AD HIBERNIAM I: Per Galliam. En ruta per França

Aquest estiu he viatjat a l’illa d’Irlanda, amb la meva família, perquè, en el meu TR, investigo la pervivència del gaèlic irlandès en el seu territori. Ja sabeu que les petjades clàssiques no són gaire visibles en aquells indrets atlàntics i oceànics. Però, de camí cap al nostre destí, he trobat molts senyals de cultura greco-llatina que us vull mostrar. Dedicaré un primer capítol a França, que vam visitar abans d’arribar a d’Irlanda; un segon capítol a la pròpia illa, que, tot i que no va ser romanitzada, té algunes pinzellades de civilització clàssica, portada, sobretot, pels monjos que van evangelitzar-la. No oblideu que Irlanda és molt catòlica, i que la qüestió religiosa ha pesat enormement en la seva història. En bona part, heu de saber que l’enfrontament amb Anglaterra -el 1921 l’illa va assolir la condició d’estat lliure associat, tret del territori d’Irlanda del Nord, que es manté com a enclavament britànic- es focalitza, entre altres, en l’aspecte religiós: anglicanisme contra catolicisme, que identifica unionistes partidaris de la permanència al Regne Unit contra republicans irlandesos. Finalment, hi haurà un tercer article sobre la petjada clàssica que vaig trobar en la ruta de tronada cap a Badalona, passant altre cop per França, però amb un recorregut diferent del de l’anada.

En ruta per França

Us explico la primera part del nostre viatge. Després de fer nit a Clermont Ferrand, un dia de molta calor, vam seguir pujant per l’interior del país, i vam fer parada a Blois. Volíem visitar el castell d’un rei emblemàtic: Francesc I, l’introductor del Renaixement a França. El rei Francesc va ser el primer monarca francès que va apreciar l’art i la cultura clàssiques, i va fer el possible per introduïr-les al seu país. Si us hi fixeu, l’escala que va fer construir al castell de Blois és plenament d’estil italianitzant: mireu els arcs, la decoració escultòrica, la construcció en espiral.

A més, hi va construir una biblioteca importantíssima per l’època que vam tenir la sort de poder visitar amb una exposició que mostrava alguns dels tresors que ell va col·leccionar. Es tractava d’obres clàssiques, i d’humanistes italians que prenien els clàssics com a model. Per tant, ens trobem plenament dins de la mentalitat del Renaixement clàssic, que considera que la font de tota cultura cal anar a buscar-la a Grècia i a Roma. Fixeu-vos en aquests detalls: obres dels tràgics grecs: Eurípides, de qui es veu que Francesc I admirava la Medea, Hipòlit i Alcestis.

També hi veiem les Heroïdes d’Ovidi, que van tenir una gran difusió durant l’edat mitjana, i, és clar, van seguir en primera línia quan va arribar el Renaixement.

Recordeu que es tracta d’un conjunt de poemes que, en forma epistolar, relaten històries de tema amorós protagonitzades per herois i heroïnes mitològics.

No hi falta una traducció de la Ilíada d’Homer al francès.

La narració dels combats clàssics sovint era inspiració per als monarques que volien triomfar com a herois èpics. Cal saber que Francesc I volia estendre el seu regne fins a Itàlia, per estar ben a prop de la font del classicisme que admirava, i també per motius polítics. En la lluita, però, el va aturar l’emperador Carles V, que el va derrotar i fer presoner a la batalla de Pavia.

La llista de llibres interessants no s’acabaria. Fixeu-vos com hi havia obres dels historiadors: Plutarc, Tit Livi. Del primer destaca el títol Vida dels homes il·lustres conegudes també amb el títol de Vides paral·leles, que conté els retrats de figures heroiques preuades pel seu valor, la seva transcendència històrica i el seu heroisme. Vegeu, per exemple, aquests capítols dedicats a Ròmul i Teseu.

