L’islam és la religió dels musulmans. La paraula “islam” no es refereix a cap persona, a cap tribu, ni a cap lloc geogràfic, sinó que es refereix a una manera de viure i d’entendre la vida, a una actitud.

Concretament, les paraules ‘islam‘ i ‘muslim‘ (musulmà /musulmana) es formen a partir de l’arrel S L M, la qual té el significat principal de ‘Pau‘ o ‘estar en pau‘.

I amb aquesta arrel es forma el bell nom de Déu “Al-Salam” (la Pau), i és pronunciada en la salutació musulmana “la pau sigui amb vosaltres” (as-salamu alaykum).

Però l’arrel S L M vol dir també ‘salut’ (estar sa), ‘seguretat’ (estar segur), ‘compleció’ (estar sencer o complet) i ‘Escala’.

La paraula ‘islam’, doncs, es pot traduir com a “pacificació”, “salvació”, “sanació” o “compleció”.

Per tant islam es pot definir com una actitud que porta a la pau, que serveix d’escala per arribar a la pau, a la salut, a la seguretat i a la compleció. I la persona que adopta o posa en pràctica aquesta actitud s’anomena musulmà / na (muslim).

Els termes “islam” i “musulmà” es refereixen així a una actitud que és universal i que ha estat present en tots els fundadors de les grans religions.

Aquesta actitud consisteix en la auto-submissió voluntària a Déu (Al·là). Per això a l’Alcorà es diu que no només Muhàmmad, sinó també els profetes anteriors, com Abraham, Moisès o Jesús entre d’altres ja eren musulmans, perquè tots ells tenien aquesta actitud.

També es pot dir que l’actitud de l’islam consisteix en una “harmonització amb la realitat”.

El següent article ho explica molt bé:

Sobre el significado de la palabra islam, article de J. Bellver