Com fer definicions històriques?

Saber explicar en poques paraules i dades els esdeveniments i conceptes històrics és fonamental per poder fer treballs d’història… però també d’altres matèries.

Procediments: Com fer definicions històriques

Saber explicar concretament en poques paraules i dades els esdeveniments i conceptes històrics és fonamental. Tenir clares les definicions ens ajuda a situar-nos millor en el tema i a conèixer personatges i esdeveniments claus de la nostra història.  Fer definicions però no és senzill, per fer-les correctament s’ha de tenir ben clar:

1.    Hem d’utilitzar el vocabulari tècnic propi de la matèria.
2.    Han de ser breus i entenedores, per això han d’estar redactades i puntuades correctament. Com no estem fent literatura, un mecanisme pràctic és fer frases senzilles i concretes amb punts i seguit.
3.    No es pot utilitzar l’element definit a la definició, ni la paraula comodí cosa.
4.    Han de contenir la informació essencial. Per això, no es poden copiar les definicions d’enciclopèdies directament, ni les d’internet que són més curtes, sinó que s’ha de seleccionar la informació i veure que és el que s’ha remarcat a classe.
5.    Les paraules són polisèmiques i els noms de personatges a vegades són iguals, per això ens hem d’assegurar que estem definint el que toca a la lliçó.
6.    Les definicions són diferents segons el que estem definint, no és el mateix definir un personatge que un concepte abstracte.

En aquest sentit, les dades concretes i l’ordre a seguir segons el tipus de definició és el següent:

Ø      Conceptes: són els més variables a l’hora de definir-se perquè són força diferents entre sí. Però, a la definició sempre ha de quedar clar que és, quan i on es donava.
Ø      Esdeveniments o fets històrics: primer s’ha de definir en una sola frase que és i on i quan va succeir. A continuació, s’ha de fer una breu descripció de l’esdeveniment. Finalment, s’ha de remarcar quines conseqüències i/ o importància va tenir el fet.
Ø      Personatges: primer s’ha d’indicar el nom complet, el lloc i la data de naixement i defunció. A continuació i en una sola frase s’ha de dir que és el personatge, quines tasques va fer durant la seva vida i d’on és. Després, s’han d’indicar aquells episodis de la seva vida fonamentals per entendre el personatge i aquells que van fer que nosaltres l’estudiem.

7.    Les definicions es valoren diferent si són fetes com treball, ja que es poden fer amb temps i tens tota la informació al davant, que si són d’un examen. Als exàmens aquestes han de ser més concretes i simplificades.  A Continuació teniu un exemple de com es selecciona la informació i es fa una definició de classe i una d’examen. L’exemple és d’un personatge, però seria el mateix en els altres casos.

Alguns exemples i nivells:

Definició de l’enciclopèdia: (Gran Enciclopèdia multimèdia Planeta Agostini 2003) Voltaire: François Marie Arouet, anomenat Voltaire (París, 1694-id., 1778). Escriptor francès. Va ser la figura intel·lectual dominant del seu segle. Com filòsof, va ser un genial divulgador, i el seu laïcisme i anticlericalisme va orientar als teòrics de la Revolució Francesa. Va realitzar la tragèdia Edip (1718), i va escriure uns versos irrespectuosos, dirigits contra el rei, que li van suposar la reclusió a la Bastilla (1717). Una vegada alliberat, va ser desterrat a Châtenay, on adoptà el pseudònim de Voltaire. Un altercat amb el cavaller de Rohan al 1726, el va portar de nou a la Bastilla; després de cinc mesos, va ser alliberat i exiliat a Gran Bretanya (1726-1729). Publicà Henriade (1728) i va obtenir un gran èxit teatral amb Brutus (1730); a la Història de Carles XII (1731) va fer una dura crítica de la guerra, i la sàtira El temple del gust (1733) li va portar l’animadversió dels ambients literaris parisins. Però la seva obra més escandalosa va ser Cartes filosòfiques o Cartes angleses (1734), on converteix un brillant reportatge sobre Gran Bretanya en una gran crítica del règim francès. Lluis XV l’anomenà historiògraf reial, i va ingressar a l’Acadèmia Francesa (1746). La mort de Mme. du Châtelet (1749) el va dur a acceptar la invitació de Frederic II. Durant la seva estància en Potsdam (1750-1753) va escriure El segle de Lluis XIV (1751) i va continuà, amb Micromégas (1752), la sèrie dels seus contes iniciada amb Zadig (1748). Després d’una violenta ruptura amb Frederic II, es va instal·lar a prop de Ginebra, a la propietat de «Les Délices» (1755). El seu irrespectuós poema sobre Joana d’Arc, La donzella (1755), i la seva col·laboració a l’Enciclopèdia va causar critiques dels catòlics. Fruit de la seva crisi de pessimisme van ser el Poema sobre el desastre de Lisboa (1756) i la novel·la curta Candide (1759), una de les seves obres mestres. Es va instal·lar a la propietat de Ferney, on va viure durant divuit anys, convertit en el patriarca europeu de les lletres i del nou esperit crític; allà va rebre a l’elit dels principals països d’Europa, i va multiplicar els escrits polèmics i subversius. Les seves obres majors d’aquest període són el Tractat de la tolerància (1763) i el Diccionari filosòfic (1764). Va alliberar als seus vassalls, que, gràcies a ell, van poder dedicar-se a l’agricultura i la rellotgeria.

Definició per un dossier de treball: François Marie Arouet, anomenat Voltaire (París, 1694-id., 1778). Escriptor i filòsof il·lustrat francès. Va ser la figura intel·lectual dominant del seu segle i va ser un exemple per tots els pensadors crítics europeus. Les seves obres, gairebé sempre van ser polèmiques, subversives i crítiques amb l’època que va viure. Era profundament laic i anticlerical. La seva obra va orientar als teòrics de la Revolució Francesa. Per les seves crítiques va ser empresonat dues vegades a la Bastilla i va estar exiliat. Però, també va ser afavorit per alguns reis, així Lluís XV l’anomenà historiògraf reial, i va ingresar a l’Acadèmia Francesa (1746) i a la mort de Mme. du Châtelet (1749) va acceptar la invitació de Frederic II. Finalment, es va instal·lar a la propietat de Ferney, on va viure durant divuit anys, on va rebre a l’elit dels principals països d’Europa. Va alliberar als seus vasalls, que, gràcies a ell, van poder dedicar-se a l’agricultura i la rellotgeria. Les seves obres més importants van ser: la tragèdia Edip (1718), Henriade (1728), Brutus (1730), la Història de Carles XII (1731), El temple del gust (1733),  Cartes filosòfiques o Cartes angleses (1734), El segle de Lluis XIV (1751), La donzella (1755), part de l’Enciclopèdia, el desastre de Lisboa (1756), Candide (1759), la tolerància (1763) i el Diccionari filosòfic (1764).

Definició que s’espera en un exàmen: Escriptor i filòsof il·lustrat francès que va viure de finals del s. XVII a finals del XVIII. Va ser la figura intel·lectual dominant del seu segle. Les seves obres, gairebé sempre van ser polèmiques, subversives i crítiques amb l’època que va viure. Era profundament laic i anticlerical. La seva obra va orientar als teòrics de la Revolució Francesa. Les seves crítiques li van portar problemes i fins i tot va ser empresonat i exiliat. Però, també va ser afavorit per alguns reis, com Lluis XV i Frederic II. No només era un teòric, també va alliberar als seus vassalls. Les seves obres més importants van ser: Cartes filosòfiques o Cartes angleses, El segle de Lluis XIV, part de l’Enciclopèdia, Candide i el Diccionari filosòfic.

Deixa un comentari