Conferència a càrrec de: l’Honorable Sra. Irene Rigau, consellera d’Ensenyament
El divendres 15 de març a les sis de la tarda la Consellera del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, Irene Rigau, va impartir, a Tribuna de Girona la conferència inaugural del cicle “Educar els professionals del futur”.
La consellera Rigau va ser valenta i gràfica en exposar didàcticament el problema del dèficit fiscal que imposa el Govern central i l’efecte que té en el pressupost del Departament d’Ensenyament. Les partides de l’1×1, les de 0-3, les de 3-6, el programa Proa, etc. no anaven en el paquet ordinari de pressupost. Ara han desaparegut i a més s’ha retallat el gruix del pressupost ordinari.
També va fer referència a la positiva “feinada” que realitzen els centres i les seves direccions, a més dels tutors/es que a més de molts altres tasques, comuniquen les absències dels alumnes als pares; amb situacions insòlites que van merèixer un comentari clar i contundent de la consellera: “Si els centres truquen a casa per informar que la nena no ha anat a escola i la resposta dels pares és que la filla està fent cua (en hores lectives) perquè li fa molta il•lusió ser a primera fila –referint-se al concert de Justin Bieber-, és que ha fallat la societat”. Rigau va parlar de la importància de potenciar, d’una banda, uns valors que s’allunyin de la societat del consum, i de l’altra, una educació que eviti crear “ni-nis pel demà”, considera que els alumnes que no graduen l’ESO ho tenen molt malament.
La gratificació immediata del desig ha fet que alguns pares actuïn d’una manera egocèntrica i materialista, “vols un patinet, dissabte l’anem a comprar al Decathlon” va afirmar la consellera. “L’economia consumista necessita aquest tipus de mentalitat… i també ho va enllaçar que ara quan el jovent surt, acaba comprant”.
Va donar dades concretes del perquè de l’actual crisi econòmica, afirmant que aquesta mentalitat ha portat a la societat i els governs a gastar “el que tenien i el que no tenien, esperant guanyar-ho en el futur”. Per això, Rigau va insistir en la necessitat de replantejar el sistema educatiu per valorar el que s’és i no el que es té.
Segons Rigau, també cal revisar i potenciar la formació dels docents. “Per començar, no deixaria que entrés a Magisteri cap estudiant que hagi suspès una assignatura a la selectivitat, i canviaria la nota de l’aprovat d’un 4 a un 5”, va sentenciar la titular d’Ensenyament. Si ella fos la responsable, la nota de tall per entrar a aquestes carreres seria d’un 7, recordant que a Finlàndia per estudiar per ser mestre cal entrar amb un 9. No pot ser que un mestra que és model dels infants faci faltes d’ortografia o no s’expressi correctament.
Continuant amb la formació de mestres s’hauria de millorar la formació científico-tècnica dels estudiants de Magisteri, ja que el 75% dels qui opten per fer aquesta carrera provenen d’un batxillerat d’humanitats. “Si no ho fem, el mestre es troba amb què per fer una classe de matemàtiques ha de recórrer a allò que fa anys va aprendre a l’ESO”.
Va posar com exemple d’iniciatives lloables en el camí de l’excel•lència, entre d’altres, la de l’Institut Jaume Vicens Vives, amb el programa CiMs-Cellex: un programa de beques destinat a joves amb capacitat i motivació en l’àmbit de les matemàtiques i les ciències bàsiques per cursar els dos cursos del Batxillerat Internacional.
Una conferència de contingut dens i molt didàctica, no podia ser d’altra manera tractant-se d’una consellera que continua essent una bona mestra.
No em sembla just esmentar i remarcar que només cal potenciar la formació científico-tècnica dels estudiants de Magisteri, per tal d’obetint bons professors de matemàtiques.
Cal potenciar la formació integral dels futurs mestres i donar-los una base cultural excel.lent. Un bon mestre , senyors, no és aquell que sap moltes matemàtiques, sinó aquell que sap transmetre el gust pel saber i aquell que amb el seu bagatge cultural encomana habits d’estudi.
I de tot això, a la Grècia i a la Roma antigues JA en sabien molt! Quintilià, per exemple, reconeixia la importància del mestre com a mediador o possibilitador en tot el que és el proces d’ensenyament
Potser doncs què hi fa si el 75% dels qui opten per fer la carrera de magisteri provenen d’un batxillerat d’humanitats?
Lina Vilamitjana, professora de llatí i grec.