El mico i la tortuga

Aquest conte me’l va explicar, l’Abdelali, conegut com a Ali narrador , tal com em va dir , ve del Calila et Dimna .
www.flickr.com/photos/9389022@N05/2207464648

Això era i no era un mico que vivia sobre una figuera plena de figues que hi havia al costat d’una bassa. Un dia el mico estava menjant figues, quan una va caure a l’aigua i es va sentir un xooof…El soroll va atreure l’atenció de l’animal i va veure que a l’aigua s’anaven formant cercles concèntrics que creixien i creixien fins a desaparèixer. Li va agradar tant que va començar a menjar una figa i a deixar-ne caure una altra, i així sense parar. La casualitat va portar a la bassa una tortuga mascle que, en veure-ho, es va pensar que el mico ho feia expressament perquè ella tingués menjar. Van passar els dies i els dos animals es van fer molt amics: la tortuga sempre era al costat del mico. L’esposa de la tortuga va començar a enfadar-se per les seves absències tan prolongades i va anar a queixar-se a una veïna.

– Has de fer veure que estàs malalta- li va aconsellar aquesta- i quan arribi el teu marit li dius que el metge t’acaba de receptar que et mengis el cor d’un mico.
I així ho va fer, va esperar el retorn de l’espòs i li ho va explicar tot.
– Com ho farem això?- es preguntà la tortuga mascle- D’on traurem el cor d’un mico?
– ¿Em pensava que el mico i tu éreu molt amics? -respongué l’esposa- Doncs els amics estan per això, per ajudar quan fa falta.
– Com vols que faci una cosa com aquesta? Seria una traïció: una deslleialtat!
– Ja ho veig, ja, com m’estimes- contestà l’esposa tot fent-li xantatge sentimental- Només penses en el teu amic, i no en la meva salut. Tant t’és que em mori.

I es va posar a plorar amb desesper, cosa que provocà una enorme tristesa al seu marit. Durant hores es va debatre entre dues opcions: sacrificar el seu millor amic o la seva esposa! Després d’un llarg silenci, va dir:

– No et preocupis, convidaré el mico a casa i el matarem entre tots dos. Després li treure’m el cor perquè te’l puguis menjar i curar-te.

Al dia següent la tortuga mascle va anar a veure el seu amic, el mico i el va convidar a dinar. Aquest li va contestar:
www.flickr.com/photos/21042285@N02/2236562069
– Tu, amic meu, vius en una illa al mig de la bassa, i jo no sé nedar, com vols que vingui?
– Et portaré damunt la meva closca fins a casa i després de menjar, et tornaré a la figuera.

El mico va acceptar, va baixar de l’arbre i va pujar a la closa. Quan eren a mig camí, la tortuga es va aturar, angoixada i el mico, sorprès, va preguntar:

– Què et passa amic, peso massa?
– No, i ara! Vull dir-te la veritat: la meva dona està molt malalta i el metge li ha receptat que es mengi el cor d’un mico. Com que nosaltres només et coneixem a tu, havíem pensat a matar-te, i després que la dona es mengés el teu cor. Però no ho puc fer!
– Ah, només és això? Si m’haguessis fet confiança , t’hauria explicat que nosaltres , els micos, no ens emportem el cor quan sortim de casa per evitar enamorar-nos de les dones dels altres. Si em tornes a la figuera, et donaré el meu cor.
La tortuga va creure les paraules del seu amic mico i va tornar enrere. Quan van arribar a la figuera, el mico li va dir:
– Vés-te’n, mal amic! El meu cor és dins del meu pit, i tu m’has decebut. Has perdut la teva oportunitat, i d’oportunitats no se’n tenen dos cops.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *