Com ja he dit al principi del treball, la creativitat és la capacitat de generar idees, innovar i arriscar-se. Involucra el pensament, les emocions i les accions del ser humà d’una forma integral.

Howard Gardner (1988) afirma que l’individu creatiu és una persona que resol problemes amb regularitat, elabora productes o defineix qüestions noves en un camp concet, d’una manera que al principi és considerat nou, però que al final arriba a ser acceptat en un context cultural concret.

Gardner considera la creativitat com un fenomen multidisciplinar, que no es presta a l’abordaje des d’una disciplina com s’ha fet fins ara. Aquesta afirmació sosté que la creativitat és un fenomen multifuncional encara que Gardner reconeix que a causa de la seva pròpia formació sembla inevitable que en el seu estudi de la creativitat, posi major èmfasi en els factors personals i faci ús de les perspectives biològica, epistemológica i sociològica per a fer un abordaje de conjunt.

El sistema de Gardner té tres elements centrals que són:

• Individu: El citat autor diferencia el món del nen dotat -però encara sense formar- i l’esfera del ser adult, ja segur de si mateix. Li confereix importància a la sensibilitat envers les maneres que el creador fa ús de la cosmovisión de nen petit.

• Treball: Al•ludeix als camps o disciplines que cada creador treballa; els sistemes simbòlics que usa habitualment, revisa, o inventa altres nous.

• Les altres persones: Considera també la relació entre l’individu i les altres persones del seu món com un element important per a estimular la creativitat. Encara que alguns creadors, es creu que treballen en aïllament, sempre la presència d’altres persones és fonamental per a la creació. Estudia la família i els professors, en el període de formació, així com els que han donat suport o han rivalizado en els moments d’avanç creatiu.

Una altra perspectiva tèorica que explica el procés de l’elaboració i estimulació del pensament creatiu en infants és l’encapçalada per May.

May, parla d’una “trobada” entre subjecte i entorn, com el disparador de l’acte creatiu. L’objecte ha de ser “vist” i “absorbit” pel subjecte (pel nen/a). Les diferències radiquen en com es veu l’objecte i com es reacciona enfront d’ell. Hi ha éssers que passen per la vida amb menor o major indiferència enfront de l’altre (persona o objecte), fins i tot, per a alguns, la indiferència és total. En un plànol d’un entorn social May diu que:”tot conflicte pressuposa límits i la lluita contra els límits és la font genuïna dels productes creatius”.