Tot seguit només una pinzellada del que és el Cooppel, per a més informació pots escriure’ns info@cooppel.org, sense cap compromís.
1.- Definició.-
- 1.1.- El Cooppel gira al voltant d’un conjunt de jocs de taula i de tauler, on el nucli competencial és l’agilitat en la dinàmica de rols alternatius seqüencials de tres persones que genera nusos afectius entre el personal jugador i bastida o de suport a l’autonomia del personal jugador i a la vegada genera nexes de coneixements, iniciatives i/o apostes d’ajuda pels demés. En el Cooppel el personal jugador elegeix el tema, la font i fabrica els seus propis materials en format paper i/o digital (fotografia, vídeos, etc.). El tema és el contingut central i la font pot ser mental sol ( el que recorda el personal jugador) o mental amb el suport de materials paper o digital (TIC)
- 1.2.- La seva difusió és denomina causa Cooppel i es tracta de proposar el dilema de que les persones poden constituir clubs on el compromís és fer unes jugades diàries i comprovar els seus efectes. A més els clubs es poden federar i participar en trobades locals i el el territori (municipal i/o comarcal). El Cooppel es compatible en qualsevol cultura familiar i social o necessitat educativa o metodologia docent
- 1.3.- Historial:
- L’autor és Josep Maria Ferran i Torrent que des de 1980 idea i aplica en educació dissenys lúdics i/o metodològics. Abans de concretar el Cooppel els temptejos han tingut diversos noms fins aconseguir el prototip final l’any 2013. Cooppel és un anagrama de “Cooperació pel diàleg interactiu mental i social”.
- El context del naixement. El Cooppel neix en conseqüència de presentar Josep Maria Ferran la primera tesi servei lliure a la URV, el 29 d’octubre de 2012 a la sala de Graus del Campus Catalunya de la URV, presidida d’honor pel professor d’Economia , el Dr. Arcadi Oliveres per a les hores president de Justícia i Pau de Barcelona i el Dr. Josep Sanchez Cervelló, professor d’Història Contemporània i degà de la Facultat de Lletres de la URV. El 22 de maig de 2013 en un acte presidit pel Dr. Arcadi Oliveres es constituïa la primera federació de Cooppel a l’Ateneu de Tarragona. Va ser el dia 2 d’octubre de 2013 que es presentà el nom definitiu el Cooppel en una acte al Col·legi Oficial de Metges de Tarragona. Més informació clica a sota:
- http://blocs.xtec.cat/anims/2013/10/13/195-en-marxa-el-primer-congres-cooperis/
- El seu naixement està en el marc de l’associació Ceradai, associació fundada en 1986 i dins de Cooperis, campanya ciutadana iniciada el 2011.
2.- Per què el nom Cooppel?
El seu nom és un anagrama com ja he dit de Cooperació pel” i a nivell funcional serveix d’entrada per reflexionar de la parla i l’escriptura. Cooppel en català és una paraula aguda, és pronuncia /cuup+pèl/. Quan es culmina una jugada cantem “Coòpel” (cuò+pel) i quan culminem una partida o un partit cantem “Còoppel” /Cò+up+pel/. La mateixa aplicació del nom en les situacions esmentades invita a reflexionar sobre les paraules agudes, planes i esdrúixoles.
3.- Nombre de jugadors/es.-
3.1.- El nombre de jugadors normalitzat és de tres persones. Es situen en forma de triangle equilàter.
3.2.- Situacions diverses.- En reunions o trobades amb seients en files, no cal moure’s, cada tres poden formar un grup. Es pot constituir Cooppel.clubs en família de dos si aquesta es limita a dos persones. Per a constituir un Cooppel.club una persona com a mínim ha de ser major d’edat. També quan es domina el joc grupal es pot jugar al solitari com a entrenament. Sempre es mirarà que el personal jugador present i/o disponible sigui agrupat de forma voluntària o consensuada amb criteris de màxima heterogeneïtat (codiversitat o heterogeneïtat compartida)
4.- Com es juga com a nucli del moviment dels jocs i de les jugades?