La història de Grècia i de Roma era considerada un model per als monarques autoritaris del Renaixement, que aspiraven a construir un imperi i ser recordats per la posteritat com els homes il·lustres de l’antigor. Per això, quan trobem en la biblioteca de Francesc I l’obra algun humanista italià, notem que també s’ocupava d’aquests temes. Fixeu-vos en un dels llibres de Petrarca que es conserven a Blois, escrit en llatí i de clara referència clàssica: De viris illustribus. La font, ja us ho imagineu, és l’obra de Plutarc.

Encara queden alguns detalls interessants per comentar sobre el rei Francesc I; concretament, el seu emblema i el seu lema. El sobirà s’identificava amb una salamandra que duia aquest text escrit: Nutrisco et exstinguo. La imatge de l’animal, confós molt sovint amb el dragó, perquè durant l’edat mitjana es considerava que podia llançar foc per la boca, té un ressò mitològic: el drac de Cadme i Harmonia, fundadors de Tebes, que van inaugurar una llarga dinastia mítica, vinculada a aquesta ciutat. Potser per aquesta raó, el lema fa referència a la capacitat de la bèstia de nodrir i d’extingir alhora. Cal entendre que els reis de l’època, que concentraven tot el poder a les seves mans, també donaven vida i mort alhora, segons les seves ordres, victòries, derrotes, etc.

Finalment, hem de recordar com Francesc I va protegir i impulsar la cultura de l’època. Ell va ser qui va encomanar al poeta Pierre de Ronsard que “adornés” la llengua francesa amb un registre de mots cultes que l’embellís.

Ara que ja ho sabeu, segur que enteneu aquest text llatí que hi ha sota el bust del poeta francès:

Epitaphium Petri Ronsardi, poet. princ. et huius coenob. quondam prioris.

Fixeu-vos que el primer sintagma, que és nominal, està format pel nucli, epitaphium, i el complement nominal compost en aposició escrit en genitiu, Petri Ronsardi. La traducció és: Epitafi de Pierre de Ronsard (mantinc l’original francès del nom propi). La resta de la inscripció és un SN en aposició que, per tant, coincideix en cas amb el sintagma del qual depèn; per tant, el trobem en genitiu. Cal veure que hi ha força abreviatures: els dos nuclis són els substantius principis i prioris; aquests van complementats per dos genitius més: poetarum i huius coenobis (demostratiu + substantiu); quondam és l’adverbi temporal que hem de suposar que seria complement d’un verb sum elidit (fuit: 3a persona del singular del pretèrit perfet de l’indicatiu actiu).

Traducció completa: Epitafi de Pierre de Ronsard, (el qui fou) príncep dels poetes i en altre temps prior del seu cenobi.

Recordeu, tal com deveu haver llegit en l’enllaç, que Ronsard era clergue. En la seva època eren força els intel·lectuals o escriptors que rebien ordres, tot i que no exercien directament les funcions religioses. Tanmateix, fixeu-vos com en la imatge l’hàbit que porta Ronsard recorda el dels sacerdots del segle XVI.

La nostra parada següent va ser a la ciutat de Bayeux, ja en plena Normandia. Es tracta d’una ciutat que guarda, en el seu museu principal, un tapís excepcional: una tela brodada amb imatges i inscripcions que ocupen 70 metres de teixit i que daten del segle XI. Es tracta d’una obra d’art impressionant i d’un document únic. En el brodat es relaten i s’il·lustren, com en escenes d’un còmic modern, uns fets importants: l’arribada al tron d’Anglaterra per part de Guillem de Normandia, després de derrotar el seu cunyat Harold a la batalla de Hastings.

Les imatges, molt detallades, ofereixen informació sobre els preparatius de les batalles, el curs de la guerra, les cerimònies religioses, la trobada entre nobles, etc. Però no només hi ha imatges, en el tapís; el brodat també inclou inscripcions en llatí que són com un peu de foto dels que nosaltres veiem en la premsa actual.

Per tal que veieu com es combinava la lletra i la imatge en el tapís, em fixaré en diverses escenes.

Font: Wikipedia.org

En la primera imatge, que no es veu en la foto, és representat el rei Eduard d’Anglaterra en el seu tron; en la segona, un grup de soldats cavalcant: són l’exèrcit del duc Harold, que emprèn el viatge cap a Normandia per oferir la corona anglesa al duc normand Guillem. La llegenda llatina situa cadascuna de les imatges:

Edward Rex: Només hi figura el nom del monarca (és l’escena que queda tallada en la imatge).

Ubi Harold dux anglorum et sui milites equitant ad Bosham ecclesiam.

Moltes inscripcions, com aquesta, començaven amb un adverbi de lloc (locatiu): ubi, hic. D’aquesta manera, situaven el públic que contemplava el tapís en l’escena exacta que es descrivia. Cal dir que a vegades les lletres brodades costen d’interpretar correctament. Per exemple, en el nom del duc Harold, la o i la d no es distingeixen amb prou precisió. També abunden les abreviatures i les pèrdues de sons a final de mot, com la m d’ecclesiam.

Aquesta és l’anàlisi gramatical de la inscripció:

Es tracta d’una oració simple; el verb principal és equitant, cavalquen (3a pers. plur. Pres. Ind. Act.). El subjecte és compost: Harold et sui milites. La conjunció copulativa et enllaça els dos nominatius: Harold i sui milites; sui és el possessiu que acompanya milites, i es refereix a Harold (els seus cavallers). El substantiu que encapaçala l’oració, Harold, duu un sintagma nominal en aposició: dux anglorum; el nucli d’aquest sintagma és el nominatiu dux, complementat pel genitiu anglorum (Harold, duc dels anglesos). Finalment, hem de veure el complement adverbial (CC). En aquest cas, és un acusatiu de direcció, encapçalat per la preposició ad i amb el terme de destinació en acusatiu: Bosham ecclesiam.

La traducció completa és: On Harold, duc dels anglesos, i els seus soldats, cavalquen cap a l’església de Bosham.

Ara que ja us heu introduït en el relat, fixeu-vos en aquestes dues imatges amb les llegendes corresponents, que ja us situen enmig de la història: Harold fent jurament de vassallatge al duc normand Guillem, a qui lliura la corona d’Anglaterra, per ordre del rei Eduard; i l’enterrament solemne d’aquest últim, que suposà l’inici de la batalla entre Harold i Guillem per ocupar el tron de l’illa.

Ubi Harold sacramentum fecit Willelmo duci.

Anàlisi gramatical

El locatiu ubi encapçala la inscripció per situar bé la relació entre imatge i lletra. Per tant, l’oració té un valor adverbial; podem sobreentendre un verb principal: aquí és on … El verb de la proposició subordinada adverbial és fecit (3a pers. sing. Pret. Perf. d’Ind. Act.) i el subjecte Harold. Com que el verb és transitiu (facio, feci, factum, 4a conj., irregular), tenim un CD en acusatiu singular: sacramentum (jurament). Finalment, també trobem un CI, en datiu singular: Willelmo duci. 

Traducció completa: On Harold fa jurament (de fidelitat) al duc Guillem.

I ara l’altra escena:

Font: wikipedia.org

Hic portatur corpus Eadwardi regis ad ecclesiam Sci. Petri Apli.

Anàlisi gramatical

Tornem a trobar un adverbi de lloc, hic, orientador per al públic. Després comença la frase. Es tracta d’una oració passiva; el verb és portatur (3a pers. sing. pres. ind. passiu: porto, -avi, -atum. 1a conj.); el subjecte és corpus Eadwardi regis, format per un SN, corpus, i un complement nominal en genitiu: Eadwardi regis. Trobem, com a complement verbal (CC), un acusatiu de direcció: preposició ad + acusatiu singular femení: ad ecclesiam. Com a complement del substantiu ecclesiam, hi ha un genitiu masculí singular, que apareix en forma abreujada. Aquí el mostro en la seva versió completa: Sancti Petri Apostoli.

Traducció completa: Aquí el cos del rei Eduard és portat cap a l’església de Sant Pere Apòstol.

