Som la classe dels garrofers

Som els nens i nenes de 5è, ens hem fet  aquesta foto de grup en el Parc del Guinardó.  Hem anat a veure els garrofers perquè hem triat aquest arbre com a nom per la nostra classe.  Volem penjar aquesta foto en el bloc de cinema  per presentar-nos.  Ens ho estem passant molt bé fent aquest projecte de cinema i estem aprenen moltes coses.

Altres fotografies d’espais buits

Després de la sessió fotogràfica amb l’Estefania i en Sergi, tots nosaltres vem seguir fotografiant espais buits durant la setmana. A continuació podeu veure algunes de les fotografies que vam fer.

 

 

Fotografies d’espais buits de la nostra escola

Després d’una presentació de Cinema en curs i d’haver treballat les pintures i fotografies d’espais buits de grans artistes, hem sortit a fer fotografies d’espais buits de la nostra escola.
A continuació us en mostrem algunes.

 

Descrivim fotos de grans artistes

Mentre feiem la pràctica fotogràfica dels espais buits, també vam fer unes descripcions de fotos i pintures de grans artistes relacionades amb aquest tema. A l’hora d’escriure ens vam fixar en l’enquadrament, en la llum, els colors, les línies… Ens va costar una mica perquè vam intentar utilitzar el vocabulari del món del cinema que estem aprenent. Aquí hem penjat alguns exemples.

Hi ha un camp molt gran amb una part de sorra i al final de gespa, amb un arbre al mig que té dos troncs. Al prat es veuen unes línies  dibuixades que probablement deuen ser  d´ un tractor que ha passat. Més o menys a la meitat de la imatge està el cel, és fosc, no té núvols, però encara no és de nit. La imatge és solitària i dóna la sensació de buit. Ens dóna la sensació que és una tarda quasi nit d’estiu i que fa temps que no hi va ningú.

Lídia, Nico i els garrofets.

En aquest bar està tot tranquil. Es veu que entra llum. Hi ha dues làmpades precioses de diferents formes i amb vidres de molts colors penjades a la paret. Sembla un trencadís. Es veuen dues taules amb tovallons, una Coca- cola,  un saler a cada taula i un cendrer. Està completament buit. A cada taula hi ha quatre cadires. La paret és de dos colors: groc ataronjat i beige.

Elena i els garrofets

Sembla una fotografia d’un barber o d’una perruqueria perquè  hi ha productes per la barba com aquell pot que sembla escuma per afaitar-se. A la paret hi ha una esquerda al costat de la porta i, una mica a la dreta, una escombra. L’estança sembla antiga. A la paret de dalt hi ha un aparell que sembla un telèfon i, en darrer lloc, hi ha un quadre al costat del mirall.

Brandson i els garrofers.

 

En aquesta fotografia podem veure dos lavabos simètrics, però hi ha algunes diferències. El lavabo de la dreta té la tapa de color blanc, i el de l’esquerra la té de color negre. El de l’esquerra té més llum i, d’altra banda, també té una màquina per eixugar-se les mans. Entre mig dels lavabos es veu una finestra vermella, dividida per una paret que els separa. Sembla que els dos lavabos es puguin comunicar, com si no hi hagués paret. El terra i les parets són de rajoles. Els colors principals són el blanc i el vermell.

En aquesta fotografia es veu una cruïlla duna ciutat i als costats hi ha dos edificis molt grans que tenen moltes finestres. Al mig hi ha una rotonda on preserven un tros d’un edifici destruït. A la part de dalt hi ha molts cables, tant els del tramvia com els d’electricitat. Es veu una part del cel que no te núvols. La foto és en blanc i negre. La persona que ha fet aquesta foto ha fet un pla frontal i molt obert.

Arnau i els garrofets

Descripcions d’espais buits

Comencem el curs amb fotografies i quadres de grans artistes d’espais buits. A partir de descripcions d’aquestes imatges, que els mestres de l’escola hem preparat, els alumnes les han dibuixat tal i com se les han imaginat. Després hem constrastat els diferents dibuixos i la foto real. Ens ha sorprès molt les interpretacions tan diverses que cadascú ha fet d’un mateix text. I després ens animarem a fer les nostres primeres fotografies d’espais buits!

