La població a la Colònia d’Al-Kanís  segons el cens de 1936 compta  amb 162 persones. Aquest  cens dóna més dades que els anteriors, pel que respecta  al lloc de naixement dels  censat,    com si saben o no  llegir i  escriure, ofici i  patró  pel qual treballen.

L’ordre és el següent:

Cal afegir a aquest cens,  persones  que vivien a la Caserna de la Guàrdia  Civil. A partir  dels fills  podem veure  que hi ha famílies : com  MIGADO SANCHEZ, NUÑEZ PRADA, IRIARTE  GOIXART I GOMEZ MASIP.     La majoria   persones  solteres, joves guàrdies   de servei,   fins completar  el nombre de disset. Es  podria deduir  que al  1924 encara no existia la caserna, ni al 1930, i que  fou construït  abans del trenta-sis.

Pel que respecta als oficis i les ocupacions  de la població  que hi viu a la Colònia  és la següent:

Veiem  que  els escolars, estudiants  i feines de casa, treball  no relacionat, en part,a les  tasques del camp o la fàbrica,  ens adonem que representen gairebé la meitat  de la població, 51%.  Els pagesos,  gairebé el 5% de la població total.  Serveis, en part  també  sota la tutela de  la fàbrica, el 9%, mentre  que  la resta,  representa el 37% de població que treballa en el sector secundari o industrial.  A destacar també   el nombre de població  en edat escolar i  poca  població  gran. En part  per la  joventut  de les parelles.

L’origen de la població és molt variada, de les comarques voltants, en general. Terol, Saragossa, Múrcia, Cacéres i Salamanca  són les províncies d’origen  del treballadors.

 Algunes activitats  especialitzades, mecànic, etc, venen de les comarques barcelonines. Els guàrdies  civils  provenen  de la zona nord i central de la península,  en especial d’Astúries.

Es desprèn  del cens de 1930 que a la Colònia hi havia  158  persones.  Eren 33 les famílies, o bé cases  ocupades,  en alguna hi podia haver  dos matrimonis.  El cens està signat a Lleida  el 30  de desembre  de 1931, pel cap d’estadística  D. Mariano Aguilar. 

El cens recull : el sexe  de les persones, l’edat,  estat civil, parentesc,  a més si sap llegir i sap escriure. Les famílies apareixen per aquest ordre:

Pel que respecta al cens anterior,  el de 1924,  la població al  1930 ha disminuït.   Aquest any  corresponia a  la fundació de l’Empresa  Tèxtil  Martí Llopart  i Trecnhs,  sense dubte que les  crisis polítiques  i econòmiques  del decenni  van fer que  la Colònia  no augmentés  pel que  respecta a la població. Algunes famílies  molt nombroses : com la Català  Camí, 8 persones,  s’establien   a la Colònia.

El passat  dia 27 de febrer, dissabte,  l’Ajuntament de Rosselló  va  fer possible, que tothom que  volgués,  podia visitar l’exposició “ Colònies Industrials “  al Museu  d’Història de Catalunya.

Fou emotiu,  remoure  sentiments i aprendre  de les reflexions  d’En  Xavier Marti  i Carles Enrech. Desfer l’embolic  i  entendre el bategar  del cor, fa encara més autèntic el passat.  Guaitar  darrere del vidre de la història, que hem viscuda,  ens fa  amar-la encara més. Hi havia gent que sentia els batans i les metxeres.  Fou per a mi, particularment,  un  regal magnífic del Jaume, i per a  la gent de fàbrica,  un homenatge  excel·lent. Joan Català

La població  a la Colònia l’any 1924. per Joan Català

Es desprèn  del cens de 1924 que la població a la Colònia  era de    173 persones,  distribuïdes en  39   famílies. Aquestes ocupaven normalment una vivenda. En el cas de famílies  nombroses, cinc de  set  membres i dos  de vuit membres, deurien de viure  en cases més grans. Aquest cens,  el primer que hi ha de la colònia, que jo sàpiga,  no recull  la casa  ni el carrer. Està fet per famílies  i recull  les dades  dels parentesc :”  jefe, esposa,  hijo, hija, yerno, sobrino, viuda, tio  i cuñado” Recull també  la edat  de cadascú. Per tal de poder  expressar  les dades més significatives , indicarem  el  nom de la família  i els nombre de membres.

