Filla de la boira, creixo entre el piano i la llar de foc. Romanticisme, sonoritat i calidesa que m’acompanyen encara que sigui lluny de casa i, la trompeta que ressona entre les parets de la Sala de Música, de notes i de fum de pipa de tabac acirerat que només percebo a través de la teva fotografia esgrogueïda que hi ha al capdamunt de la xemeneia. Però romans en el piano i en la trompeta que ara sento. M’embriaguen. Em recorden les llargues nits de Festa Major, Autumn Leaves per John Coltrane i Miles Davis que en el millor dels casos era “La Janio Marti”.
Que estrany tot plegat!
Els acords de la trompeta es combinen amb els del piano que marca el compàs. Ballem?
Ballem lentament, agafats ben fort. El moment més sensual del dia. No saps ballar, però ens agrada ballar junts i el piano i la bateria no deixen que equivoquis ni un sol pas. No pots espatllar un moment tan màgic: Autumn, Autumn, Autumn.
No grinyola, no! És la trompeta que torna per dir-nos good-bye.