La fotografia ens mostra un paisatge de platja de tardor i/o d’hivern. Els núvols tenen diferents tonalitats de grisos, així com també l’aigua del mar. Això ens indica que hi ha hagut o pot haver-hi una tempesta. El que si sabem és que hi ha hagut una crescuda de la marea, que ha sobrepassat les casetes on es canvien els banyistes. Quan la marea ha baixat, ha estovat la sorra fent que les casetes de la dreta quedin enfonsades, mentre que les del davant, estiguin colgades de sorra. El colors vius de les casetes trenca amb la resta del paisatge, tot donant-li un punt de llum a la fotografia. Es veuen també tres elements diferenciats per línies horitzontals com són les casetes, la sorra i el mar. Aquesta uniformitat es veu trencada per la línia perpendicular que formen les casetes de la dreta. Després d’un estiu ple de gent amb molt de moviment, ara tot reposa en calma, només trencat per la remor de l’agua de la mar, el vent i la possible pluja.

La fotografia ens mostra un paisatge de costa.

Pel color del cel i de l’herba que es veu en primer pla, podem dir que està feta a la tardor. Hi ha tres plans interposats en aquesta fotografia. El primer pla ens mostra les herbes seques que tracen una línia horitzontal que les separa del mar, que està en segon pla. El tercer pla és el cel, que també queda separat del mar per una línia horitzontal.

La calma del mar, el cel serè i l’absència de moviment de les plantes, fa que l’espectador percebi una sensació de tranquil·litat, silenci, sol·litud…

La fotografia ens mostra un espai buit, solitari i d’abandó, on sembla que el temps s’hagi aturat. Això es veu reflectit pel fons de les lones que tanquen l’atracció, la manca de manteniment, un terra desgastat i amb taques d’humitat per les goteres d’una teulada malmesa, els ferros de l’estructura del sostre semblen rovellats, però el que transmet amb més força  aquesta sensació, és el cotxe de la dreta sol en un racó. Sembla que la resta de cotxes els hagin recollit perquè encara funcionaven mentre que aquest, com que no es pot aprofitar el deixem. L’enquadrament de la foto fa que es vegi part del sostre de la instal·lació, això fa que s’accentuï més que és un espai tancat, donant la sensació d’abandonament i solitud del cotxe.

La fotografia ens mostra un gran espai buit. Sembla que anteriorment hi hagi hagut una activitat (exposició de quadres, pintures,…) ja que hi ha cadires que estan en el seu lloc i d’altres que han estat bellugades per tal d’estar més a prop de l’activitat que s’hi realitzava. Les cadires, les baranes laterals i les columnes verticals, marquen una profunditat de camp molt gran. Ens indiquen que l’edifici té una llargada considerable. Trenca l’harmonia de les línies la imatge de l’escala, ja que va de dreta a esquerra i, d’esquerra a dreta de la imatge en diagonal. El fet que la diagonal vagi de dalt a baix, dóna la sensació que l’autor vol que baixem per aquesta escala. Com si fóssim les úniques persones que estem dins aquest edifici. El que més sorprèn, és que només hi hagi una finestra a mà dreta per tot l’edifici. La resta de la llum, entra per la part del sostre vidriada.

La fotografia ens mostra una casa antiga on hi apareixen dos espais interposats. El primer espai és on hi ha una estufa de llenya o carbó, una taula amb plats i menjar al damunt, una cadira i un calendari on sembla que el temps s’hagi aturat. També podem deduir que hi ha una finestra a la dreta, ja que s’hi veu molta claror. Per tant, podem deduir que l’estança es fa servir de menjador. En segon terme, veiem la part de la cuina, una estança fosca i a l’esquerra, un altre espai que pot ser un dormitori. L’autor fotografia part del sostre per donar la sensació que la casa o el pis són de dimensions reduïdes. Les habitacions queden molt ben definides per les línies paral·leles que marquen la paret i el sostre.

En aquesta pintura es poden identificar quatre espais interposats. El primer espai és el de la sala on la llum entra pel darrera de la persona que observa el quadre. El segon espai no es veu. S’intueix que hi ha una altra estància ja que la porta de la dreta és  oberta. El tercer espai és el que queda entre la primera sala i la darrera. Hi ha poca llum ja que deu ser un espai de pas. També podem identificar una dona que va vestida de negre a la part dreta de l’estança. El quart espai és la sala del fons. És la més llunyana però és la que té més llum natural. La sensació que ens dóna aquest quadre és silenci i solitud, ja que si ens fixem bé, les úniques peces de mobiliari que hi ha, són una cadira i un quadre que hi ha a la primera estança. Els colors utilitzats són l’ocre, els grisos i el negre.