Ja veieu que la nostra ruta d’anada cap a Irlanda va ser ben profitosa.

[Nota: Les imatges que no tenen font són totes fotografies fetes pel meu pare, Joan Molar.]

Qüestions:

  • Durant el curs 14-15 hem estudiat l’obra d’Eurípides, Medea. Què sabeu d’Hipòlit i d’Alcestis
  • Per quina raó creieu que Ròmul i Teseu són considerats per Plutarc homes il·lustres?
  • Recordeu el capítol de les Metamorfosis d’Ovidi en què es parla de Cadme i Harmonia? Expliqueu-lo breument.

Pau Molar Vilà. 2n batx

13 thoughts on “AD HIBERNIAM I: Per Galliam. En ruta per França

  1. Jordi Berdún

    Salve!

    Com cada any faig una repassada a aquest bloc tant emblemàtic i que tant em va marcar en la meva època d’estudiant a l’institut. M’ha meravellat totes les fotografies que s’han inserit a la redacció del text. Quasi finalitzant la carrera, ja sé en què període històric m’hi especialitzaré, i aquest és el període la història medieval. Les inscripcions en tapissos són maquíssimes, així com les particularietats històriques de com va arribar la influència clàssica a aquesta illa que tu, Pau, descrius tant bé. M’agradat molt haver-ho llegit. És força gratificant veure que no tot el projecte es basa en èpoques antigues, sinó que també feu peu a coses que van realitzar ”a posteriori”, però sempre amb un mateix sentiment i visió, la cultura clàssica. En aquest punt de la meva vida, on he de veure tanta documentació en llatí (en aquest cas medieval), no puc de deixar de dir que estimo moltíssim la llengua dels nostres predecessors i, espero, que tots plegats sapigueu valorar a la professora que teniu, ja que jo la vaig poder aprofitar i m’he pogut en sortir moltes vegades del terrabastall de documentació. Espero tenir temps i poder visualitzar els vostres treballs. Sempre ho faig des de l’estimació i l’admiració per aquells que estimem les humanitats i el nostre passat.

    Jordi.

    Reply
    1. Teresa Devesa i Monclús Post author

      Moltes gràcies, Jordi, és un plaer tenir exalumnes tan fidels i ja és tota una tradició llegir els teus comentaris d’inici de curs animant els joves que estan en la recta finals dels seus estudis a l’institut. Ara que tu estàs acabant una etapa posterior, és molt encoratjador veure com apliques allò que vas aprendre a batxillerat. Em complau també comprovar que segeueixes utilitzant els llatinismes apresos.

      Quan parles del mateix bloc, suposo que et refereixes a Aracne, però fixa’t que n’hem creat un de nou especialitzat en viatges, “De itinere”. Estigues a l’aguait que de ben segur hi trobaràs articles que t’agradaran.

      Endavant amb el medievalisme i si necessites algun suport amb el llatí medieval, ja saps on som!

      Reply
  2. molar14.pau

    Salvete omnes!

    Moltes gràcies, Teresa i Jordi. Les vostres respostes m’animen a seguir endavant. Teresa, estic meravellat en veure que sempre estàs atenta a la publicació dels meus articles. Jordi, si mires altres articles meus descobriràs que he arribat a tractar restes clàssiques més recents. Com d’orgullosos estarien els grecs o els romans, si veiessin que encara avui nosaltres continuem estudiant les seves lIengües i cultures. Perquè les civilitzacions clàssiques són longeves i han llegat una important herència cultural que no s’ha d’oblidar, ans al contrari, fomentar. Desitjo de tot cor que et vagi molt bé la teva carrera de medievalista.

    Valete omnes !

    Valete!

    Reply
  3. Cristina Gómez

    Salvete!

