci, després vaig recobrar una marxa tranquil·la.

Vaig sentir com la princesa Li Si explicava una història que li havia passat a les vacances, que uns pirates la van raptar.

Albert Garcia. Gerard Casanovas.

 

Publicat dins de General | 1 comentari