SAC D’IMPRESSIONS

Avui, hem fet la primera sessió amb la Meritxell. Ens ha presentat el tema del “personatge i el món”.

Cada un de nosaltres ha pensat en situacions relacionades amb el seu món i amb diferents sensacions i sentiments… Hem començat el nostre “SAC D’IMPRESSIONS” que anirem completant al llarg del curs

De sobte,  un dia miro el magraner i veig  que ja no hi queden magranes i em ve al cap un sentiment de tristesa, se m’ha escolat el temps entre els dits. SAM

Quan vaig pel carrer i no hi ha ningú, hem sento sol i buit (exemple:  m’enfado amb els pares).

Anant a la platja amb el gos, m’estiro al costat de l’aigua. Sentir les ones em relaxa i em fa pensar. ISAAC

Alguns cops quan estic en un lloc alt i veig unes vistes de camins i arbres, em relaxa. FLOPI

M’engresca jugar a dins del mar  quan l’aigua és brava, i la força de l’aigua m’envesteix i em fa fer tombarelles. NAMRUD

Al mig del parc, mirant els núvols, les fulles que cauen de l’arbre, la papallona que passa per davant dels meus ulls em dóna una tranquil·litat de ser lliure. JORDINA

A dalt la bici, pedalant cap als Àngels,  em sento cansat viu i lliure.  MARC

Surto de casa, no és ni clar ni fosc. Un cel rosat dóna tenebrositat a la silueta d’una casa vella.

Sempre la contemplo, i em fa sentir alegre perquè reflexiono pensant que aviat començarà un nou dia. OLGA

Plou. Sota el paraigua sento nostàlgia o alegria. D’alegria en sento perquè puc saltar i córrer per les basses. JÚLIA.

Quan vaig al bosc em sento acompanyat pels animals. VÍCTOR

Quan de dia miro per la finestra de casa meva, el soroll dels cotxes que passen per la carretera m’acompanyen. En canvi de nit em sento trista, no sento cap soroll. YOSRA

M’engresca jugar a dins del mar  quan l’aigua és brava, i la força de l’aigua m’envesteix i em fa fer tombarelles.

És agradable sentir la cançó del mar quan passejo amb el gos. ISAAC

Sento que el meu cos s’encongeix quan la immensitat de gent m’envolta.

Al pati m’assec a la balla i observo: els arbres no tenen fulles, ja és tardor.

Quan vaig a la platja i m’estiro, em relaxa escoltar amb els ulls tancats el soroll de les onades. Caminant cap a l’escola trobo bonic poder veure com la llum del sol il·lumina les fulles dels arbres molles de rosada. NINA

Quan estic estirat, sense estar en cap lloc en especial, em relaxo i veig el món que m’envolta.DAMIÀ

 

RODATGE MINUTS

 

RASPALLANT

Després de veure el minut ens vam adonar  que ho podríem haver fet diferent:

Com per exemple que la Mercè, la mestra, s’hagués posat en un altre lloc o també hagués estat  bé que els nens s’haguessin esverat més, estaven molt tranquils i quiets, parlaven molt poc.

Però no tot és negatiu també hi va haver coses bones com per exemple que el treball en equip  va ser molt bo, ens vam entendre molt bé entre nosaltres.

També va quedar bé que aparegués el gos a mig el pla.

Ens hagués agradat poder-lo veure  just després de gravar-lo.

Isaac i Musa

ARRIBA EL TREN

Quan el tren estava en el punt que havíem decidit, li vaig picar fluix a l’espatlla a en Damià perquè comencés a gravar.

Em va agradar perquè en 1 minut vam tenir temps que el tren parés i tornés a marxar.

Quan l’hem vist he pensat que l’enquadrament va quedar molt bé. Vam saber triar-lo bé. Jo crec que està bé perquè es veia que el tren ve d’un cantó i va anant cap al mig de la pantalla.

En quan el so, m’hagués agradat que es sentís més gent parlant, i el so dels ocells. També seria més interessant si  baixés o pugés més gent.

Júlia

A l’arribar a l’estació,  ens vam trobar que uns homes tallaven l’herba i els hi vam haver de demanar que si podrien parar quan vingués el tren i ens van dir que sí. Quan vam acabar de filmar els hi vam donar les gràcies.

Quan la Júlia em va picar l’espatlla, em vaig posar  nerviós i vaig clicar tres cops REC.

Després de veure el vídeo,  per mi ja estava com m’havia imaginat i m’ha encantat.

Damià

ENTREM, SEIEM I MENGEM

Ens va costar molt trobar l’ enquadrament perquè volíem que es veiés quasi tot el menjador.

Hi havia nens i nenes molt trapelles que segur que no varen escoltar quan els hi vàrem dir que no miressin a la càmera.

Era difícil trobar l’ iris i el final el varen trobar però l’exterior que es veia per les  finestres  va quedar cremat.

Entre tots dos vàrem  triar  la llum i l’enquadrament, ens vam posar d’acord, tot i que vam discutir  perquè tots dos volíem fer de càmera. Al final vam decidir que en Guillaume portava els auriculars, la Jordina gravava i controlava el temps i en Mohamadou aguantava la perxa amb el micro.

El minut va quedar molt bé, llàstima que el carrer va quedar una mica cremat.

Jordina i Guillaume

POLLANCRES  A TERRA

A l’hora de muntar l‘equip de so, vam tenir un problema i és que  quasi ens cau la càmera a terra quan el que aguantava la perxa va estirar massa el cable del so, per acostar-se  al camp de pollancres.

Pensem que el temps estava ben calculat i justament va passar el que volíem que passés, veure caure els dos arbres.

Trobem que l’imprevist del cotxe al final afavoreix al nostre minut i marca més l’acabament del minut.

Gravar el minut és una activitat que val la pena de fer, hi ha d’haver molta preparació al principi però un cop està tot muntat passa volant.

Nina Busquet i Lemba Anaya

RECOLLIDA DE PORCS

Va ser un dia que ens vàrem aixecar ben d’hora per gravar el minut a Parlavà. Parlavà està situat a la comarca del Baix Empordà a prop de Rupià i Torroella de Montgrí. De Bordils a Parlavà hi ha 12,3 km i en cotxe  tardes 19 minuts en arribar-hi.

Vàrem arribar a la granja a un quart de nou. Mentre esperàvem el camió vam tenir temps de preparar l’equip de rodatge i de parlar amb en Joan, l’amo dels porcs.

El que volíem gravar era quan els porcs sortien del portal, veure que l’ascensor els pujava al camió i que els altres porcs s’esperessin, però els següents porcs es van desviar cap a un altre lloc i només veiem un porc que entra i surt del pla.

Estem satisfets del que hem gravat, va ser divertit i el minut  de gravació passa molt ràpid.

Manel i Víctor

EL PATI

Trobo que va ser molt divertit gravar el minut. Sobretot  em va agradar fer de sonidista, ja que ho vaig escoltar tot pels auriculars.

Quan vam començar a gravar, no hi havia gaire moviment. Al final ja ni havia molt més. La mala sort és que quan vam parar de gravar van marcar un gol. M’hagués agradat, per què era el que havíem previst.

És difícil calcular quin és el millor moment per començar a gravar.

Maria


CLASSIFICACIÓ D’ÀRIDS

El dia del rodatge estàvem molt emocionades per fer el nostre Minut ja que no n’’havíem gravat mai cap..

Creiem que va estar bé la idea del nostre minut  perquè hi ha molta gent que no ho ha vist mai.

El dia que vam anar a “Àrids del Ter” i ens van explicar com funcionava vam pensar que estaria bé de gravar el camió descarregant i en un minut tindríem temps, de què el camió buidés tota la sorra, l’inconvenient era que no es veien les pedres com pujaven per la cinta, era impossible poder-ho veure.

Carla i Zorana

GOS NET

Ens va agradar l’enquadrament triat perquè es veia molt bé el gos i la veterinària.

Després de veure’l com ha quedat, hem vist que tot i que es veia poca estona com l’assecava amb l’assecador s’ha pogut veure i   ens pensàvem que potser no hi hauria temps. Tot i haver parlat amb la veterinària ens era  difícil preveure la durada del bany.

Pensem que hagués estat millor que durés una mica més, però ja sabem que només pot durar un minut. També hagués quedat bé que es veiessin més coses de la botiga però era inpossible.

Estem satisfetes!

Ariadna i Laura M.

PLUJA DE PEDRES

Vam buscar aquest enquadrament, perquè es veien caure les pedres seleccionades segons la grandària i feia molt de soroll.
Va ser difícil trobar l’enquadrament idoni. Ens van recomanar que ens poséssim lluny perquè les pedres que queien no ens toquessin.
Abans de començar estàvem molt nerviosos ja que una vegada gravat el minut no es podia repetir. Era difícil saber en quin moment havíem de començar i pensem que vam començar una mica massa aviat perquè just quan acabava el minut començaven a caure moltes més pedres
El que ens va sortir bé va ser el so que anava de fluix a fort i quan veus per primera vegada el minut no saps de què és aquell soroll tant fort.
Al fons hi havia sorra molt fina que anava caient a poc a poc però en el minut no es veu perquè era molt lluny

Quan vam acabar ens vam sentir molt relaxats, ja estava gravat el nostre minut .

David i Yosra


PREPARACIÓ MINUTS

Estem planificant els Minuts Lumière i hem escrit  el que hem de tenir en compte abans de gravar:

Què volem gravar i en quin lloc.

Quin dia i quina hora serà la millor. Pensem amb la llum que hi pot haver a diferents hores del dia.

Hi ha d’haver acció durant un minut. Han de passar coses.

La càmera no es podrà moure

Només podrem fer una presa.

Gravarem sense utilitzar el zoom.

Mentre gravem no podrem modificar cap paràmetre( enquadrament, enfocament, so, diafragma…)

Hi pot haver algun imprevist?

Haurem de pensar bé quin és el moment que volem començar a gravar perquè hi hagi temps de veure tota l’acció que ens agradaria.

Aquests són els enquadraments que hem triat per alguns dels nostres Minuts Lumière.

 

ESPAIS BUITS-DEVESA DE GIRONA

Després de visitar el museu del cinema, vam anar a dinar a la Devesa de Girona i en veure-la vam pensar que havíem de fotografiar aquells espais buits.

MUSEU DEL CINEMA

El dimecres, 23 de novembre de 2011,  vam anar al museu del cinema i a la Devesa de Girona.

CÀMERA FOSCA

Sabeu què…

El que més m’ha sobtat…

Ha estat l’habitació fosca, una habitació gents il·luminada, de color negre.

Un foradet de llum fa que es projecti el que es veu a fora, a partir d’aquella obertura.

Mai ho havia vist! És màgic!

CÀMERA FOSCA

L’habitació fosca, oh! que negra!!!És preciós veure les palmeres de la plaça amb la gent que l’envolta!!!

PRAXINOSCOPI

Gira i gira praxinoscopi, mira’t al mirall i balla i torna a ballar fins que paris de rodar. En el museu del cinema!!!

MIRALLS

1, 2, 3 , 4 miralls. Jocs de miralls, et pots imaginar 100 tu o jo

LA RODA DE NEWTON

A la roda de Newton, colors barrejats,  si rodes i rodes molt i molt ràpid pots veure el color més clar del món, el blanc. Si deixes de rodar el color blanc se’n va.

 

ESPAIS BUITS

Després de fotografiar diferents espais buits de l’escola i el poble, cada un de nosaltres ha escrit una tirallonga per acompanyar les fotografies.

Jordina

Mira, mira!  Colors!,

blavós del mar,

blau turquesa,

verd maragda,

verd oliva,

vermell ataronjat,

vermell roig,

blanc grisós,

blanquet dels núvols,

gris cendra, grisós

ocre del terra.

El meu espai, buit de colors

 

Carla

 

Camp,

sembrat,

serè,

buit,

dia fosc,

ennuvolat,

gens il·luminat,

espai sense fi,

espai lliure!!!

 

 

 

Ariadna

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Voltes,                                                           Jardineres,

Portes,                                                          Alegries

Parets,                                                             Línies,

Sostre                                                           Relaxada

Bigues                                                          Tranquil·la

Galeries,                                                         Plàcida

Verd clar,                                                     Despreocupada

Verd fosc,                                                            Feliç

ESCOLA

 

Isaac

Camí llarg,

camí profund,

camí inacabable,

camí estret ,

camí tancat,

camí laberíntic,

camí fosc,

camí clar,

camí  pampalluga,

camí especial.

Un camí per SOMIAR

Un camí amb distints  FINALS


David

 

 

 

Blanc intens,

vermell i verd,

blau i blanc.

Ombra impressionant.

Sensació de selva.

ESPECTACLE DE COLORS!.

 

 

 

 

 

Fatu

 

 

Passadís

llarg

fosc.

Columnes

ombres

llum

Ratlles

galeries

fins el fons.

 

 

Nina

Trist camp

d’arbres,

fulles,

troncs,

rangleres.

Ennuvolat,

dia gris,

mata l’alegria.

 

A mi no em mata l’alegria,

per tant estic content .

Dins del paisatge hi entro jo:

Visca l’alegria!

Fora la tristor!

 

 

 

Damià

 

Asfalt,

escola,

carrer profund.

La furgoneta

es camufla

dins l’ombra

que es fon

amb aquest bell arbre.

 

 

 

 

Guillaume

Casa,

tancat,

escampat,

immens,

arbres,

plantes,

humit,

sec,

verd,

marró

HARMONIA

 

 

Marc

Al

pou

del

pati

hi

ha

un

nen

sol.

 

 

 

 

Júlia

 

 

Fulla,

branca,

copa,

tronc,

arbre,

terra,

renglera,

camí de retorn

s’enfila al cel.

 

 

 

 

 

 

Maria

 

Despullat,

desvestit,

ARBRE

Buit,

solitari,

CARRER

Ennuvolat,

apagat,

DIA

Sola,

tranquil.la

EM SENTO

 

 

 

Namrud

Captivador

Encisador

Pletxariós

Bonic

Fantàstic

Fresquet

Humit

Assolellat

Acolorit

Diferent

Resplendent

i sobretot  MÀGIC

 

Mohamadou

 

 

 

Camí llarg,

cel brillant,

arbres preciosos,

ombres llargues,

terra marró,

herbes verdes.

 

 

 

 

Musa

Blau

Verd

Ocre

Gris

Negre

Vermell

COLORS

Pista

Porteria

Xarxa

Banc

PATI

 

Olga

 

Verd,

marró,

blau,

grogós.

fulles,

troncs,

ombres,

sol.

Tranquil·litat,

soledat,

feina,

concentració.

Estima l’ofici.

 

 

Laura M.

Poble

net ,

polit.

Arbres,

fulles

verds,

grocs,

vermells,

POBLE  TRANQUIL

 

Víctor

Vermells,

taronges,

arbres,

blau,

blanquinós,

pedretes,

sorra,

terra,

paret,

pioxa,

ombra gris,

componen  la “pista vella”.

 

 

Alba

 

 

Fileres d’arbres i canyes,

ombres al terra,

peus  que s’enfonsen,

emmarco l’entorn,

bellesa del paisatge,

camí il·luminat.

Espai de llibertat,

horitzó cap  a l’infinit.

 

 

Iman

 

Els arbres i l’herba,

les cases i el camí,

la soledat.

Es el meu destí.

Cada cop,

que hi passejo,

em dóna la sensació.

de tranquil·litat

 

 

 

 

Laura V

 

Mireu quins  arbres.

Mireu quin sol.

Mireu les fulles.

Mireu els ocells.

Mireu quins núvols.

Mireu quines ombres.

Mireu aquest espai buit.

 

 

 

 

Yosra

 

 

 

Pista de  futbol,

Ombra dels arbres,

Pilota  a la cistella,

Llum  del sol ,

Gol a la porteria,

Bancs per assentar-hi ,

Així es al nostre pati !!!

 

 

 

 

Sam

És gris

i groc.

És buit

i desert.

Una paret

i una finestra.

Una xarxa

a una porta.

Ratlles blanques

i vermelles.

La pista de futbol.

 

 

Lemba

 

 

1,2,3,4,5,6

arbres,

7,8,9,10,

finestres

Fins el punt

de fuga,

que tots junts

em marquen

el camí.

 

 

Zorana

Un espai ?.

Una casa?,

no com les altres!

Avorrida,

solitaria,

misteriosa,

trista,

amb herbes,

moltes herbes,

ombres.

 

 

 

Flopi

 

INDRET:

extens,

espaiós,

verd,

blau,

fresc,

agradós,

Dia assoleiat per jugar..

 

 

 

Manel

 

Pista,

porteria,

grades,

xarxa,

pal,

silenci.

soledat,

GOL!

 

 

 

Alexandra

 

 

 

Dia ennuvolat,

arbres amagats,

pollancres en filera,

herba verda,

camí de terra,

i al fons la casa.

 

 

 

 

 

 

Colors,

arbres,

carrer buit,

fulles a terra,

cel gris,

Ha arribat la tardor.

 

 

 

LA CÀMERA FOSCA

Comencem  el curs amb una pràctica fotogràfica.

Hem fotografiat espais buits de l’escola amb una  càmera fosca i després els hem revelat.

Una experiència fascinant!

 

MATERIAL  NECESSARI

-Càmera fosca

– Habitació fosca

-Líquids: Revelador, aturador i fixador

-Tres cubetes de plàstic

-Tres pinces

-Paper fotogràfic

-Llum vermella

PROCÉS

1.- Preparem els líquids per revelar la fotografia

2.- Deixem l’habitació fosca, només il·luminada amb la llum vermella, perquè el paper fotogràfic és sensible a la llum i l’ única que no li afecta és la vermella.

3.-Posem el paper  fotogràfic dins de la càmera fosca.

4.- Tanquem la càmera i  l’objectiu, abans de sortir de l’habitació, perquè no hi entri ni un raig de llum.

5.- Sortim a l’exterior i triem el lloc on volem fer la fotografia.

6.- Obrim l’objectiu de la càmera i esperem quatre minuts perquè la llum cremi el paper.

7.- Tanquem l’objectiu i tornem a l’habitació fosca.

8.-Obrim la càmera i traiem el paper fotogràfic.

9.-Posem el paper fotogràfic a dins del líquid revelador, fins que es veu la imatge.

10.-El canviem en el líquid aturador uns quinze segons.

11.- Introduïm el paper fotogràfic en el fixador durant uns  minuts. El fixador elimina els alurs de plata que no han estat impressionats (que no s’han tornat negres),  farà que en el futur la imatge no es torni negre.

12.- Acabem ficant la imatge durant trenta minuts en aigua.

13.- Finalment s’estén perquè s’assequi.

 

 

MUNTEM LA CÀMERA!

 

ENS PRESENTEM!!

 

Hola, som els nois i noies de 6è de l’escola de Bordils, poble  situat a la comarca del Gironès. Estrenem el bloc amb  les presentacions i la foto de tot el grup perquè ens aneu coneixent.

Lemba, Nina, Carla, Olga, Ariadna, Maria, Júlia, alba, Zorana, Fatu, Laura M, Marc, Manel i mOhamadou.

Flopi, Guillaume, Víctor, Musa, Montse, Iman, Laura, Alexandra,

Jordina, Yosra, Namrud, Sam, David, Damià i Isaac.

Em dic Olga!

Visc en un poble petit envoltat d’un rec, un riu, una riera i un torrent. Hi ha un espai, que es diu el Ban,  ple d’arbres de nom pollancres. Estan plantats en files rectes, als quatre vents, a mi m’encanten! El Ban té un inconvenient, està ple de mosquits i per aquest motiu no hi vaig tant sovint. Si no n’hi hagués, hi aniria més. Prop del ban hi ha un indret on m’hi trobo molt bé. Està ple d’arbres molt alts i en alguns m’hi enfilo. Hi solem anar amb les amigues i a l’estiu posem alguna vegada els peus a l’aigua. Abans hi havíem construït una cabana, però algú la va fer malbé. Vaig tenir un disgust, però tot i així hi vaig sovint! Aquest lloc es diu la palanca.

Trobo que fer esport està molt bé. Jo jugo a voleibol, perquè és l’esport que es juga a Bordils. Només  hi juguem les nenes, a handbol hi juguen els nens.  També m’agrada fer excursions i pujar muntanyes. Fa dos anys que el mes de setembre pujo al Bassegoda, una  muntanya especial per mi.

A Can Piano, una casa gran i vella que a mi m’encanta, hi viuen els meus avis.  Allà hi tinc un gat i el veig cada matí abans d’anar a l’escola. Amb ell jugo i amb l’avi i l’àvia riem molt.

A casa m’entretinc tocant el piano, fent deures, mirant el correu, sortint a jugar, a vegades a fer fotos. Trobo que la càmera es molt interessant, per això vull iniciar el projecte de cinema en curs, ja que gravar no ho faig gairebé mai.

Espero que ens coneguem ben aviat!!!

 

Em dic Maria.

Quan no conec algú sóc bastant vergonyosa, em quedo callada fins que no em fan una pregunta o fins que començo a agafar confiança i a coneixer a les persones, aleshores la vergonya se’n va. En canvi m’excito, salto, crido em poso contenta, quan marquem un gol al pati de l’escola o quan estem a casa, al jardí o a les habitacions, soles amb la meva germana i amb un germanastre que tinc. Tinc 2 germanastres més.

Sóc de Sarrià de Ter de tota la vida, però ja fa 3 anys que visc a Bordils amb la meva mare i amb la meva germana. El meu pare viu a Sarrià de Ter.

M’ho passo be patinant amb patins de línia, muntant a cavall, anant al cinema, i sobretot, anant amb les amigues a fer excursions amb bicicleta, fins la Palanca o l’alzina.

Llegir contes o llibres d’aventura, d’imaginació, de misteri i d’humor, m’encanta  per què em criden l’atenció.

El meu menjar preferit és l’arròs Crec-crec, arròs bullit saltejat amb pebre i sal, i també les mongetes blanques saltejades amb pebre i sal.

M’entristeixo quan la meva gata pareix i hem de donar tots els gatets petits.

De gran voldria ser farmacèutica, si no ho aconsegueixo  intentaré ser pediatra, i si no el que sigui per poder viure bé amb la meva gata.

Espero poder llegir la ben aviat totes les presentacions.

 

Em dic Zorana.

Vaig néixer a Sèrbia, un país bastant petit. En arribar a Bordils l’any 2005, vaig conèixer a moltes nenes que encara estan a la classe. Recordo que jugàvem a quina era la més maca. Jo tenia molta por perquè no sabia parlar català, però em va ser fàcil aprendre’l,  Sé que vaig deixar a moltes persones que m’estimaven, amigues, familiars,  gent del poble, la casa,… El meu pare viu a Croacia i a ell també el vaig deixar, però ens ve a veure alguns cops. Encara recordo el nom del poble on vivíem i on encara viu la meva àvia, es diu Kikinda.

Actualment visc a Juià en un pis. Tinc un gos que es diu Ben i dos gats en Miny i en Miky. Quan  arribo a casa, en acabar l’escola, ells estan amb el gos i comencen a miolar quan em veuen. Surto a passejar  el gos  i ells venen, més tard quan tornem jo els hi tiro la pilota i juguem, miro qui es el mes rapit, qui agafa la pilota.

Tinc dos germans, un que es diu Pere i l’altre Jordi, ens barallem molt per diferents raons com per exemple per quina pel·lícula mirarem. Jo crec que és una tonteria, però sempre passa.  Quan se’n van de colònies o a algun lloc, aleshores els trobo a faltar.

M’encanta jugar amb les amigues a volei i a altres jocs a l’escola.

 

Em dic Musa

Els dies que no tinc  entrenament,  vaig  al camp a recollir   cacauets per vendre a Banyoles i a Girona. A vegades també vaig amb el meu germà a  vendre’ls. 10  quilos de cacauets  en una bossa   valen  5 euros

Jugo a handbol, a futbol i a mi m’agrada molt l’educació  física.

A casa  sempre  jugo a la playstation2 i a la FIFA 7, és molt divertit.

Quan feia quart vaig anar a  Gàmbia. Allà  al matí ens rentem la cara a les 7, ens pusem l’uniforma i anem a l’escola. Sempre hem de portar  una moneda que es diu “gode” per poder menjar a les 12, quan acabem de menjar  jugo amb els meus amics a futbol,  després tornem a la classe fins a les 2:30. Quan sortim de l’escola anem a casa i a les 4 anem a tirar la caca del  meu cavall a un bosc on hi ha  animals salvatges.

Em fa il.lusió fer cinema en curs per escoltar amb els auriculas i moura la càmera i la perxa del so.

 

Em dic  Alba.

Em sento bé fent esports, tocant el piano,  la flauta,  escolta’n música, dibuixa’n espais del Ban (uns camps de pollancres i d’altres arbres que hi ha a les afores  de Bordils), llegint, fent fotos…Perquè són aficions que faig habitualment i em diverteixen.

Quan vaig a dibuixar en el Ban m’agrada sentir el riu, veure els animals que viuen per allà, “em sento bé sabent que tot segueix igual que sempre”. No trobo gens bé veure escombraries pel Ban, hauria de reciclar tothom.

Em vesteixo com m’agrada i intento que faci conjunt amb els meus ànims, depèn de la roba que em poso també canvio de pentinat, arracades… i penso que  les meves amigues ho troben divertit .

El meu gust de boca no suporta ni el pebrot  ni el pa amb tomata i els meus pares em fan broma “no és normal que, com a bona catalana, no mengi els plat més típic de Catalunya”.

Tinc un munt de somnis: poder volar, rodar una pel·lícula i sortir-hi, viatjar amb els amics a Nova York, Londres…

Crec que estic preparada per fer cinema en curs, tot el que m’han explicat alumnes d’altres cursos fa que tingui més ganes de començar. Sóc molt  participativa.

Sóc com sóc…

 

Em dic David

Les meves aficions són l’handbol, jugo amb l’equip del meu poble, i el futbol perquè hi juguem molt al pati.

Molt sovint jugo amb la play-station 3, a la DS, miro la televisió i el Barça és el meu equip preferit perquè son els millors.

Tinc un germà gran, que em fa enfadar sovint, sobretot els caps de setmana perquè estem tot el dia a casa i es quan més ens trobem. Un cop fins i tot ens vam barallar per un partit de futbol a la play-station 3.

Les  verdures no em van!. El dia que per sopar me’n posen només menjo la carn perquè la verdura no em fa sentir bé.

En el pati de casa meva tinc una “cabana”. A dins hi hem posat uns quants mobles i quan hi sopem si esta molt fresc.

El meu somni és que Catalunya sigui independent, que no estiguem en crisi i de gran ser controlador aeri, tinc curiositat per com fan arribar la informació als avions.

El meu germà va fer cinema en curs, la pel·lícula es deia Perduts peró no va poder assistir a la presentació final perquè es va trancar el peu. A mi del cinema m’interessarà fer els minuts Lumierè i el curt final.

Em  dic Jordina.

Jordina és el femení  de Jordi,  és un nom grec  que vol dir “pagès”. Visc a Sant Martí Vell, és un poble petit amb una plaça al cantó de l’ església que en surten uns carrers estrets i escanyolits, on amb els amics juguem a escalar les parets.

Vesteixo de tots colors, però porto quasi sempre la roba fosca. Els pantalons de colors me’ls poso al cap de setmana i els foscos entra setmana. És una manera que tinc de vestir.

Faig patinatge artístic sobre rodes, llisco sobre la pista, rodo, salto enlaire, intento tocar el cel, faig piruetes donant voltes sobre mi mateixa i quan em diuen a beure aigua , reposo una miqueta però no molt si no em renyen. Vaig molt avençada (és el que he sentit a dir), el que faig jo ho fan nenes de 14 o 15 anys.

Espaguetis i mandonguilles són el meu menjar preferit, mmmm!!!…són deliciosos!. Amb la salsa de tomata de l’àvia són molt més bons, tant els espaguetis com les mandonguilles.

M’ encanten els animals salvatges, la natura i fer fotos,…  Ja que sóc de poble, prop de casa meva hi ha alguns animals salvatges, però  els animals salvatges que jo veig per la TV o Internet són diferents i els més i més meravelloses per mi són la pantera, el cangur, el tigre i el jaguar.

De la natura sóc més de penjar-me i  enfilar-me als arbres com un mico, però  les flors i altres plantes m’ apassionen. Sovint  els seus colors tant vius i camuflats són increïbles.

De fotos en faig de mil maneres. La meva mare diu que en faig d’ artístiques. Quan sigui més gran voldria tenir una càmera de les bones  per fer fotos als insectes, plantes i animalons.

 

Sóc la Iman,

Visc en un poble envoltat d’arbres i animals que està prop de Girona i del mar.

A casa, m’enfado quan la meva germana no em deixa tranquil·la.

M’encanta anar a fer un vol pel Ban, que és un lloc de Bordils ple de pollancres i passejar pel nucli antic del poble, al voltant de l’església, on hi ha cases antigues de pedra. Són diferents per l’estructura, la forma de les finestres i pel material que estan fetes.

Del que faig a l’escola m’agrada el càlcul, els problemes i  les estones que dibuixem amb llapis.

El meu esport preferit és el voleibol, faig exercici, partits i vaig amb les amigues. Ens ho passem bé.

M’encanten els  cavalls i els gatets pel seu color, els ulls , la cara i el pèl suau. El meu somni és anar a viure a París, per què l’he vist en fotos i ser genet de cavall.

Aquest curs com  que fem el projecte de cinema en curs, em sento impacient per saber com serà gravar un curt.

Amb aquesta presentació espero que sàpigueu com sóc!!!

 

Sóc l’Isaac i ara em presentaré .

Els meus colors preferits són el verd i el taronja. Sóc ben prim, de cabell curt i marró. La meva alçada és 1,40m d’altura i això m’inquieta,  vull créixer, perquè tothom de la meva edat és més alt i segons el metge creixeré a l’institut.

La meva passió és el futbol, jugo amb el Girona. Sóc esportista i culer de cap a peus, el meu ídol es Andrés Iniesta. M’agrada tant el futbol que un altre ”hobby”  que tinc és jugar al PES en lloc de FIFA (són dos jocs de futbol a les consoles).

El cantant  que m’agrada és en  Bruno Mars i les cançons Lezy song i Granade. La seva veu és increïble!.

Em plau saltar amb el patinet i donar una volta amb ell,  sentir-me lliure. M’encanten els números, resoldre els problemes, amb les lletres tot el contrari les odio, no els hi trobo cap gràcia.

Els meus amics de l’escola són en Manel, en Marc, en Víctor, la  Lemba i en Guillaume. Són fantàstics i jugar a futbol i altres jocs amb ells és increïble.

I així sóc!!!

Em dic Nina.

Sóc alegre i riallera, força esverada, original, lluitadora i tossuda, una mica despistada i participo en tot el que m’engresca.

L’entorn en que em toca viure, davant de casa hi ha el rec, les rengleres d’arbres, la palanca , és un entorn molt especial per a mi. Em dóna alegria sentir el cant dels ocells de bon matí, quant obro la finestra, sé que el dia s’aixeca. Però els gats , sense gats casa meva no seria el mateix , al matí sempre que en trobo un intento, primer, que no em tingui por, seguidament l’acarono i l’agafo durant una estona.

Quant algú està trist, i me n’adono, la meva reacció no és preguntar-li: què et passa, quin problema hi ha?….No, la meva reacció és contraria, en aquest dia tinc un objectiu, fer-lo riure ,alegrar-li el dia i fer com si no hagués passat res. Normalment ho aconsegueixo.

Sóc molt catalana, el meu desig és que Catalunya sigui independent i, com gairebé tots els catalans, el meu equip preferit és el Barça.

No sóc gaire dolça (de gustos) tot i que m’encanta la xocolata i la nata natural sense sucre amb maduixes. M’agrada la cuina, amb la mare cuino plats estrangers, però de gran vull dedicar-me a fer de veterinària .

He esperat amb frisança aquest moment estic molt  il·lusionada per fer cinema, amb tot el que hem van explicar les meves germanes cada vegada tinc més ganes de participar-hi.

Per a mi una dels aspectes  que trobo més importants d’aquest projecte i  al que dono especial importància, és el treball en grup.

Espero que ens anem veient al llarg del curs…

Em dic Lemba.

Tinc una germana gran i m’encanta estar amb ella. Quan juguem  juntes sempre ens enfadem, però després ens perdonem i torna a passar el mateix.

Jugo a futbol, a la nit quan torno a casa, miro els gira-sols com es mouen  d’un costat a l’altre, és  molt  bonic!. Quan  passen animals  per davant del cotxe  fem una frenada a l’instant,  gairebé sortim volant!.  Els animals es queden parats  per la llum del cotxe i no es mouen fins que les apaguem.

Jo visc a Madremanya, al veïnat de Bevià, casa número 2, com que visc al bosc sempre estic enmig de vegetació. M’encanta enfilar-me als arbres i saltar amunt i avall sense parar. Tinc un gos que es diu Bolet i un gat de nom Esvarat, sempre jugo amb ells. L’Esverat em ronca i emb fa pessigolles a la panxa i en Bolet se m’asseu a sobre i jo caic de culs a terra.

Els dies que no tinc  deures ni  futbol, m’estiro al sofà a mirar la tele o al meu ordinador  on  sempre miro la meva pel·lícula preferida que és: “CARLITOS” o “QUIERO SER COMO BEKAM”. A la tele miro: Pines i fer, Zakc i Codi todols a bordo i Malcom.

M’agrada gravar i m’ho passaré molt bé fent cinema en curs, els meus pares han decidit regalar-me una càmera de vídeo per Nadal. Com que la meva germana Lua ja ha fet aquest projecte de cine m’ajudarà.

 

El meu nom és Víctor, tot i que uns amics meus, l’ Adrian i en Javi Márquez sempre em diuen “Nano” i m’agradaria que m’ho digues més gent.

M’agradaria que existís un home amb el peu gegant com un 57, jo faig un 44-45.

Els meus millors amics s’anomenen Namrud, Sam i Manel, amb ells jugo al pati o quan me’ls trobo al carrer.

Fa 5 anys que practico el futbol, al  club esportiu Flaçà, estem a 2a categoria i sóc aleví de segon any. Els partits són els dissabtes i alguns diumenges. M’agrada jugar partits amb els companys de Flaçà, sobretot quan juguem contra alguns equips com per exemple: GEIEG, Corçà i Sant Feliu de Guixols perquè podem marcar gols, ells  només van darrera la pilota i no la toquen. No ens la poden agafar i tenim  més  oportunitats de fer gols. També m’encanten altres  esports: el bàsquet i el handbol.

A l’escola m’ho passo bé fent problemes i trobant solucions. Em diverteix jugar amb els números, pensar problemes per mi i pels altres, fer operacions i relacionar les coses.

M’apassionen les cançons de “Teràpia de Shock”, “Bongo Botrako”,  “Acció Festiva” i una cançó de” Linkin park“que es diu: “A place for my head” escoltant-les per l’ordinador o per mp4.

Molt sovint veig la sèrie d’ “Oggy i els escarbats” en el canal Boing de la televisió que tracta d’un gat que es diu Oggy. Els tres  escarbats els hi fan malifetes a l’Oggy (el gat).

Sovint  jugo als jocs de la wii,  com el wii esport resort + wii esport. Es divertit perquè pots jugar a tenis, frisbee, bolos i ping pong. Són molt realistes, com la vida real.

De cinema m’agradaria gravar, conèixer com funciona la càmera i fer-la servir, investigar-la i altres coses relacionades amb aquest tema.

 

Em dic Ariadna,

M’encanten els animals, sobretot els gossos, per això en tinc un. Es diu Buddy i m’he l’estimo com si fos el meu germà, perquè jo sóc filla única.

Em diverteix dibuixar perquè veig els pintors que dibuixen i voldria fer-ho com ells, a més a Bordils tenim paisatges molt bonics i crec que són interessants de dibuixar. També, entrar en el món màgic de la lectura em fa sentir dintre del llibre i descobrir altres mons, sobretot quan llegeixo històries

A vegades vaig a passejar pel ban de Bordils i altres camps amb les meves amigues. Quan hi vaig em sento relaxada i per un moment oblido els problemes.

Les matemàtiques m’interessen, especialment quan es juga amb els números i també les multiplicacions perquè tenen la màgia de fer els números més gran i les divisions ajuden a repartir. No suporto avorrir-me i per això faig braçalets de diferents formes, collarets, arracades, i un munt de joies de bijuteria.

De gran crec que seria interessant treballar de veterinària, perquè hi ha molts gossos i animals abandonats. Si ho fos els intentaria ajudar.

Estic molt il·lusionada per fer el curt  ja que vaig fer un Minut Lumière i em va interessar molt. Ara veig les pel·lícules i les gravacions d’una altra manera.

 

Sóc la Fatu

Visc amb els pares i  3 germans. A casa sovint ajudo a la meva mare. Quan tota la família estem junts ens expliquem coses que fan riure i ens ho passem molt bé.

Jugo a voleibol amb les meves amigues i  em diverteix patinar en llocs llisos. En el temps lliure, dibuixo animals, persones, arbres i moltes coses més.

Estic tranquil·la en els llocs on hi ha silencia i enmig dels arbres. A vegades quan m’avorreixo vaig fins a Sant Martí Vell amb bici i torno a casa. M’agrada molt caminar, un dia amb els meus veïns vam pujar al castell de Sant Miquel.

Aquest estiu vaig anar a Gàmbia a veure la meva família. Vam visitar Sene Gàmbia,  és el poble que  van els turistes, és el lloc més bonic i més ben construït. Hi ha hotels,  restaurants i supermercat amb  gelats. També vaig anar a Lamoi Francs. Després amb avió, vam visitar Bamako i per últim Banjul, que és la capital.

M’ho passaré bé fent cinema en curs, tant gravant com fent fotos . Aprendre com funciona la càmera.

 

Em dic Laura.

Tinc un germà una mica més petit que jo.

El meu pare col·lecciona baldufes d’altres països i  també d’aquí. Les té totes dintre d’una vitrina i moltes vegades, quan estic avorrida o trista me les miro, són de  diferents mides, formes, colors i roden més ràpid i més a poc a poc, les faig rodar. A mi també m’agradaria girar així de ràpid !.Totes les coses petites  m’agraden i per això el meu pare me’n va regalar una de colors.

Quan la mare té una estona, i jo també,  m’ensenya a fer mitja i a cosir. Jo els hi faig robeta als meus “playmobils”,  és el meu ”hobby”. La mare  col·lecciona didals de ceràmica i de fusta, en té més de 70.

Em diverteixo fent polseres sola o amb les meves amigues. Les faig amb perles i fils de coloraines.

Una cosina que té 16 anys, dibuixa molt i molt bé i sempre que puc miro com dibuixa. Dibuixa nines  de fantasia, noies estranyes, va fer una nena pallassa molt maca i me la va regalar. La tinc penjada a la meva habitació. Cada cop que la miro hem sento molt feliç i recordo la meva cosina.

A casa tinc dos mascotes una gossa que es diu Tina i un hàmster rus que es diu Estel. El hàmster és del meu germà, a mi me’n volien regalar un però jo no vaig voler perquè embruten molt i no em fan cap gràcia.

Voldria anar al Zoo de Barcelona perquè des de que feia p5 no hi he anat i vull veure tots els animals, ja que de gran voldria ser científica i descobrir medecines per ajudar a la gent que té càncer o alguna malaltia.

 

Em dic Laura i sóc de Romania

Quan els meus pares van venir aquí a Catalunya, jo i els meus germans ens vam quedar a Romania fins als vuit anys. Allà, a l’escola vaig fer només un curs, 1r.

Els primers dies, quan vaig arribar a Espanya, em va agradar molt per què vaig anar amb la meva família de vacances a Barcelona, Saragosa, La Bisbal… però quan en arribar a l’escola em sentia sola  i vaig plorar, la meva mare em va dir que a l’escola hi havia uns nens romanesos i em vaig fer amiga d’ells. A poc a poc vaig aprendre a parlar català i vaig estar més tranquil·la.

Amb la meva família tornem a Romania cada any per visitar els meus avis. Jo m’hi quedo 3 mesos i els meus pares només quatre setmanes. Allà m’hi sento molt bé perquè estic a prop dels meus amics i és el meu país.  Al principi no volia tornar, estava trista, ara ja estic bé.

M’encantarà fer cinema en curs per aprendre més coses, com per exemple fer fotos amb la càmera fosca, gravar amb la càmera de vídeo, veure pel·lícules… i tot el que farem.

 

Sóc la Júlia!
Tinc moltes pigues, perquè tinc la pell clara, i el cabell entre pèl-roig, ros i castany. El meu color preferit és el lila. Normalment porto braçalets de diferents colors, formes i estampats, de fil, de corda, de perles, i de moltes més combinacions.

La meva família viuen a Barcelona, abans jo també hi vivia, però als 8 anys vaig venir a viure a Sant Martí Vell, el poble veí de Bordils.

Visc en una masia enmig de la muntanya envoltada d’arbres i d’animals: una ase que fa de pastora a les ovelles, un gos que es diu Jas, en Rufus que és el conill d’en Joan, el meu germà, una parella d’ocells i un gat negre que es diu Xulo. Munto a cavall, perquè tenim dos cavalls i una euga. Els caps de setmana, pel matí quan anem a donar menjar als cavalls i a les gallines, agafo els ous, i rego l’hort. Tenir tants animals des de petita, m’ha fet pensar que de gran vull ser veterinària. Passejo amb bicicleta pel bosc amb els meus germans, mentre els meus pares van caminant.  També, hi vaig amb les meves amigues, però no pel bosc, sinó per Bordils.

Jugo a voleibol per estar amb les amigues i per competir entre altres equips.

El meu menjar preferit són les creps amb xocolata, perquè m’encanten la xocolata i les creps. Sempre que puc, en passar per la cuina pico xocolata.

La feina del meu pare està relacionada amb el cinema, fa de productor i director audiovisual. Abans feia de fotògraf i ara fa projeccions de vídeos. M’encanta fer fotos amb la seva càmera, que és una “reflex.”

Em dic Sam.

A casa, a Sant Joan de Mollet, tinc un petit jardí, on hi ha una planta trepadora que puja per la paret del meu veí i el transforma en una petita selva. Allà, m’assento a una cadira de ferro i el meu gat Momo em puja a la falda o jugo a handbol o prenc una torrada amb mantega i mel.

En Momo té ratlles grises, marrons i negres, és  carinyós i sempre, quan arribem amb cotxe, ens ve a buscar. Té el caràcter d’un gos.

Estant amb gent que no conec o fa molt de temps que no veig, sóc reservat i espero a què parlin primer, aleshores parlo i em comunico més amb els altres.

M’agrada llegir novel·les al llit havent sopat, les preferides són les fantàstiques: Harry Potter, Eragon, el Senyor dels Anells i Joc de Trons.

Vaig a Itàlia un o dos cops a l’any a veure els meus avis paterns, la meva avià em fa la “lasagna” que és el meu menjar preferit i jugo amb els meus cosins a casa els avís que és molt gran i té molt bosc.

Quan escalo arbres, roques o muntanyes em sento molt lliure.

De gran vull ser metge, anar a Alaska i viatjar amb, helicòpter submarí o globus.

Odio quan la meva germana canta i ens barallem sovint.

M’ha interessat molt com funciona una càmera i com es munta, m’interessaria poder fer de director al CURT.

 

Em dic Montse.

De dilluns a dijous faig de cangur en un nen, la seva germana estudia a segon d’ESO i quan estar sola a casa i ha de fer feina  em truca perquè mentre ella treballa jo cuidi o jugui amb el seu germà.

És molt divertit anar a l’escola però hi ha vegades que el matí em fa mandra aixecar-me, per sort hi ha els caps de setmana perquè si no n’hi hagués no ho aguantaria.

Tinc dos colors preferits, el lila i el negre. Queden molt bé amb roba (el jersei lila i els pantalons negres), també els utilitzo molt quan pinto.

M’agraden tots els esports: el futbol, el vòlei, l’handbol, el bàsquet, el tenis, etc…

Col·lecciono papers de piruletes blaves i ho faig perquè quan en menjo em fa gràcia guardar-ho.

Tots els divendres la meva cosina Júlia que té 9 anys, ve a casa i amb les bisicletes anem a  fer  excursions, primer anem al ban i estem  allà una estona estirades a terra mirant a cel i  les diferents formes que tenen els núvols.

També anem a la palanca , és un lloc a les afores del poble que el camí travessa una riera amb aigua i està envoltat d’alguns arbres. Aquest camí va a parar a sant Joan de Mollet.

Visc a la plaça del poble i m’agrada molt jugar-hi a pilota

Espero que ens trobem aviat!!!!

 

Em dic Damià.

Visc al casc antic de Bordils, en una plaça, on sovint jugo a futbol amb els meus amics. En un costat de la plaça, hi ha l’església del poble que com la va fer un arquitecte alemany és diferent i més bonica que les d’altres pobles.

En el temps lliure, m’invento acudits i dibuixo, també llegeixo, no puc parar de llegir un llibre fins que no l’acabo. Faig música d’extrascolar, però m’agradaria fer  handbol. Sóc del Barça i el meu videojoc preferit és qualsevol Grand Theft Auto excepte “ Liberty City Stories “.

Quan sigui gran penso que podria ser enginyer de camins, perquè se’m donen bé les mates i dibuixar plànols.

Els caps de setmana (no tots els passo a Bordils), m’aixeco i em poso a mirar la tele o jugo a la wii fins les 12, després de dinar (cap a les 4) , me’n vaig a jugar a futbol amb els meus amics.

Tinc amics a Sant Julià De Ramis, el poble del meu pare,que està al costat de Sarrià. Quan vaig amb ells, solem anar a la pista de la Rasa  també a jugar a futbol.

Vull fer cinema en curs per aprendre tot el funcionament de la càmera i viure l’experiència de gravar un curt, perquè els alumnes de sisè de l’any passat s’ho van passar molt bé.  Ho penso perquè, al final de curs de l’any passat, quan vaig veure el  “making off”  del curt  tenien cara de satisfacció, se’ls veia feliços i concentrats.

 

Em dic Flopi però el meu nom de veritat és Azul Florencia. M’ agrada molt el color blau perquè per mi és alegre i natural. Vaig néixer a l’Argentina, vaig arribar a Bordils quan tenia tres anys. Em van ensenyar a parlar en  català, per mi era una mica raro aprendre’l.

L’esport que practico és el  voleibol des de fa anys. També m’agraden el bàsquet i el futbol.

Tinc una gosseta que es diu Gora. Li agrada córrer, saltar, jugar amb la pilota i la xocolata …si  tinc temps la trec a passejar una estona i si fa calor es llença al rec, neda, juga amb les algues i es refresca, quan  s’avorreix surt de l’ aigua.

Cada dia a la nit, abans de dormir, llegeixo un llibre, i quan acabo em connecto a internet. Estic a el messenger o al facebook.

 

Em dic Marc.

Visc a Bordils, tinc un germà bessó que es diu Víctor i a casa tenim moltes mascotes: una tortuga, tres gossos, ocells, periquitos, un lloro i abans teníem un conill.

Vaig a les rampes de Celrà a jugar  amb el patinet, hi faig salts i trucs com 180º, saltar , 90º , ascensor,…però sobretot vaig a divertir-me. Hi ha dies que en acabar l’escola,  agafo el patinet i tot patinant pels carrer arribo a la plaça, altres dies agafo la bicicleta i  pujo als Àngels, o a Púbol.

Sóc una mica vergonyós amb les nenes i amb alguns nens quan venen d’una altra escola i també amb gent més gran que jo. Era  una mica mentider quan no sabia què dir i quan jugava a  alguns jocs,  però ara  ja  no  dic mentides, penso que no puc enganyar als meus companys.

Entreno al club de futbol de Flaçà, que és on jugo, porto el número 8 , l’1 o el 13.  M’ho passo bé jugant a futbol amb els meus amics, tots amb l’uniforma de color verd.

La meva mare va néixer a Caceres i alguns estius hi anem de vacances, pels records de la meva mare i alguns del meu pare. Quan vaig néixer hi vaig viure més d’un any i sempre m’ha agradat anar-hi. De petit el meu oncle em llegia llibres, em portava a passeig, em regalava ninots, em cuidava molt bé.

Em dic Yosra.

Jo vaig néixer a Catalunya, visc a Bordils, però els meus pares van néixer   a Nador, que es  una ciutat del Marroc. Tinc 2 germans i 1 germana.

Al Marroc tinc tres gossos  i a qui tinc conills  grans,  petits i mitjans.  També tinc  una gata i dos  periquitos. Per mi els animals són com una persona,  els cuido molt bé  perquè  penso que ells també em cuiden i em fan companyia.

Al Marroc tinc una  a casa  gran, quan hi  vaig el que m’agrada més és la casa i el que hi ha a dins  la meva habitació.  El meu pare li encanta   anar-hi i a mi també, perquè vaig a veure la família i els meus animals. La meva tia,que viu al costat i els hi dóna menjar, un dia va trucar a casa i em va dir  que tenia un regal per mi, era  un cavall!!!. Quan vaig al Marroc ploro de tristesa i de felicitat, aquí trobo a faltar tot el que tinc al Marroc  i quan estic al Marroc trobo a faltar els amics i amigues d’ aqui Catalunya

La meva mare col·lecciona mocadors de cap i jo col·lecciono joies, braçalets, collarets, anells, arracades etc…per  mi és important col·lacionar joies perquè  quan vaig  a veure la meva família me les poso. Tinc la costum d’esvarar-me quan venen convidats a casa i  fer crits d’ animals.

Tinc moltes ganes de fer cinema en curs i tambè de fer al curt, espero que vosaltres també!!!.

Em dic Mohamadou,

Sóc de la classe de 6è i m’agrada jugar a handbol, a futbol, a vòlei i a bàsquet. Visc a Bordils, tinc 11 anys, tinc dos germans, l’Omaru i en Brahima, i una germana, la Kadijatu. Amb ells m’ho passo molt bé! Tota la família tenim dos cotxes, una casa, quatre bicis.

M’agrada fer cinema en curs perquè fem espais buits i estem fen un text i després pengem les fotos. També m’agrada el projecte, l’hort de l’escola, matemàtiques, català i jugar a la playstation2.

Amb els meus amics anem a jugar al local jove, darrera de la Pista Vella. Alla juguem a l’ordinador i fem deures.

A vegades anem a la palanca amb en Mahamadou Camara i el meu germà Brahima.

Em dic Alexandra, sóc de Romania.

Fa cinc anys que la meva mare i el meu pare van venir a Bordils i  jo em vaig quedar amb els meus avis a Romania. Quan tenia 9 anys van venir a buscar-nos a mi i al meu germà.

Al començar l’escola  em sentia sola en el pati, no sabia parlar ni català ni castellà, no entenia res i en aquell moment la Laura (també romanesa) no era aquí,era de vacances a Romania. Quan va arribar, al cap de dues setmanes, em vaig sentir salvada.

Jo surto al carrer amb la meva cosina, amb la meva amiga Georgiana, amb la Laura i amb una altra cosina que és més petita,anem al parc juguem voleibol, i a futbol. Quan estava a Romania tenia més amigues, anava a les vuit a l’escola fins a les dotze i després amb unes nenes de la meva classe jugàvem a un joc que ens agradava molt que es diu Elàstic. Aquí a Catalunya  a l’escola també tinc amigues. En el pati juguem a voleibol i  els  dies quan no tenim pilota saltem a corda.

 

Em dic Guillaume.

Jugo a handbol a Bordils, és molt divertit perquè estic amb els meus amics. Visc a un poble molt xic que es diu Bordils, quasi ningú el coneix.

A diferencia de la majoria de nens de la classe m’ho passo bé amb la gent gran, ja que no tinc germans i m’expliquen coses que no sé.

Sóc una persona encuriosida per saber que senten les persones en morir, com sa sent al traspassa la velocitat de la llum, com és una persona molt flexible si pot nedar i si pot dormir bé.

La meva mare és francesa i per això anem a França molt sovint, quan hi anem ens banyem en ple hivern en una piscina coberta com Caldea, que esta al poble de la meva àvia, Bourg Cambre.

Tinc una gata, és diu Mia, seria divertit jugar més sovint amb ella però dorm  sempre i quan no dorm jo no sóc a casa.

El meu somni es anar de viatge a Itàlia que hi ha una platja de aigua calenta, La caldera.


Em dic Manel i jugo a  handbol d’extraescolar.

Sóc aleví però ara estic lesionat, em vaig regirar el peu jugant a l’hora de l’entrenament.

Passo molta estona jugant a les consoles, els jocs que m’agraden són el: fifa12, gran thef auto: san andreas, liberty city stories i vice city stories. També a l’ordinador amb l’emulador de nintendo ds. Aquests jocs són molt divertits, però a vegades tinc ganes de jugar al pati amb el meu gos, de fet m’ho passo més bé jugant amb ell que amb les maquinetes.

A l’escola m’avorreixo. Al matí arribo a classe i ja vull marxar. Em fa pal posar-m’hi!, però quan m´hi poso treballo i a vegades m’ho passo bé, aleshores he de reconèixer que l’escola és divertida.

Suposo que ja sabeu com sóc.

Doncs espero les vostres presentacions!!

Em dic Carla

Sóc atrevida, moguda i  m’encanta viure aventures.

M’agraden els esports especialment  el Kaiac, piragua, el patinatge, voleibol, natació, muntar a cavall…Però només jugo a voleibol i m’ho passo genial.

Cadascú té un lloc especial, el meu és al mar, és tant bonic!. La Roca de la Balena és a Vilajuïga, al costat de Figueres. També a la pineda del meu avi, un lloc molt misteriós i joliu. M’agrada anar al ban i a la palanca amb les meves amigues, hi ha molta tranquil·litat, és a les afores de Bordils i com que ho tinc a prop de casa el visito quan puc.

M’encanten els gossos i els llops, i també els animals en general. I per això tinc dos conills porquins, són marró clar i blancs, tots dos iguals. També tinc un gos, som molt bons amics, com germans, inseparables!!!

Els meus arts preferits són la pintura, l’escultura, la fotografia i tocar el piano, vaig a classes per aprendre’n i m’agrada molt.

De gran vull ser veterinari. Com us he dit, sóc molt naturalista i vull ajudar als animals abandonats.

Estic il·lusionada per fer Cinema en Curs crec que serà molt divertit fer les activitats fotogràfiques  i el curt , i com que mai ho he fet estic impacient.

Fins aviat!!!!!

 

Hola, em dic Namrud

Vaig néixer a Etiòpia, que està a la banya d’Àfrica. Vaig arribar a Catalunya quan tenia cinc anys, em van adoptar. Les meves germanes són tres, amb elles m’hi diverteixo molt, una es diu Nina que està a la mateixa classe que jo. M’encanten les pel·lícules i llibres de Harry Potter.

Faig esport, i jugo a futbol amb els alevins A del U.C.E. Celrà. El meu” Hobby”  és futbol, futbol i més futbol, m’encanta el futbol…

Sóc del Barça, el meu jugador preferit és en Cesc Fàbregas.

També sóc català, vull que siguem independents.

Tinc una obsessió i és que de gran vull ser controlador aeri ja que  tinc curiositat per saber com treballen. Sé que hauré d’aprendre molts idiomes, treballar molt i treure moltes bones notes.

Quan em tregui el carnet de conduir voldria comprar-me un Mini Cooper de color verd, perquè m’agrada l’estil, és  petit i és practic.

Ara ja sabeu com sóc .

 

PLANIFIQUEM EL QUE FAREM AL LLARG CURS