TEDTalk Sir Ken Robinson Conferència d’un autor de referència parlant sobre la creativitat i l’educació
La creativitat és l’habilitat d’inventar i desenvolupar idees noves i originals. Significa posseir la capacitat de trobar solucions a problemes de forma original i creativa. La creativitat no només s’expressa en la resolució de problemes, sinó també, en la localització d’aquests.
Hi ha moltes teories i idees sobre la creativitat, per això, per a poder definir-la amb precisió, és necessari considerar: la persona creativa, el producte creatiu, el procés creatiu, l’espai per a crear i les idees mentals, espirituals o transcendentals.
El procés creatiu implica la interacció de les funcions següents: pensar, percebre, sentir i intuir.
Segons Clark (1992) la creativitat és una condició, actitud o estat molt especial que involucra la síntesi de totes les funcions de la ment i que inclou un indici d’una “altra dimensió”.
Segons Sandra Carracedo (2007) la creativitat és la capacitat humana per a la innovació. Es caracteritza per la seva originalitat, flexibilitat, fluïdesa i per ser generadora d’idees innovadores.
Una de les persones més influents en relació al tema de la creativitat ha estat Edward de Bono (2008) que parla del pensament creatiu com un pensament lateral, com el procés mitjançant el qual es generen noves idees relacionades amb la invenció. D’aquesta forma, mentre la creativitat apunta als resultats, el pensament lateral se centra tant en el procés com en els resultats. El pensament lateral augmenta l’eficàcia del pensament vertical al oferir noves idees per a la seva elaboració lògica.
Educant des de l’àrea de la creativitat, es pot arribar al desenvolupament complet de les capacitats totals incloent les lògiques. En l’escola actual, les tècniques i mètodes instructius empleats es basen fonamentalment en els processos determinats pel pensament vertical. Per aquest motiu, els nens/es amb una alta capacitat creativa no només inhibeixen el seu potencial sinó que no aconsegueix l’objectiu de l’aprenentatge en aquest tipus d’estructures.
Les característiques de la persona creativa són:
• Curiositat: té la necessitat de profunditzar exclusivament en funció dels seus interessos.
• Percepció súper fenomènica: intueix que en el tema a investigar es troben amagades respostes no perceptibles als sentits.
• Originalitat: genera idees úniques i innovadores.
• Sensibilitat: capta l’essència dels fenòmens, és hipersensible als problemes, necessitats, sentiments i expressions dels altres.
• Flexibilitat: capacitat de canviar la perspectiva i adaptar-se a noves regles. Veure les diferents cares d’un problema.
• Fluïdesa: capacitat per a donar moltes propostes davant un problema, elaborar més solucions, més alternatives…aportant idees sense parar.
• Transformacions: refà idees, conceptes, persones i coses.
• Autonomia: llibertat per a pensar i deixar que es desenvolupi la seva fantasia i espontaneïtat (pensament lateral o divergent).
• Associació: implica la capacitat d’unir i combinar idees, paraules, imatges, que no guarden relació entre elles.
• Elevat nivell d’intel•ligència: bon potencial intel•lectual.
• Elevada capacitat de simbolització: utilitza una cosa com a símbol d’una altra, també poden representar segons l’analogia existent entre els dos aspectes.
• Motivació inicial, fantasia i intuïció: és capaç de mirar dintre de un mateix i fiar-se del propi coneixement interior (autoconfiança).
Segons les investigacions en l’àrea de la creativitat, la unió de recursos interactuant amb elements cognitius i no cognitius es necessària per a desenvolupar el potencial creatiu de qualsevol persona.
A continuació, proposaré i explicaré una sèrie de processos útils per a estimular la creativitat:
• Processos intel•lectuals: la formulació de la pregunta és tan important com la resposta.
• La selecció de l’estratègia en la resolució de problemes: utilitzar el pensament lateral o divergent que explicaré més endavant en l’apartat 2.2.1.
• El discerniment descodificador selectiu: captar allò essencial del fenomen.
• Comparació selectiva: fer extraordinàries analogies comparatives en el procés creatiu.
• Combinació selectiva: saber unir fets o idees connectades de forma inusual.
• Coneixement: no com a contingut, sinó com un element essencial dels fenòmens que li permeten jugar amb les idees i transformar-les en un producte original.
• Motivació: cal distingir els elements motivadors de treball i d’objectius. Els primers són qualsevol font o impuls que porti a la persona a concentrar tota la seva atenció i treball en una tasca. Els elements motivadors s’impulsen cap a un objectiu i s’orienten en la tasca com un medi per a aconseguir una finalitat, un objectiu. Per exemple, quan la motivació està enfocada en les notes, els elogis o en complaure a pares i professors, la creativitat queda empobrida.
• Entorn: enriqueix la creativitat quan hi ha llibertat, el qual implica;
– l’acceptació i respecte a la diversitat;
– espais (físics, temps, oportunitat i recursos) per a investigar, explorar, redescobrir, jugar amb les idees, formular interrogants, transformar…
– el suport de l’àmbit familiar, escolar i social;
– oferir oportunitats i un ambient harmònic que permeti desenvolupar aquest do;
– l’expressió afectiva, dins de un marc que afavoreixi la fluïdesa de comunicació, respecte i llibertat;
– l’ eliminació d’ obstacles com, per exemple, no veure més enllà de l’aparença, el conformisme o imposar pautes rígides i formés de fer;
– procediments que no impliquin reptes que redueixen la capacitat d’innovar;
Tant la recompensa (premis i qualificacions) com la censura o el càstig inhibeixen l’impuls creatiu. La inseguretat per la por a equivocar-se, un exagerat desig d’èxit o un perfeccionisme desmesurat també inhibeixen la creativitat.