AINA: preparació i filmació del minut

Jo vaig pensar a fer la sortida dels alumnes de primària de l’escola Sant Vicenç, però comportava molts problemes, drets d’imatge, si els nens es quedaven mirant la càmera… etc. Així que vaig pensar a gravar als Marbres Castellet, però no em va convènçer la idea perquè  hi havia molta pols i tot era molt fosc.
Al cap d’uns dies vaig anar a veure uns amics que jugaven a hoquei, així que vaig pensar a gravar-los. Vaig parlar amb un amic per si podria gravar.
El meu sonidista, va ser el Xavi, el meu ajudant de càmera la Sonia i el Making Off la Kelly.
Creia que el meu minut Lumière sortiria bé, ja que tenia un equip de rodatge molt bó.

dscn0764_800x600img_4087_800x6001img_4092_800x600

img_4117_800x600

Finalment però, el meu minut lumière no va sortir com jo havia previst, perquè em pensava que aniria malament.Tenia la sensació que seria molt vist, poc original i que fallaria alguna cosa, però la veritat és que estic molt contenta de com va sortir. Gràcies als voluntaris que van fer possible que pogués gravar el meu minut a Hoquei i a tot l’equip de rodatge.

I també als professors que gràcies a ells van fer que sortís bé el minut. M’ha sorprès que no hi hagués cap fallada! Pensava que els jugadors començarien a fer el pallasso, però la veritat és que n’estic molt contenta!

NATÀLIA: preparació i filmació del minut

img_4520_800x600

Primerament, he de dir que he patit molt, no tenia ni la més mínima idea de què filmar. Primer vaig pensar a gravar com feien xocolata, però és clar jo pensava en el procés artesanalment, i quan vaig anar a la fàbrica i un bon home em va fer de guia per tot arreu vaig adonar-me que el procés estava molt mecanitzat. Per tant, em va desil·lusionar moltíssim, però amb la pluja d’idees també tenia pensat fer el paisatge del cremallera de Montserrat. Però com que a l’Oriol se li va acudir abans jo, ja no ho vaig poder fer. Per la raó que fós ho va deixar córrer i me la vaig fer meva. Vaig haver de trucar als FGC i em van passar amb una noia molt amable, Laura Vives, i ens va facilitar els bitllets d’anada i tornada gratuïtament.

No tenia gaire clar quin enquadrament triaria, consegüentment hi vaig anar un dissabte amb els meus pares, i ho aprofitàrem per fer una excursió. El paisatge que vaig veure em va entusiasmar… Quan ho vaig tenir més clar, encara que el Lluís em fés preguntes, trampes i jo hi repensés molt -en certa manera va anar bé- perquè ho vèiem des de diferents punts de vista. Fins que al final, pensant i pensant ja vaig estar del tot segura de filmar-ho a Montserrat, encara que no sapigués del tot bé el que i a més havia de tenir en compte el temps que faria o si pel que fós es presentava algun imprevist… Finalment em vaig decidir i en vaig sortir convençuda de fer-ho. L’enquadrament ja el decidiria allà mateix, al lloc en qüestió.

Un cop enllestit, el minut Lumière, he de dir que la sensació va ser impressionant!


img_4537_800x600img_4554_800x600img_4560_800x600

No pensava que em posaria tan nerviosa, no pensava que patiria tant, i no pensava que hi hauria un paisatge tan especial.
Com a conclusió vull ressaltar que ha estat un minut una mica sorpresa, encara que més ho ha estat quan l’he vist, ja que no sabia com hauria captat el so, ni com hauria enfocat la llum etc… Un cop vist penso que he aconseguit el que volia tot i que el primer mig minut semblava que no s’acabaria mai, tan negre i fosc, però potser aquest és un dels efectes no buscats que crea expectació i sorpresa quan a la sortida del túnel la càmera capta aquell paisatge tan fantàstic que ens deixà a tots bocabadats.
Només en arribar al cremallera preparàrem les coses, i després amb la càmera vam preparar l’enquadrament i el tipus de llum, cosa que no sabia si sortiria bé a la sortída del túnel, perquè més enllà entrava molta llum, però a l’altre costat hi havia una altra tipus de llum, patia per si després sortia com cremat o… No ho sé, mil coses!

