Ja podeu veure el nostre film a l’apartat “Films finals” del nostre bloc!
Aquest article es va publicar el
el 1 juny 2008 a les 13:55
i s'ha arxivat com a ies alt penedès.
Podeu seguir qualsevol resposta a aquesta entrada a través de RSS 2.0 canal.
Podeu deixar una respota, or afegir un retroenllaç des del vostre lloc web
juny 1st, 2008 a les 19:57
Caram, aquest curtmetratge és maquíssim. Moltes felicitats!
M’ha agradat el ritme d’aquest film introspectiu.
M’ha agradat molt com anem seguint sobretot la noia morena i que, al final, quan la noia rossa s’en va sense dir res, entenem que és ella qui n’ha tret un aprenentatge de tot plegat.
Continueu fent aquestes petites joies !
Ha estat un plaer d’haver-lo vist.
Gracies.
juny 1st, 2008 a les 21:02
Hola a tots,
tot i que a la trobada ja se’n va parlar arran de la pregunta del CEIPM Tres Pins, ens vam quedar amb les ganes de comentar una mica més el pla de la Carlota fet amb una òptica angular. Vau explicar que es tractava de la visió de la Júlia, i que la càmera estava exactament a la seva posició. Com vau decidir fer-ho així i no pas allunyar la càmera i filmar el pla de la Carlota amb una òptica menys angular? També haguéssiu aconseguit el punt de vista de la Júlia, però així com ho heu fet, aconseguiu generar una altra intensitat gràcies al canvi brusc d’òptica. És interessant.
També és molt ric tot el recorregut de la Júlia i el canvi d’escala. Mai no saps com serà el pla seguent: molt obert com el de l’església al fons? un primer pla? Tampoc no saps com serà el seu moviment en el pla…. Així, aconseguiu que l’espectador es trobi en la mateixa situació que la Júlia: recorrent un territori desconegut, descobrint-lo amb ella.
Finalment, us volíem preguntar per la història. De fet, expliqueu dues històries a la vegada: el conflicte entre la Carlota i la Júlia, i el descobriment per part de la Júlia d’un personatge una mica misteriós que li resulta atractiu. La primera, segurament és més viscuda per vosaltres, pot ser una experiència més o menys compartida per tots. En canvi, l’altra, sembla més aliena. Vau reflexionar sobre aquests diferents tipus d’emoció? Què us va portar a explicar aquesta història?
Felicitats per les tries (del lloc –fascinant- i de planifiació)!
juny 3rd, 2008 a les 16:13
Hola!
La història és molt curiosa, i parla de coses que actualment passen amb els amics, o problemes que afecten als amics. El final on suposadament s´havia de veure l´ombra del xiprer amb els pigments, creiem que no es veia gaire, i per aixó no s´entenia gaire el sentit que tenia que fessin aquells “dibuixos” amb els pigments. Però en general ens va agradar i estava molt bé.
Una pregunta: Per què o com se us va ocudir aquesta idea dels pigments i d´anar al temple de ruines?
Vagi béeee!