    Molt bon article Pau. Ha d’haver sigut un viatge magnífic. Has recullit molta informació i molt bona.
    de les preguntes que formules al final del comentari te’n puc respondre dues ja que jo no faig Grec i no he estudiat “Medea” d’Eurípides. així que et responc a la següent: Platurc considera a Rómul i Teseu com homes il·lustrats ja que són uns herois fundacionals: Teseu va fundar Atenes i Rómul va fundar Roma.
    El que recordo de la segona pregunta és una mica l’argument del mite de Cadme i Harmonia: el pare de Cadme, va manar-lo a buscar a la seva germana Europa, que l’havia raptada Júpiter. Encara que per més que busques, no la va trovar, així doncs va anar a llegir l’oracle, que deia que havia de fundar una ciutat on una vaca que no havia treballat s’assegués. I així va ser, va seguir a la vaca fins que es va asseure, i alà construir. Cadme va demanar als servents que anessin a buscar aigua, i quan aquests van arribar es van topar amb un drac que els va matar, i Cadme, al veure que no arribaven, va anar a buscar-los, i quan va arribar va veure a tots els servents morts i al drac. Així que mata al drac, i Minerva li diu que aixó li causarà mala sort.
    Camden funda Tebes, es casa amb Harmonia, i ells i tota la familia tenen mala sort, i ell pensa que es la ciutat de Tebes el que li dóna mala sort, així que al cap d’un temps marxa amb la seva dona. Però es va donar compte, en arribar a una altra ciutat, que va ser per haver matat el drac la causa de la mala sort, així que va decidir que volia ser un rèptil. I així va ser, es va transformar en drac i la seva dona, que volia estar amb ell, també s’hi va transformar.

    Valete!

    Reply
  4. Alba

    Salve!
    Molt bon article Pau, hauré de tornar a aquests indrets del món per fixar-me més! Aquí tens les meves respostes, tret de la primera que al no haver fet grec no puc contestar-la.
    – Plutarc considera homes il·lustres Ròmul i Teseu per ser herois fundacionals; el primer per Roma i el segon per Atenes. Tots coneixem la història de la fundació de Roma amb Ròmul i Rem com a protagonistes. El mite de “Teseu i el minotaure” també ens ha de sonar per l’altre heroi fundador d’Atenes.
    – És clar que recordo aquest mite! Tot començava amb Cadme, que no trobava el seu germà Europa i, obeïnt el seu pare, el va anar a buscar. Com que no el trobava (Júpiter se l’havia emportat), consulta a l’oracle, que li diu que ha d’establir una ciutat on segui una vaca que no hagi treballat. Dit i fet, però durant la construcció de la ciutat, Cadme ordena els seus servents que vagin a buscar aigua. Aquests servents mai tornen perquè un drac els mata. Cadme, preguntant-se on eren els seus servents, troba el drac i el mata ell mateix. Aquesta mort portarà molta mala sort al protagonista, que després d’haver-se casat i tenir fills amb Harmonia, desitja transformar-se en rèptil per acabar amb la seva mala sort. Harmonia, per poder viure amb el seu marit, té el mateix desig. La metamorfosi es produeix en el matrimoni i van viure feliços al bosc.
    Hi ha un bon article sobre aquest mite que sempre és útil consultar pels que no el recordeu: http://blocs.xtec.cat/aracnefilaifila/2009/03/23/cadme-i-harmonia/

    Vale!

    Reply
  5. Teresa Devesa i Monclús Post author

    Ben fet, de posar un enllaç a l’Aracne amb el mite. Va bé relacionar tots els entorns en què treballem. Ves en compte, però que Europa és germana de Cadme, no germà…
    També m’agrada que hagis utilitzat el terme “heroi fundacional”.

    Cristina i Alba, no hauria estat de més que haguéssiu esmentat la font llatina d’on hauríeu pogut recordar el mite.

    Reply
  6. Pingback: AD HIBERNIAM II: Per Hiberniam. En ruta per Irlanda | De itinere

  7. Marina Ruiz

    Salve!

    Gran article Pau! Es nota que vas gaudir molt en el teu viatge a Irlanda i que vas trobar força resta clàssica.

    En el meu TR tracto les tragèdies d’Eurípides protagonitzades per dones així que se bastant sobre Alcestis i Fedra, l’altre protagonista d’Hipólit.
    Hipólit era un jove caçador, fill de Teseu, que verenava i adorava a la deessa Àrtemis mentre que despreciava a Afrodita. Aquesta, jelosa de que el jove no l’estimes, fa que la seva madrastre, Fedra, s’enamori d’ell. Quan Hipólit s’assabenta dels sentiments de Fedra, ell la rebuig ferint els seus sentiments. Fedra, al veure’s rebutxada per Hipólit i també que els sentiments que sent són erronis, es suicida. Quan Teseu arriba al palau, li donen una carta escrita per Fedra abans de suicidarse on diu que Hipólit la va violar i que, no podent aguantar el dolor d’aixó es va suicidar. Teseu, enfadat, ordena que matin al seu fill. Més tard, gràcies a Àrtemis sap que el seu fill era innocent i que Fedra havia sigut encantada per Afrodita.
    Alcestis era la dona d’Admet. Aquest, després de les seves núpcies havia sigut condemnat a mort perquè s’havia oblidat de fer uns sacrificis a Àrtemis. Llavors ell per no morir ha de buscar a algú que es presenti en el seu lloc a l’Hades. Ni els seus pares, ni els seus amics es presenten, la única que ho fa voluntaria és la seva esposa Alcestis. Aquesta finalment mort. Després Heràcles es presenta al palau preguntant per hospitalitat, Admet se la ofereix. Llavors, gràcies als criats ell s’assabenta que Alcestis va morir. Herácles arrepentit d’haver interromput el dol, recupera a Alcestis de la mort.

    Crec que la raò de que Plutarc consideri a Ròmul i Teseu homes il·lustres és perquè ells dos van fundar les dos ciutats més importants de l’imperi romà i de l’antiga Grècia, Roma i Atenes.

    El seu pare li va dir que anès a buscar a Europa i que no tornès sense ella, havia sigut raptada per Júpiter. Cadme no la va trobar, llavors va anar a l’oracle per saber què havia de fer. L’oracle li va dir que havia de fundar una nova ciutat, on una vaca que no havia treballat s’assegués. Va anar seguint la vaca i allà on es va parar van començar a construir una ciutat. Cadme va demanar als seus esclaus que anessin a buscar aigua al bosc. Els esclaus en arribar-hi es van trobar un drac que els va matar a tots. Cadme en veure que els seus esclaus no tornaven va anar a buscar-los. Quan va arribar, els va trobar a tots morts i va veure el drac. El va matar. A conseqüència d’això Minerva se li apareix i li diu que allò li portarà molta mala sort.
    Finalment Cadme i els seus homes funden la ciutat de Tebes. Ell es casa amb la filla del Sol, Harmonia. Però tota la seva família i ell mateix tenen molta mala sort. Al cap de molt de temps, pensa que la ciutat de Tebes li porta mala sort i decideix anar-se’n junt amb la seva dona. S’adona que tot el que li ha passat ha estat perquè va matar aquell drac. Així que va decidir transformar-se en drac. La seva dona Harmonia va dir que ella tambè s’hi volia convertir per viure amb el seu espòs. Així que també va esdevenir drac i van viure els dos junts en un bosc.

    Vale!

    Reply
  8. Maria Popovich

    Salve!

    • Durant el curs 14-15 hem estudiat l’obra d’Eurípides, Medea. Què sabeu d’Hipòlit i d’Alcestis?

    Hipòlit (Ιππόλυτος) es una tragèdia clàssica greca basada en el mite d’Hipòlit, fill del Teseu, en el qual es tracta una vella llegenda que té relació amb el culte a Posidó en el qual narra la violència i la mort del heroi Hipòlit.
    La mitologia conté com Hipòlit, fill de Teseu i de la Amazona Antíope, una gran amant de la caça, adorava a la deessa Àrtemis però rebutjava a l’Afrodita, deessa de amor. Aquesta, en venjança decideix que la madrastra Fedra s’enamoraria de ell. Hipòlit la va rebutjar i Fedra es suïcida, no abans de escriure que Hipòlit va intentar violar la. Quan Teseu retorna i ve el que va succeir reclama a Posidó la venjança, qui va enviar un menstruo marí i mentre Hipòlit cavalcava en els seus cavalls i ha sigut arrastrat per els mateixos.