Però quan em vaig emocionar moltíssim és quan tot el cremallera estava ple i quedava mut, ningú xerrava, pel sol fet que jo gravava. M’ha fascinat aquest respecte i aquesta sensació…

Després de tants nervis i tanta tensió (que em va durar gairebé tot el dia…) m’ha entusiasmat fer-ho i sentir el que se sent en fer un film.

M’encanta Cinema en Curs.

CLARA: preparació i filmació del minut

El meu minut Lumière el vaig decidir el mateix dia que van explicar en què consistien les vistes Lumière. Al principi no sabia si filmar el mercat o un partit de futbol de nens petits. Al final em vaig decidir pel mercat. Quan ho vaig tenir clar vaig anar a mirar des d’ on podia enquadrar, si des d’ un balcó o des del mercat mateix. Un dia vaig anar al mercat a las 8h del matí per veure com el muntaven i vaig fer fotos, i el mateix dia també hi vaig anar a las 11:15h. Em vaig adonar que hi havia molta més gent, i vaig decidir de rodar durant aquella hora.
El dia que havíem de filmar, primer vam rodar el minut de la Kelly que era l’arribada de l’autobús, després vam anar a gravar el de la Sonia que eren les obres del C/Gran, i finalment vam anar al mercat a gravar el meu minut.

dscn0862_800x600pb130293_800x600pb130296_800x600

Primer hpb130300_800x600avia pensat gravar  des de l’Aina Tex, però al final em vaig decidir per gravar en un altre lloc, i vaig gravar un passadís del mercat. Al principi del passadís hi havia dues parades de fruites que quedaven bé pel color de la fruita i dels tendals de les parades. La gent gran que passava per allà es quedava mirant la càmera, i alguns demanaven què fèiem. Al principi no estava nerviosa, però quan vaig pressionar el botó de gravar, em vaig començar a ficar nerviosa per si no quedava bé. Fet i fet, aquell minut es va fer molt llarg, però finalment va quedar bé. El meu grup de rodatge era: Sonia-making off, Kelly-ajundant de càmera, i l’Aina- sonidista.

Quan vaig acabar de gravar ja  vaig estar tranquil·la. El minut m’ha agradat tal com ha quedat.


YASMINA: preparació i filmació del minut

GRAFFITI

Doncs el minut em va venir al cap gràcies al meu germà. Vaig gravar un noi pintant un graffiti . La veritat és que això de gravar un minut i que no puguis fer proves ni res, preocupa una mica, però jo confiava en què sortiria bé. Estava una mica nerviosa perquè no sabia que la filmació  costaria tant . Bé, el cap de setmana abans de rodar vaig anar a veure com pintaven i vaig acabar de decidir on posaria la càmera. De passada vaig filmar una mica per fer-me’n una idea. Sobretot el que més m’agradava del meu minut és que gravaria una acció que havia vist fer moltes vegades al meu germà i que jo mateixa havia fet quan l’havia acompanyat . És evident que em tocava molt de prop! Vaig creuar els dits i vaig esperar que sortís bé.

img_4294_800x600img_4309_800x600img_4310_800x600

Després d’aquest procés, el passat dimarts dia 17, vaig anar a filmar al dipòsit del Pont de Vilomara. Un cop gravat em pensava que havia anat bé, però no sabia si em semblaria una mica avorrit. Pensava que els minuts dels meus companys eren més interessants i que hi havia més moviment o això creia. La veritat és que em va sortir com jo volia però em va ser difícil trobar l’angle d’enquadrament perquè depenent dels diferents angles el minut es veia de manera diferent

Estava una mica nerviosa perquè no sabia amb precisió si el minut sortiria com jo volia o no sortiria bé o passaria alguna cosa… però finalment crec que ha sigut una experiència molt bona. Per sort, no hi va haver cap problema amb el meu equip de rodatge i el minut té molta vida i transmet alegria perquè té colors molt vius. Per aquest motiu és diferent a tots els altres minuts.

KELLY: preparació i filmació del minut

Al principi volia gravar a la pizzeria del poble, però quan vaig anar a demanar permís em van dir que no. Llavors vaig triar la meva segona opció que era gravar la parada del bus del parc del Pi, on només es veuria quan la gent baixa del bus. Els professors em van dir que anés a fer fotos i a demanar quan arribava el bus i quin dia baixava més gent. Em van dir que el divendres el matí, ja que hi havia mercat i després vaig fer fotos. Però com que hi ha un fanal que ens tapava el bus, vaig agafar un conus i el vaig posar una mica més endavant perquè pougués parar una mica més enrere. Al meu grup hi havia  la Clara, l’ Aina, la  Sonia, la Maria i l’Oriol.

dscn0953_800x600pb130208_800x600pb130208_800x600

pb130204_800x600

De tota manera, el meu minut lumière no va anar com jo vaig pensar que aniria. A les 8 del dematí vaig a anar a la plaça del Pi. Vam començar a plantejar on podia col·locar la càmera i al final la vaig posar a sota de la vorera on es podia veure l’autobús i la gent que baixava. Vam començar a preparar la càmera i vaig ordenar a la Maria i l’Oriol que quan l’autobús vingués em fessin un senyal per començar a gravar. Ja havíem posat la cinta i al minut següent veig que l’Oriol em comença a fer un senyal i vaig prémer el rec. En aquell moment estava molt nerviosa. Anava venint l’autobús i em vaig adonar que a dins només hi havia una persona. Quan ja havia baixat la persona per sort meva i del minut veig que el conductor baixa i comença a mirar el motor. Aquesta acció va donar vida al minut i es va crear expectació i cert suspens. Definitivament, ha quedat molt bé.

Els primers plans

Plans filmats el dimarts 13 d’octubre

Grup 1: Maria, Ana, Aina, Kelly

Grup 2: Xavi, Sònia, Clara, Oriol

Grup 3: Héctor, Natàlia, Josep M, Yasmina, Nerea

Mirem un quadre

PERSISTÈNCIA DE LA MEMÒRIA

Aquest quadre de Salvador Dalí ens ha agradat perquè hi veiem tres rellotges deformats i tous, semblen tenir la textura d’una espelma que s’està fonent. No hi ha moviment perquè els rellotges sempre mostren la mateixa hora. Hi ha un rellotge diferent perquè per damunt sembla que s’hi passegin formigues. Es troben situats a diferents llocs d’una platja deserta.Un sobre d’un tronc, l’altre sobre una mena de taula, i un altre sobre un animal marí que surt de la terra. Els colors són vius: grocs, blaus, però a la dreta hi ha tons marrons i negres.   

dali_presistencia_de_la_memoria

Sessió fotogràfica: un passeig per Sant Vicenç.

Hem recorregut els voltants de l’IES Castellet per fer unes fotografies on les textures, formes i colors fossin els protagonistes.

Ens ho hem passat molt bé ja que hem descobert racons molt macos amb els quals habitualment no ens fixem. Vam descobrir petits detalls, i vam fer unes fotografies molt espectaculars que les podeu veure tot seguit.


1_800x600

d2_800x600

Comencem el taller

En la primera sessió de Cinema en Curs, vam fer una petita presentsessio-6-10ació de cadascú i vam conèixer la Núria. Ens va ensenyar la càmera amb què gravaríem i vam veure una bobina d’una pel·lícula. Va ser molt curiós. Vam estar parlant dels materials que es necessiten per gravar una pel·lícula i dels diferents càrrecs o funcions que tindríem durant el rodatge. Per finalitzar la sessió vam estar veient trossos de pel·lícules i  vam haver de comptar els plans que tenia cadascuna.


A la segona sessió amb la Núria, ens vam dividir en 3 grups. Ens va ensenyar com es deien les eines que utilitzaríem per gravar.

Després vam haver de pensar un pla, i el vam gravar, utilitzant tot el que ens havia ensenyat.

sessio-13-10-dsc00028sessio-13-10-dsc04027sessio-13-10-dsc04036

sessio-13-10-dsc040511sessio-13-10-dsc04032sessio-13-10-dsc040681

sessio-13-10-dsc04091sessio-13-10-dsc00033