Com fer un comentari de text històric?

espana-tal-como-es.jpg

Saber interpretar i explicar un text històric és fonamental per poder fer qualsevol treball d’història… però també d’altres matèries. Veure un exemple.

COMENTARI DE TEXT D’UN DOCUMENT HISTÒRIC

El punt de partida és sempre la lectura atenta del text, i també subratllar-ne les idees mes importants.

1. ENQUADRAMENT – CLASSIFICACIÓ DEL TEXT

• NATURALESA del text (què és el text?): memòries, carta, crònica, premsa, fragment d’obra literària, llei, tractat, …

• TEMA a què es refereix el text.

• AUTOR i lloc de redacció [geogràfic i social], (qui i on?)

• CRONOLOGIA (quan?). Si no està datat s’han d’establir quins elements ajuden a fixar una data aproximada (referències a fets històrics coneguts, lèxic utilitzat, topònims, persones i institucions, evolució de la tècnica…).

• DESTINATARI: (a qui va dirigit?) persona, col•lectiu, públic o privat, internacional o local ..

• CONTEXT HISTÒRIC: circumstàncies en que va ser escrit: com i perquè?

2. ANÀLISI DEL TEXT

Consisteix en una sinopsi de les idees principals del text, alhora que s’identifiquen i s’aclareixen els noms propis, les dades, les institucions i els personatges que s’hi citen.

• Cal evitar la posició còmoda de copiar les frases del text que ens semblen més importants.
S’han d’ordenar les idees principals i exposar-les amb paraules pròpies (dos mètodes: lineal i lògic).

3. COMENTARI – INTERPRETACIÓ DEL TEXT

A partir dels punts anteriors i dels propis coneixements (que s’han de reforçar consultant un manual o bibliografia especialitzada), s’ha de comentar críticament el text, valorant la seva autenticitat, veritable/fals, silencis, interès:

Entorn històric: consisteix a centrar-se en el moment històric a que fa referència el document i a explicar a què responen i com cal situar les idees que hi surten.
• En aquest apartat s’ha de relacionar el contingut del text amb els propis coneixement històrics, i emmarcar-lo correctament dins el moment històric a que correspongui.
• Significats del text: què ens aporta per al coneixement del tema i de l’època històrica a què es refereix.

4. CONCLUSIÓ

• Breu síntesi (4 o 5 línies) dels trets bàsics comentats per l’alumne al comentari, sense entrar en detalls.
Importància relativa del propi text; possibles errors o arbitrarietats; credibilitat de l’autor, valor actual del text, de les conclusions que se’n treuen i de les afirmacions que s’hi fan.
Aportació personal al tractament del tema: si el text admet polèmica es poden donar les raons per les què s’hi està d’acord o en desacord, tot respectant les opinions expressades.

5. BIBLIOGRAFIA

Als comentaris fets a casa, cal citar les fonts bibliogràfiques utilitzades (manuals, llibres especialitzats, lèxics d’història, enciclopèdies, diccionaris, atlas històrics).

 

EXEMPLE

“La nuestra es una farsa en toda su desnudez, una completa farsa, especial y exclusiva de las elecciones españolas. Ya se trate de sufragio universal o restringido, no hay sino un solo y único elector: el ministro de la Gobernación, el cual, ayudado por los gobernadores de las provincias y por un ejército de funcionarios de toda clase, sin olvidar a los altos signatarios de la Magistratura y de la Universidad, prepara, ejecuta y lleva a cabo todas las elecciones desde su despacho, bien situado en el centro de Madrid.

Se confeccionan las listas de electores poniendo algunos nombres reales entre una serie de nombres imaginarios y, sobre todo, nombres de difuntos que en el acto de la votación están representados por empleados subalternos vestidos con trajes civiles. El autor de estas líneas ha visto en muchas ocasiones cómo su padre, a pesar de llevar muerto muchos años, acudía a depositar su voto en la urna, en la persona de un barrendero o de un sabueso de la policía vestido para tal ocasión con un terno prestado.  Igualmente los miembros de las oficinas de los colegios electorales suelen asistir a esas transmigraciones de almas de sus parientes cercanos. […]

Este sistema de elecciones […] no es el peor de los medios empleados para falsear el sufragio por los llamados defensores del parlamentarismo y del sistema de representación.  Apresurémonos a decir que lo más frecuente es que no se entretengan en estos simulacros de respeto humano y que se aumente pura y simplemente el número de votos hasta asegurar la elección del candidato que desean ver nombrado.  En este terreno se suele sobrepasar los límites de lo grotesco y de lo absurdo,

Para que los lectores extranjeros puedan hacerse una pequeña idea de lo que ocurre, citaremos el caso de un general de brigada, candidato ministerial por el distrito de Berga, que obtuvo más de un millón y medio de votos, a pesar de que el distrito sólo contaba con varios miles de habitantes. Ambos competidores disponían de medios para hacer subir los votos en los colegios electorales que les eran afectos, pero la victoria fue para el más audaz. El adversario del general fue aplastado por el peso del millón y el vencedor se presentó muy serio en el Congreso, donde, con la mayor naturalidad, confirmaron la elección. […]

En virtud de esta ley de incoherencia […] los últimos restos de legalidad y de pudor electoral fueron destruidos precisamente por el partido del señor Sagasta, quien tiene la pretensión de representar el matiz más liberal de los monárquicos. […] A este partido liberal se debe, sin lugar a duda, la creación de la Partida de la Porra, que salpicó de sangre las calles de muchas ciudades que se atrevieron a oponer resistencia a la voluntad de los que dirigían las elecciones. […] Desde entonces lo grotesco llegó al extremo de instalar colegios electorales en el local del Círculo, propiedad del partido dominante local cuyo acceso estaba prohibido a los que no eran socios del mismo.  Otras veces se colocaba la urna en el piso superior de una casa, cuyo portal quedaba cerrado; los electores entraban por una ventana con ayuda de una escalera que sólo se facilitaba a los amigos».

ALMIRALL, Valentí: España tal como es, París, 1886

COMENTARI DE TEXT:

 1. ENQUADRAMENT – CLASSIFICACIÓ DEL TEX

NATURALESA:

El text que presentem és un fragment d’un llibre de Valentí Almirall, titulat: “España tal como es”. És un text te un caràcter polític en concret de crítica política. El text i el llibre són un retrat viu i realista de la Espanya de la Restauració, un document històric i sociològic de primera magnitud i alhora una critica ferotge i sarcàstica, però  plena de voluntat de denuncia i de voler influir en els  lectors, per tal de redreçar un camí equivocat en l’Espanya de finals del segle XIX.

TEMA

El tema del text és: La manipulació electoral durant el període de la Restauració (1875-1889), segons el punt de vista de Valentí Almirall

AUTOR

L’autor és Valentí a Almirall i el llibre es va publicar a Paris 1886. Valentí Almirall (Barcelona, 1841-1904) va ser un polític, periodista i advocat. Va participar en la Revolució de 1868 a Barcelona i en diversos moviments de revolta durant el Sexenni. Creà el Partit Republicà Democràtic Federal i fou president del Club dels Federalistes. Federalista «intransigent», va dirigir el diari El Estado Catalán, portaveu oficial dels federals catalans, i va impulsar el Pacte de Tortosa (1869), que volia reorganitzar els antics estats de la corona d’Aragó. El 1870 va contribuir a la fundació de La Jove Catalunya. Més endavant, dins les files del catalanisme, va fundar el Diari Català (1879), el primer en llengua catalana. Va organitzar el primer Congrés Catalanista (1880) i va fundar el Centre Català (1882). Fou el principal redactor del Memorial de Greuges (1885), presentat al rei Alfons XII. El 1886 va publicar Lo Catalanisme, la primera formulació doctrinal el catalanisme. Públicament, tot i la seva posició sempre independent oposant-se per exemple a l’Exposició Universal del 1888, fou membre de diverses comissions i entitats representatives o crítiques com l’Ateneu Lliure de Barcelona, l’Ateneu Barcelonès, dels Jocs Florals.

CRONOLOGIA

El llibre es publicar a Paris, el 1886, i en un moment de la dècada del vuitanta en la que  estava en ple apogeu del sistema polític de la Restauració justament quan el frau  i el falsejament electoral funcionaven a la perfecció gràcies al Ministeri de la Governació i al caciquisme.

DESTINATARI

El llibre va dirigit als seu contemporanis però en especial al homes interessats per la política tan a Catalunya, com a Espanya o Europa com a denuncia d’un règim despòtic i falsejat on les possibilitàs d’acció i participació dels sectors progressistes i les classes populars eren simplement impossibles com resta demostra al llibre, malgrat la seva aparença democràtica.

CONTEXT HISTÒRIC

El llibre s’escriu en plena etapa de la Restauració, dècada dels vuitanta,  quan el regim funciona la perfecció i es fa per tal de denunciar aquesta situació i posar-hi remei que és el que vol i que impulsa a Almirall a escriure’l.

2. ANÀLISI DEL TEXT

Valentí Almirall ens demostra en aquest text que les eleccions a Espanya són una farsa doncs sigui amb sufragi universal o restringit, és el Ministre de la Governació (amb la col·laboració dels governadors provincials i tot l’aparell de l’eEstat) qui decideix des d’un despatx de Madrid qui les gana.

Les llistes d’electors són falses (noms inventats, de morts, etc.) i es presenten a votar per ells empleats de l’administració. Almirall diu que fins i tot el seu pare ja mort votava sent suplantat per un escombrariaire o un policia vestit elegantment amb un vestit prestat.

A més de la falsificació amb presència humana tenim la realitzada durant el recompte de vots en el col·legi electoral quan durant aquest, simplement s’augmentaven el nombre de vots fins a assegurar l’elecció del candidat oficial.

Explica Almirall, el cas un general de brigada, candidat oficial (del ministeri de governació) pel districte de Berga, que va obtenir més d’un milió i mig de vots, quan el districte estava format només per només uns milers d’habitants. I això va ser així, perquè cada candidat augmentava al màxim el número de vots de la seva candidatura en els col·legis que li eren favorables. Finalment guanyar el més audaç i va ser proclamat Diputat en el Congrés sense cap rubor.

El senyor Sagasta del partit Liberal va ser qui va acabar amb les últimes restes de legalitat, doncs si en aparença era més progressista i democràtic no va tenir cap problema a crear la “Partida de la Porra” grup de persones afins que utilitzaven la violència com a argument polític i per a imposar sobre els altres, amenaçant prohibint o extorquint als electors. Posant urnes en llocs inaccessibles, per ser llocs privats o per tancar accés sol facilitant el mateix als amics.

3. COMENTARI – INTERPRETACIÓ DEL TEXT

La veracitat i autenticitat del text és indubtable i es una prova evident de com funcionava el sistema electoral durant la Restauració. On pot pensar que és una exageració interessada, però res mes allunyat de la certesa històrica, aquest fets són inqüestionables i acceptats per la majoria dels historiadors.

Valentí Almirall fa referència a tot un conjunt de fets històrics innegables. El funcionament del sistema electoral de l’època de la Restauració era tal com diu al text: el Governador civil era l’únic elector, ja que era ell qui elaborava el famós “encasillado”, és a dir, la llista de  Diputats que havien de sortir per cada circumscripció electoral i eren els funcionaris del Ministeri de la Governació, del Govern civil provincial i dels ajuntaments els que garantien que la farsa funciones en totes les fases del procés electoral. I tot fet des de Madrid de forma omnipotent . No serà fins al 1907 que comenci a Catalunya el principi de la fi del sistema del torn pacífic, de la mà de la Solidaritat catalana.

La falsificació afectava a tot el procés: Les llistes d’electors són falses (noms inventats, morts, gent emigrada, etc.), els votants suplantats (per empleats de l’administració com funcionaris o policies) que feien la ronda, votant per tots el col·legis electorals. El recompte fet, en tancar la votació era com no? falsificat i el nombre de vots, el necessari perquè sortís triat el candidat oficial. Igualment aquesta falsificació es feia en instàncies superiors falsificant les actes municipals o provincials senceres.

La corrupció era tan gran i tan descarada que com explica, Almirall, un general de brigada, candidat oficial (del ministeri de governació) per Berga, va obtenir més d’un milió i mig de vots, en el districte estava format per uns milers d’habitants. I no va tenir cap inconvenient em presentar-se a Madrid a agafar l’acta de diputat, ja que era una cosa acceptada per tots.

L’única forma d’entendre que aquest sistema funcionés és que cada partit del torn: Conservador (Canovas) o Liberal (Sagasta) acceptes el seu torn de poder, sense cap discussió. Ambdós sabien que d’aquesta amanera es podrien repartir de forma equitativa la representació i el negoci, que és el que era aquest sistema polític. Sistema que deixava fora a la majoria dels electors: les dones i les classes populars, però també als partits republicans, socialistes, o regionalistes.

El senyor Sagasta del partit Liberal va ser qui va acabar amb les últimes restes de legalitat, doncs si en aparença era més progressista i democràtic no va tenir cap problema a crear la “Partida de la Porra” grup de persones afins que utilitzaven la violència com a argument polític i per a imposar sobre els altres, amenaçant prohibint o extorquint als electors. Posant urnes en llocs inaccessibles, per ser llocs privats o per tancar accés sol facilitant el mateix als amics.

4. CONCLUSIÓ

El text és important per entendre la realitat política de l’Espanya de la Restauració Borbònica. Podria semblar que la militància política de l’autor (republicà i catalanista) tendiria a exagerar les critiques al règim,  per tal d’afavorir el seu pensament  polític, però no és pas així. Avui, la majoria d’historiadors especialistes en aquell període reconeixen la validesa de les afirmacions d’Almirall i demostren en els seu estudis com el frau era la forma habitual de funcionament d’aquell sistema. El valor de l’autor al denunciar aquests fets ha permès a les noves generacions conèixer una realitat punyent, però certa  ja que facilita la comprensió dels aconteixements i de la vida política i social d’un regim, en aparença democràtic, però que la realitat demostra que no ho és, per tot el sistema instaurat de frau electoral i per deixar fora de la vida politica a la immensa majoria de la població: classes populars i dones. L’autoer demostra com el pensament critic i la capacitat d’exercir-lo és el que pot garantitzar, tan abans com avui, un societat lliure i veritablement democràtica.

MÉS INFORMACIÓ A LA XARXA:

Veure fragments del llibre a la xarxa >>>

Veure article sobre Valentí Almirall de J. M. Figueres (UAB) >>>

© Si el feu servir citeu l’autor i el bloc d’origen.

Deixa un comentari