Els nostres personatges

Dimarts 19 de febrer

Avui hem destinat les dues hores a fer un taller de guió i de creació de personatges. Tothom n’ha fet un i al final, parlant dels diferents personatges i veient quins ens agradaven més la cosa ha quedat així: Hem pensat en dos protagonistes:  

Un noi de 17 anys molt molt crack amb ciències, que passa de la gent i de tot una mica. Com és tan inteligent treu bones notes igualment. És fill únic. Es tan bo que és com que va de superior i li agrada estar sol tot i que podria tenir amics. En el tracte és amable, però mai deixa aprofundir les relacions per aquesta superioritat. Es distant.  

La noia és l’altra prota. Es diu Sarah i té 16 anys. Modernilla, porta roba diferent i es canvia el look sovint. Es molt simpàtica, extrovertida, riallera, desordenada i fa patinatge sobre gel, però tot li agrada, s’apunta a tot el que surt. Els caps de setmana treballa com a monitora de patinatge. És molt independent (s’ha fet a si mateixa). La seva mare és la dona de fer feines de l’institut però ningú ho sap. I no té pare així que s’espavila sola i va a la seva bola. Sempre està envoltada de gent ja que és molt sociable però té pocs amics de veritat. En el fons és insegura. 

Personatges secundaris: Professor Joan Campana. Molt bon tio, sempre ajuda als alumnes, fins al punt d’escriure per ells les respostes dels examens. Es “torpe”. Li agrada molt el futbol i és fanàtic del Barça, etc. Ell serà el professor del crèdit de teatre. 

Història: La Sarah s’apunta al taller de teatre que dóna el profe. El noi, com està per sobre de tot, no presenta els papers de crèdits de lliure elecció i li encolomen el taller de teatre (l’ha de fer si ho si per no haver presentat els papers de preferències). La peli va sobre tots els assaigs i la representació de l’obra i com els dos personatges s’acaben unint doncs ambdos se senten sols (ella sempre s’envolta de gent però finalment se sent sola, a casa sobretot i ell vol estar sol, ho busca, però en el fons no vol, voldria tenir algu amb qui compartir coses). Aquesta unió vindrà perquè ell veu que té una limitació molt gran en fer teatre (per primer cop algo no se li dóna bé) i ella l’ajuda (al principi ell està indignat i no vol ni sentir-ne a parlar). Al final, quan arriba l’hora d’escenificar a ella li entra la por a fracassar i ell serà quan per primer cop ajudi a algú altre.  

De cara a la pràctica hem pensat la següent situación: El primer dia de classe de teatre. Ell estarà indignat, no vol fer el taller. Ella estarà amb les amigues entusiasmada. Hi haurà una confrontació dels dos…no ha quedat molt clar això. No ens ha donat massa temps a concretar la situació….ja veurem!

Deixa una resposta