Estiu 2020 a Sardenya

Malgrat les restriccions d’enguany per la Covid-19, finalment hem pogut fer el nostre viatge d’estiu, tal com el teníem programat. El destí triat: Sardenya. Sortim una mica més tard de l’habitual: a l’agost en comptes del juliol. Hem de tenir tots els papers en regla i seguir una sèrie de protocols que ens han de permetre l’entrada a l’illa.

Sortida de Barcelona amb el vaixell de la companyia Grimaldi

Arribem a Porto Torres amb el vaixell Grimaldi el dia 4 d’agost. Des d’allà, per una via recta i ràpida, ens instal·lem en una de les principals ciutats de l’illa, Sàsser, d’història estretament vinculada a la corona catalano-aragonesa. Hi passegem de nit i admirem la catedral de Sant Nicolau, d’esplèndida façana barroca.

Detall de la façana barroca de la catedral de sant Nicolau de Sàsser

Curiosament, aquí i allà, l’illa ens recorda el pas dels catalans pel seu territori. En un dels carrers de Sàsser trobem uns rètols que indiquen la direcció d’una casa catalana; es tracta de les restes d’un finestral gòtic, avui quasi imperceptible en la façana de l’edifici on està integrat.

La nostra primera visita des de Sàsser és per a l’Alguer, la ciutat que conserva la llengua que va arribar amb els pobladors catalans que s’hi establiren el segle XIV, després d’un dels innombrables enfrontaments entre catalans i genovesos, que es disputaven el control de la Mediterrània occidental.

Les muralles de l’Alguer, del segle XIV, perfectament conservades

L’endemà recuperem la via de Porto Torres per dirigir-nos al golf de l’Asinara, un entorn privilegiat de costa quasi verge, amb platges d’aigua transparent.

Spiaggia di Mugoni, a prop de l’Alguer

Tot i la calor sufocant de l’agost a Sardenya, ens aturem a Porto Torres, l’antiga Turris Libisonis, colònia fundada per Juli Cèsar, en el segle I aC, quan cercava un port protegit i segur per als seus soldats, de retorn de la batalla de Thapsus.

Actualment es conserven força restes del passat romà de la colònia en el parc arqueològic (aqüeducte, complex termal, necròpoli), però no ens va ser possible de fer la visita: calia haver reservat cita prèvia amb molta antelació. El mateix va passar amb el museu, l’Antiquarium Turritano, tot i que la documentació que havíem recollit feia pensar que seria un plat fort de la nostra estada al nord de l’illa. Per tal que us en feu una idea, us deixo aquesta imatge del magnífic mosaic de la Domus d’Orfeu.

Mosaic a la Domus d’Orfeu, a Porto Torres

El nom de Turris sembla que està relacionat amb la presència de torres nuràgiques en l’entorn de la ciutat, si bé aquestes són una presència constant a tota l’illa. Nosaltres vam visitar a fons la de Santu Antine: una extraordinària construcció de l’edat de bronze, amb funcions que evolucionaren al llarg del temps: des de torre de guaita fins a espai de culte religiós.

Interior de la torre nuràgica de Santu Antine

En la nostra estada a Porto Torres, no ens vam voler perdre la visita a la basílica de San Gavino.

Façana lateral de la basílica de San Gavino, a Porto Torres

És una bonica església romànica a Porto Torres, que conserva columnes i capitells romans esplèndids, tant d’ordre jònic com corinti: és el testimoni d’unes arrels que donaren caràcter i identitat a l’indret.

Columna d’estil jònic a la basílica de San Gavino

Columna d’estil corinti, a San Gavino

Encara afegim una altra basílica a la nostra ruta, la Santissima Trinità di Saccargia. No gaire lluny de Sàsser, aquesta construcció d’estil romànic toscà, presenta una façana bella i original: combina el negre del basalt amb el color clar de la pedra de calç. El conjunt és del tot harmònic i excepcional.

Imatge frontal de la Santissima Trinità di Saccargia

El nostre segon centre d’excursions per l’illa és Càller, la capital de Sardenya. Hi fem estada durant uns dies per recórrer els paratges naturals que ja hem descobert al nord i que ens continuen sorprenent al sud.

Un racó a Cala Sinzias, prop de Càller

La visita a la Càller medieval i barroca no ens decep. El punt fort és la catedral, d’exterior i interior esplèndids.

La façana neoromànica és prou imponent.

Exterior de la catedral de Càller

L’interior barroc també és espectacular.

La trona de la catedral de Santa Maria de Càller

La cripta eleva la magnificència al màxim exponent.

Detall de la cripta barroca de la catedral de Càller

I, entre les capelles laterals, una d’estil gòtic català, coneguda com la Capella aragonesa o de la Santa Espina.

La Capella aragonesa o de la Santa Espina a la catedral de Càller

Ja veieu, doncs, com Sardenya és un espectacle natural i també un paratge que mostra totes les petjades que la història ha deixat en l’illa.

Pau Molar Vilà. 4t Filologia clàssica UB