    Alcestis (Άλκηστις) es una de les obres mes primeres del supervivent del dramaturg Euròpides.
    Euròpides presenta com la peça final d’una tetralogia del que tindria que ser una drama satíric, cosa que no va ser en la realitat.
    Alcessis, en el seu punt de morir, a canvi de la seva mort li proposa a Admeto, que mai se casí de nou, que no s’oblidi i que no posi els fills baix l’encàrrec de la ressentida madrastra. Admeto li diu que farà tot això i li promet abstenir se de l’alegria que era una part essencial en la seva casa. Aleshores Alcessis mor.
    Justament en aquell moment va arribar el seu amic vell, Hèracles arriba al palau, sense tenir idea del que va succeir. La hospitalitat per a ells era essencial, era com una motivació dels personatges dins de l’obra. Per a ells, rebutjar un hoste seria de mala educació. Segon la decisió del rei van decidir no dir li la noticia. Quan Hèracles s’emborratxa i comença a molestar els criats, un de ells confessa del que va succeir amb la reina. Hèracles es sent malament pel seu comportament i decideix afrontar a la mort quan comencen els sacrificis funeraris davant de la tomba de l’Alcestis.
    Quan retorna, porta amb ell una dama con un vel negre i li diu a Admeto que es la seva nova esposa. Desprès de moltes discussions, accepta a la força a la seva nova esposa. Quan Admeto accepta la mà i aixeca el vel, es troba que al semblar era, Alcetis, que ha retornat de la mort.
    Hèracles va lluitar contra la mort i la va forçar a retornar-la. Ella no podia parlar durant tres dies seguits dels quals va quedar purificada i totalment retornada a la vida.

    • Per quina raó creieu que Ròmul i Teseu són considerats per Plutarc homes il·lustres?
    • Recordeu el capítol de les Metamorfosis d’Ovidi en què es parla de Cadme i Harmonia? Expliqueu-lo breument.

    Les dos ultimes preguntes no et puc respondre ja que no vaig estudiar això.

    Reply
  9. Marçal Garcia

    Salve
    Veig que ho vas passar bé i vas aprofitar el temps allà, Pau. Me’n alegro.

    En quant a les preguntes, jo l’any passat no vaig fer grec, així que desconeixo la resposta sobre la pregunta de “Medea”.
    – Teseu i Ròmul van ser considerats il·lustres per ser herois fundacionals de les ciutatsd’Atenes i Roma, respectivament

    -A Aracne fila i fila trbem un molb bon article on veiem resumit aquest mite, en aquest diu el següent:
    Cadme era el germà d’Europa. El seu pare li va dir que anès a buscar a Europa i que no tornès sense ella, ja que havia desaparegut i no sabien per què. ( L’havia raptat Júpiter.) Com Cadme no la va trobar enlloc, va decidir anar a l’oracle per saber què havia de fer. L’oracle li va dir que havia de fundar una nova ciutat on una vaca que no havia treballat s’assegués. Va anar seguint la vaca i allà on es va parar van començar a construir una ciutat. Cadme va demanar als seus servents que anessin a buscar aigua en un bosc dels voltants. Els servents en arribar al bosc van veure un drac que els va matar a tots. Cadme en veure que els seus servents no tornaven va anar a buscar-los. Quan va arribar, els va veure a tots morts i va veure el drac. Així que el va matar. Llavors Minerva se li apareix i li diu que allò li portarà molta mala sort.
    Cadme i els seus homes funden la ciutat de Tebes. Ell es casa amb la filla del Sol, Harmonia. A partir de llavors, tota la seva família i ell mateix tenen molta mala sort. I també el seu nét que era Acteó ( que és converteix en cérvol en una altra metamorfosi, pàg. 36).
    Al cap de molt de temps, pensa que la ciutat de Tebes li porta mala sort i decideix anar-se’n amb la seva dona. Arriba a una altra terra i s’adona que tot el que li ha passat ha estat perquè va matar aquell drac. Així que diu ” Si és així jo també em vull convertir en rèptil” i en aquell moment es va transformar en drac. En veure això la seva dona Harmonia va dir que ella tambè s’hi volia convertir per viure amb el seu espòs. Així que també va esdevenir drac i van viure feliços els dos junts en un bosc pròxim.