- 4.1.- Es juga reunint-se tres persones. Una de els quals començarà els moviments o jocs. Millor decidir sempre de forma democràtica la persona o el sistema d’elecció que pot ser també l’atzar. La persona que inicia els jocs es denomina DiT (Direcció intermitent en Torns ) en al·lusió al dit com a símbol d’autoritat) i fa una proposta al jugador/a de la seva esquerra. Una proposta pot ser una pregunta (coneixements), una demanada (habilitats) o una invitació a generar idees i/o iniciatives. El jugador proposat li diem ToC (Toca jugar). Si encerta guanya un punt si erra passa al del costat i si erra s’acaba la jugada i es torna a entrenar o bé a començar el joc com els Castells humans quan un falla cau la torre i cal tornar a iniciar-la. Per tant es garanteix el coèxit del personal jugador. S’acompanya al personal jugador per personal bastida (arbitratge, monitoratge, etc) que garanteix el compliment de les normes i del funcionament del joc respecte als seus valors.
- 4.2.- El moviment dels jocs és el primer DiT fa un tomb, primer al de l’esquerra i després al de la dreta i finalment juga ell/a. Així fins a tres tombs que és un torn. Acabat el torn, passa a ser DiT el jugador de l’esquerra i així successivament fins jugar tots tres. A aquest moviment, passos i ritme li denominem “Enrolament del Cooppel”, el Cooppel+ADN o la Cooppel.sardana, en al·lusió a la dansa catalana d’un, dos i tres. Quan s’han fet tres torns es denomina jugada. Per tant una jugada són 27 jocs amb 9 jocs per persona jugadora.
- 4.3.- Per culminar o arribar al cim del joc cal que tot el personal jugador tingui èxit en tots els jocs (coèxit). En cas contrari cal començar de nou i reflexionar on han estat els errors i com podem ajudar a l’altra a no cometre’ls de nou.
- 4.4.- El personal jugador/a i personal bastida ha de saber prèviament totes les preguntes, demandes, invitacions… existents, fabricades en la fase corresponent.
- 4.5.- Amb el Cooppel es poden jugar partides i partits.- Tres jugades és una partida (81 jocs, 27 jocs per jugador/a) i tres partides és un partit ( 243 jocs, 81 jocs per jugador/a)
4.6.- Sistema de puntuació: cada èxit val un punt de joc Cooppel que guanya el ToC que té èxit. Cada torn cada jugador pot guanyar tres punts de joc. Acabat el torn amb èxit es canvien els tres punts de joc del torn per un “bo personal Cooppel”. Acaba la jugada cada jugador/a té tres bons (personals) que canvia per una moneda o billet, la “Cooppel.sol”. L´éxit es valora pels Cooppel.sols aconseguits. Mentre es prepara i es forma l’equip els punts de joc i els bons personals serveixen per a motivar els jocs a nivell més personalitzat. Quan es domina es valora lo comunitari, és a dir els Cooppel.sols guanyats en equip i que repercuteix a cada jugador reben a nivell personal els mateixos Cooppel.sol d’equip. El Cooppel.banc és un servei dins de la Federació Cooppel o dins de Clubs escolars que permet: Gestionar els Bons, les Accions, les Nòmines i els Crèdits.
- Bons són els punts personals Cooppel que es controlen dins de la Federació i la seva inversió en Cooppel.sols. Administració de la Moneda Cooppel.sol
- Accions són actuacions o activitats que serveixen per aconseguir Cooppel.sols, sempre i quan aquestes han estat decidides jugant a iniciatives. Llistat d’accions que es poden dur a terme i les nòmines respectives a cada acció.
- Nòmines són el valor moneda en Cooppel.sols que es dona per les accions.
- Crèdits per a jugar al Cooppel es necessita un crèdit d’entrada o inversió que el jugador/a ha d’haver guanyat abans amb actuacions d’interès comunitari. En general pot haver bescanvis del Cooppel.sol per:
- Nota acadèmica. Però cal comptar explícitament en els criteris d’avaluació de les programacions didàctiques acordades amb l’alumnat
- Per altres productes com a premi.
- Per entrades a actes culturals i esportius.
- Per ajudar a finançar projectes solidaris semblant a les carreres, piscines… a favor de causes solidàries és porten a terme jugades o partides massives per aconseguir Cooppel.sols i canviar-los per ajuts a projectes solidaris, finançats per institucions, entitats i/o empreses. .
- 4.7.- La duració depen de l’edat, de les capacitats i de les aspiracions marcades pel personal jugador amb suport del personal bastida o la direcció del professorat. Pot oscil·lar entre 1 a 7 hores. L’exhibició final de jugada es pot fer entre 3 a 5 minuts, una partida al voltant dels 20 minuts i un partit una hora quan es domina les habilitats del Cooppel.
5.- Com es desenvolupa el Cooppel?
El Cooppel té tres cicles de jocs:
5.1.- El primer cicle és la preparació. Abans de jugar al Cooppel com a joc de taula i de taulers creatius pels mateixos jugadors/es es porten a terme tres tipus d’exercicis que denominem Màpel: Exercicis que parteixen del moviment i l’autocontrol de la mà i de les parts del cos (psicofísics) (MÀ), del posicionament a emprendre grups heterogenis (PE: Posicionament per a Emprendre) i Lectures sobre autoconeixement basat en l’Anàlisi Transaccional, Intel.ligències Múltiples, Emocional, etc (L).-
Per tant el Màpel o fase d’escalfament. És de tres dimensions.
I.- Escalfament cognitiu sobre Anàlisi Transaccional i altres coneixements psicològics.- És base amb lectures i reflexions sobre les mateixes.
La importància de les carícies o dels estímuls socials
La posició existencial i l’autocontrol
La recerca de les emocions autèntiques versus les emocions substitutives
Identificació de jocs psicològics i com invitar al canvi: eliminar-los
Identificació del guió i dels impulsors. Com canviar els guions per plans de vida lliures i responsables.
El Cooppel és una dinàmica de grups òptima per aconseguir de forma sistemàtica resultats jugant o al voltant dels jocs.
Sobre el Cooppel i l’AT es farà difusió un informe el Congres de Psicologia Humanista i Anàlisi Transaccional que es celebra a la tardor a Madrid:
http://congresoanalisistransaccionalyph.com/
II.- Escalfament psicosocial que consisteix en arribar a l’autoagrupament per grups de tres persones amb criteris de màxima heterogeneïtat.
Delectar-se per la curiositat d’agrupar-se i comprovar resultats. És l’aventura de descobrir on podem arribar jugant al Cooppel entre les diferencies. Estudi del sociograma i autoconeixença de les persones.
III.- Escalfament psicofísic amb exercicis de Reiki, EFT, Gimnàsia Cerebral i moviments ondulats lliures de les mans i els peus per l’autocontrol corporal, de la respiració i millorar les actituds al joc Cooppel.
Per a saber més. El Cooppel té el seu propi protocol basat en la kinesiologia, coma exemple que hi ha en la xarxa podeu consultar a sota:
http://gimnasiacerebralenelaula.blogspot.com.es/
5.2.- El Cooppel:
I.- Cooppel.piscina . Fase de la piscina dels valors. En el context de les persones lliures i dels seus projectes responsables. Es fa de forma democràtica i a poder ser sempre per consens: Elecció del tema i de la font del Cooppel
II.- Cooppel.cuina. Fase de la fabricació dels materials de joc i d’entrenament per mitjà de jugades.-
III.- Cooppel. competició o ecocompetició. Fase d’assaig i de revista de jugades, partides o partits, així com de mostra de produccions cooperatives d’aprenentatges siguin evidències de processos com de productes. És la fase de la trobada i de l’exhibició amb persones espectadores. Es tracta de reivindicar la Concentració Organitzada per a l’Òptima Participació Popular en Espais Lúdics. Es tracta de reivindicar l’atenció social al fruit dels treballs cooperatius i dels equips versus una societat que centra el seu interès en activitats competitives que aporten pocs resultats educatius.