L’asterisc  correspon a  noms que m’ha resultat difícil  entendre. El cens està fet a mà i els cognoms em resulten  estranys. A les famílies  Botargues  Lladonosa  i Botargues  Salort ( Cal Visa  ?  suposo)  deurien de viure a la primera casa, de dos plantes,  a la vora del portal.  En aquest, també amb molt membres,   la família Carrillo Moreno.

Al cens podem veure que la persona  més gran , Juan Botargues  Esteve, nascut  l’any  1854,  després  ho eren  Juan Goméz Rojas  i la seva muller   Dolores Quevedo  Diaz , nascuts l’any 1856 i 1857  respectivament.

La meitat de la població, 85  persones han nascut  al segle XX,  tenen entre  mesos  i no més de  24 anys.  83 persones són més grans de 24 anys.  Juan Botargues Esteve  era l’home més vell, tenia 80 anys   i  els més  joves l’any 1924 :  Margarita Mundo Marcet, Felip Martorell Guimerà,  Hipòlito Cid Masó, Francisco Casanova Tarruella,  Ramón  Expósito Puig. Veure els seus noms  i  les dades,  m’hi atança,  se’n pot treure  més profit d’aquestes dades. Ho farem.

La població segons el cens de 1960.

 A Al-Kanís, segons el cens de 1960, hi vivien 238 persones. En relació al cens anterior, el de 1955, l’increment de població ha estat  de 51 persones. Moltes parelles joves que al cens de 1955 figuraven sense fills, o només amb un, ara apareixen amb el naixement d’un o bé han tingut el segon. Els matrimonis de la Colònia són joves. A partir del nou cens s’observa l’inclusió al registre de “Grupo Nuevo”, les Cases Noves que nosaltres en dèiem, amb població nouvinguda i amb molta família. Es desprèn del cens, grups famíliars nous que al seixanta queden enregistrats com segueix:

 “Grupo Nuevo” 1.- Família Catllà Rubinat, venia de Benavent de Segrià i compta amb quatre noies.

 “Grupo Nuevo” 2.-Família Hernández Hernández, naturals de Càceres , el matrimoni vivia amb 5 fills , dos noies i tres nois.

“Grupo Nuevo” 1r.1a. Família Amado Muñoz , amb cinc filles venien d’Aliseda.

 “Grup Nuevo” 3. Família Molina Sanchez, amb nou noies, n’hi havia una altra, venien de Toledo.

En aquest grup de cases noves hi va viure i queda registrat en aquest cens , el capellà de Rosselló i la Colònia Francisco Murillo i la seva germana Asunción Murillo, naturals de Binèfar.

No apareix ja en aquest cens, el doctor Francino, que hi va viure amb la seva família.

 La incorporació de les famílies anteriors suposa l’increment de 27 persones , la resta fins a 53, és la taxa de natalitat molt susperior a la de mortalitat. L’increment real amb la població nouvinguda va ser molt important.

Els censos que em queden per relacionar són els de : 1924, important perquè correspon a la fundació de l’empresa.

El de 1930. Els de l’any 36, del juny, en plena Guerra Civil.

Els de 1945 i 1950, que aportaran algunes dades als que ja hem fet referència

Una Vegada més agraïm la Srta.M. Jesús de l’Ajuntament de Rosselló, i al Sr. Alcalde per les facilitats rebudes.

A Al-kanís hi havia l’any  1955,  187 persones  que vivien en  36 de les vivendes.  Tenint en  compte la distribució dels censors,  en aquesta època,  les indicacions  dels  carrers són:

1. “Plaça de l’Esglèsia”:                   Nombre  de persones  : 9

casa n.4   pis 1r. cuarto 1r.     4 persones         família                Guasch Boronat

casa n.3  pis 1r.  cuarto  1r.     3    “                     “                      Guasch Drudis

casa n.2  pis. 1r. cuarto   1r.     2    “                     “                     Alvarez Perez del Villar

1. “Plaça del “Pozo”                      Nombre de persones:      25

casa n.4     pis 1r                             persones       4    família         Vendrell Ràfales

casa n.2    pis1r cuarto n.1                      “           7          “             Fernández Viladrosa

casa n.1     pis 1r. cuarto 1r.                   “            3         “              Pallàs Cervera

casa n.1    pis 1r. cuarto 3r                   “              4         “              Guasch Poblet

casa n.1     pis  1r. cuarto  2n                 “            5        “               Torruella Parisé

casa n.1     pis  1r. cuarto 1r                   “            2         “              Jové  Fernández

1. “Calle Recinto Fábrica-Porteria” : Nombre de   persones:  5

 Al recinte del Portal   hi vivia  5 persones , eren les famílies  Carrillo Hortet  i Hortet Gorgues .

1. “Calle  La Carretera”  :                  Nombre de persones:   53

casa n 1…………………………………  …6 persones   Família   Visa Salort i  Salort Botargues

casa  n.2…………………………………….4      “           Família    Fernandez  Lirio

casa n.3……………………………………. 4      “           Família    Casals Farrés  i  Vila Rius

casa n.5…………………………………..   9      “           Família    Pareja Bonilla

casa n.6……………………………………..3      “           Família    Moncasi Seuma

casa n.7……………………………… …….3      “           Família    Gracia Puigarnau

casa n.8………..  ………………………..  2      “           Família    Garrofé Torrent

casa n.9……………………………. ………2      “           Família     Torrelles Martos

casa n.10……………………………………4      “           Família    Torrent Bassols

casa n 11 ………………………………..   3       “          Família     Fernández  Morales

casa  n.11…………………………………. 3       “          Família     Luque Fernández

casa n.12 ………………………………..   6       “          Família     Morales Herrerias

casa n.13……………………………….     4       “          Família      Fernández Moré

1. “Calle    Cuartel”                        Nombre de persones :       91

casa n.14…………………………………..  3  persones    Família   Parés Botargues

casa n.14………………………………….   2    “              Família   Parés Borrás

casa n.15…………………………………..  5    “              Família  Galán Torrelles

casa n.16………………………………….   4     “             Família  Català Codina

casa n.17…………………………….. …..  2       “           Família  Vidal Subirà

casa  n.17…………………………………   2       “           Família  Vidal Dejuan

casa n.18…………………………………    8        “          Família  Hortet Pauls 

casa n.19…………………………………..  5       “           Família Carnicé  Carnicé

casa n.20………………………………….   6        “          Família Català Seuma

casa n.21………………………………….   5        “          Família Noguero  Torres

casa n.22 …………………………………   3        “          Família  Diaz Vila

casa n.23…………………………………    4        “          Família Mingot Olivella

casa n.23…………………………………    4        “          Família Mingot  Ros

casa n.24………………………………..     6        “          Família Torrelles Català casa n.25…………………………………    2        “          F.Guillaumet Mayench

casa n.25 ………………………………..    4        “          F. Guillaumet  Fernández

casa  n.26..”.Cuartel.”………………     2        “           F. Romero Belarra

casa n.26…………………………     ..     1        “           Família Lopez Ayala

casa n.26………………………………..    3         “          Família Lopez  Llaveria casa n.26……………………………………5          “         Fam. Agueda  Cáceres

casa n.26……………………………. …… 4          “         Fam. Echarte Bordella

casa n.26………………………………….  6           ”         Fam.    Roman Martí

casa n.26………………………………….. 5         “           Família  López  Santiveri

1. “Afueras Torres.                             Nombre de persones          4

Casa ………………………………………….4      Persones   Família  Escuer Pallàs

Els cens  de 1955 recull  6  adreces  relacionades  amb  carrers.

“Església, carrer del Pozo, La  Carretera, Cuartel,  Recinto Fábrica  Porteria  i les  Afores”  amb la família Escuer.

La Caserna de la Guàrdia  Civil    està relacionada amb el n. 26, continuació del  carrer Cuartel.

El nombre de és de 187. Sembla que són  37 les vivendes  que hi ha ocupades. Cal remarcar que en alguna de les cases  hi ha  més d’una família. El matrimoni jove i els grans. També es pot constatar  els padrins que viuen amb els fills.  Hi ha  gent  de  les terres  de Lleida dels pobles:

Ager,  Alguaire, Almenar, Balaguer,Barbens, Benavent, Borges Blanques, Corbins, Gerri de la Sal, Noguera,  Portella,Menàrguens,  Rialp, Tragó de Noguera, Torrelameu, Sort, Vilanova del Segrià.

De Tarragona: Pla de Santa Maria, Bot, Figuerola,

Altres indrets de Catalunya:

De Girona : Port Bou.

De Barcelona.

Altres  Zones  :

De Jaen : Martos, Huelma.

D´Almeria : Alba

De Cartagena.

D´Osca : Fraga, Huerto.

De  Santa Cruz de Tenerife : Realejo Alto.

De Granada : Guadix.

DÁlaba : Vitòria.

DÄlfaro  :Logronyo.

De Sevilla: Mairena   de Aljarafe.

De Cartagena

De Navarra  : Torrella

De Terol : Orihuela

D´Oviedo:  Santa Eulalia  de Osca.

Com  es pot veure,  en  una població  no massa nombrosa (187 persones)  hi ha  molta gent  vinguda d’altres indrets. Hi col·labora  la caserna de  la Guàrdia Civil  que molt   dels seus membres són de fora.  Cal ressenyar  també, que moltes  de les  mullers  dels  homes  que treballen a la fàbrica, les seves dones són de pobles veïns.  En el cens de  1960, veurem l’increment de persones, en especial, nouvingudes  i amb molta  família. 

Agraeixo l’Ajuntament de Rosselló  que m’han facilitat les dades. Joan Català  

Quan jo vaig néixer, aquella mateix nit, el senyor  Joan Guasch, em sembla que venia del  Pla de Santa  Maria, va prendre possessió  com a director  de la fàbrica  d’Al-Kanís.

10 de Gener de 1.952. El senyor Nogués  i els Senyor  Boira,  l’havien precedit  com a directors  de l’empresa.. Era la persona  més qualificada per dessota dels propietaris.  Quan  aquests venien, s’allotjaven  a la casa gran, que nosaltres en dèiem la casa dels amos. Durant la Guerra  Civil  diuen que fou  lloc de comandament i  que durant la batalla del Segre, hi van estar el mateix General  Moscardó  i el  mateix Franco.  La casa dels amos, s’alineava  amb l’església, i la casa del director, allunyades prudencialment de la fàbrica  i de les cases del treballadors, hi havia un passeig preciós  de til·lers , boixets,  i parres  que  enamorava. Al davant  de la gran casa hi havia un plataner  potser el més gran de la  Colònia.  Darrere de la casa dels amos  hi havia un gran  llorer,  que el senyor  Ramon   de cal Taranta,  a  Pasqua,  ens  hi  tallava  els rams. A la vora del llorer hi havia una  construcció oberta on hi havia  arnes  amb abelles.  En treien mel, encara recordo el sabor de la cera i de la mel  de la  Colònia. Quan recuperes  paisatges  de petit, fins i tot,  en pots sentir, olors i  gustos, sensacions que guardem  encara que sigui  en  raconets  inhòspits. La veu dels companys,  els olors  de les fulles, les canyes vanes, i la frescor de la sèquia, i  el recorregut d’explorador  per la  sèquia buscant ferros, bales,  dins de les foranques  que l’aigua   hi amagava.

