Barcino MMXXIV AD: D’excursió pel segle I aC

Salvete Baetulonenses!

El dia 22 de febrer de 2024 el grup de Llatí de 1r de batxillerat  vam anar d’excursió a Bàrcino amb les professores de clàssiques Maria Martínez i Teresa Devesa.

Per arribar vam anar-hi en metro, sabríeu traduir la frase en llatí que hi ha l’estació de Pompeu Fabra? L’enunciat és aquest i a sota teniu un vocabulari que us ajudarà:

BAETVLONIS AMPHORAE DAEMONIQVE ET SANCTI ANASTASII FABULAE

Baetulo, Baetulonis: Bètulo; amphora-ae: àmfora; Daemonius, -ii: diable; Sanctus-i: Sant; Anastasius, -ii: Anastasi; fabula-ae: història

foto: ecomovilidad.net

En arribar a Plaça Catalunya amb el metro vam endinsar-nos dins del Barri Gòtic, on s’ubicava Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino. Què signifiquen els diferents components del nom d’aquesta ciutat? 

De la mateixa manera que quan vam anar al parc del laberint, ens van donar un dossier amb preguntes per omplir, una d’aquestes es tractava de representar el mapa de Bàrcino a sobre la Barcelona actual. A quins carrers de la Barcelona del Segle XXI corresponen el cardo maximus i el decumanus maximus?

La primera parada va ser a la plaça de la Vila de Madrid, on es troba la necròpolis, ¿quin és l’origen etimològic de la paraula?

La necròpolis es trobava fora de les muralles de la ciutat, ja que estava prohibit que fos intra muros per qüestió d’higiene. Aquest espai funerari va estar en ús principalment entre els segles I al III AD. En aquesta necròpolis es conserven 85 elements funeraris, sobretot del s. II al III AD. A l’època romana, la via sepulcral romana anava fins a l’actual carrer de la Boqueria, per després entrar a la ciutat per la porta sud de la muralla que donava al cardo maximus. Els difunts se situaven segons la seva posició socioeconòmica. Els que estaven més propers a la muralla eren els que pertanyien a les classes benestants, mentre que els que s’hi allunyaven més eren més lluny. Com es pot veure, hi havia diferents tipus de tombes,  ¿com es deia cadascun d’ells?

Foto: Natàlia Corral / Dibuix: Gara Albalat

La següent parada va ser a les restes de l’aqüeducte, que ha quedat incorporat a l’estructura d’un edifici i no el podem veure gaire a causa d’això.

L’aqüeducte era una part essencial d’una ciutat romana i aquest no n’és una excepció. Mesurava 11Km de llargada,  agafava l’aigua del riu Besòs i la portava fins la porta decumana on es dividia. L’aigua que arribava s’emmagatzemava en el castellum aquae. Com es diu la plaça on es poden veure les restes de l’aqüeducte anteriorment esmentades, a què fa referència?

foto: Natalia Corral

De camí a la porta praetoria vam trobar un text en grec modern al prop del mural del petó.

Foto: Natalia Corral

Transcriviu, no cal que traduïu, aquest text en grec modern a l’alfabet llatí amb les regles de transcripció que coneixem fins ara. A la propera classe de Grec el podem recitar. (Només per a l’alumnat de Grec) 

Grafit de la Plaça dels Arcs

Seguidament, vam anar a la Plaça de la catedral, no a veure aquell monument tan impressionant, sinó que estàvem veient la porta praetoria decumana de la qual queda només un arc de l’aqüeducte.

Caminant al llarg del Cardo Maximus, arribàrem al fòrum, en l’actualitat la Plaça Sant Jaume. Els que hi vam anar recordem la manifestació on sonava Bella Ciao i la botiga de torrons, oi?

Al fòrum es trobaven els edificis administratius de la ciutat, la cúria i la basílica. Quina és la funció d’aquests edificis?

foto: Natalia Corral

Una altra cosa a destacar del fòrum és el Temple d’August, dedicat al culte del primer emperador de Roma. Aquesta mena d’edificacions sempre es feia a la part més alta de la ciutat.  Com es deia el turó on s’ubicava el Temple d’August?

Foto: Natalia Corral

En sortir del temple vam anar cap a la Domus de Sant Honorat. No la vam poder visitar, però la Natàlia ens en va fer una gran explicació des de fora.  A la domus hi ha un mosaic. De quin tipus es tracta? (Només per a l’alumnat de Món clàssic)

foto: Àngels B

Quan vam sortir de la domus, vam dirigir-nos a la Plaça del Rei, on es troba el MUHBA, (Museu d’història de Barcelona). De camí, però vam trobar les termes. Tampoc s’hi podia entrar, però vam trobar un fragment de la porta del mar.

foto: Natalia Corral

Ja al Museu d’Història de Barcelona, vam viatjar en el temps en un ascensor i vam veure els comerços que s’hi trobaven. Quins eren? Una de les fotos del collage són els recipients que feien servir per guardar el vi, ¿recordeu com es deien?

foto: Natalia Corral

En acabar la visita a la ciutat romana, vam veure una petita part de principis de l’Edat Mitjana. Allà vam poder observar un baptisteri del Segle VI AD.

foto: Natalia Corral

I per deixar un bon gust de boca, aquí teniu un recull de moments memorables de la jornada!

Text: Daniel Cazorla i Laura Horcajada

Reportatge fotogràfic: Natàlia Corral