Dins el bosc hi havia una caseta petita feta de fusta i fang on hi vivia una bella noia amb el seu pare.

La noia es deia Elisabet i el pare Ramon. Eren pobres com una rata. Com que en  Ramon no tenia feina, talava arbres i en feia llenya, després anava el poble i la venia.

Un dia en Ramon i l’Elisabet van anar al poble a vendre llenya i quan van tornar cap al tard van trobar la casa ben destrossada.
No tenien ni idea del què podia haver passat, així que no van tenir més remei que comprar-se un piset al poble amb els diners que anessin guanyant de la venta de la llenya. I així ho van
fer.
No en tenien prou d’euros per pagar el piset, i van pactar amb el venedor de pisos que li anirien donant els diners de mica en mica durant un quan temps.
Amb la llenya, no en guanyaven gaire de diners i no van poder cumplir amb el pacte, per això van haver de deixar el pis.
Mentre baixaven les escales de l’edifici es toparen amb una senyora estranya, que els va preguntar què els passava en veure la mala cara que feien. Els va dir que no patissin, que els
miracles existien per a la gent bona i honrada. També els va recomanar que escribissin en un paper desitjos. Ells no sabien que la senyora era una fada que ajudava a la bona gent.
L’Elisabet va desitjar tenir un lloc on viure i el seu pare trobar una bona feina. Finalment es
van posar tots dos d’acord per desitjar-se felicitat.
Amb els temps la sort va fer que els seus desitjos es complissin, i poguéssin
viure, amb dignitat i feliçment.
Van confiar en la vida i en el seu bon cor.

FI

Capítulo 1
Las vacaciones
Un día, hace muchos, pero muchos años, un niño llamado Noé se fué de vacaciones en barco con su familia a una isla del Caribe. Su padre, se llamaba Alejandro, su madre se llamaba Helena y su hermana Laurel. En el barco había muchas actividades para toda la familia, la madre y la hermana se fueron a tomar el sol a una de las terrazas del barco y el padre y el hijo a la sala de juegos.
Capítulo 2
La playa
Era un día soleado. En la playa, la gente era muy curiosa ,unos corriendo por la playa, otros bañándose y la familia de Noe, estaba mirando como unos chicos hacían surf. Hasta que pasó lo siguiente: vino una ola tan pero tan grande, que se quedó boquiabierto.
Capítulo 3
La vuelta a el barco
Subieron deprisa al barco, la ola se les vino encima y les tiró por la borda. Empezaron a nadar y las olas les llevaron a otra isla que también era muy bonita. Noé fue a buscar troncos grandes con su padre y también hojas para construir un barco grande para toda la familia.
-Mamá, ya sé lo que comeremos, -dijo la hermana-, cocos.
Laurel se subió encima de su madre porque estaban muy altos y no llegaba y así los pudo coger. Cuando el barco estuvo terminado volvieron a casa.
Capítulo 4
La vuelta a casa
Tiempo después llegaron a casa y laabuela, que se llama Antonia, el abuelo que se llama José, todos sus tíos, tías, amigos y amigas les fueron a recibir al puerto. Y todos juntos celebraron el haber sobrevivido a esta aventura.
FIN

Era un dissabte al vespre després d’ una tarda que havien anat a comprar roba per als nens. Van arribar a casa cansats físicament i esgotats. A més a més a mitja tarda havia començat a ploure, primer sense ganes i després, en forma de tempesta. La qüestió és que després d’ haver fet un mos es van ficar al llit.

El pare ja havia fet el primer son, quan va obrir els ulls , i va veure un fantasma, cobert amb roba blanca, que es balancejava a mig aire als peus del seu llit. El pare no va poder reaccionar.

Al cap d’una estona va tornar en si i es va aixecar del llit descalç ,  a poc a poc, va
anar caminant, va agafar una làmpada i va continuar caminant a poc a poc.

Quan va ser davant seu, va aixecar la làmpada i el va picar ben fort. El fantasma va botar per tot arreu.

–  Boing,Boing, Boing, Boing!! –

Tota la família es va despertar i van veure el fantasma botant per tot arreu. Els nens, que eren molt porucs, van córrer cap al llit dels seus pares i es van amagar sota els llençols.

El pare va parar el fantasma, li va treure la roba blanca i……..

Només era el globus  que els nens havien agafat d’ una botiga de
roba.

FI