 L’església de  la Colònia.

L’església de la Colònia , de la qual  desconec quan fou construïda,  representa  una  edificació neoclàssica  de no massa  antiguitat. Com que fa molt de temps  que no  és en ús,  tot i les reparacions,  envelleix  prematurament.

Jo hi vaig fer la primera comunió, m’hi van batejar,  hi he vist casar-se molta gent.  No hi recordo cap  funeral, a la meva manera de veure, era  un petit temple  només per  a festes, encara que  religioses : bateigs, casaments, comunions. Hi havia una estufa, un confessionari , i el més divertit, un cor de  fusta, que donava al campanar, i que recollia  molta gentada jove. Al final hi havia un banc de fusta, encara recordo  la sensació  de  seguir l’ofici  des de dalt. L’església cruixia, ressonava per   reduïda, però en cap moment mostrava  qualsevol  actitud   feréstega  i atemoridora. La canalla  entràvem  i sortíem amb respecte, però  amb la familiaritat d’un centre comunitari.  Al davant hi havia  la casa dels  amos,  a l’esquerra, la casa del director, amb uns àlbers, em dèiem, arbres  blancs, d’un tors  i alçada gegantina.  

L’empresa de  filatures que  hi  havia a la Colònia era  de  la societat formada per  diferents  socis.  Amb Rafael Llopart i Vidaud,  que va ser president del F.C. Barcelona  del 1915 al   1916, s’hi van  associar  els accionistes  Joan Martí  i Joan  Trenchs.   Rafael Llopart  va seguir el negoci del seu pare que era  un  indiano  sitgetà.  

L’1 de juliol  de  1924  van crear l’empresa Textil Martí Llopart i Trenchs, SA.  amb centres   a Al-Kanís (Roselló)  i el Pla de  Santa Maria. (també  Pla de Cabra).   A final dels anys  quaranta el sector  tèxtil va patir  de valent  per la situació política catalana   en relació al centre franquista, tot i que a  Lleida,  zona de tercera  categoria industrial  els efectes van ser menys dramàtics.

A la colònia, quan la  sèquia de Pinyana no portava   aigua,  i quan   es feia la neteja d’aquesta,   la fàbrica disposava d’un motor   de gasoil, deien de vaixell,  que ressonava per tota la colònia. Era un motor  de dos temps,  grandiós,  que   algú  hauria de descriure. A la dècada dels 60  Hilaturas Gossypium   compra  l’empresa i els seus actius, terrenys i  el preuat salt d’aigua. Fins 200 persones havien treballat a la fàbrica.  Hi  havia gent de Vilanova, de Benavent, d’Almacelles, Torrefarrera,…. venien amb autocar,   majoritàriament eren treballadores, tot i que comptava  amb un  bon nombre d’homes. La fàbrica. amb els diferents avatars  a través del temps, sempre  havia creat riquesa,  en especial amb famílies  molt nombroses  que podien  fer-se la setmanada, i amb l’avantatge,  de  continuïtat laboral. Els  sous no corresponien  a  zona  industrial  preferent, però  no obstaculitzava   per oferir a la zona una font d’ingressos  important.

Treballaven  cotó  i fibres.  La fàbrica és modernitzà  amb els temps, i els aspis i les  velles metxeres i els mateixos embarrats  es mudaren en màquines més modernes  que a la fi els treballadors  van veure com eren  desmuntades   i viatjaven a  algun país d’Amèrica del Sud.  

Ens va costar entendre  com  allò perdia  el valor,  com  per un preu irrisori,  aquella riquesa no es podia quedar a  la zona,  com  els treballadors  no van poder res per  impedir  la desfeta, i com  el determinisme   pintat  d’importacions  agressives  i la mateixa   manca de poder polític, va fer que  la Colònia  es desmuntés  com una màquina  que no serveix aquí  i  es porta a un altre lloc.

Ens queden  molt interrogants, moltes preguntes, però  ens queda  també  molta vida viscuda, imatges  i   textures a  l’ànima  que no podem oblidar,  ens cal  no només el record, sinó,  gravar el  passat  per tal  no sigui oblidat.  

Fotografia de l’any 1954. Jo en tinc  una,  aquesta correspon a Jesús  Mingot. La data que ell va posar crec que  és la  correcta. La Srta. Margarita  amb tota la canalla. La fotografia ha estat  feta davant de l’escola, al “fronton”. Segur que ens  hi reconeixem.

Jo vaig anar a l’escola l’any  1954. A la  Colònia l’escola ,  la que jo vaig conèixer   i recordo,  era  a la vora del frontó, prop de la casa del director  i del majordom. La classe era àmplia  tenia  dos finestrals al davant  i  la porta , mentre que al costat que donava als horts, hi havia tres finestrals. Hi havia  lavabos, un  quarto fosc que servia  per guardar el carbó de l’estufa. Les taules eren  dobles, de fusta, verdes, amb un tinter  de porcellana. Hi havia una  estufa al mig de l’aula. Damunt de l’escola hi havia vivendes, en concret la  del mestre, i a la vora  dos pisos més  i que jo recordi hi vivien El   Sr.Ramiro  i la Sr.  Mercè amb les seves filles  i a l’altre  la  família  del Sr. Agustí Mingot.

Vaig començar   a  anar a l’escola  amb la Srta, Margarita, recordo d’ella que  anava molt fosca, portava ulleres, jo devia ser molt petit perquè  gairebé no guardo  records. Si  que  més  molt propera, la Srta. Mercè Poch. M’agradava molt com ens  feia  treballar. Començàvem el dia fent observacions   meteorològiques, com era el temps,  si feia vent, boira, etc.  escrivíem amb ploma de fusta  i   “plomilla “, sucant al tinter que hi havia a   la taula. La pulcritud  de la feina era important, com ho era,  la prohibició  de parlar amb català. La Srta. Poch era de Figueres, el seu marit es deia Sr. Pablo. Vaig anar a l’escola fins els deu anys. A l’escola  de la Colònia  hi anaven els nens i nenes, els pares dels quals,  treballaven a la fàbrica.  Com érem molta canalleta,  crearen una altra aula on hi va treballar la meva germana, la Remei Català. L’Anna Maria Fernández i la Marta Fernández van ser mestres d’aquelles escoles. Se que  tenen moltes  experiències per explicar i espero que ho facin.

Quan jo anava a l’escola d’Al-Kanís,  fins l’any 1962,  fèiem el que feien la majoria de les escoles  en aquell temps,   recitar alguns   esquemes franquistes, encara que  no sabíem  ben bé que volia dir  tot allò.  Amb el temps he aprés a valorar  la dificultat que podien tenir moltes  persones  que havien  de combregar amb idees  que no els  agradaven  gens  i que era molt difícil expressar  i manifestar  actituds diferents de les gairebé obligades. A l’escola  tenia per companys, el Rafa, l’Antonio, el Juan José, el Josep Mingot,  el Pepe Garcia, el Salvador, la Carmina, la Paquita, la Montse, la Pepita  i altres companys. Si de veritat  és important  l’escola, ho es  de manera especial pels  amics  que hi  fas. El amics i companys són referències  preuades. No vaig poder fruir massa perquè  molt aviat  vaig  anar a estudiar a Lleida. Ara  de l’escola, no queda res,  sovint, quan passo pel lloc, m’hi aturo  i   intento de retrobar  sorolls, sensacions i emocions   d’aquella  estona de la vida.  Joan Català Codina. Desembre 2009