5.3.- Concentració Òptima en l’Observatori de la Participació de les Persones i del seu aprenentatge autònom.- Cicle de l’observació de les evidències de l’expectació de les jugades, partides i partits com de les mostres de produccions o dels materials fabricat o complementaris que mostres els processos i els productes d’aprenentatges
6.- Estudi científic i els efectes Cooppel.-
Els efectes Cooppel com el seu plantejament són objecte d’investigació psicosocial i de treballs de recerca especialitzada i d’investigació universitària.
I.- Es fonamenta en principis pedagògics de Catalunya i en els autors catalans.
Cèsar Coll, Pere Pujolàs, Carme Timoneda,
Així també a nivell internacional com Paulo Freire, Lorenzo Milani, Jean Piaget, L. Kohlberg Kieran Egan, entre altres
II.- Àmbits d’estudi iniciats.-
6.1.- Estudiar les competències bàsiques transversals
6.2.- L’eficàcia amb les competències bàsiques per matèries.
6.3.- L’autonomia de les persones i les aplicacions de les tècniques d’estudi i mnemotècnia en la vida de cada dia.
6.4.- El Cooppel com a test per a valorar les habilitats de les dinàmiques de rol i de l’aprenentatge per cooperació.
6.5.- El Cooppel com a joc tecnològic a distància.
6.6.- Estudi de casos d’alumnes amb NEE i el Cooppel
6.7.- Actituds per la justícia i per la pau i el Cooppel.
Jugar al Cooppel dona equitat pel seu enrolament alternatiu i seqüència, autogestió i autonomia i iniciativa persona i col.lectiva al voltant de persones lliures i els seus projectes responsables. “Si aprenem junts, aprenem a conviure junts”. “Si donem importància a la competició coexitosa i cridem l’atenció social a aquesta pràctica també ajudarem a canviar els valors per a la cooperació crítica i la convivència democràtica activa”.-
Gràcies al Cooppel es pot motivar les jugades en família i en totes les situacions vitals, generar grups i permetre la constitució de Clubs fins i tot federats.
Per això la causa Cooppel pot esdevenir el centre d’interès social per a provocar un canvi de mentalitats a nivell local com mundial a favor de la justícia i per la pau.
Per aprofundir més en el Cooppel pots demanar els fulletons de difusió en català i/o en espanyol. info@cooppel.org o cunsultar els blogs explicatius en català com en espanyol, que es troben a la columna de la dreta d’aquest blog.
7.- Aplicacions i/o sessions de demostració Cooppel:
S’han dut a terme experiències fins a la data d’avui en infantil (una escola i una mestra) , primària (una escola i una mestra) , ESO ( tutoria i alternativa per dos professors) , Batxillerat (una professora), Adults (dos professors) i Universitat gràcies a tres professors en Lletres, en Pedagogia i en Màster de Professorat de la URV.
A l’Ateneu de Tarragona tenim la seu de la primera federació Cooppel, en aquests dos cursos 2012-13 i 2013-14 han estat beneficiades 30 famílies i 45 alumnes entre infantil, primària i ESO.
Una visió general com a guia de l’aplicació a les aules
http://blocs.xtec.cat/3bcurs/22-desplegament-de-la-implantacio-a-laula-per-passos/
Josep Maria Ferran Tarragona 2013 i 2014
L’Associació Ceradai Institut Recerca Cooppel vetlla per la difusió, protecció d’iniciatives de persones a favor de la cooperació Cooppel i permet l’organització, l’estudi i la investigació del Cooppel en les condicions de garanties de la seva qualitat. Vetlla per la propietat dels autors de l’inventor com de totes les creacions de les persones jugadores. La Causa Cooppel és d’interès social i públic i facilita l’accès lliure i gratuït de la ciutadania al domini del joc . Essent una Causa de Domini Públic.
“Sols aprenen a dialogar, a cooperar i a compartir, aprenem a construir en les nostres vides el món més justi i per la Pau local i mundial”