    Vale.

    Reply
  10. Paula Cortés

    Molt bona feina Pau! Només amb aquest article ja puc assegurar que tindràs una nota de TR espectacular!
    En referència a les qüestions:
    Hipòlit, segons la mitologia grega, era fill de l’heroi tebà Teseu i de la seva muller Hipòlita, reina de les amazones, o, pot ser, fill d’Antíope, germana d’Hipòlita. Era molt bon caçador. Menyspreava a les dones i va rebutjar les insinuacions de la seva madrastra Fedra. Aquesta molt trista va suicidar-se i va deixar una nota culpant a Hipòlit d’haverla violat. Teseu, enfadat va invocar a Posidó perque castigués el seu fill i aquest va enviar un monstre marí perque l’assassinès. En el moment de la seva mort, Teseu sabia que el seu fill era innocent i s’havien reconciliat.
    A la mitologia grega, Alcestis és una de les filles de Pèlias, rei de Iolcos a Tessàlia i Anaxíbia, germana d’Acastos, un dels argonautes. Va ser mare d’Eumel i Aspàsia.
    Admet va solicitar la mà d’Alcestis i el seu pare, Pèlias va anunciar que només li donaria la seva filla si anava a la seva cort en un carro tirat per lleons i senglars. Admet va aconseguir fer això amb l’ajuda d’Apol·lo, però va oblidar fer el sacrifici a Artemis en el seu casament i va ser condemnat a mort.
    Apol·lo va demanar a canvi la vida d’Admet o la d’algú que pogués oferir-la per ell. Després d’haver demanat separadament a la seva mare i al seu pare que fessin aquest sacrifici per ell, Alcestis mateix s’ofereix per salvar el seu marit i mor. Poc temps després, Admet va rebre Hèracles a casa seva i li va explicar què havia succeït. Hèracles, compungit, va baixar a l’Hades i va tornar-ne amb Alcestis.

    Teseu i Ròmul van ser considerats il·lustres per Plutarc per ser els fundadors de les ciutats d’Atenes i Roma.

    Cadme, en no trobar el seu germà Europa i, obeïnt el seu pare, el va anar a buscar. Va consultar l’oracle , que li va dirque havia d’establir una ciutat on segui una vaca que no hagi treballat. Va fer-ho, però durant la construcció de la ciutat, Cadme ordena els seus servents que anèssin a buscar aigua, però no van tornar ja que els matà un drac, al que posteriorment Cadme assessinà. Aquesta mort va portar molta mala sort al protagonista i va desitjar transformar-se en rèptil per acabar amb la seva mala sort. La metamorfosi es va produïr i va viure feliç amb la seva dona al bocs, que també va patir la transformació.

    Reply
  11. molar14.pau

    ¡Salvete!

    Companys i companyes, veig que tots heu fet una bona feina de recerca per contestar les qüestions que havia plantejat en el meu article. M’ha alegrat veure com les investigacions per als TR ens permeten avançar en els nostres coneixements, i posar-los en comú. Em refereixo especialment a la resposta de la Marina, que treballa sobre les tragèdies d’Eurípides protagonitzades per dones. Segur que, quan acabi el curs, encara podrem intercanviar més coneixements sobre tots els camps de recerca.

    ¡Salvete!

    Reply
    1. Teresa Devesa i Monclús Post author

      Veus que bé, si els autors dels articles feu un bon seguiment, sempre podeu compartir idees, de coses que compartiu, com el TR.

      Reply

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *