Estrena de “Tornar a començar” a la Filmoteca

La culminació d’un any de cinema al Monturiol.

Es fa difícil explicar amb poques paraules el dia d’ahir, tantes i tantes emocions…. Primer pel rigor de viure in situ la qualitat d’un projecte, “Cinema en curs” . I després perqué veure els curtmetratges a la gran pantalla de la Filmoteca és fer present el món i tants personatges a tantes persones….. Realment espectacular !

Us volem mostrar algunes imatges i la presentació que van fer els alumnes del Monturiol. Un text construit per tots i que l’alumnat va explicar ahir amb tanta naturalitat….

Quan l’experiència esdevé aprenentatge, sobren les paraules….!

Felicitats a tota la gran família de “Cinema en curs”….! Per molts anys !

 

 

Presentació del curtmetratge “Tornar a començar”. Dimarts 5 de juny. Filmoteca de Catalunya.

Alumnat de 4t d’ESO Institut Narcís Monturiol

Presentació
(comença parlant l’Anna)

Hola, som  alumnes de 4t d’ESO de l’institut Narcís Monturiol, us presentem el nostre curt titulat: “Tornar a començar” (Ens acompanyen les nostres professores, Fanny i Isabel, i el cineasta, Pep Garrido)
Dir-vos que el tema de l’any “ El personatge i el món” se’ns ha fet present en totes les fases del procés de creació que ara us detallem.
Un cop fet el guió varem fer tres grups de rodatge, ara us parlarà una persona de cada grup.

La Iris us parlarà del guió i de les localitzacions:

(Guió):

El guió el vam construir a partir d’una llista d’ emocions (tristesa, ràbia, esperança, il.lusió, enyorança…) que ens interessaven.  Vam concretar la llista pensant quina emoció podia ser més interessant en relació amb el tema de l’any.
Finalment vam decidir explicar la història de la Noa i les emocions que sent en el seu retorn al barri.

El nostre plantejament al fer el guió va ser que no calia que tot es veiés al film però havia d’estar present al personatge. El que hem volgut explicar és que:

“La Noa té setze anys. Està trista per la separació dels seus pares; fa dos anys va haver d’ allunyar-se del barri on va créixer, i ara, emocionada per veure tot el que va deixar, ha de tornar amb la seva mare.  L’ empresa del seu pare s’ha arruïnat. Quan arriba, veu que no tot és com abans; els seus amics, l’ambient que hi ha… “

(Localitzacions):

Quant a les localitzacions, totes són del barri de Montbau i Sant Genís. Al principi del taller no ens agradava massa filmar el barri, pensàvem que no hi havia llocs interessants. Fent cinema varem descobrir uns indrets fantàstics i amb moltes possibilitats, de fet, varem redescobrir el nostre barri.

La Noa retorna i passa pels llocs que més records li suggereixen, l’escola de quan era petita, el quiosc, l’esplanada del barri…. Són localitzacions properes a la protagonista i on es fa present el món (tot el que surt de so ambiental ho vam trobar en el moment de rodatge: el so del telèfon del quiosc, la gent del local social, les rialles dels nens i nenes a l’escola…). És gairebé com un documental.

La Marina us parlarà de les regles del joc, del so i de la música

(Regles del joc):
Ara comentarem les tries en relació a les regles del joc:

1) A l’inici comencem mostrant l’estat emocional de la Noa. La protagonista es troba en un estat emocional que expressem cinematogràficament:  la Noa arriba trista, preocupada, abans d’obrir la porta fa la primera mirada.

2) El nostre personatge, en el desplaçament, passa per dos estats emocionals:

1- quan està sola, retroba llocs propers (escola Baloo,….) rès és el mateix, se sent trista, estranya….

2- quan retroba al Guillem, li canvia l’estat d’ànim: se sent feliç, alegra, tranquila, més ella, més solta….

3) Nosaltres abandonem el personatge i anem al món escollint plans on es vegi la vida quotidiana del barri. Són records de la Noa, del seu món. (roba estesa, flors… L’element que ens acompanya en tot el Film: el vent, que fa de nexe visual dels diferents plans.
Ho muntem doncs tenint en compte els colors i el vent. També ens fixem en la direcció del moviment.

(So i Música)

Quant a la música, al llarg del curs hem anat fent un banc de músiques, les hem escoltat i classificat, les hem provat amb diverses gravacions de la pràctica experimental, i ara hem aprofitat per a visualitzar-les mentalment en iniciar el curt….)
D’altres músiques les hem pensat específicament per el film final.

  • Al local social: tenim un so radiofònic, la lletra té relació amb la història.
  • La del final, Lykke Li: els cops de música els relacionem amb els cops d’imatge, aquest fet ens crea molta emoció. Pensem que la música acompanya l’estat d’ànim de la Noa.
  • Hem contactat amb la Lykke li per veure si ens permeten utilitzar la cançó.

La Monserrat us explicarà la planificació i el muntatge

(Planificació):
Després de la concepció global del film i a la fase de planificació,  vam visitar les localitzacions i hi vam fer fotos per saber com serien els plans (per tant vam decidir quins plans faríem en part a classe i en part in situ)

Tots teníem molt clara la consigna de que no faríem  plans “perqué si”. Que cada pla seria especial i tindria contingut cinematogràfic.

Els fragments dels films visionats que més ens van inspirar van ser:
“Un estiu a casa l’avi” per les mirades de la Noa des de la terrassa i durant el recorregut
“La solitud del corredor de fons” pels canvis d’escala
“Funal d’agost, principis de setembre” per passatge per moviment, i
“Viaggio in Itàlia” per mirades i treball per panoràmiques


(Muntatge):
Us expliquem algunes tries concretes.
Per muntar a l’habitació de la Noa, la “mirada” cap el seu diari l’havíem planejat com una panoràmica però com que ja prevèiem que seria massa lenta, vam decidir fer un PLA-CONTRAPLÀ que és el que hem muntat.
També havíem planejat fer un travelling circular a la terrassa quan la Noa està llegint el seu “diari”, però ens va quedar massa mogut i el vam substituir per un pla estàtic.
A l’hora de muntar vam prendre diverses decisions com colocar el pla del túnel al final del film i no amb els trajectes, i treure el pla zenital que quedava massa fred.
El muntatge dels plans del Local Social ens va costar molt perquè no sabíem com encarar el reflex Noa-Guillem i el so dins-fora.

Un cop muntat, els plans que ens han agradat més són
-La silueta de la Noa obrint la porta del balcó G1
-Canvi de pla que va de dins de la terrassa a fora G1
-Túnel amb la Noa allunyant-se G2
-Transfocament del bar G3

(Li dono la paraula a l’Anna que per acabar us parlarà de la concepció global)r

CONCEPCIÓ GLOBAL
Estem satisfets perquè creiem que el curt te unitat en quant als colors predominants (verds, ocres, vermells….. colors càlids) i per la unitat que també es fa present pel vent i el sol.

La Noa vesteix colors neutres (gris, negre, texà) i mocador vermell per ressaltar en els canvis d’escala i en els paisatges que travessa. El Guillem l’acompanya amb color groc seguint amb el criteri de color càlid però visible amb la resta de colors del paisatge.

Dir-vos que al llarg de tot el curs hem après moltes coses, i el procés ha estat en molts moments emocionant. Sobretot ens ha canviat la mirada vers el cinema, ara som més reflexius i mirem el cinema amb uns altres ulls. Gràcies a tots !

Anna, Iris, Marina, Montserrat, Clàudia, Belén, Laura, Ariadna R., Patrícia, Emi, Adrià, Marc, Saray, Rhaiza, Ariadna C., Clara, Júlia, Carla, Daniela, Agna.  Amb l’acompanyament del professional del cinema: Pep Garrido i les professores Isabel i Fanny.


 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *