Hola! Soc en Pol Arnaiz i soc un dels alumnes de cinema en curs de l’institut Bellvitge d’aquest any.
Cinema en curs magrada per que m’interessa molt el tema de la fotgrafia, i del cinema, i sempre m’ha interesat estroba darrera de les cameres, el que es veu i com es munta per que es vegi com a les pelicules. Espero pasarm’ho molt bé i apendre coses noves.
Ja fa uns dies que hem començat i hem treballat moltes coses, una de les que més m’ha agradat ha estat el contrast.
Fins aviat!!!
Hola! soc en Pau Segura, un dels alumnes de cinema en curs d’ aquest curs.
M’agrada Cinema en Curs perque sempre m’a cridat l’atenció el cinema i tot el treball que hi ha al darrere de les càmeres.
Des de quefaig cinema en curs, cada cop que veig una pel·liucula no la miro del mateig punt de vista que avans. Ara, em fixo molt en desd’on graven les càmeres…
Espero pasarm’ho molt bé i aprendre moltes coses sobre la matèria.
fins aviat!!!!
Hola, sóc l’Ainhoa Sanchez i sóc una alumne de Cinema en Curs de l’IES Bellvitge.
Vaig triar aquesta materia perquè sempre m’ha agradat el món del cinema, tant actuar com estar darrera de les càmeres.
Voldria que aquest curs passar-ho bé, apendre moltes coses i veure les pel·lícules amb un punt de vista diferent.
Fins aviat!
Hola em dic Marc i faig 3r d’ESO a L’institut de Bellvitge.
He triat aquesta asignatura perque m’agrada molt el cinema i la fotografia.
En aquestes primeres sesions de cinema en curs hem fet fotos d’espais buits, hem vist les parts d’una camera i el protocol per rodar un pla i també hem començat a visionar uns Minuts Lumiere.
A mi m’han sorpres les parts d’una camera perquè no creia que hi haguessin tantes coses i he descobert parts que no coneixia abans, com l’equip de so. També m’agradat molt la gravació dun pla, perquè mai no ho havia fet.
HOLA A TOTS!!
Sóc la Camila Medina, aquest any faig l’optativa de Cinema en curs a 3r d’ESO a l’Institut Bellvitge. És una matèria que no tothom pot fer a la seva vida i crec que es una bona forma de poder començar a veure el mon amb uns ulls que mai no fem servir, uns ulls de cineasta.
M’agrada l’optativa perquè és molt pràctica i, a més a més, m’ajuda a adonar-me de que no tot és tan senzill com sembla i que darrere de les càmeres no tot és dir <<acció>> i llest.
El mon de ‘’darrere les càmeres’’ crec que és el més important d’una pel·lícula, sense ell no podríem fer-ne res, i per primer cop a la meva vida sento que formo part d’aquest mon.
Dessitjo que no sigui l’última, i que podeu seguir el nostre progres en el bloc de l’institut.
Adeu!! i fins molt aviat.
